American History X PDF

Preview

Summary

American History X...

Description

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

Professor: Jordi Buch Tema: Ideologia “neo-nazi”, intolerància, xenofòbia i racisme.

American History X (1998)

Una pel·lícula contra el racisme, les pràctiques violentes i el fanatisme ideològic; tres de les característiques que defineixen els grups neo-nazis.

Qüestions per al debat: a) Quins són els motius pels quals algú es pot unir a un grup neo-nazi? b) Es pot afirmar que la inmigració és la causa que explica la formació d'aquests grups? Per què? c) Quins creieu que són els motius pels quals aquests grups es comporten de manera tan violenta? d) Quins creus que poden ser els millors mètodes per a lluitar contra aquests grups? I per evitar que es formin? Es pot aconseguir alguna cosa utilitzant la violència? Activitats en grup: A) Busca a Internet quins són els orígens dels grups neo-nazis i per què es van formar. B) Fes una redacció en la que expliquis com intentaries fer canviar d'opinió a un amic que estigues dintre d'un grup neo-nazi. C) Descripció dels protagonistes. Fes un retrat dels personatges del film: enumerant quins són els desigs, pors, qualitats, idees propis de cadascun d'ells i relacionar-los amb el rol que tenen dins l'acció. D) La figura històrica d'Adolf Hitler. Busca informació i intenta fer un retrat del dictador i del seu paper en la història del segle XX (màxim una pàgina)

Anàlisi didàctic a EduKaCine: V.O. Inglés: aquí.

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

Professor: Jordi Buch

"American History X" (1998) Director : Tony Kaye Intèrprets : Edward Norton ( Derek Vinyard ); Edward Furlong ( Daniel "Danny" Vinyard); Beverly D'Angelo ( Doris Vinyard ); Jennifer Lien ( Davina Vinyard ).

Argument : A Venice-Beach (Califòrnia) dos germans, Derek i Danny Vinyard, es deixen portar per les males influències d'un dirigent “neo-nazi” que promou en ells l'odi vers els altres, els immigrants mexicans, els negres, els asiàtics i tots aquells que volen imposar la seva condició de minoria sobre els blancs. Aquest odi va creixent fins al punt més violent. El germà gran mata a dos nois de color i va a la presó. Quan els dos germans es retroben, el petit (Danny) se n'adona que el seu germà gran (Derek) ha canviat.

Tema: Ideologia “neo-nazi”, intolerància, xenofòbia i racisme. 1a part: Preguntes per després de la pel·lícula:

(1a part)

1) Quina és la ideologia del grup al qual s'afegeixen els dos germans? En què consisteix? La ideologia és “neo-nazi”. Consisteix en defendre unes ideológies racistes en contra de aquestes persones que no són del mateix to de pell que ells. 2) Com valoraries aquesta ideologia des del punt de vista ètic? Correcte/ incorrecte, bona/ dolenta, moral/ immoral ... (justifica la teva resposta) Creus que és una ideologia que fa possible la convivència ciutadana i la justícia social? Jo la valoraria: Incorrecte, dolenta, inmoral i poc ciutadana perquè és un estil de vida, jo crec, per a les persones poc segures i que han de demostrar alguna cosa matant i mostrantse superior a un altre. No crec que fassi possible la convivència perquè penso que tothom a de viure tranquil·lament siguis d’Europa, d’Àfrica o d’Àsia i si fossim tots aixì amb aquesta ideologia no podriem tenir una bona convivència 3) Com seria la societat si dominés aquesta ideologia? T'agradaria viure en una societat així? Argumenta la teva resposta. Si la societat viguès amb aquesta ideologia sempre, seria un món amb moltes desgràcies i en el que a mi no m’agradaria viure ja que no es tindria respecte per ningú i crec que la gent que no seguís aquesta ideologia tambés estaria morta i la matarien aquetes persones.

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

4) Dérek, el protagonista principal de la pel·lícula “American History X” és un assassí i un racista, li agrada la violència. Perquè creus que és així? D’on ha “sortit” la seva manera de pensar i la seva actitud violenta i xenòfoba? 5) A la presó, el protagonista coneix a un company negre que el farà canviar de pensament. Explica com té lloc aquest canvi d’actitud? Perquè deixa de ser un skinhead? Amb quines dificultats es troba quan vol abandonar el grup? 6) Com és que el germà petit no és conscient de les males influències i de la manipulació ideològica que exerceix sobre ell el dirigent neo-nazi? Creus que qualsevol persona és vulnerable a les manipulacions ideològiques? 7) La família del protagonista pateix una desestructuració a partir de la mort del pare. Té sentit respondre amb violència a un fet que és irreparable? En general, quin sentit creus que té l'odi, el ressentiment i la violència? Faries el mateix si et trobessis en una circumstància similar? Per què? 8) L’educació ha de promoure els valors que permeten la convivència entre els ciutadans. Quins són aquests valors? Perquè creus que són un ideal desitjable la igualtat, la fraternitat, la llibertat, la tolerància i la cohesió social? Raona la teva resposta. 9) Quin creus que és el missatge d’AMERICAN HISTORY “X”? Jo crec que el missatge que la pel·lícula ens transmet és que no hem de pensar en el que farà feliç a altres persones o com és una altre sinó que hem de començar a pensar per nosaltres alguna vegada.

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

Professor: Jordi Buch Busca i mira la pel·lícula: AMERICAN HISTORY X

2a part: Preguntes per després de la pel·lícula:

(2a part)

http://www.edualter.org/material/intcine/american.htm

10) Comenta aquesta cita del guionista de la pel·lícula (David McKenna) i raona en quin sentit estas o no d'acord amb la següent afirmació: "Quería escribir alguna cosa respecto a los mercaderes del odio. Lo que intenté destacar en el guión es que las personas no nacen racistas. Este sentimiento se adquiere a través del entorno y de las personas que nos rodean. Lo que me intrigó es porqué la gente odia y cómo podemos cambiar tanto".

Estic molt d’acord amb aquesta cita ja que també penso que la gent canvïa molt de opinió i que també varia o es inculcat per sort o per desgràcia per les persones del nostre entorn i que són les que ens ajuden i ens donen opinió de tot.

11) Antisemitisme, xenofòbia, ressentiment, homofòbia, racisme, ... són conceptes que apareixen de forma central en aquest film. Pots definir-los? Antisemitisme: és el sentiment d’odi de les persones per els jueus Xenofòbia: és el sentiment d’odi a una persona extrangera Ressentiment: és un sentiment de rencor a un persona a la que li has fet alguna cosa Homofòbia: és un sentiment d’odi a una persona homosexual Racisme: és el sentiment d’odi a una persona d’una altra raça.

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

12) Com s'explica a la pel·lícula l'adquisició del prejudici racista de Dérek? Com es transmet l'odi de Derek? Què opines?

13) El director de l'escola on estudia en Danny proposa una solució al conflicte: quin és? Què opines d'ella? Com qualificaries l'actitud d'aquest director?

14) Quines característiques té la família Vinyard? Com la definiries? Quins adjectius utilitzaries per a definir a cada membre?

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

15) El fenòmen dels “caps-pelats” o “skin-head” és relativament recent i de molta actualitat. Busca en els diferents mitjans de comunicació notícies sobre el tema.

http://www.bluradio.com/98880/skinhead-habrian-asesinado-joven-durante-rina-en-bogota Denuncian que en un caso de intolerancia un joven fue asesinado por parte un grupo de ‘skinhead’, en el norte de Bogotá. El hecho se presentó este sábado en la localidad de Chapinero, según dijo a BLU Radio Zulma Avellaneda, hermana del joven. “La versión que nosotros conocemos de uno de sus amigos es que estaban rumbiando en la 51 y cuando salieron a la calle 53 con Séptima, llega un grupo de Skinhead y comenzaron a burlase. Ellos atacan a los dos amigos de atrás, mi hermano se devuelve y recibe una puñalada en el corazón”, reveló. Aseguró que hasta el momento la Policía no se ha comunicado con ellos y que desconoce si hay avances den la investigación.

http://www.20minutos.es/minuteca/skinheads/#xtor=AD-15&xts=467263 Detenidos 17 'skinheads' por agredir a un mendigo y a otras dos personas 284 Los arrestados son jóvenes que pertenecían a una banda de skinheads de extrema derecha que actuaban en la zona noroeste de la Comunidad de Madrid. El mendigo declara como testigo protegido ante el miedo ante las represalias.

16) D'on creus que prové la inspiració ideològica del “feixisme”? Quins valors i principis concrets creus que respon una forma de pensar tan violenta e intolerable.

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

17) Recorda el final de la pel·lícula. Intenta fer un balanç del que ha passat a la pel·lícula des del principi fins el final. A quina conclusió arribes? Creus que es pot extreure una conclusió? Què creus que ens vol explicar el director amb aquesta història?

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

Professor: Jordi Buch 3a part: Preguntes per després de la pel·lícula:

(3a part)

1. Freddie Gray, jove afroamericà de 25 anys suposadament mort a mans de la policia el 19 d'abril de 2015. Busca informació dels incidents que han tingut lloc a la ciutat de Baltimore (EEUU) durant el mes d'abril de 2015 després del funeral pel jove afroamericà Freddie Gray, mort en cirscunstàncies sospitoses d'abús policiall. Explica i fes el relat de tota la història d'aquests aldarulls.

2. Agost de 2014: A la ciutat de Ferguson (Missouri) també es van produir aldarulls de caràcter racial després de la mort de Michael Brown a mans d'un policia blanc l'agost del 2014. Explica què va passar, quina és la versió policial i quina va ser la reacció de la comunitat afroamericana.

3. L'any 1992, Rodney King va ser apallissat per la policia durant una persecució. El comportament de la policia va ser enregistrat per un vídeoaficionat. Un cop es va realitzar el judici, l'absolució dels policies va provocar una Revolta racial a Los Ángeles. Quin va ser l'argument de les autoritats judicials per justificar l'absolució? Què en penses?

4. Martin Luther King: L'any 1968 van assassinar a Martin Luther King. Qui era? Qui el va assassinar i per què ho va fer? Explica què va representar i què va passar a EEUU després de la mort d'aquest activista i defensor dels drets dels afroamericans.

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

5. Quina relació tenen aquests tres fets amb la pel·lícula American History X, on un dels protagonistes ha de passar 6 anys a la presó per robar una TV i en Dérek, el protagonista principal, només passa dos anys per assassinar a dues persones? La relació que tenen és que es veu que la justícia està de cara de les persones de raça blanca ja que als tres casos ls persones blanques tenien menys anys que le persones negres, el que penso que és una gran inujusticia i que ara mateix es torna a produïr a EE.UU.

6. Reflexió personal: Què poden fer els ciutadans afroamericans d'EEUU que pateixen discriminació racial per part dels tribunals de justícia i per part de les forces d'odre públic davant de l'extrema pobresa i la desigualtat exacerbant en que es troben? Jo penso que el que hauria de fer es buscar ajudar a gent d’alt nivel i sortir al carrer i protestar demanant els seus drets i les coses que són seves. No han de quedar-se de braços creuats esperant que vingui algú com Martin Luther King a salvar-li’s la vida i a ajudar-los a que la justicia torni a estar equilibrada.

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

Violències, de Manuel Castells Article d'opinió – La Vanguardia – Dissabte, 2 de maig de 2015 Es veia venir. Després d'una sèrie de morts injustificades de ciutadans negres a mans de la policia en múltiples punts dels Estats Units era només qüestió de temps que les manifestacions, enrabiades però pacífiques, es tornessin violentes. Com la que fa exactament 23 anys va incendiar Los Angeles després de l'absolució dels policies que van apallissar Rodney King. (Veure: revolta racial de Los Ángeles de 1992). O el silenci administratiu després de la mort (o assassinat?) de Michael Brown a l'agost de 2014 a la ciutat de Ferguson. O com les explosions d'indignació que van sacsejar tot el país, i particularment Baltimore, després de l'assassinat de Martin Luter King l'any 1968. Quan la indignació no troba resposta més enllà de les comissions d'investigació que dilueixen la responsabilitat en el temps o judicis que acaben en l'exculpació dels acusats, la sang bull, sobretot la sang jove. Claman por una “purga”, título de una película sobre una sociedad en que un día al año se suspenden las leyes por doce horas. “Purga” fue el hashtag de las protestas de Baltimore tras el funeral (29/04/2015) por Freddy Gray, ese joven de 25 años al que los policías que le detuvieron le partieron la columna vertebral en circunstancias ocultadas. ¿Su delito? Echar a correr al ver a la policía. ¿Su error? Como dijo su abogado, no correr lo suficientemente deprisa. Los jóvenes negros perciben un mundo sin ley para ellos. Por eso suprimen la vigencia de toda ley para purgar esa sociedad. Y entonces queman lo que no deben quemar y se enfrentan a la odiada policía. Pero si no son violentos no existen. La impunidad de la policia continúa, las vidas negras no valen nada. Y muchos blancos oscilan entre la indiferencia o el “Algo habrán hecho!”. Porque más de medio siglo después de la publicación en 1948 del famoso libro de Gunnar Myrdal Un dilema americano, el dilema sigue sin resolverse. La sociedad que se precia de haber inventado la democracia representativa (antes que Francia) excluyó en la práctica a algunos de sus más antiguos miembros, a los que trajeron como esclavos y siempre fueron ciudadanos de segunda clase cuando llegaron a ser ciudadanos. Con el agravante de que la elección de un presidente negro no ha cambiado sustancialmente la violación de los derechos civiles de sus hermanos por autoridades locales y estatales. Hubo, sí, progreso en la lucha contra la iniquidad legalizada en los años 70, precisamente como respuesta tanto a los movimientos pacíficos de Martin Luther King y las organizaciones cívicas multirraciales como a las violentas explosiones de cólera que incendiaron el país. Se formó así una clase media negra, sobre todo en el sector público y por razones políticas, pero más de una tercera parte de la población negra (y casi la mitad de sus niños) sigue viviendo en condiciones de abyecta pobreza, entregados al alcohol y al tráfico de drogas como medio de vida para los jóvenes, con pésimas escuelas, sin seguro de salud y con pocas oportunidades de tener un trabajo regular y digno. En Baltimore, una ciudad con dos tercios de población negra, hay zonas enteras de la ciudad, abandonadas por la clase media blanca, con edificios vacíos, sin comercios, sin equipamientos. En los barrios de Sandtown-Winchester y Harlem Park, puntos candentes de las protestas, un tercio de los edificios están abandonados, ventanas rotas e interiores derruidos, la mitad de los habitantes no tienen trabajo, una cuarta parte viven de la asistencia social, la mitad de los estudiantes de secundaria no van a clase, y 60% de la gente no completaron la secundaria. Esa zona de West Baltimore tiene la tasa de encarcelamiento mayor de Maryland y la tasa más alta de heroinómanos del país. Nada ha cambiado para ellos entre el Baltimore de los años sesenta, que llevó a la explosión, y el del 2015, que está llevando a una nueva explosión. Como declaraba un congresista negro de Maryland, la Administración Obama ha hecho planes para todo, para la energía, para el medio ambiente, para las universidades, pero absolutamente nada para las zonas pobres urbanas en donde se concentra la desesperación. Eso, según algunos, también es violencia institucional , más allá de la brutalidad racista de la policía. Violencia la de Obama, al haber suscitado enormes esperanzas entre la población negra de que su calvario llegaba al final para luego encontrarse con una política práctica (más allá de la retórica) muy por detrás de las tímidas reformas sociales de los predecesores blancos en la presidencia. Porque tanto la alcaldesa negra de Baltimore como Obama han centrado sus declaraciones en criminalizar la protesta, y su acción, en militarizar Baltimore decretando un "toque de queda". ¿Qué puede pensarse entonces de una situación en donde la destrucción cotidiana de las vidas negras, y en particular de los hombres jóvenes, continúa de por siglos; en donde la policía (mayoritariamente blanca) actúa como un ejército de ocupación en esos barrios; en donde la impunidad de la violencia policial es una práctica generalizada; en donde los escasos recursos que se asignan sirven al poder y el dinero de los corruptos políticos locales; en donde cualquier protesta es desoída y remitida a las elecciones cada cuatro años y a la justicia ordinaria; y en donde cuando llegan las elecciones, los elegidos, incluso negros, con Obama a la cabeza, reniegan de sus orígenes y priorizan sus tareas de estadistas? Y si las ciudades arden se utiliza el ejército y se estigmatiza a los indignados. No hay sólo una violencia. Hay violencias. Y las peores son las que provienen de quienes abusan del poder que les delegaron. Manuel Castells Olivan, és sociòleg i professor a la Universitat de Califòrnia.

INSTITUT Montserrat Colomer

Cinema i ÈTICA

Professor: Jordi Buch ACTIVITATS Contesta per escrit a les següents qüestions de comprensió lectora i d'anàlisi personal sobre la discriminació racial 1) Fes un resum de les idees principals del text. 2) A què es refereix l'autor de l'article amb l'expressió «violència institucional»? 3) Per que diu l'autor que “el dilema segueix sense resoldre's”? Quina és la tesi principal del llibre de Gunnar Myrdal Un dilema americano, publicat l'any 1948? 4) Freddie Gray, jove afroamericà de 25 anys suposadament mort a mans de la policia el 19 d'abril de 2015. Busca informació dels incidents que han tingut lloc a la ciutat de Baltimore (EEUU) després del funeral de Freddie Gray, mort en circumstàncies sospitoses d'abús policial. Explica i fes el relat de com es va produir la detenció i després, exposa els aldarulls dels dies següents. 5) Per què l'alcaldesa de Baltimore, Stephanie Rawlings-Blake, va declarar «el toc de queda»? Què vol dir aquesta expressió? Una democràcia pot limitar i prohibir la llibertat d'expressió dels ciutadans? 6) Després del funeral de Freddie Gray, es van produir espontànies manifestacions de protesta reclamant justícia. Una dona que veia la retransmissió dels enfrontaments entre la policia i els joves, va reconèixer al seu fill i va anar a treure'l d'allà. Les imatges de la mare renyant i donant «calbots» al seu fill li van atorgar el títol de «la mare de l'any». Mes endavant, el fill va concedir una entrevista a una TV on afirmava: «No ho tornaré a fer». Creus que anar a una manifestació és fer una «gamberrada», una cosa sancionable pels pares o família? Els manifestants, tenen raons per sentir-se indignats? Que fa que els mitjans de comunicació vulguin presentar als manifestants de qualsevol protesta com a simples «gamberros»? 7) Michael Browm, jove afroamericà assassinat a trets per la policia a l'agost de 2014. A la ciutat de Ferguson (Missouri) també es van produir aldarulls de caràcter racial després de la mort de Michael Browm a mans d'un policia blanc l'agost del 2014. Explica què va passar, quina és la versió policial? 8) Rodney King: L'any 1992 va ser apallissat per la policia durant una persecució. L'absolució dels policies va provocar una Revolta racial a Los Ángeles. Quin va ser l'argument de les autoritats judicials per justificar l'absolució? Què en penses? 9) Martin Luther King: L'any 1968 van assassinar a Martin Luther King. Explica què va representar i què va passar a EEUU després de la mort d'aquest activista i defensor dels drets...