Ausias march - resumen PDF

Preview

Summary

resumen...

Description

AUSIÀS MARCH Poema XIII ··· Apunts

Qui era Ausiàs March? Era un important escritor valencià que va renovar el vers català. Va néixer en una familia culta de cavallers, Es va restirar de les ses possisions com a cavaller cortesà. Es va casar amb Isabell Martorell, la qual mor, i més tard amb Joana Escorna; que també mor aixì quedanse el vidu. Aquestes mort li van inspirar per escriure poemes moral i espirituals. Contingut: La primera estrofa és narrada i protagonitzada pel jo líric del poeta, així, a part de donar-li més realisme, com que l'estrofa posseeix un to tràgic aquest és augmentat amb molt més dramatisme.; la primera el jo líric demana a la gent que sigui feliç, gairebé hi obliga. Tanmateix en la segona part veiem com el jo líric no podrà fruir de les alegries que predica, ans al contrari, s'ha d'assimilar a les ànimes infernades, no perquè estigui en pecat, sinó perquè s'igualen en el sofriment etern. Per aquesta causa el poeta ha d'anar als cementiris i posar-se en contacte amb les ànimes infernades. En l'inici de la segona estrofa March pren com és costum la moralitat, el fet que estigui enamorat ofusca i cau en la malaltia d'amor, per això no li plau el tracte amb els vius, i l'únic semblant que pot tenir són les ànimes infernades pel seu dolor etern. Per aquesta relació que té el jo líric amb les ànimes infernades la gent pren d'ell espant, el veuen com un mort. El segon exemple és el del gegant Tició, que s'enamorà i va voler violar Latona, mare d'apol·lo i Diana. Per castigar-lo un voltor se li menjava les entranyes que li ressorgien cada dia perquè l'ocell les hi pogués tornar a menjar el dia següent. El gegant va ser condemnat per un pecat de luxúria, igual que el jo líric que també pateix luxúria per a la seva amada. Així March, pel que ens explica a continuació està en igualtat de condicions que el gegant, la luxúria els hi va rosegant les entranyes a tots dos: al gegant per mitjà del voltor i al poeta per mitjà de dos corcs, que li ataquen els punts vitals. Un li rosega el pensament, que no és altre que la consciència del pecat li va rosegant el pensament que li fa perdre l'enteniment, tot esdevenint innocent. L'altre li rosega el cor que a part de ser el lloc d'amor pot ésser pres com a metonímia de les entranyes, i ésser el pecat de luxúria el que li rosega les entranyes, paral·lel amb Tició. Aquesta tercera estrofa els quatre primers versos ens parlen de l'exemple del sofriment de Tició, els quatre versos restants ens parlen del sofriment del jo líric, ambdós a causa del pecat de luxúria.

En les estrofes IV i V March pren mà de la hipèrbole i sobretot de narrar els fets hipotèticament. Ens diu que si morís, la mort no li duria cap problema excepte perdre la visió de l'amada, només la visió perquè és l'únic que ara per ara pot tenir. Per tant, no pot morir perquè perdrà l'únic que té. L'estrofa s'acaba on el jo líric ens diu que si mor, si finalment decideix a treure's la vida per amor, conseqüència del fet que és innocent, amb ell acabaran els bons amadors, es posa com al més gran amador, capaç de morir per amor si fa falta. En l'estrofa V, però ara arriba fins als límits extrems, el jo líric suposa que ha mort i que es troba al costat de Déu. Tanmateix això no li és prou plaent, a més a més necessita saber que la seva amada li ha sabut greu la seva mort i que l'ha plorat, aquí apareix per primer cop en el poema l'amada. Així l'estrofa s'acaba dient que es trauria la vida de grat si sabés que l'amada el ploraria, en altres paraules que l'estimaria. El poeta ha mort per culpa de l'amor que tenia cap aquella dona que li ha donat poca mercè i ha mort sense tenir-hi culpa i s'ha convertit en un màrtir. Finalment es decideix pel suïcidi, sap que potser d'aquesta manera serà correspost, és com una mena de resultat final de tot el poema, l'única manera de ser correspost és en la mort perquè l'estimada et plorarà i per tant sabràs que t'estima.

Anàlisi de la forma: Decasil·labs, censura masculina, vuit versos, rimes consonants creuadas. Recursos literaris: hiperbole, tot els versos; antítesis, IV; al·literació, I. Característiques poesia trobadoresca: -Visió idealitzada: la dona és considerada com un ésser superior. (Tot i aixì, March dota els personatges femenins de profunditat prsicològica, fet radicalment oposat de la visió de les dones de la lírica trobadoresca.) -El tema: fin’amor -Esdevé un model de la perfecció espiritual i física.

-El tema per l'amor de les dues esposes mortes com a un amor no corresponen.

-Poesia amorosa. Caracterísiques de l’Humanisme ( Ausiàs March Poema XIII): L'antropocentrisme era el tema principal en l'humanisme, aixì doncs deixaven a part el pensament teocèntric i, s'enfoquen més en el home (com a ésser humà). Ausiàs

March no parla com a tema principal de Déu, sino de l’amor que es el sentiment que sent un home. En cap moment entre en joc alguna obra divina la qual ens castigarà, entre altres coses. Parla de el sentiment de l’amor enfocant-se en el mateix, aquesta és la idea de l’humanisme. No només està el sentiment de l’amor, sinó també, la del sufrimient que sent al no gaudir de l'amor de les seves esposes mortes. També la influencia de la tradición grecollatina.

La prosa moral S. XIV: En la crisi moral va derivar la tardor medieval la qual va implicar un replantejament del pensament. Francesc Eiximenis va escriure La Crestià amb l’intanció conciliadora i recull didàctics de Ramón Llull amb la seva finalitat divulgativa, de manera que es destaca per l’estil planer i directe. El contingut es centra en l’aplicació social de la crisi moral. Bernat Metge i l’humanisme: L’humanisme sorgeix a Itàlia i es basa en la renovació del pensament. Adopta antropocentrisma. Bernat Metge va ser un funcionari reial, que més tard li van acusar d’atemptar contra el govern d’en Joan I de manera que se’n va anar empresonat. La presó lo va inspirar per escriure La Somni ( somnia amb el rei Joan el qual manifesta la seva inocencia del reclus, i somia amb personatges mitològics amb el quals parlen de temes importants). La prosa d’en Bernat Metge es caracteritza per la influència grecollatina, signe de l’humanisme (primera prosa en la península Ibèrica). Desafia la veritat única del cristianisme. Poesia del S.XV i Ausiàs March:

El segle XV, o millor conegut com el Segle d’Or Valencià, els poetes de l’època comencen a utilitzar el català com a llengua literària i reben influencies de la poesia. Una poesia la qual conflueix models mediavals (fin’amor) i la renovació vinculada al renaixement Italià. Gràcies a aquest vincle es rea l’evolució de la literatura catalana. Destaquen Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Ausiàs March suposa la modernització total de la literatura catalana. Mostra una visió moral i espiritual de l’amor, es tracta del poeta amoròs per exel·lència.

March dota els personatges femenins de profunditat psicològica, cosa que no es troba en la lírica trobadoresca. Asuiàs March no parla de temes de vassallatge, i la seva obra no són cap elogi a una dama. Finalment utilitza un estil modern i original que aconsegueix gràcies a l’ús de les figures retòriques....