Bloc 3 PDF

Preview

Summary

Download Bloc 3 PDF

Description

BLOC%III.%POLIFENOLS%

1

TEMA 14. FENOLS SIMPLES, ÀCIDS FENOLS I CUMARINES. Quimicament es n- benxé unit al hidroxil. Gairabé sempre tindrem aquestes estructures. Desde el punt de vista natural, els parlem del meabolisme secundari de les plantes, aquelles que provenen de la ruta metabòlica del àcid siquimic, COOH-ciclohexè amb 3 OH’s. Com a subestructura comuna tots tindràn el fenol. Clasificació segons la disposicó dels carbonis: integrats

seràn

els

fenols

simples

•

Si tenen 6 carbonis benzoquinones

i

les

•

C6-C1 compostos anell benzenoïc de 6 carbonis més un carboni unit: derivats de l’àcid benzoïc

•

C6-C3: derivats de l’àcid cinnàmic, cumarines, i compostos relacionats

•

Compostos C6-C3-C6: flavonoides i susbtàncies afins.

Fenols simples: son molt rars a la natura, només destacariem el glicó que ja parlarem en la lliço de les benoquinones. Àcids fenols En general ens referim com àcids fenòlics que els podriem definir com aril carboxilics o aril propiònics que contenen un hixrodil sobre els benzens com a mínim en la seva estructura o no. Derivats de l’àcid cinnàmic: C6-C3

Derivats de l’àcid benzoic: C6-C1 COOH

COOH

Àcid benzoic

Àcid cinnàmic

Derivats de l’àcid benzoic

C6-C1 COOH COOH

COOH OH HO

OH OH

Àcid benzoic

Àcid salicílic

Àcid gàl·lic

BLOC%III.%POLIFENOLS%

2

Amb estructura C6-C3: derivats del àcid cinnàmic

!"#!$ COOH

OH

OH

COOH COOH

Àcid trans-o-cumàric

Àcid cinnàmic COOH

Àcid cis-o- cumàric

HO

HO

COOH

HO

Àcid p-cumàric

Àcid cafèic O

HO

OH

O

Àcid rosmarínic HO

HOOC

OH

Les trobarem lliures, unides al sucre, o amb altres susbtàcnies. El àcid rosmanrinic, el cafeïc esterficat amb un alchol, es diferencia en que el doble enllaç es troba saturat i substituit per un grup hidroxil. El àcid 6 –o- cumnànic: el OH està molt a propr del COOH, i en determinades condicions forma un èster intracícilic que és una lectona, i es froma la benzo-alfapirona, que es la estructura bàsica de las cumarines.

:,-;.# #("#'#"(1&?&#&@ A Homodiantrones B

7556 8

9:; ("#'#"(1&7&#&D A Heterodiantrones B

9;

5

56

&

Si els dos monèmers són iguals trobem una homodiantrona. Si els dos monòmers són diferents trobem una heterodiantrona. Com els carbonis 10 son constituents de carbonis asimètrics poden ser dos iòmers òptics, només tenen diferents la posició ens els espai ( A i B, C i D) Un dimer que té dos parts, la de dal s’anomena reïna antrona, el monòmer que té el grup carboxil (-COOH). Per A i B, tindrem els isòmers òpitcs, homodiantrona, en els casos de C i D, la segona és una heterodiantrona. La unitat de baix que té grup CH2OH, s’anomena aloe emodina antrona. Oxidat

!"

!

!"

!

Antraquinones !"

!

Reduit

!"

!"

!"

!"

#$

#$

#

%$#

%$!

!"

!"

!"

!"

!"

Diantrones

Diantranols

!"

!"

!"

!

"

"

Antrones

!"

!"

"

Antranols U UNIVERSITAT D

Propietats generals dels antracènics: 1. Solubilitat 1

Si els aglicons estàn lliures, el producte és poc soluble en aigua i molt en dissolvents orgànics, és més lipòfila a Tª ambient.

1

Si son heteròsids: com tenen la part glucídica dels sucres són més hidròfils, per tant mes solubles en aigua i alchol, i en barrejes a Tª ambient.

1

Si els posem en ebullició: els aglicons, augmenten la solubilitat en aigua, per tant podem extreurel’s, i per tant podem extreure tot de cop tants els algicons com els heteròsids. Un cop ho tenim, refredem, podem separar-los, amb una partició. El extracte aquós afagim un dissolvent orgànic, que arroseguerà els components més lipòfils a Tª ambient, i els components hidròfils quedaràn en aigua.

2. Reconixement i valoració

BLOC%III.%POLIFENOLS%

27

Recció de Bornträger. Tots els deivats antracènics laxants en el seu nucli, sempre tenen un hidroxil en 1 i un hidroxil en 8, per tant els pa sempre son derivats 1-8hidroxilats, poden tenir altres –R però, sempre tindràn això. Les antroquinones lliures, (la forma dicetònica, lliure no heteròsidica) en medi bàsic, s’ionitzen pels hirdoxils fenòlics i donen colors del vermell passant pel rosat, violat. Té interès tan qualitatiu per un extracte comprobar si hi ha derivats antracènics, com quantitatiu, ja que podem mesurar el color de la intensitat amb un espectofotòmetre. Aquesta reacció només és per les antroquinones lliures. Si no estàn lliures, primer haurem de fer una hidròlisi, i seguidament oxidació perquè tot passi a antroquinones i així podem valorar-ho tot junt. Si volem valorar només un dels derivats, ho fem per HPLC amb columnes cromatogràfics. Tenen activitat laxants, concretament són les laxants estimulants. Estimulen o incrementen el perisltaltisme intestinal i redueixen la absorció d’aigua i de electròlits. Fan la femta més tova de consistència fluida i redueixen el trànsit intestinal. Estàn recomenants de forma puntual o osasional, no es recomana utlitzar-los de forma continuada, perquè tenen riscos que poden comportar problemes. En tractaments curts (de viatges). Gent per una intervenció quirurgica, etc. Amb aigua i caminar ja estaria tot, no caldria laxants. Heteròsids hidroxiantracènics

Acció laxant ?.3,-1% <

<

Efecte laxant @A

=...