Bolets - summary PDF

Preview

Summary

summary...

Description

SEMINARIS SEGURETAT ALIMENTÀRIA I 1. SEMINARI DE BOLETS 1.1 Quina incidència de intoxicacions per bolets hi va haver a Catalunya o Espanya els passats anys?  De 50 a 100 casos/any a Catalunya.  Sobretot en zones de muntanya és molt alta perquè hi ha bolets i se’ls mengen. La manera de viure influeix en com m’intoxico.  L’any 2010, els hospitals catalans van atendre 69 persones, a l’any 2011, 33 persones.  Des de l’any 2010 al 2012, han estat notificats 19 brots d’intoxicació per bolets de l’ASPCAT, 6 l’any 2010, 7 el 2011.  Es calcula que ens els últims 3-4 anys són 50 a l’any però no tenim en compte la gent que no ha anat a l’hospital a causa de un simple mal de panxa. 1.2 Quines són les espècies de bolets que causen problemes més freqüentment?  La majoria de morts són per ingerir els què provoquen necrosi hepàtica.  A Catalunya, els més freqüents són la Amanita verna, A. Virosa, A. Muscaria, A. pantherina i A. Phalloides, Cortinarius orellanus, C. Cinnabarinus, C. Sanguineus, Gyromitra gigas, G. esculenta, G. Infula, Omphalotus olearius, Tricholoma pardium, Inocybe rimosa, I. Erubescens, Clitocybe dealbata, C. Phyllophila, C. Ribulosa, Boletus satanas, B. Luridus, B. Queletii, B. Rhodoxanthus, Lepiota brunneoincarnata, L. Helveola, L. Cristata, Galerina unicolor, Paxillus involutus i Entoloma lividum.  Les intoxicacions més greus són donades per la farinera borda (Amanita phalloides). 1.3 Quina gravetat solen presentar aquests episodis?  Dels 50 casos 1⁄2 són casos greus. - Intoxicacions de latència greu: interval entre la ingesta del bolet i l’aparició de símptomes és inferior a 6h (30min- 3/4h). Intoxicacions lleus. - Intoxicacions de latència llarga: interval >6h (9-15h i en alguns casos fins a 15 dies). Intoxicacions greus. 1.4 Quins són els quadres clínics més importants causats pels bolets tòxics?  La intoxicació per bolets és molt comuna i la intoxicació més comuna és gastrointestinal encara que alguns pacients poden desenvolupar nefrotoxicitat o hepatotoxicitat. També poden provocar càncer de fetge, al·lucinacions, excitació, confusió mental i hemòlisi. La majoria passen desapercebudes. Les més freqüents són el mal gastrointestinal.  La quantitat que has de menjat per patir malaltia depèn del tipus de bolet i temps de cocció. Moltes de les toxines de moltes espècies són termo-resistents però també hi ha termo-sensibles.  Els símptomes que es poden presentar són forts dolors d’estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, postració total, deliris, períodes alternatius de crisi i calma. 1.5 Com diferenciar entre bolets tòxics i comestibles. Hi ha algun mètode popular que funcioni?  No funciona cap mètode segons s’ha parlat a classe. L’única manera de diferenciar si un bolet és tòxic o no és coneixent l’espècie. - Els bolets verinosos tenen colors brillants

-

Els insectes i altres animals eviten els bolets tòxics Els bolets verinosos ennegreixen la cullereta de plata Els bolets tòxics tenen mal gust Tots els bolets són bons si es preparen bé a la cuina Els bolets verinosos quan bullin faran que l’arròs es torni vermell Els bolets tòxics tenen el capell en punxa. Els comestibles el tenen pla o arrodonit 1.6 Encara que fonamentalment es tracta d’una intoxicació marcada estacionalment, no es pot descartar l’aparició de casos durant tot l’any. A què creus que és degut?  Pot haver fora de temporada perquè es poden congelar i les micotoxines persisteixen. Així que quan es descongelen i es cuinen, pot haver intoxicació igual. 1.7 Cita exemples de bolets la toxicitat dels quals pugui disminuir amb el algun processat. 1.8 Hi ha algun tipus de intoxicació per bolets que només es presenta si hi ha un consum d’un altre producte? Quin és aquest tipus de intoxicació, els bolets implicats i el producte? Pots explicar el mecanisme d’aquesta intoxicació?...