Cel de plom - Aquest document esta compost per una serie de preguntes sobre el llibre de historia PDF

Preview

Summary

Aquest document esta compost per una serie de preguntes sobre el llibre de historia "Cel de Plom"....

Description

UN CEL DE PLOM de Carme Mart Un cop llegida la història novel·lada en relació a la Neus Català i escrita per Carme Mart, hauràs de realitzar les següents activitats. Per tal de realitzar les activitats pots utilitzar fragments del llibre que et serveixin per complementar les respostes. 1 Podries explicar quin significat té el ttol escollit per l’autora en relació a la vida de Neus Català. Esbrina quan pronuncia aquestes paraules i quin és el context. Quan Neus Català arriba al camp d'extermini de Ravensbrück, l'entrada la veu com una baixada fosca, hi havia una pudor intensa i terrible que ofega a la Neus Català i li fa respirar amb dificultat. En aquell camp el terra es ben negre i brillant, que fa l'expressió de està sembrat d'unes espurnes de llum, però, més endavant endevina que els punts de llum negres són el reflex del gel il·luminat. En aquell moment aixeca el cap cap el cel, i es dona compte que és com un cel de plom. De aquí ve el ttol del llibre. 2 En quines o en quantes parts dividiries, tu, l’obra. No cal fer-ne, si creus, un seguiment com ho fa l’autora. Fes-ne un breu resum de cadascuna d’elles. La obra de Carme Mart la dividiria en tres parts: La vida de Neus abans de la deportació: La vida de ella abans de la deportació es una fase molt alegre, amb una noia que desde bén petita ha tingut els somnis clars i ha lliutat per aconseguir-los. Ha aconseguit sortir de casa, estudiar, treballar amb nens i fins i tot ajudar-los a exiliar-se quan esclata la guerra. Ha entrat a formar part de la Resistencia, a enamorar-se de l'Albert i poder casar-se. Les coses no han continuat anan bé i els nazis l'han enxampat i empresonat. Aquesta fase és molt especial, perquè la Neus encara no ha passat pels camps de la mort i segueix tenint vida dins . La vida de Neus Català dins dels camps d'extermini: Després de que els nazis empresonin ala Neus, la emporten amb moltes dones més als camps d'extermini Ravensbrück on pase la pitjor fase de la seva vida juntament amb altres companyes que han tingut que passar per lo mateix. Després la cambien de camp i la emporten a Holleischen on ha de treballar fabricant material bèl·lic contra els seus. Finalment son alliberades totes les dones. Es una fase molt dura que mate ala Neus Català amb ganes de viure, i la converteix en una dona amb més ganes de morir que de viure. La vida de Neus Català després dels camps d’extermini: Neus català ja no era una dona normal, era una exdeportada que havia de refer la seva vida i continuar endavant sense saber com. Va aconseguir refer la seva vida, casar-se, tenir fills i finalment lluitar per la memòria de totes les dones que han sigut deportades.

Es la etapa definitiva, però la més important perquè ja res podia ser igual. Neus en aquesta època era una dona amb ganes de viure pero no amb la capacitat suficient per fer-ho.

3 Quina va ser la gran tasca de la Neus Català durant la Guerra civil? Quan va esclatar la guerra, Neus català va constituir les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSUC), formada per un grup de persones joves de Guiamets per defensar la República. Unes de les tasques que havien de fer els joves del JSUC van ser: -

Teixir peücs i jerseis per als soldats que hi havia al front. Col·lectivitzacions agràries de la terra (es prenia als rics, i es creaven noves cooperatives).

Quan van entrar al poble Els CNT-FAI, un grup de pistolers que anaven en un autobús negre amb calaveres pintades que tenien com a objectiu matar les persones del poble i cremar els edificis importants d'ell: ajuntaments, esglésies,etc. Neus català amb molt coratge va animar a tots els del poble siguin de dretes o esquerres a sortir a defensar la seva terra, que quedaria destruida si no ho fan. Gràcies amb ella, tots van sortir amb ganivets, destrals, falç… i van aconseguir salvar el seu poble i les seves collites. També durant la guerra, va sortir del seu poble Guiamets i es va dirigir a Barcelona al grup PSUC com a ajudant d'infermera en al residència per a gent gran refugiada espanyola, i juntament amb el grup PSUC els diumenges feien mítings improvistos (xerrades). La tasca més important que va fer es la de ser Cap sanitària del Cos de Carrabiners per 182 nens malalts que els havien abandonat els seus pares per anar a la guerra , que temps més endavant els ha ajudat a exiliar-se per no quedar en mans dels feixistes.

4 Fes un breu recorregut per l’exili de la Neus Català. Quan hi marxa? Per on passa? Assenyala algun tret significatiu d’aquest. El motiu principal de l'exili es que estaven derrotant la República, i calia marxar perquè no sabien que podia passar amb les colònies en mans de Franco. El 26 de gener de 1939, quan l'exèrcit de Franco entrava a Barcelona, Neus català juntament amb els nens va començar el seu seu viatge de l'exili en camions del Cos de Carrabiners, els nens es van emportar tota la seva roba per no morir de fred durant el trajecte. La primera parada va ser a Darnius, on molta gent també esperaba poder creuar la frontera. També Hi havia els Socors Roig Internacional. En Darnius, Neus Català es va dirigir a un hospital de campanya per oferir la seva col·laboració, però, va acabar currant a in mosso d'esquadra de la guàrdia presidencial de Lluís Companys que s'havia ferit provant una pistola i com a agraïment d'aquest fet la van convidar a compartir taula amb el president Lluís Companys i alguns membres del govern. Un altre fet molt important que li va passar a Neus Català durant el seu exili a Darnius es que

va trobar al seu pare buscant⁸exili entre les muntanyes d'aquell territori. La mateixa nit van sortir en camions cap a les fronteres de Portbou i després fins a Cervera de la Marena, des d'on els va tocar continuar a peu fins al Voló, on es van refugiar quatre nits a un teatre amb l'ajuda del Socors Roig. Després una residència els va enviar en tren al Château de Caussade, à Trélissac, on es van refugiar en un castell del segle XV. La situació era complicada, perquè, tenia la responsabilitat de 182 nens i les temperatures d'aquell castell no ajudaven a la Neus català per fer los sobreviure del fred. Ella va decidir queixar-se i demanar ajuda als Socors Roig, que ells mateixos després de veure les baixes temperatures en què conviuen els nens i la Neus al castell van decidir enviarlos a un nou exili: hospici de vells a Carasc. En Carasc Neus va prendre una decisió molt important. Els nens petits el va donar en adopció amb l'ajuda d'una organització belga, i els nens grans els va buscar feina.

5 Com entra a formar part de la resistència francesa? Com coneix l’Albert? Quin nom va rebre ella com a resistent. L'1 de setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia, i França i Anglaterra van declarar la guerra a Alemanya. El 14 de juny de 1940, els alemanys ocupen París, com a conseqüència d'aquest fet, França va quedar partida en dues. Van anar arribant refugiats francesos del nord a Sarlat, i així Neus va conèixer a Julieta una exiliada basca. Amb la julieta va fer amistat, i anaven juntes al mercat per avisar dels perills de col·laborar amb els alemanys, donar-los consells per que els Alemanys no els entabernin, fer espectacles, etc. Així és com Neus Català va formar part de la resistència francesa, i va conèixer al l'amor de la seva vida. L'octubre del 1924, quan un mat Neus català va anar a l'alcaldia de Carsac, es va topar amb L'albert amb el qual va compartir mirades i un somriure i dies després en un dels festivals en el que cantava Neus Català, es va tornar a trobar amb L'albert entre els espectadors i van mantenir una conversa de presentació. A partir d'aquell dia tots dos van començar a quedar, a parlar de la guerra, i en mig de tot el desastre es van enamorar. Ja que tots dos es van enamorar, i tenien els mateixos objectius, van decidir casarse el 29 de desembre. Després de casarse Neus feia les tasques de casa, però també, es reunía amb els maquis de Turnac, en un principi era format per cinc persones i el cap d'ells era Reynald, però, més endavant hi havia una guerilla de més de vint persones. Es reunien a casa, i tots contaven les seves vides amb la Neus català, que s'amagava sota el nom de batalla de Paulina. Pertanyien al Franc Tireurs et Partisans Français (FTPF), un maquis de Partit Comunista francès. Els maquis dels gaullistes rebien, mitjançant llançaments en paracaigudes de l'evasió, armes, queviures i fins i tot tabac dels anglesos i dels americans. La tasca de Neus català dins la resistència va ser buscar pagesos que els poguessin donar menjar, vestir ben pagesa i fer d'enllaç entre el maquis de Dordonya i el de Corresa, buscar armament, portar missatges al cistell, o al cove, fer d'enllaç entre Reynals i Kléber amb

missatges i d'enllaç entre altres persones importants. 6 Com els fan presoners els nazis? Quan els nazis es van adonar de les tasques que feia Neus català, ella volia escapar pero ja no era a temps. Aquell dia es va preparar la maleta, es va despedir dels seus pares i en l'últim instant va entrar un nazi apuntan-la amb la metralleta acompanyat d'altres nazis. La van fer sortir de casa amb bufetades i la van obligar a pujar a un camió, juntament amb dos maquis i un pagès, el camí va ser llarg fins arribar a Periguís. Els van fer entrar i separar-se, ella en aquell moment va demanar d'anar al lavabo i poder tragar-se tots els papers que pugessin delatar amb algú. Després la van dur a un quartot on li van lligar les mans i li van començar a fer preguntes i apuntar amb la pistola. Neus català estava convençuda de no delatar amb ningú i per això va restar muda. Les pistoles al cap i una a l'esquena la obligaven a utilitzar la seva imaginació per evadir-se i no parlar, però, els nazis utilitzaven estratègies com dir-li que el seu home ho havia explicat tot i ella encara segueix protegint-lo. Va aconseguir quedar-se callada i després d'això la van portar ala presó de Llemotges, on va conèixer a altres persones que no eren nazis i especialment a la seva amiga Tit. Les condicions dins de la presó eren molt dures, no s'habituàven a la gana, que només els donaven una sopa per veure. El més important és que els presoners polítics es podien comunicar entre ells a través de crits, , notes escrites que repartia el Francisco, amb cants ( La Marsellesa), etc. 7 Explica quin és el recorregut que segueix la Neus Català fins arribar a Ravensbrück. Explica’n també les condicions

Quan els van treure de la presó, després del primer viatge i de la sentència a Compiègne i cinc dies de trajecte en un vagó de bestiar en condicions inhumanes, Neus ja no sabia res. Es sostenen dretes, a torns, perquè no hi cabien de cap altra manera, però els seus cossos estaven desballestats. Els resultava dificil respirar, cada inspiració i cada alenada requerien massa esforç. La pudor els impregnava l'ànima. Els costava pensar, Neus no era conscient de si dormia, somiava o estava desperta. No hi veia bé, li feia mal tot i es sentia dolorosament viva. El viatge a Ravensbrück havía durat cinc dies i cinc nits, cinc llarguísimes nits en les que han viatjat comprimides com a bestiar. Al arribar es troben als SS, que porten gossos i els comencen a donar cops de fuet per què les dones es mouin més ràpid. 8 Mentre està a Ravensbrück la Neus Català parla de deshumanització, per què creus que és? Hi Ha molts actes que s'han fet al camp de Ravensbrück que considero una forma de deshumanització: el fet d'estar tot el dia de peu sense fer res, l'alimentació que tenen, les condicions en que dormen, etc. Però la forma més important de deshumanització que han portat a terme els nazis en el camp d'extermini es la de tallar-los els cabells, algo que es seu i no els permeten la llibertat de tenir-lo.

9 “M’he quedat eixuta, resseca, morta” Descriu el context d’aquesta frase

Neus diu aquesta frase quan els fan despullar i deixar tota la roba i les sabates en unes piles. El moment d'aixecar les cames i deixar el poc que li queda, unes calces que no estan netes, el moment de treure-les i quedar-se completament nua, és un moment molt dur per ella, com una mort. Veu com totes han quedat nues, joves i velles, primes i no tan primes. Quan ja no els queda res més, han de suportar que els facin alçar els braços i els passin un líquid pastós per les aixelles. Quan li passen pel pubis ella no plora, l'astorament i la indignació superen qualsevol altre sentiment que pugui tenir. En aquell moment diu que s'ha quedat eixuta, resseca, morta. 10 Per què ella duu un triangle vermell amb una F a l’uniforme? Quins eren els utensilis preuats al camp? Neus català va dur un triangle vermell invertit, que l'identifica com una presa política, amb una F De França. Els utensilis molt preuats al camp eren: el plat, la tasa i la la cullera de llauna que portaven les presoneres perquè sinó no podien menjar. 11 Com eren els viatges a la infermeria? I les revisions ginecològiques? Posa exemples extrets del llibre. En els viatges a la infermeria, els despullaven de dalt a baix a totes les dones que estaban ahí. L'autor considera que estar nua és una cosa, i estar-hi al costat d'altres dones, joves i velles amb un fred estremidor i sota les mirades dels metges de les SS estar desemparadament despullada. La primera vegada que Neus va anar tenia la regla i havia d'estar plantada i exhibida, i tot això suposava una forma de passar molta vergonya per a ella. Les revisions ginecològiques eren molt més dures, eren una forma d'humiliació, i d'horror. Despulla des altre cop, estirades com si fossin bestiar, amb les cames obertes i amb el mateix instrument, sense desinfectar, els ginecòlegs treuen mostres de totes. Després, una injecció terrible que els fa defallir vorejant la inconsciència i els deixa sense regla i estèrils, i així ja estan preparades per treballar en el camp d'extermini. 12 Quina feina feia a Ravensbrück? La feina del dia de Neus català era anar a dessecar el llac Schwedt. Ella i les seves companyes es descalçaven i es posaven dins del llac, que està gelat. Ahí han de trencar el gel i treure la torba negra i glaçada. Primer obren rases per desguassar, i de dins de les rases, amb aigua fins als turmells, van traient fang. I del fang fan totxos, amb les mans, sense tenir cap eina ni cap motlle. després els van apilant en munts que els sobrepassen. Quan comencen un nou dia totes tenen l'esperança de reposar una mica. Reposar per a Neus Català vol dir anar a netejar les latrines entre totes.

Per exemple, les dones poloneses a qui un doctor SS, el doctor Gebhardt les utilitzava de conillets d'Índies per al seus experiments. Les mutilaven. Els treien els nervis, músculs i ossos, i de vegades els ho tornaven a posar en altres bandes 13 Trasllat a Holleischen. Com era el nou dest? Quina feina feia? El nou dest era menys dur que el de Ravensbrück, hi ha dutxes, tases, piques, aixetes i fins i tot els han preparat una sopa de soja amb daus de greix. Els van permetre fer el que vulguin i van decidir dutxar-se. A Holleischen el dia comença ales 4, una hora més tard que a Ravensbrück. El nou treball que l'assignen es a un taller de bales antiaèries de la fabrica Skoda, on hauran de treballar per produir material bèl·lic que va en contra dels seus. 14 Descriu algun exemple dels sabotatges que feien als tallers. Com es feien dir? S'assabenten que qualsevol cosa, per petita que sigui, si es barreja amb la pólvora, la inutiliza. Comencen amb les escopinades, que són petites i precises per la falta d'alimentació. També rapinyen oli de les màquines, unes gotes de zic imperceptible que va a parar dins de la bala. Les dones exhaustes i afamades caçaven mosques. També van a prendre a espatllar les màquines , sobretot, La Tit. Un altre exemple seria quan la Neus Català, neteja les màquines amb força acetona, quan li havien dit que només n'havia de posar una mica. Si ve el mecànic, fan un rètol amb el nom de “Blanche-Neige et les Sept mécaniciens”, la consigna se la inventen per fer saber a les presoneres del torn següent que ha han fet vindre el mecànic. Les sèries es formen amb 10.000 bales, se les emporten al camp de tir i si en surten 100 de defectuoses, els les retornen al taller per desmuntar la sèrie i tornar a muntar-la... elles es convertin en felices Penèlopes. Entre les bales inutilitzades i la manipulació de les nanses i màquines, baixen la producció de 10.000 a 5.000, de vegades 6.000 i per disimular, es bategen amb el nom de «comando de les gandu-les». 15 Què passa quan els enxampen? Descriu-ho. Van enxampar fent sabotatge La Noemí Suchet, que anomenaven Mimí, la seva cunyada, l’Hélène Lignier i la Simone Michel-Lévy. Les SS van recordar a les altres treballadores, que la condemna del sabotatge és la mort i les van fer treballar, a l'espera de la sentència. La seva sentència va ser, penjar-les a Flossenbürg i les havien clavat per la gola un ganxo de carnisser i les han deixat agonitzar, amb els cossos balancejant-se. La Neus Català en aquell moment s'imagina la situació, i es fica encara més nerviosa i amb por de morir. 16 Com va ser l’alliberament del camp? L'alliberament del camp en cas de la Neus Català va ser graciós, ja que asseguda a la tassa del vàter per amagar-se un bocí de quadres, esclata una bomba. Al esclatar la bomba van caure les parets, i el váter es va sostenir amb una estructura metàl·lica que ha resistit al

bombardeig. Ella i les seves companyes es van donar compte que estaven soles sense les SS, van decidir sortir del camp amb prou feina. De sobte escolten campanes, i unes SS els ofereixen un tros de pa per a recuperar les forçes. Les dones pensen que l'horror que han viscut encara continua, però, els joves guerrillers (txecs i polonesos) els conviden a seguir-los. I ahí els expliquen que ells estaven pendents de la seva alliberació per part dels americans, perquè el dia anterior unes SS havien dit en un bar del poble que avui farien volar el camp i ells havien decidit alliberar-los, capturant algunes SS i afusellant-les i desactivant les bombes.

17 Per què fa referència a “Els americans de les llaunes”. Després de ser alliberades, a les dones els arriba la notcia de que a Espanya segueix la dictadura de Franco, i per animar-les, un soldat els va reunir en grup. Una vegada reunides en grup, va descarregar caixes amb menjar i va treure moltes llaunes. Després de menjar en silenci, una persona del grup va dir aquesta frase como a forma de fer broma: Els americans de les llaunes.

18 Descriu el recorregut del camp, després de l’alliberament a casa. Al pujar al camió els americans van repatriar-los en camions. Neus Català va començar a recordar la seva vida, a L'Albert, els seus pares, en els mesos als camps d'extermini, en les persones que ha vist morir, etc. i va començar a reflexionar en com seria la seva vida a partir d'aquell moment, ja que tot havia canviat, fins i tot ella. Durant el trajecte, a prop de Nuremberg van parar i ella va començar a plorar, perquè hi havia bombarders americans al cel fent ostentació de la seva potència militar. ja que tot li recordava la seva vida en els camps d'extermini. Durant el trajecte hi va haver un moment de molta tensió. Van creuar l'immens Rin per un pont de fusta. Els camions del comboi anaven molt a poc a poc i elles no gosàven ni respirar. Un cop ja creuat, van omplir la cabina de sospirs. Van continuar el trajecte més animades, però a Thionville van rebre unes indignes representants de la Creu Roja: -Si us haguéssiu quedat a casa rentant els bolquers dels vostre res d'això no us hauria passat, els van dir. ser de paràlisi; després, elles continuaven amb els seus comentaris estúpids i elles ess vam desbocar. Vam començar amb empentes i si no fos per un presenores presents ahí Neus Català i les seves companyes s'esbarallaven amb les de la Creu Roja. L'endemà, van reprendre el viatge en tren. Era un viatge diferent, no era un viatge de camí amb un camp d'extermini, sino, un viatge amb tren cap la llibertat. Era un tren de bestiar, però van poder seure, com dones normals i no dones en mans dels nazis. Després d’un viatge molt llarg van arribar amb un poble que els van acollir amb orquestra, flors, etc . Els van ajudar a baixar i també els van donar la benvinguda fent-los sentir vives de nou. Era un

poble petit de la Mosel·la, un poble de pagesos i pageses. Finalment van continuar el seu trajecte fins ar...