Decret de Lliure Comerç amb Amèrica PDF

Preview

Summary

Comentario de texto HDE...

Description

Decret de Lliure Comerç amb Amèrica (1778) Y considerando Yo, que sólo un Comercio, libre y protegido entre Españoles Europeos, y americanos, puede restablecer en mis Dominios la Agricultura, la Industria y La Población […]. En que S.M. ha resuelto ampliar la Concesión del Comercio libre, contenida en Decreto de 16 de octubre de 1765. Instrucción de la misma fecha, y demás Resoluciones posteriores, que solo comprendieron las Islas de Barlovento, y Provincias de Campeche, Santa Marta, y Rio del Hacha, incluyendo ahora la de Buenos Aires, con internación por ella à las demás de la América Meridional, y extensión à los Puertos habitados en las Costas de Chile, y el Perú. Artículo 1. Todas las naves que se destinaren a este Comercio, han de pertenecer enteramente a mis vasallos sin participación alguna de Extranjeros […] Artículo 2. Los capitanes, o patrones, maestres, oficiales de mar, y las dos partes de marineros de embarcaciones que navegaren a Indias, han de ser precisamente españoles […] Expedido el 2 de febrero de 1778 Es tracta d’un text jurídic de temàtica econòmica. El seu autor és Carles III, rei d’Espanya entre 1759 i 1788, destinat als interessats en el comerç amb les colònies americanes o de les Índies. Es pot situar dins les polítiques reformistes de Carles III en matèria econòmica, concretament, en l’establiment del lliure comerç, que ja s’havia iniciat l’any 1765 amb l’abolició del monopoli del port de Cadis pel que feia als intercanvis amb Amèrica. En el text, el monarca deixa clara la importància de l’obertura comercial entre els súbdits peninsulars i americans per enfortir i modernitzar els diferents els diferents sectors econòmics i de com s’amplien les concessions als diferents territoris d’ultramar. L’article 1 prohibeix qualsevol intercanvi que no tingui participació de naus espanyoles. L’article 2 limita el patronatge i la tripulació de les naus a aquells que siguin espanyols. En aquest text, obre el comerç colonial a més ports que no el de Cadis, que des de l’època dels Reis Catòlics tenia l’exclusiva mercantil mitjançant la Casa de Contractació de Sevilla, però, a la pràctica, la restringeix sols a ports de domini espanyol, prohibint la participació estrangera. Qualsevol mercaderia havia de passar per les duanes. L’intent de liberalització de comerç s’enquadra en les polítiques reformistes de Carles III, la millora

de l’agricultura, amb la limitació de privilegis de la Mesta, la repoblació de zones deshabitades de Sierra Moderna, la desamortització de terres infrautilitzades i la llibertat de preus i de comerç del blat; l’impuls de les manufactures fora dels gremis; les reformes fiscals i financeres; i la creació d’un únic mercat, fent desaparèixer les fronteres interiors i la supressió del comerç amb Amèrica, fet que facilità la comunicació i el transport. En conclusió, el reglament de lliure comerç amplià les concessions a altres ports espanyols però protegí aquesta activitat de la competència estrangera....