Els Verbs Irregulars - Los verbos irregulares explicados PDF

Preview

Summary

Resumen de los verbos irregulares explicados de manera clara y esquemática...

Description

Els Verbs Irregulars Un verb irregular es un verb que no segueix la conjugació regular. Les irregularitats poden estar en el lexema o en la desinencia verbal (terminació verbal). En la segona conjugació és on abunden els verbs irregulars.

1ª Conjugació (-ar) : Tots els verbs són regulars excepte dos : -

Anar : vaig, vas, va, anem, aneu, van. Les irregularitats es troben en el lexema.

-

Estar : estigués, estiguessis, estiguéssim … Les irregularitats es troben al lexema.

Alguns verbs pateixen canvis ortogràfics : + A, O, U

+ E, I

- c : trenco

→

- qu : trenques

- ç : caça

→

- c : cacem

- j : menjo

→

- g : mengeu

- g : paga

→

- gu : paguem

- qu : adequa

→

- qü : adeqüen

- gu : enaigua

→

- gü : enaigües

Atenció amb els verbs acabats en -ear (conrear) o en -iar (canviar) o en -uar (suar), que hi ha moltes dièresis sobretot en el present de subjuntiu. Diferenciar el anar (que indica desplaçar-se cap a un lloc) i el anar-se’n (que indica que marxem d’un lloc, es pot indicar o no ell lloc on anem).

2ª Conjugació (-re/-er) : La majoria de verbs son tirregulars. Es poden produir dos tipus de irregularitats : Ortogràfiques : ● Verbs néixer, péixer (donar menjar), jeure, treure, fer + els seus derivats ⇨ Si el lexema és àton s’escriuen amb -a. ○ Ej : néixer/nascut, treure/trauràs. ● Verbs poder i voler ⇨ Si el lexema és àtin s’escriuen amb -o, EXCEPTE en el present de subjuntiu o present d’imperatiu. ○ Ej : poder/podem , poder/puc. Formació del lexema : ● Lexema velaritzant : si la 1ª persona singular del present d'indicatiu acava amb la grafia -c, segur que el verb té un lexema velaritzant. Ej : aprendre/aprenc. ➝ El lexema base es aprent (es treu -nt al gerundi) i en el lexema velaritzant hi haurà un lexema amb so valar, és a dir [g] , [k]. Per ejemple en present de subjuntiu de apendre : aprengui/aprenguis. ● Lexema eufònic : els verbs acabats en -ndre i -idre presenta una afonia que serveix per facilitar la pronunciació. ● Lexema amb diftong : El canvi de la “u” per la “v” (Beu/bevia), la pèrdua de la “u” en el diftong (cloem/cloeu) i el canvi de la “u” per la “e” (caiem/caieu).

3ª Conjugació (-ir) Hi han de dos tipus : -

Purs : no té l’increment -eix entre el lexema i la terminació verbal.

-

Incoatius : en algunes persones i formes verbals tenen l’increment -eix entre el lexema i la terminació verbal. Serv-eix-o /Servim.

Irregularitats ortogràfiques en el lexema : Els verbs cosir, collir, tossir, sortir, escopir i els seus derivat, si el lexema es aton s'escriu amb -o.

Irregularitats ortogràfiques en la desinencia : -

Lexema acabat en -s, -c, -x, -g → s'afegeix “e” eufònica en la 2ª persona del present d'indicatiu.

-

Omple, corre, obre, vine (2ª persona) s’escriu amb “-e” en la tercera persona del present d'indicatiu o 2ª del imperatiu.

La formació de l'imperatiu S'utilitza el present. No hi ha la 1ª persona del singular (Jo). Coneix tu

Beu tu

Conegui ell/a

Begui ell/a

Coneguem nos.

Beguem nos.

Coneixeu vos.

Beveu vos.

Coneguin ells/es

Beguin ells/es

Lexema valaritzant : Digues tu Digui ell/a Diguem nos Digueu vos Diguin elles/s

La dièresis, té dues funcions : Per trencat diftong : Diftongs decreixents → raïm (ra-ïm), país (pa-ís). Primer es pot provar d’accentuar, si és possible → conduïa (no es pot accentuar) o reduïa (tampoc s’accentua) → Reduíem Diftong creixent → agraïen : a-gra-ï-en .

EXCEPCIONS : 1. Infinitiu / gerundi/ futur / condicional d’un verb de la 3ª conjugació ➔ trair : tra-ir . 2. Mots que acaben en -isme, -anti o -ista ➔ egoista, esogitsa, altruisme, altruisat. 3. Most que comencen amb el prefix re-, co- + “i” o “u” ➔ reiniciar, coincidencia

Per formar diftong creixent : qu + vocal ➝ que/qui ➝ qüe / qüi gu + vocal ➝ gue / gui ➝ güe / güi Exemples : qüestió (qües-tio) o pingüí (pin-güí)...