Fongs PDF

Preview

Summary

Download Fongs PDF

Description

6. ELS FONGS 6.1 BIOLOGIA, REPRODUCCIÓ I EVOLUCIÓ DELS FONGS. DIVERSITAT DE FONGS Organismes eucarionts, heteròtrofs que es reprodueixen mitjançant espores (reproducció asexual i sexual). Grup molt heterogeni d’organismes heteròtrofs (en sentit ampli). Inclou: mixomicets, míldius, floridures, llevats, rovells, carbons, bolets de soca, bolets amb làmina (rovellons, fredolics, llenegues,....), bolets amb esponja (ceps, surenys, ...), espècies causants de malalties, .....etc.

 Segons el tipus de matèria orgànica que utilitzen hi ha: o Fongs sapròfits: matèria orgànica morta: restes de vegetals (fulles, fusta morta, humus, ..) o d’animals (fems, pèls, animals morts,..) o Fongs paràsits: matèria orgànica viva; s’alimenten d’organismes vius o Fongs simbiòtics: s’alimenten a partir d’altres organismes a canvi d’algun tipus de benefici (simbiosi) Associació amb arrels de plantes vasculars: micorrizes Associació amb algues: líquens

 La matèria orgànica la poden obtenir per diversos mecanismes: A) Fagocitosi: Inclouen les partícules senceres a l’interior de vacúols, on seran digerides Són els fongs que no presenten paret cel·lular: Mixomicets S’assemblen als fongs perquè produeixen espores quan fructifiquen

B) Lisotròfia: Digestió externa

Emissió d’enzims digestius a l’exterior seguida de l’absorció Segreguen enzims a l’exterior que digereixen les partícules i s’alliberen molècules petites, solubles, que es difonen fins al fong i són absorbides. C) Fermentació (grup dels llevats)  La majoria dels fongs són pluricel·lulars. Només hi ha unes poques espècies unicel·lulars: els llevats.  Cos vegetatiu dels fongs Hifes: filaments prims, llargs i ramificats Miceli: conjunt d’hifes  Les hifes creixen pels extrems, penetren i exploren els substrats. Creixement molt ràpid Interacció molt forta amb el substrat, amb el medi. Això fa que tinguin una relació superfície-volum molt alta.  La paret cel·lular de les hifes: formada per quitina (polisacàrid)  REPRODUCCIÓ: Poden tenir reproducció asexual i reproducció sexual. Tant a la reproducció sexual com a l’asexual produeixen espores Les estructures productores d’espores estan separades de les hifes per septes complets: Gametangis: estructures reproductores implicades en la producció de gàmetes (R. Sexual) Esporangis o cèl·lules conidiògenes: implicades en la producció d’espores asexuals

 ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS FONGS: Els primers fongs sembla que varen ser aquàtics (plantes i animals terrestres són de fa uns 700 milions d’anys) Els primers fòssils semblants als fongs són de fa uns 540 milions d’anys.

Les proves moleculars suggereixen que els fongs estan més relacionats amb els animals que no pas amb els vegetals. Fongs i animals sembla que varen evolucionar a partir d’un protista flagel·lat (eucariont unicel·lular), que secretava enzims sobre l’aliment i n’absorbia els nutrients. Aquest protista ancestral seria similar als coanoflagel·lats: unicel·lulars o colonials, semblants als coanòcits de les esponges

 DIVERSITAT DE FONGS: Inclou 3 línies evolutives: 1) Fongs ameboides o mucilaginosos (Mixomicets) 2) Oomicots (Pseudofongs): inclou molts fongs aquàtics 3) Fongs veritables (Eumicots)

6.2 FONGS MUCILAGINOSOS (MIXOMICOTS) I FONGS AQUÀTICS (OOMICOTS) 6.2.1 FONGS AMEBOIDES O MUCILAGINOSOS (MIXOMICETS): Grup d’organismes eucarionts, heterotròfics, que tenen característiques semblants als fongs i d’altres semblants als protozous. Semblança amb els fongs: Reproducció per espores, formades en esporangis aeris

Semblança amb els protozous: Tenen fases mòbils en el seu cicle biològic No tenen paret cel·lular Inclosos en el regne Protoctists. La majoria són sapròfits El cos vegetatiu és ameboide: sense paret cel·lular, generalment plurinucleat (plasmodi) Nutrició: la majoria per fagocitosi

captura de les partícules orgàniques en vacúols de fagocitosi que reben enzims digestius a partir de lisosomes, digestió, absorció i excreció de les restes. també absorbeixen substàncies dissoltes Grup molt heterogeni: comprèn organismes d’afinitat incerta.

Inclouen 3 grans grups: Divisió Acrasiomicots: amb falsos plasmodis Divisió Plasmodioforomicots: paràsits endocel·lulars Divisió Mixomicots: plasmodis veritables MIXOMICOTS (MYXOMYCOTA) Són el grup de mixomicets més importants: inclouen unes 700 espècies Es troben en una gran varietat d’hàbitats: Fase vegetativa: Plasmodi Massa protoplasmàtica plurinucleada i nua (sense paret cel·lular) Repta sobre el substrat i s’alimenta per fagocitosi La divisió dels nuclis es fa de forma sincrònica Tenen l’aspecte d’una massa mucilaginosa Creixen sobre substrats humits: sòls, fullaraca, herba, molsa, fusta morta, ....etc

Fase reproductora: Formació de cossos fructífers, petits i efímers, amb un nombre variable d’espores

A partir de les espores es formen 2 tipus de cèl·lules: Mixamebes: cèl·lules ameboides Mixoflagel·lats: cèl·lules vegetatives flagel·lades

6.2.2. PSEUDOFONGS (fongs aquàtics): FONGS LISOTRÒFICS Nutrició: lisotròfia (digestió externa) Inclouen dos grans grups, que corresponen a dues línies evolutives: 1) Pseudofongs o fongs algals 2) Fongs veritables (Eumicots) Diferencies entre els dos grups: A. Components de la paret cel·lular Pseudofongs: Cel·lulosa Fongs veritables: Quitina B. Cèl·lules flagel·lades Pseudofongs: 2 flagels Fongs veritables: 1 flagel (només en els grups més primitius) C) Metabolisme

PSEUDOFONGS Origen: grup d’algues heterocontes adaptades a la vida heteròtrofa

Nutrició: lisotròfia

Ecologia: La majoria són aquàtics, d’aigua dolça Sapròfits Paràsits: algues, fongs, animals Alguns són paràsits de plantes terrestres

Aparell vegetatiu: Unicel·lular Cèl·lules disperses formant una xarxa filamentosa Filamentós: filaments sifonats (sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors) Paret cel·lular: cel·lulosa Les cèl·lules flagel·lades tenen 2 flagels

Inclou 2 grups: DIVISIÓ HIFOQUITRIDIOMICOTS: Grup petit de fongs aquàtics: unes 15 espècies Paret cel·lular: quitina i cel·lulosa Cos vegetatiu: forma de vesícula amb rizomiceli Espècies paràsites d’algues i d’altres fongs

DIVISIÓ OOMICOTS: Fongs aquàtics o paràsits de plantes vasculars, d’algues o de fongs Aparell vegetatiu format per hifes no septades Paret cel·lular: conté sempre cel·lulosa i els components més importants són els glucans

Reproducció: sexual: per oogàmia Fusió de gametangis masculins (anteridis) amb els gametangis femenins (oogonis): aporten els nuclis masculins a través de tubs copuladors. Formació de diversos zigots encistats: oòspores asexual: formació de zoòspores biflagel·lades. Formen cists

Cicle vital: diplont Meiosi gamètica Inclou moltes espècies paràsites de plantes terrestres. Les malalties que provoquen s’anomenen míldius

6.3 FONGS VERITABLES Grup homogeni i monofilètic. Inclou el 99 % dels fongs lisotròfics El grup més primitiu és aquàtic i té cèl·lules reproductores flagel·lades (1 flagel) A tots els altres grups No hi ha cèl·lules flagel·lades Adaptats a la vida terrestre Dispersió de les espores a través de l’aire

Cos vegetatiu Filamentós: Miceli, format per un conjunt d’hifes

Tipus de hifes: Septades: amb parets transversals No septades: hifes sifonades o cenocítiques

 REPRODUCCIÓ: asexual Fragmentació Clamidòspores Espores Planòspores Aplanòspores

sexual 1er: Plasmogàmia 2on: Cariogàmia  Zigot  Meiosi  Espores  La majoria són terrestres. Només el grup més primitiu (Quitridiomicots ) són aquàtics.  Juntament amb els bacteris són els responsables de la degradació i mineralització de la matèria orgànica (fongs sapròfits).  N’hi ha de paràsits: causants de malalties, a l’home, a les plantes i als animals  Aplicacions útils: Fermentació alcohòlica (llevats): producció de productes alimentaris (pa i derivats), begudes alcohòliques

Productors d'antibiòtics, d’enzims i d’altres productes orgànics Alimentació: cossos fructífers dels fongs superiors comestibles  Simbiosi: amb arrels de plantes superiors: micorizes amb algues: líquens

 Classificació actual: acceptada però no és definitiva Combinació de dades morfològiques, ontogèniques, cariològiques, químiques i moleculars Classificació més ajustada a les afinitats naturals Considera 8 fílums en el Regne Fongs Fílum quitridiomicots (Chytridiomycota) Fílum neocal·limastigomicots (Neocalimastigomycota) Fílum blastocladiomicots (Blastocladiomycota) Fílum microsporidis (Microsporidia) Fílum zigomicots (Zygomycota) Fílum glomeromicots (Glomeromycota) Fílum ascomicots (Ascomycota) Fílum basidiomicots (Basidiomycota)

6.3.1 FÍLUM

QUITRIDIOMICOTS Els quitridis és un grup primitiu Fongs aquàtics amb cèl·lules reproductores flagel·lades Molta diversitat morfològica i de cicles vitals La majoria són paràsits. També n’hi ha de sapròfits

Cos vegetatiu: sol ser una vesícula paret cel·lular de quitina en alguns casos pot formar-se un rizomiceli a la base de la vesícula

Reproducció sexual: Fusió d’isogàmetes (planogàmetes)

asexual: transformació del cos principal en un esporangi i formació de zoòspores.

6.3.2 FÍLUM ZIGOMICOTS Inclou les floridures No tenen cèl·lules flagel·lades Miceli sifonat (o cenocític)

Reproducció sexual: gametangiogàmia asexual:

espores

(esporangiòspores)

tancades

dins

d’un

esporangi

Poden ser: Sapròfits: floridures. Exemple: floridura del pa (Mucor sp., Rhizopus Paràsits: plantes i animals Simbionts: micorizes Algunes espècies utilitzades per la producció de substàncies: enzims, àcids orgànics, ... etc.

6.3.3 FÍLUM ASCOMICOTS Grup més ampli i diversificat: 75% espècies descrites de fongs Fongs ben adaptats al medi terrestre Inclou: espècies sapròfites, espècies paràsites, espècies simbionts

espècies útils: per exemple els llevats; els bolets comestibles La majoria són pluricel·lulars, però hi algun grup que són unicel·lulars (llevats) Miceli format per hifes septades: septes perforats amb porus simples Paret cel·lular: quitina i glucans No hi ha cèl·lules flagel·lades Cicle vital: haplo-dicariont

Reproducció: asexual: formació

de

conidis

sexual: Contacte gametangial,

Gamentagiogàmia, Fusió cèl·lules vegetatives

6.3.3.1 Subfílum Tafrinomicotinis Fongs paràsits de plantes No formen cossos fructífers

Inclou 4 classes Classe més representativa: Cl. Tafrinomicets Gènere representatiu Taphrina: causants dels arrufats: deformacions a la part de la planta afectada

6.3.3.2 Subfílum Sacaromicotinis Ascomicets amb aspecte de llevats Viuen en medis rics en sucres Ascs formats a partir del zigot No formen cossos fructífers

Aparell vegetatiu: Cèl·lules aïllades miceli de gemmació septat miceli filamentós septat

Reproducció asexual: gemmació

F. Sacaromicetàcies: Llevats

típics productors

d’ascòspores i que es propaguen

per

gemmació

6.3.3.3 Subfílum Pezizomicotinis Grup més ampli dels Ascomicots: inclou unes 30.000 espècies Fase vegetativa: Hifes haploides

Reproducció: asexual: formació de conidis sobre els conidiòfors (hifes especialitzades)

sexual: Formació d’ascs amb les ascòspores, a partir de les hifes dicariòtiques. Cossos fructífers: ascocarps o ascomes Formats per hifes monocariòtiques i dicariòtiques Consta de hifes estèrils i hifes fèrtils Hifes fèrtils: hifes ascògenes on es formen els ascs

Formació de les hifes dicariòtiques a partir de: a) Fusió de gametangis: gametangiogàmia b) Conidis plurinucleats o uninucleats c) Fusió d’hifes haploides: somatogàmia

Sistemàtica: Classificació tradicional basada en el tipus d’ascoma o ascocarp: 1) Discomicets: apotecis i ascs unitunicats 2) Pirenomicets: peritecis 3)

Plectomicets:

clistotecis

i

ascs

pseudoprotunicats 4) Loculomicets: ascostroma i ascs bitunicats Ascocarp: ascostroma Estroma pseudoparènquimatic, amb 1 o més cambres o lòculs a l’interior que contenen els ascs Tipus d’ascocarps: Tipus Elsinoe: ascs dispersos dins de l’estroma Tipus Pleospora (B): formen hifes estèrils (pseudoparàfisis), entremig hi ha els ascs

Tipus Dothidea (A): estroma amb només els ascs disposats en feixos La majoria són sapròfits: restes vegetals i alguns de paràsits

5) Ascomicètides amb ascs atípics Fongs paràsits obligats de les parts aèries de les plantes (angiospermes) Miceli superficial que emet conidiòfors amb conidis disposats en cadena: oïdis Les hifes perforen la cutícula en diversos punts i envien haustoris a les cèl·lules de l’epidermis Plantes afectades tenen aspecte enfarinat: cendrades, oïdi o míldiu pulverulent Alguns representants: Erysiphe graminis: oïdi de les gramínies Erysiphe betae: oïdi de les bledes

En base als estudis moleculars (filogènia molecular): S’accepten 10 classes (proposta no definitiva) 5 classes presenten en part, o totalment, fongs liquenificats 2 classes: Eurotiomicets i Pezizomicets són els que mostren més diversitat morfològica. 1 classe especial: Laboulbeniomicets paràsits obligats d’artròpodes o d’algues.

No presenten un veritable miceli i formen peritecis 6.3.4 FÍLUM BASIDIOMICOTS Grup de fongs més evolucionats, juntament amb els ascomicots Basidiomicots i Ascomicots varen evolucionar possiblement a partir d’un grup de zigomicets Espècies saprofítiques, paràsites, micorrizògenes Ben adaptats al medi terrestre

Miceli vegetatiu Dicariòtic (n+n) Hifes septades: amb porus especialitzats en els septes (dolípors)

Reproducció sexual: Cos fructífer: Basidioma o basidiocarp (format per hifes dicariòtiques) Esporangis: basidis Espores exògenes: basidiòspores (n) No tenen cèl·lules flagel·lades

6.3.4.1 Subfílum puccioniomicotinis (Puccioniomycotina) “Rovells” i espècies afins. Fongs paràsits obligats de plantes vasculars. Grup més primitiu. No formen basidiomes Caràcters comuns amb els ascomicots: Septes amb porus simples

6.3.4.2 Subfílum ustilaginomicotinis (Ustilaginomycotina) Fongs paràsits d’angiospermes: “Carbons” Porus complexes: dolípors (sense parentosomes) Les espores sovint emeten conidis per gemmació

6.3.4.3 Subfílum agaricomicotinis (Agaricomycotina) Distribuïdes actualment (filogènia molecular) en 3 classes: Classe tremel·lomicets Classe dacrimicets

Classe agaricomicets En classificacions anteriors hi havia dos grans grups: Heterobasidiomicets: amb fragmobasidis (basidis septats al llarg o de través) Queden

distribuïts

en

les

classes

tremel·lomicets i dacrimicets Homobasidiomicets: amb

holobasidis (basidis

sencers) La

majoria

s’inclouen

a

la

classe

agaricomicets

CLASSE TREMEL·LOMICETS Basidiomes gelatinosos Inclou bona part de l’antiga Subcl. Fragmobasidiomicètides (basidis septats) Ordres més coneguts: O. Auricularials: Basidis septats transversalment. Basidiomes gelatinosos. Sapròfits O. Tremelals: Basidis amb septes longitudinals. Basidiomes molt gelatinosos

CLASSE DACRIMICETS Poc nombrosa:

O. Dacrimicetals: Basidis no septats en forma de diapasó. Basidiomes gelatinosos. Sapròfits

CLASSE AGARICOMICETS (Holobasidiomicets) Es la classe més nombrosa Tenen holobasidis: basidis no septats Actualment inclouen també algunes espècies amb fragmobasidis La majoria són sapròfits Inclou també espècies simbionts: de plantes (micorizes), paràsits d’animals i d’altres fongs

1) Himenomicets: desenvolupament gimnocàrpic o hemiangiocàrpic a. Superordre Porianes (Afil·loforals):

Fongs sapròfits, sovint lígnícoles Basidioma amb desenvolupament gimnocàrpic i sovint obert

b. Superordre Agaricanes (Agaricals): Basidioma

amb

desenvolupament

gimnocàrpic o hemiangiocàrpic O.Tricolomatals O. Pluteals O. Cortinarials O. Agaricals O. Boletals O. Russulals

2) Gasteromicets: desenvolupament angiocàrpic: Basidioma amb desenvolupament angiocàrpic

6.4 LÍQUENS Liquen: Simbiosi entre algues i fongs Components: Heteròtrof: Micobiont Autòtrof: Fotobiont Micobiont 98 %: Ascomicets Resta: Basidiomicets Fotobiont

Cianobacteris (algues verd-blaves; procarionts): 8% Cloròfits (algues verdes; eucarionts): 92%

Nutrició i creixement Creixement lent Organismes poiquilohidres

Substàncies liquèniques Metabòlits secundaris: més de 350 substàncies diferents

Ecologia: Segons el tipus de substrat: Líquens saxícoles: sobre roques Líquens epífits: sobre l’escorça Líquens terrícoles: sobre el sòl Líquens comòfits: fissures, escletxes de les roques

Són organismes molt estenoics Viuen en ambients molt variats amb diferents condicions Temperatura Líquens termòfils Líquens psicròfils Llum Líquens fotòfils Líquens esciòfils Neu líquens quionòfils

Tipus de substrats diferents Líquens acidòfils Líquens basòfils: calcícoles, gipsícoles Líquens neutròfils

Els líquens com a bioindicadors Sensibles a la contaminació ambiental...