John Locke PDF

Preview

Summary

Resumen Locke...

Description

John Locke (política) Vocabulari Estat de natura: Situació natural de l’ésser humà, en la qual es trobarien els homes abans del sorgiment de les societats polítiques. Per Locke, en l’estat de natura els homes tenen plena llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sempre i quant obeeixin la llei natural. Lhome en 'estat de naturalesa està regulat per la raó (a diferència de Hobbes) però no té un poder decisiu a què apel·lar. A diferència de Hobbes, Locke creu que els humans són sociables per naturalesa. L'estat de naturalesa està regulat per la raó (a diferència de Hobbes) Malaltia de la humanitat en l’estat de naturalesa : Desconeixement de la llei natural: conèixer la llei natural requereix un esforç i ús de la raó i no tothom fa ús de la raó. Una llei que no es coneguda és una llei que no es pot cumplir. Falta d’imparcialitat per jutjar-nos a nosaltres mateixos i als altres conforme a la llei natural: ningú és bon jutge, ja sigui per amor propi o per venjança. Falta de força per fer complir la llei natural: la llei necessita una força que l’executi, ja que l’injust no deixarà de ser-ho si té suficient força per ser-ho. Llei natural: Llei de Déu i de la raó que és també una llei moral per l’home. Contempla que tot i essent iguals i lliures, cap persona pot atemptar contra la vida, la salut, la llibertat o les possessions d’un altre. Estat de guerra: Esdevé quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra un altre. L'estat de naturalesa degenera en un estat de guerra quan aquests atempten contra la propietat d'altres.Com que qui declara tals intencions abandona, en certa manera, l’estat de natura, qui està amenaçat està legitimat

a emprar qualsevol cosa al seu abast per defensar-se, fins i tot, si cal, té dret a causar la mort de l’agressor. Segons la llei natural, cal que l’home es defensi tant com sigui possible, per això el vulnerat té dret a destruir aquell qui li faci la guerra. Pacte: Convenció, contracte amb el qual s’instaura un poder polític que té la funció de fer justícia, d’assegurar els drets naturals fent lleis clares i fent-les complir. Implica la creació d’un Estat civil una mica diferent al de naturalesa. En Locke, es tracta d’un pacte entre individus raonablement satisfets, que inclou la clàusula que tot sigui per consentiment. Amb tot, els contractants han de pactar regir-se, a partir de llavors, per la majoria. La llei de la majoria, en rigor, és l’única regla del contracte i resulta del tot racional la destitució dels governants quan aquests actuen en contra de la missió rebuda. El pacte consisteix en què els individus cedeixen el propi dret a defensar els seus drets de la vida, la llibertat i la propietat. Al entrar en l’estat social, deleguem el nostre dret de defensa personal. Societats polítiques: Formacions polítiques que sorgeixen en el moment en que els homes decideixen ajuntar-se i donar legitimitat a un poder extern perquè reguli, legisli i apliqui la llei. La societat política es manifesta com un àrbitre imparcial. Locke diu que “la corrupció i el vici dels homes degenerats” fou el que va impulsar els individus a formar societats civils per a la mútua protecció.Els homes passen de l’estat de naturalesa a la societat civil quan instauren un jutge competent per resoldre els litigis, per tant, els règims que no posseeixen un sistema judicial autònom (com la monarquia absoluta) no es poden considerar societats polítiques. Per Locke, el govern és fruit d’un acord entre els individus. Aquests confien el poder al governant a fi que protegeixi els seus drets, entre els quals hi ha el de la conservació de la vida i dels béns. A diferència de Hobbes, Locke no afirma que el poder que assumia el governant fos absolut i definitiu. Al contrari, aquest poder era un encàrrec que podia ser revocat si es perdia la confiança en la persona que assumia la tasca de governar. Locke parla de la divisió de poders: legislatiu (asamblea), executiu i federatiu (els dos el governant)

Per Locke, govern i societat existeixen per mantenir els drets del’individu, i la inviolabilitat d’aquests drets és una limitació que ha de respectar qualsevol autoritat.

Thomas Hobbes Vocabulari Estat de natura = Estat de guerra. Per a Hobbes, l’estat de naturalesa és de “guerra de tots contra tots”, ja que tots els homes són iguals en força i astúcia, i quan dos o més individus desitgen el mateix, llavors sorgeix el conflicte. Defensa que “l home es un llop per l’home”. L’home en estat de naturalesa és mogut únicament per raons relatives a la seva seguretat o poder (principi de conservació), i tracta els altres éssers humans segons com poden afectar aquests objectius. Hobbes reconeix que mai no ha existit cap estat de naturalesa com el descrit, sinó que més aviat es tracta d’una situació que reapareix quan manca l’autoritat política. Lleis naturals: Les lleis naturals configuren un món diferent de l’estat de naturalesa, un on hi ha cooperació, progrés i seguretat, indústria, agricultura, comerç i construcció, l coneixement, la ciència, art i la cultura; i, per damunt de tot, hi ha seguretat. 1) Tothom està interessat a aconseguir la pau 2) Per obtenir la pau l’home ha d’estar disposat a no fer ús del seu dret a tot, i acontentar-se amb tanta llibertat en la seva relació amb els altres homes com la que ell permetria als altres en el seu tracte amb ell. 3) S’han de mantenir els convenis o pactes un cop han estat establerts. Pacte: Hobbes considera que per accedir a un món ideal es necessita un acord mutu entre individus lliures. Ara bé, aquest acord és una creació artificial que exigeix molta habilitat i prudència. És tal el terror que senten els homes en l’estat de naturalesa que,per evitar els errors de la seva situació, els individus trien un sobirà, el qual tindrà un poder i

autoritat absoluts i racionals a favor d’una pau duradora. El súbdit autoritzarà totes les accions del sobirà i no podrà oposar-s’hi. Societats polítiques Al contrari que Locke, Hobbes considera que el poder ha se ser monopolitzat (monarquia preferible) i no dividit.

Rousseau Estat de natura Rousseau imagina l’home natural com un ésser bo i feliç, sense preocupacions i sense indústria, sense llenguatge i sense llar, aliè a tota guerra i a tot lligam. L’home primitiu que descriu Rousseau, mogut per dos impulsos bàsics: l’amor a si mateix i la compassió [o repugnància vers el patiment aliè]-, és un ésser innocent i generós com un infant. En ell no hi ha separació entre el que és i el que sembla, entre el que sent, el que pensa i el que fa. Un home primitu, d’escasses necessitats, de passions assossegades, mancat de vicis, vivint en pau i harmonia amb la natura. «No creguem com Hobbes que l’home és naturalment dolent.» Creu que aquest estat no ha existit mai. Sortida estat de naturalesa Les primeres relacions socials per sobreviure de l’escassetat treuran a l’home del seu estat de naturalesa (l’individu no és social per naturalesa, però està fet per arribar a ser-ho), on es començarà a crear instruments i la tècnica per poder obtenir més recursos (també armes). La divisió del treball i la implementació de la propietat privada acabarán de concretar aquesta sortida de l’estat de naturalesa. Propietat privada= origen de tots els mals Pacte: Un cop perdut l'estat de natura, l'home, per a la seva supervivència, es veu impulsat a constituir associacions que el protegeixin. Homes associats que, amb llur pacte, fan possible la voluntat general. L'essencial en el pacte social és l'intercanvi següent: cada ésser humà posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la direcció de la voluntat general i, a canvi, cada membre de la societat és acollit com a part indivisible del tot. El pacte representa el reconeixement del que és universal per damunt delque és particular, de la justícia sobre l'instint, del social sobre el natural.

Després del pacte, obeir i sotmetre's a la llei dictada per la voluntat general és ser lliure, és obeir-nos a nosaltres mateixos. Amb aquest plantejament, l'autor del Contracte social se situa entre els defensors del poder absolut de l'Estat (Hobbes) i els partidaris dels drets de l'individu (Locke). L'acord al qual s'arriba se centra en un pacte únic d'associació entre iguals, mitjançant el qual l'individu no perd la seva llibertat en entrar en l'estat social. Cadascú de nosaltres posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntat general. I això és així perquè, segons Rousseau, l'única legitimitat d'una societat és el consentiment dels seus membres. La voluntat general ha de ser una «associació que defensi i empari la personalitat i els béns de cada associat i en la qual cadascú, estant unit amb tots, pugui seguir obeint-se solament a si mateix i romandre tan lliure com abans»...