PART 2 Corrents Estètics I Contemporanis Segona PART PDF

Preview

Summary

CORRENTS ESTÈTICS I CONTEMPORANIS SEGONA PARTTEMA 6: NOVES FORMES I TENDÈNCIES DEL DOCUMENTALDramatitzacions, hibridacions, qüestions estètiques, fake, found footage, el cinema del jo, el boom dels testimonis, els webdocs i els animalons...El documental es un context d’eclosió del documenta, que a m...

Description

Duna Andreu CORRENTS ESTÈTICS I CONTEMPORANIS SEGONA PART

TEMA 6: NOVES FORMES I TENDÈNCIES DEL DOCUMENTAL

Dramatitzacions, hibridacions, qüestions estètiques, fake, found footage, el cinema del jo, el boom dels testimonis, els webdocs i els animalons…

El documental es un context d’eclosió del documenta, que a més guanya presència a totes les plataformes audiovisuals. De fet succeeix a totes les formes de l’audiovisual de no-ficció, els ‘’basat en fets reals’’ i tot que soni a ‘’autenticitat’’ en contexts artístics i d’entreteniment. TIPUS DE DOCUMENTAL. 1. Cinema documental / no ficció Realitat social o històrica, prova, objectivitat, transparència, espontaneïtat, ‘’discurs de sobrietat’’... (Bill Nichols). Llenguatge audiovisual que ens fa pensar d’alguna cosa que es veritat. La idea de escena-documental, per què diem que es transparent? Ho contraposem al cinema de ficció, (a partir dels anys, mode de representació institucional, moment en que s’industrialitza el cinema a través de Hollywood, i s’estableixen els formats estandarditzats d’allò que serà una pel·lícula) Exemple: Documental: Leni Riefenstahl. El triomf de la voluntat. (1935) Cineasta de capçalera.

2. Cinema de Ficció L’associem amb: artifici, manipulació, posa en escena, recreació, actuació, representació, dramatització, món il·lusori... o Tradicionalment, la corrent de cinema ‘’hegemònica’’. Exemple: Jojo Rabbit, Taika Watiti. (2019).

Documental i ‘’veritat’’:

Duna Andreu

El documental sempre s’ha lligat amb una certa idea de veritat. Es perquè, com passa amb el periodisme, el doc te l’objectiu de construir la idea de que és la veritat, o de realitzar una pràctica de ‘’producció de veritat’’ La idea de veritat és una idea que ha anat molt lligada a la idea de la càmera. La imatge cinematogràfica és una successió de imatges fixes. Aquesta imatge s’havia associat a la idea de veritat. La veritat per a la justícia. Donar visibilitat allò que passava als camps de concentració.

DIFERÈNCIES DOCUMENTAL I CINEMA DE FICICÓ.  El documentalista busca representar un món històric en lloc d’un món imaginari.  El text fílmic adopta uns codis propis, que tenen una lògica d’informar-nos. I també qualitat de sobrietat del documental. Intentar que les imatges es vegin com a proves.  Espectadors n’espera satisfaccions diferents --> epistemofília vs escopofília (es un pacte).  La critica feminista al cinema clàssic, sobretot al cinema de ficció, deia que el plaer de cinema pels espectadors, era un plaer escopofílic, plaer de mirar, de tafanejar.  El plaer propi en la teoria clàssica del documental seria un plaer epistemofílic, té a veure amb el coneixement. Amb un documental pretenem conèixer millor la realitat.

CONCLUÈNCIES Cinema de no ficció (o documental) i de ficció tenen un estatut diferent i , sobretot, han tingut una tradició que els ha compartimentat separadament (establint cadascun els seus gèneres). Amb tot, no són categories autoexcloents: la ficció conté elements del documental (registra una posada en escena historicitzada pot copsar l’imprevist) i tot documental no deixa de ser una ‘’construcció’’ a partit d’una realitat existent, però que sempre està narratitzada, dramatitzada i escenificada (de manera mes o menys conscient). 

La lògica de l’entreteniment i l’espectacle ha potenciat la dissolució d’aquestes fronteres?

Duna Andreu La il·luminació de moltes pel·lícules del cinema clàssic, es molt irreal, que en si mateix són un document, documenten la manera en que es feia l’escena, les situacions durant una època determinada. (Il·luminació de tres punts pròpia del sistema de Hollywood).

‘’El pacte documental’’ Un documental no té perquè està basat en la veritat. Que un documental sigui veritat o mentida no depèn dels llenguatges documentals que fa servir. Que sigui veritat o mentida depèn de la confiança que puguem establir amb el pacte amb qui ha realitzat el documental. Un pacte que s’estableix amb els documentalistes i els espectadors. Un fals documental és un producte de ficció que fa servir els codis de llenguatge de documental. --> Dir una mentida, intentant respondre una veritat. Compromís contingent amb la realitat històrica:  Macrogènere de militàncies : agafar la càmera en lloc del fusell ( almenys des dels anys 30 del segle XX).  Relativa facilitat de producció i inclusió de col·lectius no hegemònics en la seva producció.  Debats sobre l’ètica representacional i les relacions de poder al propi procés d’elaboració d’un documental.  Circuits diversos i valor d’aprenentatge. Des de l’auge dels totalitarismes dels anys 30 (nazisme, feixisme), hi haurà molts directors del cinema experimental, que treballaran d’una manera molt artesana. Molts d’aquets decidiran anar a cobrir diferents conflictes, vagues de treballadors... d’alguna manera es convertiran en militants d’aquelles causes. Exemple: Johnny Cidens, quan arrenqui la guerra civil espanyola, farà un documental sobre la rereguarda, a favor de la república. ‘’The Spanish Earth’’. El fet que sigui més barat, va facilitar que els col·lectius que no tenien accés, poguessin fer productes documentals. Col·lectius no hegemònics, sense recursos i menys espai social, que han pogut exposar la seva veu i la seva perspectiva. Debats ètics de com representem als altres en el territori del documental. Tindrà veure amb cert vincle del documental amb l’antropologia. ‘’Nanuk l’esquimal’’. Anar a gravar a altres persones, anava una mica lligat a la idea colonial. Idea ètica per a mostrar els exòtics. A partir d’aquí es planteja el perquè han de ser persones blanques els qui ens diguin com és l’Africa.

Duna Andreu

Això ho farà un director que es diu Jan Rush. Farà participar molt als seus subjectes dels documentals. Els deixarà prendre decisions, pondran donar la seva visió. També hi ha hagut molts circuits de producció de documentals, de col·lectius com les insomuses, col·lectius feministes, sindicals, obrers. També crearien llocs de difusió, llocs on es podrien veure i debatre aquest tipus de producció audiovisual. Exemple: ‘’No passaran’’, obrers van sabotejar els motors dels avions, que ells sabien que s’haurien d’enviar a Xile, per servir a forces militar’’. EL DOCUMENTAL CONTEMPORANI o Abaratiment dels costos de producció o Sistema d’enregistrament i postproducció digital o Diversificació dels circuits d’exhibició o circulació

 El documental s’ha convertit en un vehicle creatiu i innovador a l’hora de plasmar la realitat social.  Ha tingut lloc una dissolució de les fronteres que separaven el documental del cinema de ficció.

Exemple: ‘’crims’’. Explica diversos crims que s’han comes a Catalunya. Es va poder reobrir un cas que encara no havia quedat resolt. es va poder tornar a parlar del cas. Boom del documental? Des del canvi de mil·lenni... o Es multipliquen les escoles i màsters on estudiar-lo o Sorgeixen nous festivals i certàmens (DocsBarcelona, Punto de Vista..) o Triomf en els gran festivals o Canals temàtics o Un relatiu esgotament de la ficció El documental serà com una manera creativa d’abordar la realitat. També hi ha un ús creatiu dels llenguatges audiovisuals. També hi haurà pel·lícules documentals. Aplicant les diverses tècniques de cada categoria. Els documentals de Michael Moore, serà reivindicatius de causes socials.

Tres tipus de documental

Duna Andreu  Gran reportatge: El boom del documental, coincidirà amb el que se’n diu el boom de la memòria. Es començaran a posar davant, les lleis per la restauració de la memòria històrica i es parlaren de temes que s’havia parlat molt poc dins l’esfera pública, com la guerra civil o el franquisme.  Documental d’autor: tindria més a veure amb el registre del que son els realismes. Registre dels nous cinemes, s’aproximen al temps de la vida.  Documental experimental.

Classe 16-3-22 LES MODALITATS DOCUMENTALS      

Expositiva D’observació Participa / interactiva Performativa Reflexiva Poètica

Les modalitats no són tancades ni autoexcloents: molts documentals poden situar-se en més d’una. Podem tenir estratègies que les distingeixen

CREADOR

ESPECTADORES

SUBJECTES

Modalitat Expositiva: o Sorgeix als any 20 i s’estructura als anys 30 amb el so (escola britànica – John Grierson) i , després de la II Guerra Mundial. o Modalitat essencialment didàctica --> reacciona en contra del cineentreteniment. o Estructurada al voltant d’un observador omniscient. o Preval amb el so asincrònic. o Les imatges funcionen com a il·lustració del text.

Duna Andreu

  

Origen en les actualitats i els ‘’diaris’’ cinematogràfics (Pathé Journal) Documentals didàctics i poètics de John Grieson, Robert Flaherty... Els reportatges televisius, estil 30 MINUTS. Els nens perduts del Franquisme (M.Argmengou i R. Bells, 2002)

JOHN GRIERSON : Pare de l’escola documentalista britànica i encunyador del terme ‘’documental’’ entès com a ‘’tractament creatiu de la realitat. Modalitat d’observació: o Sorgeix amb la introducció d’equips d’enregistrament lleugers, després de la IIGM. o Reacciona a la funcionalitat ‘’alliçonada’’ del doc expositiu. o El cineasta pretén passar el més desapercebut possible. o Busca filmar els esdeveniments tal i com tenen llo a la realitat. o Renuncia a la Voice over o Preses relativament llargues o Característiques del Direct cinema o Exemples: o Don’t look back (D.A. Pennebaker, 1965) USA o El cinema dels germans Maysles i Frederick Wiseman... o De Funció (Jorge Tur, 2006) ESPANYA Modalitat interactiva: o Basada en la interacció del cineasta amb els subjectes que filma. o Importància de l’entrevista, que té una funció més enllà de la que se li dóna al documental expositu. o Quan s’escolta, la veu del cineasta va dirigida als subjectes del film i no a l’espectador. En casos extrem, els subjectes de l’audiovisual arriben a decidir qüestions de la forma documental. El cineasta nord-americà Errol Morris realitza un retrat excel·lent, a través de l’entrevista a Freud Leuchter un enginyer dedicat a perfeccionar les cadires elèctriques.

Modalitat Interactiva: Testimonis Protagonistes

Duna Andreu

o Els testimonis i el seu relat esdevenen l’element vertebral de l’aproximació històrica o La història explicada pels seus protagonistes i no per una veu aliena que reconstrueix un suposat relat. o Agafa força pel boom de la subjectivitat, la memòria i la microhistòria. o El realitzador no es limita a enregistrar un testimoni --> participa tot matisant-lo, forçant-lo, contextualitzant-lo.  Shoah (Claude Lanzmann, 1985)  Sí, seUora (Virgina García del Pino, 2012)  “Cinéma verité” (Jean Rouch) Modalitat Reflexiva o És la resposta (tardana) del documental al gir cap a l’escepticisme, l’autorefencialitat i l’autoreflexió que es donen a la tardo modernitat i la postmodernitat. o S’interroga sobre les pròpies formes del documental: en qüestiona els codis i les convencions o No aborda el món històric sinó la seva representació. o La relació passar a ser del cineasta-subjecte a cineasta-espectador. o Posa sobre la taula el caràcter inevitablement construït del cinema. o Subratlla la impossibilitat del cinema de representar fidelment i objectivament la realitat.  L’home de la càmera (Dziga Vertov, 1929)  “El cinema-assaig” o Chris Marker, Jean-Luc Godard... Lettre de Sibérie (Chris Marker, 1957) Límites 1a persona de Elías León Siminiani (2009)  El documental de metratge trobat (found footage)  " El fals documental El found footage Usos del material d’arxiu Ús tradicional Com a suport il·lustratiu més endins d’un film. Funció informativa i contextual. Legitimador del discurs (sobretot en el

Ús postmodern o com a Found Footage Com a material protagònic de films Configurador de nous significats a través del muntatge. Deslegitimació del discurs tradicional a

Duna Andreu documental expositiu) --> la imatge fotogràfica confirma que estem parlant de quelcom real.

partir d’estratègies de juxtaposició, associació, reenquadrament, contrapunt sonor...

Què és? Audiovisual que nega la transparència de la representació i planteja noves vies de muntatge i reescriptura del llenguatge cinematogràfic tot desconstruint els sues mecanisme per a posteriorment reconstruir i donar a llum un nou significat. Com treballa? A través de l’apropiació d’imatges alienes ja existents i habitualment ‘’no nobles’’, descontextualitzades i re significades a través del muntatge. à El cineasta esdevé creador no d’imatges sinó de discurs. o També conegut com cinema de metratge trobar o documental de compilació. o Cinema basat en la juxtaposició d’imatges d’arxiu. à Cinema de muntatge o Remet d’alguna manera als Ready-mades dadaistes i a la idea de collage. o És una pràctica subversiva i postmoderna: à S’inclou dins la tendència contemporània al reciclatge à Proposa una nova manera d’aproximar-se a la Història o Persegueix una finalitat política o experimental. Com a crítica, sàtira o relectura política i/o històrica o Canciones para despues de la guerra i Caudillo (Basilio Martín Patino, 1917 i 1975) o El cinema de Jean-Gabriel Périot Et-elle t criminelle... / Even if she had been a criminal... (2006) o The Atomic Cafe (J.Loadern, P. Rafferty, 1982) o El perro negro (Peter Forgacs, 2005)

A la TV: o Programes de zapping: APM? o Programes de nostàlgia o reflexió sobre la pròpia memòria històrica audiovisual: Cachitos , 50 aUos de... o Videoclips : Take a look de Manta Ray (Benet Román) o Cinema experimental amb finalitats poètiques o Mark Rapparport , Peter Tscherkassky

Duna Andreu

El fake : o També conegut com a:  Mockumentary (mofumental?)  Documental de ficció  Fals documental. Oxímoron en la seva pròpia denominació --> format híbrid o Rèplica de les formes del documental des de la ficció. o Símptoma de l’escepticisme contemporani. o Documenta la mentida (el simulacre) intrínseca a tota la representació. o S’apropia i mimetitza els codis mUes identificatius de documentals i reportatges. o En algun moment posa en evidència la naturalesa ficcional de la pel·lícula --> no és el mateix un fals documental que un documental fals. o Va més enllà de la paròdia o el pastitx. o Arguments: agosarades investigacions, suposats descobriments històrics, constatacions de paranoies, biografies insòlites... o Distanciament irònic i reflexió metalingüística.

- Antecedents: La retransmissió radiofònica de “la guerra dels morts” d’H.G. Wells a càrrec d’Orson Welles (CBS, 1938). F (for Fake) (Orson Welles, 1973) o Zelig (Woody Allen, 1983) o This is Spinal Tap (Rob Reiner, 1984) o Forgotten Silver (Peter Jackson, 1995) o I’m Still Here (Casey Affleck, 2010)

Modalitat poètica Centrada en interessos estètics Crea associacions i patrons relacionats amb els ritmes i les juxtaposicions. Cert grau d’abstracció formal. Defuig la funció tradicional del documental. Se centra més en el to, la composició i en el ritme de les imatges que en la informació que donen. o Pròpia de les aventures i del cinema experimental. o o o o o

Duna Andreu

Exemples: o Berlín, sinfonia d'una gran ciutat (Walter Ruttmann, 1927) o Regen (Joris Ivens, 1929) o Baraka (1992) i Samsara (2011) (Ron Fricke). La casa d’Emak Bakia (Oskar Alegria, 2012) La modalitat performativa : el jo com a protagonista El centre del documental passa a estar ocupat pel documentalista. o Cineasta com a anti-heroi) ironia. o Importància del passat personal i familiar del cineasta o Pelicules lligades al concepte de fracàs. o Gir cap allò personal i quotidià. o Documental com a work-in-progress. o Allò privat i allò públic es posen al mateix nivell. Allò personal és allò polític? o La subjectivitat s’ha apoderat dels formats documental en gairebé totes les seves vessants. o La subjectivitat s’ha normalitzat també a partir de les noves tecnologies i d’Internet (càmeres petites + Internet --> XXSS/ Youtube) o Se li dóna la volta a la intimitat --> “extimitat” --> “moviment que ens porta a ostentar una part de la nostra vida íntima, tant física com psicològica” (Serge Tisseron(, a l’espai públic. Variants: à Roger and Me (Michael Moore, 1989) i la resta de pel·lícules de Moore à Super Size Me (Morgan Spurlock, 2004) à Els programes de la Samanta Villar Els documentals de viatges... El diari fílmic - Jonas Mekas - Efecte mirall (TV3) - Els videoblogs o youtubes... El documental familiar  " Nobody’s Business (Alan Berliner, 1996)  " Tarnation (Jonathan Caouette, 2003 Variants hibrides:

Duna Andreu L’autoficció --> ficcionar el jo. à Diaris personals o episodis autobiogràfics des de la ficciUo on el director esdevé protagonista de la ficció inspirada en ell mateix. à Caro diario (1993) de Nanni Moretti. HIBRIDACIONS FICCIÓ/NO FICCIÓ o Autoficcions --> sempre que parlem de nosaltres..? o Fake/Mockumenatry --> ha anat derivant cap a una ficció explícita que empra llenguatges de la no ficció, generalment per construir efectes còmic. o Dramatitzacions, docu-drames... --> ficcionalitzacií de fets reals per a reportatges, programes d’actualitat, i fins i tot realities... o Posades en situació --> es treballa en un context i uns personatges reals per “provocar” o “treballar” unes situacions concretes.  La classe (2008) de Laurent Cantet.  En construcción (2001) de Jose Luis Guerin. o És possible fer un documental animat?  Vals amb Bashir (Ari Folman, 2008). DEL VALOR D’ÚS AL VALOR DE CANVI AL DOCUMENTAL (Corner, 2000) o Formes, modes de producció i funcions.  Cívic/democràtica (John Grierson)  Periodística (reportatge)  Interrogació radical i perspectiva alternativa (crítica a d’altres audiovisuals i experimentació formal)  Diversió (popular factual entretainment) “Documentary as Diversion” o No ficció d’entreteniment, feature film documental de trepidància política, sèries de televisió per cable i plataformes virtuals (extensió de la intervenció de les televisions i networks a la producció documental, d’HBO i PBS al model de Netflix) o Del “realisme populista” cap a ... ¿el periodisme por ajudar? o Model de la diversió (anunciant en la cultura mediàtica des del canvi de segle: Divertim-nos fins a morir”) o Dispersió i dissolució de les fronteres genèriques , performativitat dels subjectes i autoconsciència. o Formula un nou pacte amb l’audiència, anàleg als d’altres formats de no ficció, el reality, però també particularment al periodisme i les seves noves formulacions:  Incident d’alta intensitat (reconstrucció).

Duna Andreu  

Classe 23/3/2022

Coneixement anecdòtic (rumorologia i primera persona). “Cotilleo sociable”....