Practica 2 de Termodinamica (Calorimetria- Capacitat Calorifica i Calor especifica ) PDF

Preview

Summary

Determinar la calor específica d'un metall del qual està fet una peça de massa m.
S'escalfa la peça i després s'introduïx en un calorímetre que conté aigua. Que es suposa que una vegada introduïda la peça dins del calorímetre, la peça metàl·lica que inicialment es troba a més alta temperatur...

Description

CALORIMETRÍA Pràctica 2 (Termodinàmica)

Objetivo de la practica DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT CALORIFICA DEL CALORIMETRE DETERMINACIÓ DE LA CALOR ESPECÍFICA DE L’AIGUA DETERMINACIÓ DE LA CALOR ESPECÍFICA D’UN METALL

Índice Marc Teòric : .................................................................................................................................................. 2

EXPLICACIÓ (EXPERIMENT #1) ................................................................................................................... 3 EXPLICACIÓ (EXPERIMENT #2) ................................................................................................................... 3 EXPLICACIÓ (EXPERIMENT #3) ................................................................................................................... 4 MATERIAL I EQUIPS DE LA PRACTICA ......................................................................................................... 4

DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT CALORIFICA DEL CALORIMETRE .............................................................. 4 DETERMINACIÓ DE LA CALOR ESPECÍFICA DE L’AIGUA ............................................................................ 6 DETERMINACIÓ DE LA CALOR ESPECÍFICA D’UN METALL ....................................................................... 9

1

Marc Teòric : La calorimetria és la ciència o l’acte de mesurar els canvis en les variables d'estat d'un cos amb el propòsit d'obtenir la transferència de calor associada amb canvis del seu estat, degut per exemple a reaccions q uímiques, canvis físics o transicions de fase sota restriccions especifiques. La paraula calorimetria es deriva de la paraula llatina calor, i la paraula grega μέτρον (metron), que significa mesura. Un calorímetre és l’aparell que es fa servir per dur a terme una calorimetria. El nom calorímetre va ser inventat per Antoine Lavoisier, qui al 1870 va utilitzar un conillet d' índies en els seus experiments amb un dispositiu per mesurar la producció de calor. La calor de la respiració del conillet d' índies va ser utilitzada per fondre el gel que envoltava el calorímetre, mostrant que l'intercanvi respiratori de gasos és una combustió similar a una vela. Existeixen molts tipus de calorímetres depenent del tipus d’aplicació, des d'equips simples formats per un termòmetre , un recipient metàl∙lic ple d'aigua i una font de calor, a equips especialitzats com so n els calorímetres diferencials d'escombrat, els microcalorímetres isotèrmics o els calorímetres de rea cció. En aquesta pràctica s'utilitza un calorímetre adiabàtic,per a la determinació de capacitats calorífique s de líquids i sòlids. Aquests calorímetres consisteixen de dos recipients concèntrics separats per un aïllant tèrmic, un resistència elèctrica que actua com a font de calor i un sensor de temperatura . La temperatura reflecteix l'energia cinètica mitjana de les partícules en matèria mentre que la

calor con

sisteix en la transferència d'energia tèrmica de regions d'alta temperatura a regions de baixa tempera tura. L'energia tèrmica transmesa per calor s'emmagatzema en forma d'energia cinètica en àt oms que es mouen i molècules que roten. Cada unitat de massa d'un material augmenta o disminueix la seva temperatura en funció de

l’energia r

ebuda o cedida en forma de calor, de la seva massa i de les seves característiques pròpies (suposant q ue no es transmet cap altra forma d'energia, com per exemple treball mecànic). Aquestes car acterístiques pròpies venen determinades macroscòpicament per un paràmetre anomenat calor específi ca (Cp), que es defineix com la calor intercanviada (Q)

,

per unitat de massa del material (m),

per tal que experimenti una variació de temperatura (∆T) d’una unitat.

En el Sistema Internacional d’Unitats (SI) la calor específica (Cp) es mesura en

. També és d’us freqüent mesurar‐la en

perquè

2

DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT CALORIFICA DEL CALORIMETRE (EXPERIMENT #1) La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb s ubíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la t emperatura d'una substància una quantitat determinada.

Les unitats de la capacitat calorífica en el SI son els En aquest experiment s’utilitza una barreja en condicions controlades d’aigua freda i aigua calenta pe r determinar la capacitat calorífica del calorímetre El balanç d’energia d’aquest experiment és:

DETERMINACIÓ DE LA CALOR ESPECÍFICA DE L’AIGUA (EXPERIMENT #2) En aquesta experiència s'escalfarà una massa d’aigua que està continguda en un calorímetre mitjançant la calor dissipada per una resistència elèctrica (efecte Joule). El balanç d’energia d’aquest experiment és:

L'expressió de la potència dissipada per una resistència és :

On V és la diferencia de potencial de la resistència elèctrica (en volts), I és la intensitat de corrent (en amperes), R és el valor de la resistència elèctrica (en ohms), i t es el temps (en s).

3

DETERMINACIÓ DE LA CALOR ESPECÍFICA D’UN METALL (EXPERIMENT #3) L'objectiu d'aquesta experiència és determinar la calor específica del metall del qual està fet

una peça

de massa m que trobareu al laboratori. Per això escalfarem la peça i després la introduir em en un calorímetre que conté aigua. El que suposarem és que quan s'introdueix la peça dins del calorí metre, la peça metàl∙lica que inicialment es troba a més alta temperatura cedeix energia mitjançant calo r a l'aigua i al propi calorímetre, i que aquest procés es realitza sense pèrdues de calor. Finalment, el conjunt format per la peça, l'aigua i el calorímetre assoleixen l'equilibri tèrmic. El balanç d’energia d’aquest experiment és:

Materials i equips: • 1 calorímetre adiabàtic • 1 balança amb sensibilitat ± 5 g • 2 termòmetres amb sensibilitat ± 0,1 ºC • 1 cronòmetre • 1 transformador • 1 multímetre digital amb sensibilitat ± 2% (resistència) i ± 1% (voltatge). • 1 placa d’escalfament • 1 suport metàl∙lic amb barra d’acer i pinça. • 1 peça metàl∙lica • 1 vas de precipitats de 200 ml • 1 vas de precipitats de 1000 ml • Cables de connexió • Tisores i corda • Guants tèrmics

DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT CALORIFICA DEL CALORIMETRE (EXPERIMENT #1) 1. Peseu el calorímetre en buit. Anoteu (m calorímetre).

4

2.Afegiu uns 300 cm3 d'aigua. Torneu a pesar per tal de determinar exactament la massa

d'aigua afegid

a, (m calenta). 4. Mentrestant, prepareu uns 100 ml d'aigua freda (de la nevera). 5.Controleu acuradament les temperatures de l’aigua calenta i l’aigua freda durant una estona. Anoteu le s temperatures de l’aigua a els recipients (T freda) i (T calenta) just abans de barrejar‐les. 6. Feu la barreja de l’aigua freda i calenta ràpidament i amb delicadesa, sense esquitxar. 7.Espereu un temps fins que la temperatura de la barreja sigui estable, i anoteu la temperatura d'equilibri (T eq). 8.Peseu el conjunt, de massa (m total) per tal d'esbrinar la massa d'aigua freda afegida (m freda). Quantitat

Valor experimental

Massa del calorímetre (kg)

0,345

Massa d’aigua calenta (kg)

0,285

Temperatura de l’aigua freda (ºC)

9.1

Temperatura de l’aigua Calenta (ºC)

27.7

Temperatura d’equilibri (ºC)

23.9

Massa final del calorímetre (kg)

0,755

Massa d’aigua freda (kg)

0,125

𝑄 𝑐𝑒𝑑𝑖𝑡 𝑐𝑎𝑙𝑜𝑟í𝑚𝑒𝑡𝑟𝑒 = 𝑄 𝑎𝑏𝑠𝑜𝑟𝑏𝑖𝑡 𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 𝑓𝑟𝑒𝑑𝑎 − 𝑄 𝑐𝑒𝑑𝑖𝑡 𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 𝑐𝑎𝑙𝑒𝑛𝑡𝑎 𝐶(𝑐𝑙𝑟) ∗ 𝑚 (𝑐𝑎𝑙𝑜𝑟í𝑚𝑒𝑡𝑟𝑒 ) ∗ 𝛥𝑇 = 𝐶𝑝 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) ∗ 𝑚 (𝑓𝑟𝑒𝑑𝑎) ∗ 𝛥𝑇 − 𝐶𝑝 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) ∗ 𝑚 (𝑐𝑎𝑙𝑒𝑛𝑡𝑎) ∗ 𝛥𝑇 𝐶(𝑐𝑙𝑟) =

𝐶𝑝 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) ∗ 𝑚 (𝑓𝑟𝑒𝑑𝑎) ∗ 𝛥𝑇 − 𝐶𝑝 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) ∗ 𝑚 (𝑐𝑎𝑙𝑒𝑛𝑡𝑎) ∗ 𝛥𝑇 𝑚 (𝑐𝑎𝑙𝑜𝑟í𝑚𝑒𝑡𝑟𝑒) ∗ 𝛥𝑇

𝑗 𝑗 (4180𝑘𝑔 ∗ 𝑘 ∗ 0,125 𝑘𝑔 ∗ (23,9 − 9,1)º𝐶) − (4180𝑘𝑔 ∗ 𝑘 ∗ 0,285 𝑘𝑔 ∗ (27,7 − 23,9)º𝐶) 𝐶(𝑐𝑙𝑟) = 0,345 𝑘𝑔 ∗ (27,7 − 9,1)º𝐶 𝐶(𝑐𝑙𝑟) = 499,62

𝑗 𝑘

Degut a les dades experimentals els resultat de la 𝐶(𝑐𝑙𝑟) son bastant distants al valor real que hauríem d’obtenir

Error Experimental 𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 (𝑎𝑏𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡𝑜) = 499,62

𝑗 𝑗 − 80.00 = 419,62 𝑘 𝑘

5

𝑗 𝑗 499,62 𝑘 − 80.00 𝑘 ∗ 100 = 524,525 % 𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 (𝑟𝑒𝑙𝑎𝑡𝑖𝑣𝑜) : 𝑗 80.00 𝑘

Incertesa del resultat : 𝐶(𝑐𝑙𝑟) =

𝑗 𝑗 (4180 𝑘𝑔 ∗ 𝑘 ∗ 0,125 ± 0,0001 𝑘𝑔 ∗ (23,9 ± 0,01 − 9,1 ± 0,01)º𝐶) − (4180𝑘𝑔 ∗ 𝑘 ∗ 0,285 ± 0,0001𝑘𝑔 ∗ (27,7 ± 0,01 − 23,9 ± 0,01)º𝐶) 0,345 ± 0,0001 𝑘𝑔 ∗ (27,7 ± 0,01 − 9,1 ± 0,01)º𝐶

Transformem la incertesa absoluta en incertesa relativa : Incertesa relativa (%) =

𝐼𝑛𝑐𝑒𝑟𝑡𝑒𝑠𝑎 𝑎𝑏𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡𝑎 Valor de la mida

𝐶(𝑐𝑙𝑟) =

𝑗 𝑗 (4180 𝑘𝑔 ∗ 𝑘 ∗ 0,125 ± 0,8 ∗ 10−3 % 𝑘𝑔 ∗ ( 14,8 ± 2 ∗ 10−3 %)º𝐶) − (4180𝑘𝑔 ∗ 𝑘 ∗ 0,285 ± 3,5 ∗ 10−4 % 𝑘𝑔 ∗ ( 3,8 ± 2 ∗ 10−3 %)º𝐶) 0,345 ± 0,1 ∗ 10−3 % 𝑘𝑔 ∗ (18,6 ±2 ∗ 10−3 % )º𝐶

𝐶(𝑐𝑙𝑟) =

𝐶(𝑐𝑙𝑟) =

7733 ± 2,15 ∗ 10−3 % − 4526,94 ± 2,03 ∗ 10−3 % 6,417 ± 2,00 ∗ 10−3 %

3206,06 ± 4,18 ∗ 10−3 % 𝑗 = 499,61 ± 4,63 ∗ 10−3% = 499,61 ± 0,49 6,417 ± 2,00 ∗ 10−3% 𝑘

Propagació de incertesa : Sumes i restes 𝑆 = (𝑎 + 𝑏) ± (∆𝑎 + ∆𝑏) 𝑟 = (𝑎 − 𝑏) ± (∆𝑎 + ∆𝑏)

Multiplicacions i potencies 𝑀 = (𝑎 ∗ 𝑏) ± (√(∆𝑎%)2 + (∆𝑏%)2 ) 𝑎 𝐷 = ( ) ± (√(∆𝑎%)2 + (∆𝑏%)2 ) 𝑏

La discrepància es la diferència entre dos valors mesurats o obtinguts de un resultat operatiu 𝐷𝑖𝑠𝑐𝑟𝑒𝑝à𝑛𝑐𝑖𝑎 = 𝑉𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑜𝑏𝑡𝑒𝑛𝑔𝑢𝑡 − 𝑉𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑑𝑖𝑠𝑒𝑎𝑡 𝐷𝑖𝑠𝑐𝑟𝑒𝑝à𝑛𝑐𝑖𝑎 = (499,61 − 80,00) = 419,61 Aquesta discrepància es molt gran i es degut algun factor al calorímetre que canvia la capacitat calorífica del aigua o a que l’agua no segués al 100% H2O , ja que hauria de donar un valor molt petit.

DETERMINACIÓ DE LA CALOR ESPECÍFICA DE L’AIGUA (EXPERIMENT #2) Quantitat

Valor experimental

Massa del calorímetre (kg)

0,345

6

Massa d’aigua (kg)

0,275

Temperatura inicial de l’aigua (ºC)

15,9

Temperatura final de l’aigua (ºC)

23,1

𝑄 𝑎𝑏𝑠𝑜𝑟𝑏𝑖𝑡 𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 = 𝑄 𝑑𝑖𝑠𝑖𝑝𝑎𝑡 𝑟𝑠𝑡. 𝑒𝑙𝑒𝑐𝑡 − 𝑄 𝑎𝑏𝑠𝑜𝑟𝑏𝑖𝑡 𝑐𝑎𝑙𝑜𝑟í𝑚𝑒𝑡𝑟𝑒 𝑅𝑒𝑠𝑖𝑠𝑡𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑒𝑙𝑒𝑐𝑟𝑖𝑐𝑎 = 2,7 𝛺 𝐶𝑝 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) ∗ 𝑚 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) ∗ 𝛥𝑇

Temps (s)

𝑣2 =R ∗

Temps (s)

2.263,50 2.284,50

21,00

2.306,00

42,50

2.323,61

60,11

2.343,50

80,00

2.363,50

100,00

2.393,00

129,50

2.402,72

139,22

2.422,00

158,50

2.444,00

180,50

2.462,50

199,00

2.504,50 2.523,00

241,00 259,50

2.542,72

279,22

2.583,61 2.608,61

320,11 345,11

2.623,61 2.644,00

360,11 380,50

2.664,50

401,00

2.709,00 2.722,11

445,50 458,61

2.749,00 2.783,50

485,50 520,00

2.804,00

540,50

2.823,50 2.851,11

560,00 587,61

𝐽

𝐶(𝑐𝑙𝑟)𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑒𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 = (499,61K)

t − 𝐶 (𝑐𝑙𝑟) ∗ 𝛥𝑇

𝐶𝑝 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) =

Temperatura (ºC)

Tempperatura (k)

15,96

289,11

16,50 16,78

289,65

17,00 17,29

290,15

17,54 17,93

290,69

18,07 18,26 18,58 18,74 19,45 19,53

291,22

19,51 20,07 20,42 20,55 21,03 20,43 20,31 20,44 20,67 21,10 23,24 23,47 23,99

292,66

𝑣2

( ∗t− 𝐶 (𝑐𝑙𝑟)∗𝛥𝑇)

R

𝑚(𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎)∗𝛥𝑇

Calor

especificas

del

aigua

(J/Kg*K)

289,93 290,44 291,08 291,41 291,73 291,89 292,60 292,68 293,22 293,57 293,70 294,18 293,58 293,46 293,59 293,82 294,25 296,39 296,62 297,14

Mediana

1819,73 2800,07 3252,18 3430,45 3668,39 3853,61 3872,10 4094,29 4092,78 4296,54 4105,00 4380,35 4832,16 4774,02 4735,63 4817,18 4559,16 5669,76 6632,23 6628,76 6682,59 6537,80 4498,19 4522,64 4417,30 4417,30

Tenint en compta totes les dades experimentals obtenim aquesta gràfica Temperatura/  Temps (s) amb una regressió molt més baixa de la habitual;

7

y = 0.011x + 289.57 R² = 0.9206

Tempperatura (k) 298.00 297.00 296.00 295.00 294.00 293.00 292.00 291.00 290.00 289.00 -

100.00

200.00

300.00

400.00

500.00

600.00

A continuació menysprearé les ultimes 7 dades obtingudes per obtenir una mitjana més pròxima i ajusta i una recta de regressió més lineal

Calor

especificas

del

aigua

Temps (s)

Temperatura (ºC)

Tempperatura (k) 289,11

2.284,50

21,00

15,96 16,50

289,65

1819,73

2.306,00

42,50

289,93

2.323,61

60,11

16,78 17,00

2800,07 3252,18

2.343,50

80,00

290,44

2.363,50

100,00

17,29 17,54

2.393,00

129,50

291,08

2.402,72

139,22

17,93 18,07

2.422,00

158,50

291,41

2.444,00 2.462,50

180,50 199,00

2.504,50 2.523,00

241,00 259,50

2.542,72

279,22

2.583,61 2.608,61

320,11 345,11

2.623,61 2.644,00

360,11 380,50

18,26 18,58 18,74 19,45 19,53 19,51 20,07 20,42 20,55 21,03

Temps (s) 2.263,50

(J/Kg*K)

290,15 290,69 291,22

3430,45 3668,39 3853,61 3872,10

294,18

4094,29 4092,78 4296,54 4105,00 4380,35 4832,16 4774,02 4735,63 4817,18 4559,16

Mediana

4094,29

291,73 291,89 292,60 292,68 292,66 293,22 293,57 293,70

Descartant les ultimes 7 dades obtingudes obtenim una regressió i una mitjana més raonable i que s’apropa més a l’objectiu i el valor real

8

y = 0.012x + 289.48 R² = 0.995

Tempperatura (k) 294.50 294.00 293.50 293.00 292.50 292.00 291.50 291.00 290.50 290.00 289.50 289.00 -

100.00

200.00

300.00

400.00

500.00

600.00

T 0 (k)

289,11

R (Ω)

2,7

m (calorimetre)

0,345 0,62

m (calorimetre Lleno)

0,275

m (aigua) C (clr)

80

media V^2 (v)

7,5

V^2/R

20,83 ± 801,43

Desviación (sense les 7 ultimes dades experementals

𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 (𝑎𝑏𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡𝑜) = 4094,29

𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 (𝑟𝑒𝑙𝑎𝑡𝑖𝑣𝑜) :

𝑗 𝑗 = −85,71 − 4180,00 𝑘𝑔 ∗ 𝑘 𝑘𝑔 ∗ 𝑘

𝑗 4544,71 𝑘𝑔 ∗ 𝑘 − 4180,00 𝑗 4180,00 𝑘𝑔 ∗ 𝑘

𝑗 𝑘𝑔 ∗ 𝑘

∗ 100 = 2,05 %

La discrepància es la diferència entre dos valors mesurats o obtinguts de un resultat operatiu 𝐷𝑖𝑠𝑐𝑟𝑒𝑝à𝑛𝑐𝑖𝑎 = 𝑉𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑜𝑏𝑡𝑒𝑛𝑔𝑢𝑡 − 𝑉𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑑𝑖𝑠𝑒𝑎𝑡 𝐷𝑖𝑠𝑐𝑟𝑒𝑝à𝑛𝑐𝑖𝑎 = 85,71 Aquesta discrepància pot ser deguda a les fuites del calorímetre les mesures preses els Errors del voltímetres i termòmetres

DETERMINACIÓ DE LA CALOR ESPECÍFICA D’UN METALL (EXPERIMENT #3) Quantitat

Valor experimental

9

Massa del calorímetre (kg)

0,350

Massa d’aigua (kg)

0,155

Massa pesa (kg)

0,045

Temperatura del vas a ebullició (ºC)

99,8

Temperatura aigua calorímetre (ºC)

18,8

Temperatura en equilibri

22,9

𝑄 𝑐𝑒𝑑𝑖𝑡 𝑝𝑒𝑠𝑎 = 𝑄 𝑎𝑏𝑠𝑜𝑟𝑏𝑖𝑡 𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 + 𝑄 𝑎𝑏𝑠𝑜𝑟𝑏𝑖𝑡 𝑐𝑎𝑙𝑜𝑟í𝑚𝑒𝑡𝑟𝑒 𝐶𝑝 (𝑝𝑒𝑠𝑎) =

𝐶𝑝 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) ∗ 𝑚 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) ∗ 𝛥𝑇 + 𝐶(𝑐𝑙𝑟) ∗ 𝛥𝑇 𝑚 (𝑝𝑒𝑠𝑎) ∗ 𝛥𝑇

𝑗 𝑗 (4180𝑘𝑔 ∗ 𝑘 ∗ 0,155𝑘𝑔 ∗ (22,9 − 18,8)º𝐶) + ( 80,00𝑘 ∗ 0,350 𝑘𝑔 ∗ (18,8 − 22,9)º𝐶) 𝐶𝑝(𝑝𝑒𝑠𝑎) = 0,045 𝑘𝑔 ∗ (99,8 − 22,9)º𝐶 𝐶𝑝(𝑝𝑒𝑠𝑎) =

𝑗 𝑗 (4180 ∗ 0,155 ± 5 ∗ 10−3 % 𝑘𝑔 ∗ ( 4,1 ± 2 ∗ 10−3 %)º𝐶) + (80𝑘 ∗ 0,350 ± 5 ∗ 10−3 % 𝑘𝑔 ∗ (−4,1 ± 2 ∗ 10−3 %)º𝐶) 𝑘𝑔 ∗ 𝑘 0,045 ± 5 ∗ 10−3 % 𝑘𝑔 ∗ (76,9 ±2 ∗ 10−3 % )º𝐶 𝐶𝑝(𝑝𝑒𝑠𝑎) =

2656,39 ± 5,39 ∗ 10−3 % − 114,8 ± 5,39 ∗ 10−3 % 3,46 ± 5,39 ∗ 10−3 % 𝐶𝑝(𝑝𝑒𝑠𝑎) =

2541,59 ± 1,07 ∗ 10−2% 3,46 ± 5,39 ∗ 10−3 %

𝐶𝑝(𝑝𝑒𝑠𝑎) = 734,56 ± 0.04598% 𝐶𝑝(𝑝𝑒𝑠𝑎) = 734,56 ± 33,780

Propagació de incertesa : Sumes i restes 𝑆 = (𝑎 + 𝑏) ± (∆𝑎 + ∆𝑏) 𝑟 = (𝑎 − 𝑏) ± (∆𝑎 + ∆𝑏)

Multiplicacions i potencies 𝑀 = (𝑎 ∗ 𝑏) ± (√(∆𝑎%)2 + (∆𝑏%)2 ) 𝑎 𝐷 = ( ) ± (√(∆𝑎%)2 + (∆𝑏%)2 ) 𝑏 𝑗

Després de obtenir mitjançant càlculs la Cp de la pesa (734,56 ± 33,780 𝑘𝑔∗𝑘) podem concloure que la pesa

10

es de Silici , ja que el Silici te una Cp de 703

𝑗

𝑘𝑔∗𝑘

11...