Pràctica aflorament residència universitària PDF

Title Pràctica aflorament residència universitària
Author Oriol Ravetllat Barnils
Course TCI
Institution Universitat de Girona
Pages 9
File Size 366.6 KB
File Type PDF
Total Downloads 92
Total Views 156

Summary

Pràctica de l'aflorament de la residència universitària. TCI 1...


Description

Qüestionari 1. 1. Quina edat tenen les capes de sorres i graves? Les capes de sorres i graves daten del pliocè, per tant, es troben en un Interval d’entre 5,3 a 2,58 milions d’anys d’antiguitat. 2. I les argiles? La capa d’argila data del quaternari, per tant, es troba en un Interval que pot arribar fins als 2,58 milions d’anys d’antiguitat. 3. Quins criteris geològics permeten deduir que les argiles són més modernes que les capes de sorres i graves? Tal com s’explica en el principi de superposició d’estrats, els materials més antics són els que es van dipositar primer. D’aquesta manera, aquells estrats que estan situats a més fondària seran més antics. Tal com es podria observar en l’esquema geològic de l’aflorament estudiat, si el material no haguès estat afectat per aquesta inclinació, les sorres i graves se situarien sota les argiles. Per tant, aquest principi ens podria permetre deduir que la capa d’argiles és més moderna que la capa de sorres i graves. No obstant això, si observem amb deteniment l’esquema es podrà observar que la capa d’argiles talla la capa de graves, ja que els límits entre capes són erosius. Segons el principi d’intersecció, qualsevol formació o estructura geològica que talla una altra és més moderna. Per tant, segons aquest principi també es podria deduir que la capa d’argiles és més moderna. 4. En quina direcció estan inclinades les capes de sorres i graves? Les capes de sorres i graves estan inclinades d’est a oest amb una inclinació aproximada de 175/15. 5. En quin interval d’edat (milions d’anys) es va produir la inclinació? Segons el principi d’intersecció, qualsevol formació o estructura geològica que talla una altra és més moderna. Seguint aquest principi i observant que la capa d’argiles no es veu afectada per aquesta inclinació podem determinar que aquest fenomen es va produir després de la sedimentació de sorres i graves i abans de la sedimentació de les argiles. Per tant, podríem establir una edat relativa d’uns 2,58 milions d’anys d’antiguitat. 6. Quins processos geològics externs són responsables de la sedimentació de les capes de sorres i graves? Els processos geològics externs responsables de la sedimentació de la capa de sorres i graves són l’erosió, el transport i la pròpia sedimentació. L’erosió provoca que un flux transporti aquests sediments de l’àrea font i sedimentin quan el flux perd velocitat o capacitat de càrrega. 7. Alguns còdols dels nivells de graves tenen forma aplanada. De quina roca són? Els esquistos són els còdols de forma aplanada que es troben en alguns nivells de les graves i sorres de l’aflorament geològic estudiat. 8. Quines característiques composicionals d’aquesta roca determinen la geometria aplanada dels còdols? Els components dels esquistos estan distribuïts de forma laminar, així que els doten de foliació. En ser trencats o erosionats tendeixen a adoptar estructures planes o de geometria aplanada.

9. Els còdols de composició granítica es trenquen molt fàcilment. Quin procés geològic n’és responsable? La meteorització causada pels agents meteorològics provoca una alteració química de la roca que provoca aquesta facilitat per trencar-se. 10. Aquest procés és anterior o posterior a la seva sedimentació? Per què? Aquest pot ser anterior a la sedimentació, ja que abans del transport ja pot haver estat parcialment meteoritzat. 11. Quines condicions climàtiques hi havia quan es van dipositar aquests còdols? La meteorització augmenta en climes càlids i humits, i aquests canvis acceleren el deteriorament de les roques. 12. Per què els còdols de quars tendeixen a formes irregulars i anguloses?

13. Perquè el quars té una duresa molt elevada (duresa de 7), el que provoca que al xocar en els 14. processos de transport no s’arrodoneixin sinó que es trenquin de

manera irregular si el cop és molt 15. fort. 16. Perquè el quars té una duresa molt elevada (duresa de 7), el que provoca que al xocar en els 17. processos de transport no s’arrodoneixin sinó que es trenquin de manera irregular si el cop és molt

18. fort. 19. Perquè el quars té una duresa molt elevada (duresa de 7), el que provoca que al xocar en els 20. processos de transport no s’arrodoneixin sinó que es trenquin de manera irregular si el cop és molt 21. fort.

22. Perquè el quars té una duresa molt elevada (duresa de 7), el que provoca que al xocar en els 23. processos de transport no s’arrodoneixin sinó que es trenquin de manera irregular si el cop és molt 24. fort. Els còdols de quars tenen una duresa elevada i, per tant, és més complicat erosionar-los i durant el transport poden patir cops que els provoquin aquestes irregularitats o formes subanguloses. 13. Quines roques hi havia a l’àrea font d’aquestes sorres i graves? A l’àrea font es trobaven el principals còdols present a l’aflorament, per tant, granit, esquists i quars.

14. En quina direcció i sentit es movia el flux que va dipositar les sorres i graves? El flux que transportava els sediments es movia d’est a oest. 15. Com ho podem saber? Podem saber que el flux que transportava els sediments es movia d’est a oest, ja que en algunes capes hi havia una imbricació de còdols, que segons com están col·locats determinen un sentit o un altre. En aquest cas, d’est a oest....


Similar Free PDFs