Pràctica Atribucions PDF

Preview

Summary

PRÀCTICA ATRIBUCIONS1. Senyala raonadament el biaix o error atribucional d’aquest exemple. L’error o biaix atribucional d’aquest exemple és categorial o estereotipat, ja que en aquest cas ens trobem davant de la justificació d’una reacció, una actitud o una acció depenent de què si la persona que l’...

Description

PRÀCTICA ATRIBUCIONS

1. Senyala raonadament el biaix o error atribucional d’aquest exemple. L’error o biaix atribucional d’aquest exemple és categorial o estereotipat, ja que en aquest cas ens trobem davant de la justificació d’una reacció, una actitud o una acció depenent de què si la persona que l’executa va drogada o no. Per tant, s’intenta predir o justificar la conducta en funció els estereotips i els prejudicis, però no es pot justificar aquesta atribució perquè no és empíric. 2. Es cometen errors a la fase de recollida d’informació, en la de mostra d’informació i/o en la d’usar la informació? Es poden cometre errors en cadascuna de les fases del procés de la informació. Només si es segueixen aquestes tres pautes de manera correcta i ordenada s'aconsegueix una inferència correcta i no caure en errors atribucionals.

Un exemple d’error en cadascuna de les fases podrien ser les següents: En la primera fase, la de recollida d’informació, seria el fet de buscar causes del comportament segons l’estètica d'algú, que és el primer contacte amb la informació que tenim amb les persones. Respecte a la mostra d’informació, seria en caure en els estereotips o els prejudicis. I a l’última fase, usar la informació, seria buscar les causes del comportament d’algú per factors externs a la persona en qüestió. 3. Senyala algunes possibles mesures educatives que es podrien plantejar per evitar aquests biaixos i errors d’atribució, distingint tres grups: nens, adults normals i adults delinqüents. Amb infants, es pot treballar els errors d’atribució a través dels estereotips. Es podria fer un joc de rol tan senzill com el de repartir un ofici a cada nen i nena. A continuació, durant una conversa s’han de comportar com ho faria aquella persona que treballa d’allò que els hi ha tocat. Al final de l’exercici, fer la reflexió de per què s’han comportat com ho han fet, perquè

han seguit els rols si tothom és diferent independentment del seu ofici, i la seva conducta no depèn del que treballin.

Amb adults es podria fer una dinàmica on es planteigi una situació desagradable. A continuació es passarien fotografies de persones amb diversos aspectes físics i que diguessin com es comportaria cada una d’aquestes persones i finalment com es comportarien ells/es en aquella mateixa situació. Finalment, es podria veure com amb els altres caurien amb l’error atribucional dels estereotips i dels prejudicis, i amb ells/es mateixos/es de no ser realistes i d’actuar de la millor manera possible.

Amb els adults delinqüents es podria també fer una dinàmica on hagin de suposar perquè creuen que els altres seus/ves companys/es han delinquit. Finalment, es podria fer la reflexió que cauen el l’error atribucional a buscar les causes del comportament dels altres en factors interns i el seu propi comportament en factors externs....