Primeres Avantguardes PDF

Preview

Summary

Primeres Avantguardes-Referents històrics Inicis del segle XX: “Pau armada” i tensions internacionals pel domini colonial. 1914-1918: Primera Guerra Mundial. Conseqüències: Relaxament moral i costums. Noves modes. -Nou paper de la dona. Nou mapa europeu: cauen els grans imperis, nous estats i fronte...

Description

Primeres Avantguardes -Referents)històrics) Inicis&del&segle&XX:&“Pau&armada”&i&tensions)internacionals&pel&domini&colonial.& 1914-1918:&Primera&Guerra&Mundial.&Conseqüències:& -Relaxament)moral&i&costums.&Noves&modes.& -Nou&paper&de&la&dona.& -Nou)mapa)europeu:&cauen&els&grans&imperis,&nous&estats&i&fronteres.& -Crisi&demogra> ?ica,&econo> mica&i&social.& -Naixement&de&l’URSS&(primer&estat&socialista).& -Nova)potència)mundial:&EE.UU.&DepressioG .& -Ascens&del&feixisme&i&el&nazisme.& -Esclat&de&la&II)Guerra)Mundial&(1939-1945).& -Els&grans¢res)artístics&de&la&primera&meitat&de&segle&XX&van&ser&aquells&on& aparegueren&els&nomenats&“ismes”&o&tendències&que&con?iguraren&les&Primeres) Avantguardes.&Els&llocs&principals&foren&França&(ParıGs),&Alemanya,&AN ustria,&RuG ssia,&SuıQss Holanda,&i&meG s&tard,&Nova&York.& Aquestes&van&ser:& •&1905:&Fauvisme)i)Expressionisme.& •&1907:&Cubisme.& •&1909:&Futurisme.& •&1910:&Abstracció.& -Característiques)generals) Avant-garde&(destacament&militar&avançat,&en&france> s.&PolıGtiques&i&moviments& culturals&progressistes).&Designa&principalment&tots&els&moviments)creatius& apareguts&entre&1905&i&1945.& -Qüestionaven&tot&el&que&era&tradicional&i&acadèmic,&cercant&la&provocacioG & sistema> tica&mitjançant&l’experimentacioG &artıGstica&constant.& -SoG n&la&negació&i&destrucció&de&l’art&tradicional,&cerquen&la&novetat,&l’originalitat& i&la&pole> mica.& -Llibertat&de&composicioG &i&interpretacioG ,&sovint&sense¶> metres&ni&refere> ncies& anteriors.& -Innovació)de)gèneres,&formats,&materials&i&estils&artıGstics.& -Escultura&i&pintura&foren&els&principals&camps&d’experimentacioG &artıGstica.&

FAUVES)(FAUVISME)) -E\ s&el&primer&corrent&d'avantguarda&que&va&trencar&amb&la&tradició.&TambeG &eG s&un& moviment)de)síntesi,&ja&que&conserva&elements&del&segle&XIX,&de&l’impressionisme,& postimpressionisme&i&simbolisme.&SorgıG&com&una&reacció&contra)l’impressionisme&a& favor)del)color)i)de)l’objecte,&que&s’havien&reduıQt&a&tonalitats&lluminoses.& S’inicia&al&Saló)de)Tardor&(Salon&d’Automne)&celebrat&a&París&l’any&1905.& S’exposaren&en&una&mateixa&sala&les&obres&d’un&grup&de&pintors&que&utilitzaven&colors& violents&i&arbitraris,&mentre&que&al&mig&de&la&sala&hi&havia&una&escultura&de&caire&classicista.& -Destacaren:& Henri)Matisse)(el&dibujante&con&tijeras),)Luxe,&Calma&i&Voluptuositat,&Retrat&de&Madamme& Matisse...) André)Derain,) Maurice)Vlaminck) -Característiques:) -&No)imitació:&fuig&de&representar&la&realitat&tal&qual&eG s.& -&El&color&torna&a&ser&la&base&dels&quadres.&S’usa&de&forma&apassionada&i&mai&supeditat&al& que&es&representa.&El&color&s’independitza&de&l’objecte&(cavalls&verds,&arbres&vermells)&i& s’aplica&en&taques&planes&i&extenses.&Grans&superfıGcies&acolorides,&simples,&lluminoses.& -&Pinzellades&soltes&i&vigoroses,&de&taques.& -&Llum)i)ombra&soG n&obtingudes&per&contrastos&de&colors.&Mai&taques&fosques&o&negres.& -La&forma,&o&sigui,&l’objecte,&se&simpliaica.&Es&pinten&objectes"idians,&espais&interiors,& paisatges,&natures&mortes,&retrats...&Els&objectes&es&modi?iquen&amb&el&color.& -La&línia&recupera&la&seva&energia.&Traços&grossos&i&nítids.& -No)profunditat:&composicions&que&tendeixen&a&un&pla&uG nic.& -Efectes&de&relleu&en&els&objectes&per)degradacions)de)tonalitats.& -Expressionisme:&colors)i)objectes&es&representen&en&funcioG &d’un&sentiment,&un&desig& d’expressar&alguna&cosa&interior,&per&tant&es&modiaiquen,&no&es&veuen&com&en&la&realitat.& -S’utilitzen&sanefes&o&ziga-zagues&per&decorar&els&quadres.& -L’art)negre)africà&in?luıG&en&els&fauvistes&i&altres&avantguardes.&Les&ma> scares&africanes&soG n important&per&la&seva&innoce> ncia,&la&seva&ingenuıQtat&i&la&seva&puresa&de&formes.& -Entre&1901&i&1905&hi&hagueG &a&ParıGs&una&se> rie&d’exposicions)retrospectives&de&Van&Gogh i&Gauguin.&El&color&i&la&pinzellada&expressiva&de&Van&Gogh&i,&l’este> tica&decorativista&i&el&color& pur&de&Gauguin&soG n&punt&de&partida&pels&fauvistes.&

EXPRESSIONISME) -A&Alemanya&el&gran&desenvolupament&industrial&de&ainals&del&segle&XIX&va&produir&una& gran&deshumanitzacioG &social.&El&règim&que&governava&era&militarista&i&autoritari.&Tot& plegat&va&crear&un&estat&d’a> nim&tens&i&angoixant&que&es&re?lecteix&en&la&pintura& expressionista&(descontentament&social,&l’angoixa&i&la&desesperança&individual).& L’obra&d’art&expressionista&va&ser&l’expressió&d’una&realitat)viva:&la&por,&la&mise> ria&del& proletariat,&la&desesperacioG &davant&la&immobilitat&de&les&estructures&socials,&l'angoixa&de& l’existe> ncia...&Tot&el&que&eG s&advers&de&la&vida,&i&la&soledat&interior,&es&re?lecteix&en&aquestes& obres.& El&punt&de&partida&d’aquest&moviment&va&ser&el&pintor&noruec&Edvard)Munch&i&la&seva&obra& El#crit,&com&a&exemple&de&l’emocioG &que&s’havia&introduıQt&en&l’obra&d’art.&Va&ser&meG s&tard,& l’any&1905,&quan&un&grup&de&pintors&alemanys&van&voler&donar&a&la&pintura&un&contingut& revolucionari.& -Característiques:) 1.&Temes:&intenten&representar&els&problemes)socials)i)col·lectius&de&la&societat&en&que& viuen.&Reivindiquen&tambeG &nous)temes&(ero> tics...)&perque> &busquen&la&llibertat&total&de& l’individu,&expressant&tambeG &el&moG n&interior&d’aquest,&les&seves&angoixes,&les&seves&pors...& Destaca&la&tema> tica&de&crítica)social:&condemnen&la&industrialitzacioG &per&la&seva& deshumanitzacioG &i&falta&de&creativitat.&Tracten&amb&ironia&les&classes&altes,&estudien&els& personatges&del&carrer,&successos&de&la&vida"idiana...&Escenes&de&la&ciutat...& 2.&Formes:&no)pinten&les&coses&que&els&envolten,&sinó&les&que&ells&senten&en&el&seu& interior,&per&aixo> &les&imatges&soG n&esquema> tiques,&com&caricatures.&Redueixen&la&?igura& humana&a&elements&simples&(simplicitat,)esquematisme)& Exageren&els&elements)lineals&(geometria&molt&marcada,&triangles&molt&aguts...)& Tenen&dues&tendències)expressives,&inspirades&en:& -&L’art)gòtic& -&L’art)negre)africà&(talles&de&fusta).& 3.&Els&colors&soG n&forts&i&violents.&PredileccioG &pels&fons&foscos.&Usen&el&negre.& -L’expressionisme&va&tenir&a&Alemanya&dos&nuclis&força&diferents&entre&si:& ·Die)Brücke&(El&pont)&Dresde&i&BerlıGn,&1905& & Combatius;&Impulsos&primaris;&Colors&violents;&Figura&humana;&Valoren&meG s&el&& contingut&que&la&forma;&No&abandonen&la&?iguracioG .& ) Representants:&Kirchner,)Rotluff,)Heckel)i)Nolde& ·Der)Blaue)Reiter&(El&Genet&Blau)&Munich,&1911& & Poe> tics;&Re?inament&intel·lectual;&Color&harmo> nic;&Diferents&tema> tiques;&& CombinacioG &harmo> nica&de&les&formes;&Evolucionen&cap&a&l’abstraccioG .& &

Representants:&Kandinsky,)Mark)i)Macke&

-Nova)objectivitat) El&1920&apareix&la&tercera)etapa&de&l’expressionisme,&tot&i&no&ser&un&grup,&ja&que&cada& artista&tenia&les&seves&pro> pies&caracterıGstiques.&En&comú&tenien&l’uG s&del&detall&meticuloG s per&expressar&amb&una&realitat)aigurativa)àcida,&la&solitud&i&l’angoixa&de&les&persones&de& la&postguerra,&amb&clara&voluntat&de&denuG ncia.& Destacaren&Otto)Dix&i&Max)Beckmann.&

CUBISME& -La&seva&aparicioG &va&lligada&a&l’obra:& Les&demoiselles&d'Avignon.&Picasso&la&pinta> &l’any&1907&i&representa&una&escena&del&bordell& del&carrer&d'AvinyoG .&Per&alguns&suposa&el&naixement&del&cubisme.& Abandonà&tots&els&convencionalismes)pictòrics:&el&modelat,&la&profunditat&i&l’espai&i&les& ?igures&s’aplanen,&fonent-se.& Els&rostres&sintetitzen&la&visió)frontal&i&lateral.& El&punt)de)vista&ja&no)eGs)únic&i&immòbil,&com&a&la&pintura&tradicional,&sinoG &que&els&punts& de&vista&es&multipliquen.& -El&precursor&del&moviment&va&ser&Paul)Cézanne&i&la&inaluència&de&les&cultures&primitives.& -La&principal&característica&eGs&la&fragmentació)geomètrica&de&l’espai&i&la&conaiguració) de)la)aigura&en&plans&interrelacionalts.&AixıG&tenim&la&visioG &simulta> nia&del&mateix&objecte&i& desapareix&la&perspectiva&uG nica.& -Temes:&retrats&i&objectes)quotidians&dipositats&damunt&de&taules.& -Hi&ha&dues&fases&principals:& -Cubisme)analític)(1907-1911):) & L’objecte&s’analitza&i&es)desfà&i&el&color&es&redueix,&s’apaga&i&s’utilitza&la&gamma&& de&grisos,&blaus,&ocres,&beixos,&i&verdosos.& -Cubisme)sintètic&(1911-1914)& & El&pintor&substitueix&els&petits)fragments)per)plans&meG s&lis&i&la&gamma&de&& colors&es&fa&meG s&rica.& & &

No)analitzen&tant&l’objecte,&sinoG &que&trien&el&meG s&signi?icatiu&de&cadascun.& Apliquen&el&collage.&

-Personalitats)destacades&del&moviment:& Paul)Cézanne:)l'any&1907&es&celebra&una&gran&exposicioG &retrospectiva&de&l'obra&d’aquest& artista&i&causa> &un&gran&impacte&en&els&ambients&artıGstics&i&en&Braque.) Guillaume)Apollinaire:)crıGtic,&poeta,&col·leccionista&i)promotor&de&les&avantguardes.) Henry)Khanweiler:)galerista&i&negociant)que&tingueG &l'astuG cia,)arriscada,&d’adquirir)les& obres,&de&Braque&i)Picasso,&a&mesura&que)s'anaven&realitzant.) Juan)Gris) G.)Braque)

FUTURISME) E\ s&un&moviment)literari)i)artístic&que&sorgeix&a&Itàlia&en&el&primer&decenni&del&segle&XX& (mentre&el&Cubisme&apareix&a&França).& -Gira&al&voltant&de&la&?igura&de&Filippo)Tomasso)Marinetti&qui&el&1909&va&publicar&al&diari& franceG s&Le&Figaro&el&Manifest&del&Futurisme&on&proclamava&el&rebuig)frontal&al&passat&i&a&la& tradició,&defensant&un&art)anticlasicista&orientat&al&futur,&que&respongueG s&en&les&seves& formes)expressives&a&l'esperit&dinàmic&de&la&tècnica)moderna&i&de&la&societat& massi?icada&de&les&grans&ciutats.& -Pren&com&a&model&les&màquines&i&els&seus&principals&atributs:&la&força,&la&rapidesa,&la& velocitat,&l'energia,&el&moviment&i&la&deshumanitzacioG .&Digniaica)la)guerra&com&a&espai&on& la&maquinacioG ,&l'energia&i&la&deshumanitzacioG &han&assolit&les&ma> ximes&metes.& -Els&artistes&van&buscar&reproduir&de&manera&obsessiva&la&sensació)de)moviment,& dinamisme,&canvi)i)transformació,&conceptes&tots&ells&vinculats&a&la&idea&de&progrés.&Per& aquest&motiu&es&va&inventar&una&nova)tècnica)formal,&el&simultaneïsme,&consisteix&a& repetir&les&imatges&de&manera&superposada&constituint&una&cosa&semblant&a&una&sequQ e> ncia& fıGlmica&o&de&moviment,&utilitzant&colors&vius&i&molt&variats.& -Els&seus&principals&artistes&van&ser:& Humberto)Boccioni,&Dinamisme&d'un&ciclista.& Giacomo)Balla,&Sol&de&Mercuri.& Carlo)Carrá&& (Luigi&Russolo&en&muG sica).& Pintura)metaaísica) Deriva&del&Futurisme&i&sorgeix&el&1914.&Representa&una&realitat&inquietant,&amb& representacions&fantàstiques&i&espais&inventats,&volent&mostrar&el&que&oculten&els& nostres&pensaments.&

ABSTRACCIÓ) -L'abstraccioG &eG s&considerada&com&el&moviment)rupturista&meG s&gran&del&segle&XX.&El&seu iniciador&va&ser&Wassily)Kandinsky,&qui&al&voltant&de&1910&va&abandonar&conscientment& la&aiguració,&per&inaluir&en&l'a> nima&del&espectador&a&traveG s&de&la&harmonia&entre&la&forma&i el&color.& -Posteriorment&van&apare> ixer&diferents&corrents&abstractes&com&el:& -Constructivisme& -Suprematisme& -Neoplasticismo)holandès& -Dins&de&les&diferents&tende> ncies&del&l'abstraccioG &podriem&diferenciar&entre&l'abstraccioG & croma> tica,&meG s&ineressada&en&taques&de&color&i&fomes&lliures&com&a&transmissores& d'emocions;&i&l'abstraccioG &geome> trica&que&va&utilitzar&els&colos&dins&de&formes& geome> triques&meG s&prima> ries&com&el&quadrat,&triangle,&cercle...& -El)Constructivisme)i)el)Suprematisme:) -El&Constructivisme&es&va&desenvolupar&a&partir&de&la&RevolucioG &Rusa&de&1917.& Els&constructivistes,&inaluits&pel&Cubisme&i&el&Futurisme,&estaven&en&contra&de&l’art& tradicional&i&proposaven&que&els&artistes&havien&de&dedicar&el&seu&treball&a&activitats&que& milloressin&la&nova&societat.&E\ s&per&aixo> &que&van)canviar)l’escultura)i)la)pintura)pel) disseny)industrial,)el)disseny)gràaic)i)el)fotoperiodisme.& La&idea&principal&dels&constructivistes&va&ser&substituir)l’estil)per)la)tècnica.& Alguns&del&seus&representants&meGs&importants&soG n:&Kasimir)Malévich,&Alexander) Rodchenko...& -El&Suprematisme&(partint&del&Cubisme&i&del&Futurisme),&pretenia&fundar&una&estètica) nova&basada&en&elements)abstractes,&cercava&la&"creació)pura"&que&no&havia&de&procedir& d'una&abstraccioG &de&la&realitat.& Predominen&les&formes)geomètriques&simples&de&colors)plans&i&una&abstraccioG &que& arriba&?ins&a&les&uG ltimes&consequQ e> ncies.& L'obra&d'art&eG s&un&objecte&absolutament&autònom.& Al&contrari&que&el&suprematisme,&el&constructivisme&no&pretenia&ser&un&estil)artístic&sinoG & l'expressió&d'una&convicció)política&(el&marxisme).&Buscava&una&estètica&que&fos&el&re?lex& de&l'e> poca&de&la&mecanització.&La&pintura&i&l'escultura&havien&d'integrar-se&en&un&projecte& constructiu&meG s&li;&negava&l'art&per&l'art.&

NEOPLASTICISME) -Corrent&artıGstica&nascuda&a&Europa&en&la&segona&de> cada&del&s.&XX&que&difon&una&praxi& artıGstica&basada&en&la&idea&de&despullar&l'art&de&tot&element&accessori&per&arribar&a& l'esse> ncia&del&llenguatge)plàstic)objectiu&i&per&tant,&universal.&Els&orıGgens&d'aquest& moviment&es&poden&redirigir&a&Piet)Mondrian,&qui&a&principi&del&s.&XX&va&començar&a&crear& a&partir&de&presentacions)aiguratives,&executades&dins&la&to> nica&naturalista,&va&arribar&per& estilitzacions&progressives&a&transformar&les&aigures&en&organitzacions&geomètriques.& El&1911&es&traslalda&a&ParıGs,&on&resideix&durant&tres&anys&i&coneix&de&primera&ma> &l'estil& cubista&que&per&aquells&anys&realitzaven&Picasso&i&Braque.&Continua&amb&la&se> rie&d'arbres& seus&que&a&poc&a&poc&es&van&allunyant&del&naturalisme&per&endinsar-se&en&l'abstraccioG .& (L'arbre#gris&i&Pomer#en#3lor,&els&dos&de&1912,&soG n&de&clara&in?lue> ncia&cubista&i&li&serveixen per&sintetitzar&les&formes).& Al&seu&retorn&a&Amsterdam&coneix&Theo)Van)Doesburg&amb&qui&funda&la&revista&De)Stijl& en&1917.&A&traveG s&de&la&revista&desenvolupen&la&seva&teoria&sobre&Noves)formes) Artístiques&que&denominen&neoplasticisme,&o&la&recerca&de&l'esse> ncia&d'un&llenguatge& pla> stic&objectiu&,&teoria&que&va&tenir&gran&in?lue> ncia&en&l'arquitectura&del&moment.& El&1918&Realitza&Composició#amb#gris#i#llum#tostada,&en&un&proceG s&de&simpliaicació&de& les&composicions&limitant&elements&plans&i&reduint&la&paleta&als&colors&primaris,&rebutjant& les&qualitats)expressives&de&la&forma,&la&textura&o&el&color.&El&1930&s'uneix&al&grup&Cercle) et)Carré&i&el&1931&a&Abstracció-Creació&(d'aquest&mateix&any&eG s&l'obra).& El&1940&es&trasllada&a&Nova&York.&Per&llavors&el&seu&estil&era&meG s&viu&i&lliure,&juxtaposant& els&colors.&Mor&a&la&ciutat&en&1944.& -Característiques:& 1.&L'este> tica&envaeix&Les)belles)arts:&pintura,&escultura&i&arquitectura.& 2.Prefere> ncia&pels&colors)primaris&meG s&el&blanc,&el&negre,&i&el&gris.& 3.&Recerca&de&la&renovació)estètica.& 4.&Exclussió&de&l'element)individual&i&de&l'objecte.& 5.&Intent&d'arribar)a)l'esència&eliminant&tot&l'element&super?lu&i&anecdo> tic.& 6.&Simpliaicació)de)les)formes&?ins&arribar&a&les&seues&coponents&fonamentals:&lıGnies,& plans&i&cubs.& 7.&Plantejament&totalment&racionalista.& 8.&Prefere> ncia&pel&U\ S&de&la&línia)recta,&els&plànols&i&l'angle)recte.&Predomini&dels& Conceptes&d'Estructura&i&ComposicioG .& -Representants:) Piet)Mondrian) Theo)Van)Doesburg) ) Gerrit)Rietveld,)Cadira&Neoplasticista,&Casa&Rietveld&Schröder.&...