Segones Avantguardes fonament de les arts 2020 PDF

Preview

Summary

SEGONES AVANTGUARDESAmb el terme segones avantguardes es fa referència al conjunt de moviments artístics que van aparèixer en el període comprès entre la segona guerra mundial el final de la dècada dels 60. S’inicien paral·lelament a Europa i els Estats Units. A Europa amb l’aparició de l’Informalis...

Description

SEGONES AVANTGUARDES Amb el terme segones avantguardes es fa referència al conjunt de moviments artístics que van aparèixer en el període comprès entre la segona guerra mundial el final de la dècada dels 60. S’inicien paral·lelament a Europa i els Estats Units. A Europa amb l’aparició de l’Informalisme. Als EE.UU. amb l’aparició de l’Expressionisme Abstracte Jackson. I van acabar amb les propostes conceptuals de finals dels any 60. CONTEXT ·Món dividit en 2 blocs antagònics. La 2GM→ reorganització política i econòmica en la qual els vencedors del conflicte, és van alinear en dos grans grups: El comunista, dirigit per la URSS i el capitalista, liderat pels EEUU. ·Les relacions entre els 2 blocs → x etapes de gran tensió internacional, → LA GUERRA FREDA ·Artísticament es produeix un desplaçament de la capitalitat de l’art de París i Europa,→ cap EUA, (Nova York). ● En aquesta ciutat van confluir molts d’artistes q s’havien exiliat d’Europa durant el conflicte nazi. ·Aquests artistes havien dut allà el seu art d’avantguarda, el qual continuaren desenvolupant, influenciant de manera decisiva en les creacions de noves generacions d’artistes. ·Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en les obres com l’informalisme o l’expressionisme abstracte. → Destrucció, caos, angoixa, ansietat, ràbia (sensacions perceptibles en les obres) ·El desenvolupament del capitalisme i de la societat de consum que es van donar, especialment als Estats Units durant la dècada dels 50 i 60 van tenir plasmació ressò en l’art en moviments com el Pop Art . ·Productes de consum, (actors, cantants, polítics... ) → els elements iconogràfics que dominaran en la producció d’aquest moviment→ critiquen valors propis de la societat del moment com el consumisme, la fama o el poder. ·A nivell artístic → ruptura amb el concepte tradicional d'art. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ● Connecten amb alguns plantejaments de la modernitat (primeres avantguardes). ● Artista es centra en la experimentació (materials nous, tècniques noves) x trobar solucions artíst originals. ● l'Heterogeneïtat → tret distintius: Diverses tendències i propostes, molt diferents entre sí, és succeiran amb una gran rapidesa: Informalisme, expressionisme abstracte, Pop Art, art conceptual. Art acció ... ● Intensificació de l'actitud rupturista iniciada a principis de segle. ● Es qüestiona el quadre del cavallet com a suport i es dona pas a altres elements plàstics. ● Utilitza el cos humà (Body Art) com a suport i es fan intervencions a gran escala sobre la natura (Land Art). ● No es valora l'obra pel resultat final sinó que es dona més importància al procés creatiu. ● A partir del anys 70, l'experimentació donarà pas a la postmodernitat artistica. Ja no és tant important la innovació sinó que hi ha una recuperació del passat: tot s'hi val. L'artista agafa coses del passat i les situa en les pròpies obres. Aquest fenomen està molt present al videoart. L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE (1950): ·Expressió lliure i subjectiva de l’inconscient utilitzen estris i materials poc convencionals(pals, culleres,...) ·Comença quan Jackson Pollock va fer el seu primer dripping. ● És una pintura dinàmica i gestual i allunyada del llenguatge figuratiu. ● És el resultat de la fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció tot i que podem distingir diverses subtendències: corrent gestual, corrent sígnic i corrent especialista. ○ Corrent sígnic destaca Franz Kline, es caracteritza x pinzellades enormes i una restricció cromàtica molt marcada (blanc i negre). Destaquen: Jackson Pollock, Willem de Kooning, Franz Kline, etc. INFORMALISME (1950) ·A Europa l'expressionisme abstracte se li deia informalisme, aquest agrupava artistes molt diferents però tots tenen influencia de la filosofía existencialista ·En aquesta pintura domina el factor espontani sobre la planificació racional. Sentit màxim de llibertat, deixen en un segon pla la temàtica de la obra ·La forma desapareix completament, tant la figurativa (excepte Cobra) com la geometica. ·La seva aparició es produeix abans de la 2GM.

·Es designa un tipus de pintura abstracte i caracteritzat principalment x la barreja de grans quantitats de pintura amb diversos materials (vidre trencat, sabó i sorra) x aconseguir una obra amb relleus. ·La tela incorpora l’empenta personal de l'artista on imposa la seva llibertat creadora amb elecció dels materials i amb la tècnica utilitzada inclús amb la manera de com interactua amb el suport i els materials. ·Tècniques: collage, garage, fromage o dripping. ·Destaquen: els artistes Jean Fautrier i Jean Dubuffet, el grup Dau al Set i El Paso. POP ART (1960): ·Es desenvolupà principalment a Londres i Nova York, es convertí en un dels estils més característics dels anys 60 ·Sorgeix com a reacció contrària a l'expressionisme abstracte.→ Intenten tornar a posar l'art en contacte amb el món i la realitat objetual. ·L'art deixa de ser únic i es converteix en un objecte més del món del consum i de la cultura popular (anuncis, revistes, diaris...) ● Utilitza uns colors purs, brillants i fluorescents, inspirats en la indústria i els objectes de consum. ·Art fàcil de comprendre → es contraposa amb l'excessiva intelectualització de l’Expressionisme abstracte. ● Art urbà, de ciutat, totalment aliè a la natura ● Utilitza les imatges conegudes x les masses: productes comercials, actors, músics, símbols típics i tòpics… ● Llenguatge pla, sense complicacions → Rebuig a l’intelectualisme d l'expressionisme abstracte i l’informalisme ● Primera tendencia realista voluntàriament freda, impersonal i sense cap missatge aparent ● Art ambigu → rebuig o glorificació del del consum. ·Destaquen: a EEUU: Andy Warhol (Marlinin Monroe o llaunes Campbell), Tom Wasselmann, Claes Oldemburg, a Anglaterra: Hockney, Richard Hamilton, i a Espanya: Equip Crònica. ART CINÈTIC ·Tipus d'art on s'incorpora el moviment, no com element sinó com a real. ·Es poden dividir en 3 grans grups: ● caràcter bidimensional tridimensional (moviment real per motor); ● obres bi/tridimensionals estàtiques (produeixen efectes òptics, “op art”); ● obres transformables bi/ tridimensionals (necessiten que l'espectador es desplaci per apreciar el moviment). ·Destaquen: Victor Vasarely, Jean Tinguely, Alexander Calder, etc. ART ACCIÓ (performance): (1960) Sorgeix un grup d'artistes que van fer desaparèixer l'objecte artístic tradicional (cavallet) i el substitueixen per la creació d'un esdeveniment en forma d'espectacle (happening). ·Parteix de la realitat mateixa de què una obra d'art no és una mercaderia, no es ven ni es compra, no és un objecte per a contemplar i apropiar-se d'ell, és un acte humà que es porta a terme en un espai i temps determinats. ·La finalitat → comunicar l’experiència humana en tota la seva gamma expresiva. En aquest moviment hi han tres manifestacions: el happening, el fluxus i la performance. ● Fluxus: xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts x les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny. ● Destaquen: John Cage i el coreògraf Cunningham. NOU REALISME FRANCÈS: finals del 50 ·Sorgeix amb el pop Art però tenen diverses diferències: el Pop Art repugna la visió agradable de la societat del consum, en canvi, el Nou Realisme opta per remarcar, amb un to crític, els aspectes clarament més desagradables del consumisme (reivindicant allò que sobra). ·Aquest moviment rebutja l'expressionisme abstracte i l’informalisme. En general utilitza colors plans i intensos, tenen un caràcter irònic però sense intenció polemica, feien un muntatge amb objectes quotidians destrossats que eren apilats o encaixats en planxes de plàstic transparent. ·Destaquen: Yves Klein, Armand Fernàndez, etc.

ABSTRACCIÓ POSTPICTÒRICA Els artistes s’oposen a un extremada subjectivitat de l’Expressionisme abstracte. ·Caracteritza x l'ús d formes geomètriques simples i x franges de colors plans, sense relleu (no percep la pinzellada) ·Destaquen: Frank Stella, Kenneth Noland, etc. MINIMAL ART (1960) ·Sorgeix a EEUU. Es caracteritza per la seva austeritat impersonal. Màxima senzillesa. Absència de contingut formal, la forma és el contingut. Li donen molta importància a l’entorn. ·Sorgeix al terreny escultòric. L'extrema senzillesa i l’austeritat formal redueix l'obra a la geometria. ·Aquesta extrema despersonalització arriba a un punt màxim, és a dir, l'artista encarrega l'obra però participa en tot el muntatge principal. ·Destaquen: Carl André, Donald Judd, Sol le With ART CONCEPTUAL (1968) ·EUA. Sorgeix amb l’Art i Acció amb el procés de desmaterialització de l'obra artística començant amb l'art minimalista dels anys 60. ·Utilitzaven mètodes diversos i tècniques mai abans usades, veuen la pintura com objecte de pensament. ·Valora la idea per sobre de l'objecte artístics. ·Obres de difícil comercialització i solen tenir caràcter efímer, només poden ser vistes x poc temps. ·Van fer servir mètodes diversos i tècniques mai abans usades: performance, fotografies, textos, actes ab públic…. ·Representa la culminació del procés de desmaterialització de l’obra artistica q s’havia iniciat amb el dadaisme. ·Destaquen: Joseph Kosuth o Dan Flavin. BODY ART I LAND ART: (1970) ·Body Art Es treballa amb el cos com material plàstic, es pinta, es calca, s'embruta, es cobreix, es retorça…·Feien accions i performances per desenvolupar la seva creació artística. ·Land Art (terra i art)la natura i els seus elements es converteixen en objecte artístic. ● Característica principal alterar, un sentit artístic, la superfície de la Terra, per ells la naturalesa és l’objecte de la exploració artística, s'inspiren en l’arquitectura antiga. Les obres tenen un carácter efímer/fugaç. ·Destaquen: Oao Muehl (Body Art); Richard Long o Christo (Land Art). PERFORMANCE ·stà relacionada amb les representacions teatrals marcades amb un accent provocador i on l'escenari és el carrer. ·S'oposa a les tradicionals arts plàstiques, és el subjecte no l'objecte el q interessa i insisteix en la provocació i la sorpresa. ·Destaquen: Jackson Pollock, Marina Abramovic, etc. ART POVERA (finals del 1960) ·Sorgeix a Italia, és un art pobre es val d'objectes de la deixalla o sense valor real. ·Donen valor a estructures primàries aconseguides amb materials grollers i fins a repulsius, però sempre intentant dotar-los d'un esperit poètic. ·Engloba aquell art on que usa materials pobres com la palla, la pedra, branques, fullaca, etc. ·Intenten dur l'atenció de l'espectador cap a aspectes quotidians anònims i rutinaris als quals mai s'havia atribuït cap qualitat artística. ·La introducció d'aquest materials significava el rebuig de la fredor i l'artificiositat de les estructures minimalistes nord-americanes, fetes amb materials industrials. Destaquen: Piero Manzoni, Pistolero

HIPERREALISME (fotorealisme): ·Sorgeix com a resposta al distanciament de les manifestacions més radicalment conceptuals i a l'Abstracció Postpictòrica. Són molts els artistes americans que realitzen aquest art amb l'ajuda del suport fotogràfic. ·Destaquen: Chuck Close, Robert Noungham (pintura); Duane Hanson i John de Andrea (Escultures humanes en actitud quotidiana). INDIVIDUALISTES DESTACABLES: Francis Bacon, Lucien Freud • 1970 ·Sorgeixen dos nous moviments, un a Itàlia i l'altre a Alemanya. Els dos tenen característiques pròpies de la ideologia Postmoderna. La més important és la possibilitat de transitar lliurament per l'art de qualsevol període passat reprenent els fragments i les tècniques més importants per l'autor. Aquest fenomen es coneix amb el nom de “Neoplasticisme”. ·Les 2 tendències utilitzaven llençols grans i immensos, la voluntat de reprendre la bidimensionalitat del cavallet i la tornada a la figuració com a llenguatge expressiu. NEOPLASTICISME: ·En l'obra incloïen signes i figures fetes amb amples gammes cromàtiques i l'ús de colors atractius i contrastos intensos. Neix a Alemanya. ·Destaquen: Anselm Kieffer, Georges Baselitz; EEUU: Julian Schnabel, Keith Haring, etc. TRANSVANGUARDA ITALIANA ·Presenta una homogeneïtat d'es8ls malgrat els diferents llenguatges utilitzats. La transvanguardia italiana planteja l'ús de conceptes com la ironia i la mitificació del tema tot deixat de banda. Fan servir tot tpus de tècniques, tenen un repertori temàtic molt ampli (retrats, paisatge urbà, personatges mitològics, etc.) i barregen indistintament el llenguatge figuratiu i l'abstracte. ·Destaquen: Sandro Chia, Francesco Clemente, i el mallorquí: Miquel Barceló. SINGULARITATS ARTÍSTIQUES ·3 Artistes q desenvolupen la seva obra durant la segona meitat del segle, però q x la singularitat de la seva producció no podem encaixar en cap moviment i tendència artistes de segones avantguardes ● Frida Kahlo, Eduardo Chillida i Louise Bouregeois...