Psicología PDF

Preview

Summary

Download Psicología PDF

Description

PSICOLOGIA CAPACITATS COGNITIVES BÀSIQUES

1. ATENCIÓ ● Definició: Procés mental que permet que ens centrem en un determinat estímul o informació rellevant. ● És una qualitat de la percepció que decideix els estímuls més rellevants i dóna prioritat per mitjà de la concentració sobre l'objectiu, per a un processament més profund en la consciència. ● És el mecanisme que controla i regula els processos cognitius i un prerequisit per al funcionament de processos cognitius més complexos (percepció, memòria...). ● Tendim a prestar més atenció a allò que ens interessa, ja sigui per les pròpies característiques de l'estímul, o per les nostres motivacions. Tipus d’atenció: ● L'atenció focalitzada: implica concentrar-se en un determinat estímul. Nivell bàsic. ● L'atenció selectiva: requereix la concentració en un estímul mentre s'inhibeixen les respostes a altres estímuls distractors. Ex: seguir conversa amb soroll al fons. ● L'atenció mantinguda o sostinguda: consisteix en la persistència i manteniment de l'atenció durant l'execució d’una tasca. És un indicador de capacitat general de processament de la informació (Nuechterlein, 1991). Ex: laberint. ● Atenció alternant: Habilitat d'alternar el focus atencional entre diferents tasques sense distreure’s o quedar confós. Ex: Quan una persona està cuinant mentre posa la taula. ● Atenció dividida: capacitat per treballar simultàniament en dues o més tasques diferents. És una mesura de la capacitat general de treball en paral·lel al sistema. L'automatització d'una tasca facilita la realització una altra. Ex: El cas de conduir mentre es parla amb l'acompanyant. ● Activa i voluntària: Es projecta mitjançant un acte conscient, que es vol realitzar i amb una fi d'utilitat pràctica i en la seva aplicació busquem aclarir o distingir alguna cosa. ● Activa i involuntària: És l'orientada per una percepció (quan sent algo darrera i gires el cap).

● Passiva: És la que és atreta sense esforç (com quan estas en algun lloc però no li dones importància que estàs allà)Determinants de l’atenció ● Externa: Són els que procedeixen del medi i permeten a l'individu mantingui l'atenció cap als estímuls que se li proposen. Inclou: - Potència de l'estímul - Canvi - Mida - Repetició - Moviment - Contrast - Organització estructural ● Interna: Són els que depenen de l'individu, són propis d'ell i condicionen encara més, no només la capacitat i desenvolupament de l'atenció, sinó també el seu rendiment. Inclou: - Emoció - Estat orgànic - Interessos - Suggestió social ( fa referència a la influència dels altres a nivell social: com per exemple el cas de la sèrie d’elite). - Curs del pensament ( en funció de la tendència que tinguis tu et cridaran més l’atenció o menys) Pertorbacions de l’atenció ● Aprosexia: estupor profund amb absència absoluta d'atenció. (Quedar-se bloquejat, degut a alguna situació de xoc, que llavors no es pot atendre als factors externs ni interns). ● Hipoprosexia: disminució de la capacitat atentiva. TDAH (transtorn de dèficit d’atenció). ● Hiperprosexia: hiperactivitat de l'atenció, característica de trastorns amb idees delirants. (Molta activitat en l’atenció, molta atenció cap als estímuls interns o externs i es poden construir idees delirants, com per exemple tenir la idea de que algú em vol fer mal i llavors ha d’estar més alerta (més atent). ● Paraprosexia: inestabilitat d'atenció, característica de trastorns maniacs (en les fases maníaques hi ha fases depressives i fases maníaques on hi ha molta atenció, els pensaments van molt ràpids i la persona pot arribar-se a creure que pot fer coses que en realitat no pot fer-les). (Inestabilitat d’atenció, ara puc estar atent, però ara no) ● Distracció: concentració excessiva en la vida interior de l'individu, característica de subjectes deprimits.

2. PERCEPCIÓ ● Fa referència a la “captura ” mitjançant els sentits. Essencial per entendre l’adquisició del coneixement. ● És la funció psíquica que permet a l’organisme a través dels sentits, rebre, elaborar i interpretar informació. (És subjetiva) ● Procés mitjançant el qual l’individu selecciona, organitza i interpreta la informació sensorial per crear una imatge significativa del món. (és la que més li agrada a la profe, possible pregunta d’examen) Lleis de la percepció ● Estudiades per la Psicologia Gestàltica ● Són les lleis mitjançant les quals els estímuls s’organitzen per formar sensacions i percepcions. ● S’utilitzen vàries estratègies per a interpretar la informació visual que rep en relació als estímuls. ● Wolfgang Köhler: “Tot és diferent a la suma de les seves parts” 1. Llei del tancament S’omple un buit en la informació rebuda. Es rep informació incompleta però suficient per a que es pugui completar l’estímul. 2. Llei de la figura i fons El mateix objecte es pot veure com a figura o com a fons depenent de com s’enfoqui l’atenció. Mentre la ment actuï com normalment, el mateix estímul no es pot veure com a figura i fons. Exemple: logo del carrefour. 3. Llei de l’organització Els elements són organitzats en figures el més simètriques, estables, regulars possibles. Cervell prefereix formes integrades, completes i estables (intentem donar-li sentit a coses que no semblen el que són, com l’elefant amb 5 potes). 4. Llei del contrast a posició relativa dels diferents elements incideix sobre la percepció de les qualitats dels objectes. Depèn del context (el perceps d’una manera o d’una altra, com la foto de quina rodona interior és més gran o també com les cultures). 5. Llei de la proximitat Els elements tendeixen a agrupar-se amb els elements de major proximitat. Es veuen grups d’objectes que estan pròxims (intentem donar sentit del que veiem organitzant la informació que rep per processar-la més ràpid) Per exemple, quan veus unes persones juntes i penses que són amics. 6. Llei de la similitud Els elements que són similars tendeixen a agrupar-se i veure’s com el mateix element.

Patologia de la percepció ● La seva patologia es dedueix mitjançant l’observació del comportament o per l’entrevista. ● Classificació: 1. Errors en la funció perceptiva. 2. Anomalies en la intensitat de la percepció. 3. Al·lucinacions i deliris. 1. Errors en la funció perceptiva ● Per motius orgànics – En casos per lesions o en absència de l’òrgan sensorial corresponent, de la via aferent o en lesions localitzades en el cervell. Exemples: ● Ceguera (amaurosi). ● Sordera (Anacusia, hipoacusia). ● Falta d’olfacte (Anosmia). ● Falta del sentit del gust (ageusia). ● Trastorn de la sensibilitat ( hipoestesis, anestesia, hiperestesia). ● Per motius psicològics – Després de vivències traumatitzants pot aparèixer l’afectació perceptiu psicogen: ceguera psicògena, sordera, anosmia (olfacte), etc. Motivació important d’aquests problemes (motius psicològics) (mecanismes de defensa, de que un pensa de que fent això és pot curar): – Significat simbòlic (no voler veure, no voler escoltar, etc.) – Formant part d’un quadre més ampli i complex (neurosi i atac de pànic, fòbia, etc.). 2. Anomalies de la intensitat ● Anomalies en quant a la intensitat de la percepció - Disminució de la intensitat: tot es veu més petit, pàl·lid, gris, com cobert de boira (en depressions greus, en estats d’esgotament, en dosis elevades de neurolèptics). Augmenta molt la intensitat del que s’està vivint. Això es pot dur a terme amb la ingesta o el consum de substàncies tòxiques (drogues)

Augment de la intensitat: les vivències perceptives són més riques, viscudes i cromàtiques del normal (consums de certes substàncies, estats maníacs i estats d’èxtasi). - Referent a objectes, de breu duració. Percepció especialment alterada de tamanys i formes dels ojectes: ● Deformació de la figura (dismorfopsia). ● Modificació de la percepció dels tamanys (dismegalopsia). Tamany menor: micropsia. Tamany major: macropsia. La persona acostuma a ser conscient de l’alteració. - Referent al propi cos (estats de consciència), falses percepcions del propi cos o parts aïllades d’ell, ex: els peus a una distància quilomètrica i gegantescos o de sentir-se petit (percepció de si mateixos). Especialment en estats de conciliació de la son (quan estat mig dormit i pots sentir coses extranyes) o per consum de substàncies (LSD, mescalina). Ex: Veure el propi cos com a doble, en estats de fatiga extrema, estats previs del son, estats epilèptics i en certes formes de tumors cerebrals. ● Anomalies qualitatives de la percepció Característiques anormals de la percepció en el sentit més ampli. - Desrealització. L’entorn apareix com a irreal, nebulós, estrany i insòlit. Típic en trastorns esquizofrènics. S’acompanya de Despersonalització, sentiment d’estar allunyat de si mateix, de sentir-se estrany amb sí mateix, desvitalitat, irreal, fantasmal (sensació d’un mateix). - Sensació de distància o proximitat insòlites, estranya sensació de buit entre l’individu i l’objecte. Propi en psicosis induïdes per substàncies. També junt a despersonalització i desrealització. - Sinestesia, percepció acústica sensorial que es dóna al contemplar colors. Pot aparèixer en persones normals que tenen aquesta capacitat o en psicosis per LSD. (percepció dels somnis com colors, normalment en estats de relaxació i també pot passar quan prenem substàncies) - Suposat reconeixement, propi també com a trastorn de l’atenció (Déjà vu: viure una situació i tenir la percepció de que ja l’has viscut o Jamais vu: tenir una sensació de que has viscut una situació però en realitat no l’has viscut). -

3. Al·lucinacions ● Es diagnostica quan algú sent, veu, olora, saboreja o sent corporalment quelcom que els demés no poden reconèixer cap fonament objectiu. (no poden reconèixer de manera objetiva)

Com per exemple escoltar veus quan en realitat no hi ha ningú que estigui parlant. Només un mateix pot percebre aquestes veus, olors... ● Es donen en tots els sectors i modalitats sensorials (i combinades). 3.1 Tipus d’Al·lucinacions ❏ Classificació: ❏ Acústiques: sorolls, frases, rumors. ❏ Òptiques o visuals: cas del DTremens (deliris que es donen per abusos d’alcohol), amb zoòpsies (que veuen bitxos) ❏ Tàctils: A. de contacte, referides a sensacions cutànies, d’agafar, de punxar, bufar, etc. ❏ Cinestèsiques: sensació cutànies d’estar petrificat, dissecat, reduït de tamany, buit, ser d’or, etc. 3.2. Modes d’experiències pròximes a les alucinacions 3.2.1 Classificació: ● Pseudoal·lucinacions: Percepció falsa reconeguda per la pròpia persona. Ex: Sentir veus dins el cap. ● Il·lusions: Percepcions errònies d’un estímul extern real. Ex: Monstre en ombra de l’habitació. ● Paridòlies: Interpretar un estímul que està poc definit com una forma reconeixible. Fenomen perceptiu no necessàriament patològic. Ex: Test de Rorschach (les taques que intentes donar-li unes formes)

3. MEMÒRIA ● És una de les funcions que realitza el nostre cervell. És la capacitat de conservar i reviure estats psíquics passats, reconèixer-los com passats i com nostres i localitzar-los en aquest temps. ● És l'habilitat o la capacitat dels nostres cervells per guardar, emmagatzemar, codificar, retenir i posteriorment recordar dades i informació sobre experiències. ● Sorgeix com a resultat de complexes connexions sinàptiques repetitives entre les neurones, en el sistema nerviós central del cervell de cada un de nosaltres. ● El contingut de la memòria és el record.

3.1 Fases de la memòria 1) Codificació: Quan registrem la informació, la vivència 2) Emmagatzematge de l’experiència viscuda. 3) Recuperació del record que permet tornar a la informació a la que volem tenir accés.Es recupera la informació mitjançant l’associació entre els continguts psíquics, cadascú a la seva manera, emplea diferents recursos que li serveixen útils per a recuperar la informació 3.2. Llei d’Associació de la memòria Procés pel qual, els continguts psíquics es suggereixen uns als altres. És el lligam dels continguts vivencials. 3.2.1 Tipus: 1) Llei de la contigüitat: un contingut evoca a un altre que ha existit o ha passat immediatament a prop en el temps a la nostra vida. Arribes a la informació perquè un contingut evoca a l’altre, lligant un contingut amb un altre.. 2) Llei de semblança: un contingut evoca a un altre perquè s'hi assembla. Ex: estudiant associem un nom difícil d'aprendre amb un altre que és més fàcil. 3) Llei de contrast: un estat de consciència evoca a un altre que, tenint alguna cosa en comú, li és d'alguna manera contrari. 3.3. Tipus de memòria ● Memòria a Curt Termini (MCT): La informació queda registrada a partir de la interacció amb el medi sobretot acústica i visualment. Limitada a màxim 7 ítems. Duració temporal fins a 20 segons. Repetir i ordenar la informació ajuda a la consolidació. Ex: recordar una frase que acabes d’escoltar. ● Memòria a Llarg Termini (MLT): Conté coneixements sobre el món físic, realitat social i cultural i records autobiogràfics, llenguatge i conceptes. La recuperació depèn de l’eficàcia de l’emmagatzematge. A més reforçades les associacions millor recuperem la informació. Durada és permanent. Està lligada amb els teus records biogràfics. Ex: recordar com era la teva habitació de la infancia. 3.3.1. Altres maneres de classificar les memòries segons siguin explícites o implícites: ● Memòria explícita: És la recol·lecció conscient i intencional d'informació i experiències prèvies (conscientment vas a buscar un record). - Memòria semàntica: És un magatzem de coneixements sobre els significats de les paraules i les relacions entre aquests significats, constituint una espècie de diccionari mental. Fa referència allà on tenim emmagatzemat el significat de les paraules.

Memòria episòdica: S’encarrega de recordar les experiències de la vida centrada en un mateix. Es considera una qualitat únicament humana. Relacionada amb les nostres experiències vitals/episodis vitals. ● Memòria implícita: Una forma de memòria inintencionada i inconscient. Les experiències prèvies ajuden en l'execució d'una tasca, sense una percepció conscient de l'existència d'aquestes experiències. A diferència de la explícita és més inconscient i aquesta memoria sí que ens permet desenvolupar tasques sense haver de prestar una atenció forçada. Ex: Recordar els carrers quan camines, sense prestar atenció al que s’està fent. ● Memòria procedimental: Una forma de memòria implícita. Inclou habilitats motores i executives necessàries per desenvolupar una tasca. Permet realitzar accions sense posar tota l’atenció. És una forma de l’implícita i fa referència a habilitats motores i descriptives. Ex: Escriptura, que permet fer la tasca però en realitat no li estas prestant gaire atenció. -

3.4. L’oblit Succeeix quan el record es debilita, es transforma i es retreu a l'inconscient (quan una cosa no és molt rellevant per nosaltres, la oblidem, també passa quan hi ha un desús de alguna cosa, pot succeir també per desinterès). Es pot produir per: 1- Decaïment passiu per desús o per desinterès. 2- Distorsió sistemàtica: es transforma, és a dir, la informació pateix un canvi. 3- Repressió: certs records que perturben, no tornen a accedir a la consciència. Ex: abusos a la infància, per tant, hi ha una repressió del record, ja que no pot assimilar-ho, i això és un mecanisme de supervivència. Quan s'és adult, pot ser que aquest record torni a emergir, i per tant, s’ha de recórrer a ajuda terapèutica 4- Estrès: per situació d'esgotament psicofísic es pot oblidar o pot dificultar la seva retenció, com per exemple el que ens passa als exàmens. 5- Factors emocionals: pot motivar tant l'oblit com la reiteració compulsiva d'imatges, paraules, relats, etc. Ens podem fiar de la nostra memòria? En alguns casos, rebem informació que és certa, però nosaltres “inventem” algunes coses per a que el que estem explicant sigui complert i no tingui vuits ni forats.

3.5. Recursos per millorar la memòria: mnemotècnica ● Associació ● Repetició ● Agrupació ● Acrònims ● Relats: explicar-se històries ● Imatges viscudes ● Numerar ● Activar signes de recuperació (llocs, estats d’ànim) ● Estratègia de ritme o rima: el ritme que se li pot donar a la història que estem intentant explicar per recordar el que estem estudiant.

4. EMOCIÓ ● L'emoció és un procés psicològic que ens prepara per adaptar-nos i respondre a l'entorn, ja que som éssers socials. Serveix per interaccionar amb el nostre entorn. ● La seva funció principal és l'adaptació a les circumstàncies que permet la supervivència, com per exemple la por, que a l’ésser humà la por li ha permès fugir i protegir-se. ● Com procés psicològic, no es pot observar directament. Es dedueix dels seus efectes i conseqüències sobre el comportament, mitjançant el llenguatge no verbal i les expressions de la cara. ● Recordem les coses perquè moltes coses vinculem memòria amb les coses que ens passen.

El afrontar-te a la situació de manera adaptativa, fa que guanyes confiança en tu mateix, i que s'ha de tornar a passar per una situació similar, siguis capaç d’enfrontar-te amb major força i voluntat.

4.1. Principals funcions de l’emoció 1. Augmenten la capacitat de supervivència de l'ésser (això passa principalment en els animals). 2. Ens prepara l'organisme per a l'acció, per decidir que faig, si faig una cosa o una altre. 3. Donen forma al comportament de la persona. 4. Afavoreixen la interacció i la comunicació social amb l’altre.

4.2 Emocions bàsiques ● Por: Anticipació d'una amenaça o perill que produeix ansietat, incertesa, inseguretat. Ens protegeix ● Sorpresa: Ensurt, sorpresa, desconcert. ● Aversió: Disgust, fàstic, solem allunyar-nos del que ens produeix aversió. Ens protegeix d’algo dolent per nosaltres ● Ira: Ràbia, enuig, ressentiment, fúria … ● Alegria: Diversió, eufòria, gratificació, estar content, dóna una sensació de benestar i de seguretat. ● Tristesa: Pena, soletat, pessimisme

4.3. Funcions de les emocions

5. Aprenentatge El joc és la forma per excelencia d’aprenentatge, que ens permet desenvolupar habilitats, evolucionar…

5.1 Tipus d’aprenentatge ● No associatiu – Qualsevol aprenentatge elemental i primitiu – Apareix ja en animals molt elementals, que no tenen SNC. Ex: En la vida de moltes espècies animals es dóna un aprenentatge primerenc i peculiar: els animals joves comencen a seguir el primer objecte relativament gran i en moviment que veuen... ● Associatiu – S’estableix una associació entre dos estímuls o entre un estímul i una resposta. - L’ aprenentatge associatiu requereix d’un SN de certa complexitat Ex: S’estableix una associació entre dos estímuls o entre un estímul i una resposta. Cel rogent, pluja o vent. - Comprèn els fenòmens de: - Condicionament clàssic, responent o pavlovià. Va fer un experiment amb un gos, que cada cop que li portava el menjar, tocava una campana, durant un temps, llavors quan el gos ja sentía la campana salivava. A aquest gos no li calia veure el menjar, sinó que va condicionar l’estímul de la campana amb el menjar. Aquest descobriment va ser casual, l’inici de l’estudi dels reflexos condicionats. - Condicionament instrumental, operant o skinnerià va fer un experiment amb un ratolí dins d’una gavia. Aquest ratolí apren que ha de tocar la palanca per rebre menjar. Un comportament seguit d'un estímul reforçador provoca una probabilitat incrementada d'aquest comportament en el futur. Un comportament que ja no estigui seguit d'un estímul reforçador provoca una probabilitat decreixent que aquest comportament no torni a passar en el futur.

5.1.2 Resposta condicionada (condicionament clàssic) ● Reacció o resposta apresa davant un estímul. L’ofereix l'organisme després d'haver donat la condició de l'aprenentatge, de l'experiència de l'associació d'estímuls. ● Les respostes condicionades les manifesta doncs l'organisme davant els anomenats estímuls condicionats. Quins condicionants tenim nosaltres? Per exemple, ens diuen que el número 13 dona mala sort, llavors ja associem el 13 amb coses dolentes, de igual manera passa amb el menjar, el tabac que ens relaxa i per últim les maquinetes, que generen dependència.

5.2 Conceptes bàsics relacionats amb l’aprenentatge ● Reforç: estímul  que reforça una conducta - Reforç positiu: és un reforçador que augmenta una conducta perquè al fer-ho rebem alguna cosa què ens gratifica. Co...