Psicologia so PDF

Preview

Summary

Download Psicologia so PDF

Description

EL SISTEMA AUDITIU

-

Estímuls (ones sonores) arriben als receptors (còclea o òrgan de Corti).

-

Transducció complexa  Transducció de l’energia a la còclea (nervis auditius).

Escorça auditiva  Asimetria funcional: Esquerra  Predomini del processament de la parla i el llenguatge. Dreta  Predomini del processament no verbal.

LOCALITZACIÓ DEL SO -

Factors que intervenen: o

Distància del senyal aural i diferència d’intensitat interaural (DII).

o

Diferència entre les dues oïdes en relació a la pressió sonora rebuda d’una font externa.

DIFERÈNCIES I PATOLOGIES AUDITIVES Sordesa -

Absència total o parcial de la sensació.

-

Pot afectar a una oïda o a les dues.

-

Tipus: o

Sordesa de conducció o transmissió  Mentre el so es va conduint fins que arriba al receptor.

o

Sordesa nerviosa (freqüències)  Més greu.

Distorsions -

Dificultat en la forma de rebre un so.

-

Tipus: o

Tinitus  Brunzit.

o

Presbiacúsia  Envelliment.

Il·lusions i al·lucinacions auditives -

Percepció de sons inexistents.

Agnòsies auditives -

Sordesa total.

-

Sordesa melòdica.

-

Sordesa psíquica  Trastorn psicològic.

-

Sordesa verbal  Sons, paraules.

Pertorbacions del llenguatge -

Afecta a la parla.

EFECTES AUDITIUS PERCEPTIUS BÀSICS ELS SONS EN GENERAL -

Acompanyen a la imatge.

-

Sovint són protagonistes.

-

Generen sensacions i emocions

-

Actuen en la part emocional del cervell.

-

SensE so: els efectes de la imatge són diferents.

-

Si només tenim sons = nosaltres mateixos creem representacions mentals de la imatge.

Elements del so -

Efectes

-

Veu

-

Música

-

Silenci

Efectes en comunicació audiovisual, publicitat i relacions publiques.

ALGUNS EFECTECTES DEL SO -

Ajuden a contextualitzar.

-

Efectes emocionals:

-

o

Sons amb càrrega emocional.

o

Sons senzills (pluja, riures, cor, etc.).

Efectes intel·lectuals: o

Estructures i estètica.

o

Coherència.

Les veus en Comunicació Audiovisual -

Element comunicatiu per excel·lència.

-

Recobra importància si no hi ha imatge.

-

Expressa allò que passa física i mentalment a l’orador.

-

Elements: o

FÍSIC  Agut / greu = Credibilitat.

o

INTEL·LECTUAL  Ritme, pronunciació, etc.

El silenci en Comunicació Audiovisual -

Element comunicatiu molt important.

-

Augmenta la comunicació i l’eficàcia.

-

Pot cridar l’atenció.

-

Poc utilitzat.

-

Tipus: o

FÍSIC  Absència d’elements sonors.

o

PAUSA MÚSICAL  Ritme del missatge: prepara a l’oient per escoltar.

EFECTES PERCEPTIUS DE LA MÚSICA -

Figura i fons  Només una línia melòdica = figura.

-

Constància  No diferenciació en canvi de to: transposició.

-

Il·lusions.

CROMESTESIA (SINTESTESIA) -

Associació cromàtica = audició del color.

-

Els sons: sensacions aurals + sensacions cromàtiques.

-

Langfield (1914)  Notes agudes = colors suaus / Notes greus = colors obscurs.

-

Cutzetta i Haggerty (1987)  Majestuos = vermell / Complex = blau / Animat = groc.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PERCEPCIÓ DE LA MÚSICA -

Fenomen auditiu complex:

-

Característiques de l’estímul.

-

Diferencies individuals.

-

Factors socials.

MÚSICA EN AUDIOVISUALS -

Varies classificacions i difícil de catalogar.

-

No hi ha normativa.

-

Criteris de classificació: o

Relació imatge

o

Autor

o

Sensacions

o

Qualitats ambientals...

Tipus de música en relació amb la imatge -

Música diegètica  Forma part de la narració de l’escena real.

-

Música extra-diegètica  No forma part d’allò narrat en l’escena.

Tipus de música en funció de les qualitats ambientals -

Música objectiva: Forma part de l’escena, és en viu i ha de sonar tal i com és. (equival a la música diegètica)

-

o

Participa en l’acció de forma real

o

Apareix en viu i ha de sonar tal com és

o

Amb les seves característiques pròpies (estil, època, timbre)

Música subjectiva: o

Expressa una situació emocional concreta

o

Crea un ambient anímic que no és possible reproduir per mitjà de la imatge sola o la paraula.

-

Música descriptiva: o

Proporciona un efecte o situació natural (pluja, foc, ocells...)

o

No ens transmet ni ens transporta a cap emoció

Música en funció de les sensacions -

Música empàtica  Melodia = sensacions coherents amb l’acció, amb la història, amb la trama.

-

Música anempàtica  Melodia que no provoca sensacions. La seva funció és acompanyar, música de fons.

-

Música contraria  La melodia provoca sensacions oposades a l’acció. Funció humorística o dramàtica.

-

Sentit anímic: o

A l’escoltar un so ens afecta anímicament

o

Diferències individuals

o

Elements visuals (color, forma...)

o

Expressions de sentiments primaris

“Hi ha determinades composicions musicals que per la seva calitat, timbre, moviment, tessitura, tonalitat, harmonia... ens comuniquen psicològicament emocions coincidents o sensibilitats diferents”.

Tipus de música en RRP -

Original  Es crea expressament en funció dels OBJECTIUS i de l’ESCENA.

-

Preexistent  Ja existeix. Sovint cançó s’adapta, es fa una adaptació. Es necessita una autorització d’ús.

MÚSICA ORIGINAL -

Jingle: o

-

Tant la melodia com la lletra són originals (en publicitat)

Música genèrica: o

Tema instrumental

o

La seva funció és identificar la marca amb la música concreta. (ex: identificar la peli a l’escoltar la música)

-

-

Música a l’estil: o

Recorda a músiques ja conegudes

o

Ús de fórmules musicals

Banda sonora: o

Música instrumental per acompanyar imatges

o

La seva funció és il·lustrar les imatges

MÚSICA PRE-EXISTENT -

Cover version: o

-

Adaptació: o

-

Es canvia la lletra i/o l’arranjament (ex: piojos OTC)

Fonos: o

-

Gravació del tema casi igual a una versió determinada

Ús de la gravació original d’una cançó coneguda

Música d’arxiu (Music Library): o

Realitzada per productores

o

És assequible

o

El seu ús no és exclusiu

FUNCIONS DE LA MÚSICA EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 1. Complementa els continguts visuals. 2. Memòria. Ajuda a memoritzar els continguts. Afavoreix la retenció del missatge. 3. Enllaçar escenes o diferents programacions. (per exemple permet enllaçar uns anuncis amb d’altres. Ex: Anunci Estrella Damm. Permet relacionar música amb anunci (any rere any)). OBJECTIU FINAL: fer que el missatge sigui notatori, que agradi i es recordi (Brand).

ESTUDI I ASSOCIACIONS DE LA MÚSICA (Beltran) -

Estat anímic i característica musical  Relació.

-

Exemple: Bondat = timbre càlid, tessitura mitja, sintonia major, etc.

PER QUÈ LA MÚSICA EN TV? -

-

Diferents usos: o

Sintonies (programes)

o

Cortinetes (cadenes)

o

Ambientació general (escenes)

o

En funció gènere TV (dramàtic, publicitat, documentals...)

Mals usos: o

Títols coneguts

o

Música de fons en les locucions

o

Folklore regional nacional (s’ha d’anar amb compte)

o

Música d’ “època”

o

Música de fons entrevistes

o

Falta d’unitat musical

CORTINETES: -

Una cortineta és un identificador de la cadena de TV que serveix d’enllaç entre un programa i un bloc publicitari

-

Brevetat (menys de 30 segons)

-

Es vol transmetre la imatge de la cadena ( Branding ). Les cortinetes fan que identifiquem aquesta petita peça musical amb la cadena de Tv (ex: música Cuatro, TV3...) sol aparèixer el logotip de la cadena, l’eslògan...

-

Exemples cortinetes: Identificador cadena, identificador personatges...

SINTONIES: -

Cartell anunciador o capçalera d’un programa de TV

-

Ha de cridar l’atenció: causar un impacte

-

Objectiu: identificació programa

-

So expressiu: acord amb l’obra que anuncia

-

Original: ritme, melodia, timbre

-

Cadència final no oclusiva (no acaben de sobte)

-

Duració sintonies:

-

-

o

Proporcional a la duració del programa (no inferior a 10 segons)

o

Sobre un ròtol fix o imatge mòbil

Ús sintonies: o

Capçalera programa: imatges o ròtul fix

o

Intermig: ròtul fix

o

Sortida + música sencera

Altres característiques sintonies: o

o

L’AUDIOVISIÓ

Elements sonors: 

Evolució so



Tons (aguts, greus)



Intensitat



Vocentrismo



Sensació

Altres elements: 

Escenografia



Personatges



Eslògan



Elements visuals



Símbols o logotips

-

Unió so (audio) + Imatges (visió)

-

Concepte de Chion

-

Característiques: ex. Gondry o

Imatges adaptades als sons

o

Ritme: lent, ràpid...

o

Música contínua vs imatges canviants

o

Sincronització: instant sonor-audiovisual (sinconització so-imatge)

o

No hi ha normativa

TIPUS ESCENES VIDEOCLIPS -

Música diegètica

-

Música extradiegètica

-

Armadura armònica del sistema audiovisual

LA PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT

PERCEPCIÓ DEL MOVIMIENT REAL Intervenen dos sistemes: -

Sistema visual (cèl·lules especialitzades).

-

Sistema motriu (s’ encarreguen de la coordinació).

Hi ha dos tipus de moviment real: -

El moviment dels objectes  Efectes sobre l’atenció. Intervenen constàncies: color, dimensió i forma.

-

El moviment de l’observador  Produeix moviment aparent dels objectes que l’envolten. Produeix dos efectes: o

Direccionalitat: 

Objectes propers es perceben com si es moguessin en la direcció oposada.



Objectes llunyans es perceben com si es moguessin en la mateixa direcció.

o

Velocitat:



Objectes propers semblen que es moguin a major velocitat.



Objectes llunyans sembla que es moguin a menor velocitat.

PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT APARENT O D’ IL·LUSIÓ Percebem uns moviments que no són reals.

Moviment estroboscòpic -

Es produeix una il·lusió de moviment en la que hi ha un patró ràpid d’estimulació sobre diferents parts de la retina.

-

Ex: Cine o animació (imatges passades a gran velocitat).

Autocinesis -

“Moviment dels ulls”.

-

Percebem el moviment d’uns objectes estacionaris amb un fons clar.

Moviment induït -

Un objecte mòbil indueix al moviment d’un objecte quiet (es percep en moviment).

-

Ex: Il·lusió dels núvols o la lluna (sembla que la lluna es mogui més ràpidament que els núvols).

Automoció induïda -

Un objecte que es mou: percepció del moviment de l’observador (que està quiet)

-

Ex: si estic a dins un tren quiet i pel costat em passa un tren movent-se, sembla que jo (el meu tren) estigui movent-se.

Post efectes de moviment -

Observem moviments continus

-

Percebem moviment en superfície estàtica

-

És un efecte fisiològic

-

Moviment de càmera

-

Escena i pla

-

Ex: si en una peli hi ha un cotxe que s’està movent i ens fixem en les rodes, quan el cotxe es para, nosaltres encara veiem les rodes com si es moguessin.

-

Ex: si fem girar un espiral i el mirem, en el moment que el parem a nosaltres encara ens sembla que es mou.

PERCEPCIÓ I ÚS DE MOVIMENT EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL -

Moviment de càmera o

-

Introducció moviment  elements

Escenes / plans o

Ritmes de l’escena: nº plans / unitat de temps

LA PERCEPCIÓ DE LA DURACIÓ DEL TEMPS (ACONTEIXEMENTS)

DURACIÓ DELS ESDEVENIMENTS -

És una variable objectiva que es pot quantificar.

-

Es percep de forma diferent en funció de l’estímul o el receptor.

Condicions de l’estímul -

Característiques de l’interval temporal: en funció de quins són els continguts que hi ha durant aquell interval temporal: o

Interval Ple (molta informació, estímuls, durant un interval de temps)  La duració del temps es percep més curta.

o

Interval Buit (poca informació, estímuls, durant un interval de temps )  La duració del temps es percep més llarga.

-

Característiques de la tasca: relacionada amb la motivació per la tasca: o

Intervals plens d’activitat diversificada i interessant = es percep més curt.

o

Intervals plens de tasques monòtones = es percep més llarg.

-

Influència de variables individuals: Motivació per la tasca.

Condiciones del receptor -

Edat i experiència: o

Els conceptes relacionats amb la percepció del temps s’adquireixen

o

La capacitat de percebre el temps i la duració s’ajusta a un curs de desenvolupament ordenat

o -

Ex: Estudis de duració aparent.

Motivació: o

Relacionat amb les característiques de la tasca

o

El judici del temps està relacionat amb el sentiment d’èxit i fracàs  El fracàs s’interpreta com intervals de temps llargs i l’èxit com intervals de temps curts.

o

Ex: quan estàs malalt i tot el dia al llit el temps et passa més lent.

APLICACIÓ A LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL Temps en comunicació audiovisual: -

En comunicació audiovisual el temps, la duració és variable i objectiva  Es pot mesurar

-

Temps  Element molt important

-

El medi condiciona el temps de duració

-

S’ha d’optimitzar el contingut (que siguin continguts motivadors) i la seqüenciació (quants continguts posaré, en quin ordre, tenint en compte quina és la audiència que vull captar o a qui va adreçat)

RESUM -

Temps d’interval  Ple o buit (objectivable).

-

Tipus d’estímuls (continguts) i la seva seqüenciació (ritmes).

-

Característiques que motiven del subjecte (audiència).

PSICOFÍSICA (No entra a l’examen) -

Part de la psicologia que estudia les relacions que es donen entre la intensitat de l’estímul i la percepció i els judicis que el subjecte té sobre aquesta.

-

Objectiu  Conèixer les relacions quantitatives (numèriques que es calculen) entre la magnitud dels estímuls i la de la resposta.

-

Màrqueting sensorial (avui en dia)  Aplicació de les tècniques de la neurociència a la mercadotècnia.

Fonaments -

No diferència estímuls d’intensitats similars.

-

Dos estímuls diferents = sensacions similars.

-

Estímuls d’intensitat lleugerament diferents: en ocasions es perceben i altres no.

-

Diferències individuals – Diferències intrasubjecte (mínima magnitud).

Dimensions -

Dimensió física  Es poden mesurar. Ex: Intensitat de so.

-

Dimensió subjectiva  Experiència sensible del subjecte. Respostes graduals davant dels canvis de les propietats físiques de l’estímul.

-

Dimensió del judici de resposta – Informe del subjecte en relació a l’estímul  Distribució normal

Concepte de llindar (Umbral) -

Estan mesurats pel llindar absolut (mínima magnitud de l’estímul que provoca la resposta).

-

Ex: Mínim decibel i llindar de diferència (mínima diferència)....