Psicologia PDF

Preview

Summary

Download Psicologia PDF

Description

1

TEMA 1: ASPECTES PSICOSOCIALS EN L’EXPERIÈNCIA D’EMMALALTIR MALALTIA: Alteració transitòria o permanent del benestar físic. psíquico, social i/o espiritual. Senyal de l’organisme que avisa a la persona de què alguna cosa en la seva vida no funciona adequadament. → Estat potencial de creixement personal que pot conduir a replantejaments importants de valors, canvis d’actitud i comportaments cap a un mateix i cap els altres. SALUT: Física (organisme), psíquica (mental+ànima, emocional), social, espiritual. Disease : patología orgánica. Espiritualitat: el sentit que li dones a la vida. SALUT ESPIRITUAL Habilitat per desenvolupar naturalesa espiritual en tot el seu potencial; descobrir el propòsit de vida, consciència de transcendència, contacte amb els demés, consciència de qùè hi ha coses que no puc explicar. Dimensions: ● Intrapersonal: com jo em relaciono amb mi mateix. ● Interpersonal: comunicació amb els altre. El llenguatge amb el què m'expresso. Com jo em relaciono amb els altres. ● Transpersonal: com em relaciono amb el món. Indicadors: ● Capacitat de reaccionar davant de dificultats ● Capacitat de seguir un procés de creixement psicològic i espiritual continu ● Capacitat de creativitat (noves maneres de pensar) ● Progresar en la pròpia autonomía mental ● Establir relacions interpersonals positives o satisfactorias ● Buscar “gaudir” NECESSITATS ESPRITUALS “Aspectes de la vida humana que tenen a veure amb experiències que transcendeixen els fenòmens sensorials. No és el mateix que religiós, tot i que per moltes persones la dimensió espiritual a les seves vides inclou un component religiós. L’aspecte espiritual de la vida humana pot ser vist com un component integrat, junt als components físics, psicològics i socials. Sovint es percep com vinculat al significat i al propòsit, i pels que estan propers al final de la vida, s’associa comunament a la necessitat de perdó, reconciliació i afirmació de valors.” OMS 2013. QUÈ COMPORTA UNA SITUACIÓ DE MALATIA? Va acompanyada a un problema de salut Canvis a nivell personal i familiar Desafiament a la capacitat d’adaptació de la persona Genera ESTRÈS i ANSIETAT Procés d’adaptació a una nova situació 2-FACTORS PSICOSOCIALS QUE INFLUEIXEN EN LES RESPOSTES 2.1FACTORS PERSONALS: Edat i Sexe Personalitat Capacitat adaptació Estratègies d’afrontament Experiències prèvies Creences i valors personals Nivell autoestima Suport família i amics Habilitats per autocura Significat de la malaltia. GESTIÓ EMOCIONAL.

2 ESTILS D’AFRONTAMENT: AFRONTAMENT ACTIU o orientat a la solució de problemes. AFRONTAMENT PASSIU o orientat a la regulació de l’emoció. Prenem consciència del que t’està passant i te'n adones de que tens els mitjans per superar-ho. és des de impuls, l'inconscient. MECANISMES DE DEFENSA: Recursos inconscients que usa la persona per fer front a situacions més o menys frustrants que generen ansietat, por, etc. amb l’objectiu que aquestes situacions no els facin mal. Negació, Repressió, Regressió (torna agafa els hàbits de quan era petit), Projecció 2.2-FACTORS SOCIOCULTURALS: ● Significat social de la malaltia ● Recursos de suport social dels que disposa. ○ Amics ○ Recursos ● Situació laboral i econòmica ● Idioma Resposta familiar i rol Cuidador/a. 2.3- RELACIONATS AMB L’ORGANITZACIÓ: ● Organització del centre ● Condicions assistencials i terapèutiques ● Distribució arquitectònica ● Actitud de l’equip de salut ● Confiança en l’ equip de salut ● Estat actual de la persona – preparació psicològica. 2.4- FACTORS RELACIONATS AMB LA MALALTIA: ● Tipus de malaltia ● Pronòstic ● Seqüeles Mesures terapèutiques que requereix la malaltia. ● Grau de dependència que li crea la malaltia ● Dolor 3- RESPOSTES DE LA PERSONA DAVANT LA MALALTIA Adaptatives: Acceptació del rol del malalt No adaptatives: Rebuig del rol del malalt, Rol del “bon pacient”, Retirada 4 - IMPACTE EN LA FAMÍLIA:

Impacte en la família: Habilitats de la família que afavoreixen un afrontament funcional: ● Capacitat i motivació per aprendre.

● Habilitats per satisfer les necessitats. ● Habilitats per a l’autoajuda De què depenen les respostes que fa la persona?

3

5- GESTIÓ EMOCIONAL: Capacitat per afrontar les emocions de forma apropiada ● Prendre consciència de la relació : ○ Emoció ○ Cognició -pensament ○ Comportament-conducta ● Prendre consciència de les emocions que sento ● Acceptar aquestes emocions i escoltar l’impacte emocional que em genera ○ Quins pensaments hi ha darrere? M’ajuden? ○ Transformar creences limitants ● Cercar nous enfocaments de la situació. Pla d’acció ● Carregar-se d’emocions satisfactòries per actuar amb decisió i energia DISTORSIONS COGNITIVES (Yurica y DiTomasso 2004) INFERÈNCIA ARBITRÀRIA: extreure una conclusió negativa sense que hi hagi evidència. Valorar probabilitat real CATASTROFISME: anticipar el pitjor "segur que.....""i si...". Mirar la probabilitat real, si convé evitar, i tenir un pla B. COMPARACIÓ: tendència a comparar-se amb els altres de manera que arribes a la conclusió que ets pitjor que altres. Matisar, veure diferències PENSAMENT DICOTÒMIC: quan un pensament és blanc o negre. Veure l'escala de grisos DESQUALIFICACIÓ DE LO POSITIU: quan desqualifiques experiències o trets propis. Donar valor RAONAMENT EMOCIONAL: quan la opinió es basa en l'emoció que sents davant allò. separar emoció i pensament. CONSTRUCCIÓ DE LA PRÒPIA VALIA EN BASE A OPINIONS EXTERNES: quan mantenim una vàlua personal únicament per l'opinió d'altres. Valorar pensament propi ENDEVINACIÓ: pronosticar un resultat negatiu. Mirar probabilitat real ETIQUETAR: passar del "fer" al "ser". Remetre's als fets i busca les causes reals MAGNIFICACIÓ: exagerar lo negatiu, dramatització, " terrible, horrorós, fatal, horrible". Ajustar adjectius i expressions LLEGIR LA MENT: suposar el que pensa l'altre i les raons del que fa. No suposar, si no preguntar i observar. MINIMITZACIÓ : es treu importància. Donar valor.

4 SOBREGENERALITZACIÓ: pensament de SEMPRE, TOT, MAI, RES, IMPOSSIBLE. Matisar i concretar PERFECCIONISME: esforç constant per la representació de perfecció que tenim. Perfecció per qui? dret a ser "suficients" PERSONALITZACIÓ: quan s'assumeix una causalitat personal a situacions que no són d'un. MENJAR-SE MARRONS... "tot és per la meva culpa" identificar els que és meu RENTAR-SE LES MANS: "jo no he sigut" assumir les pròpies responsabilitats ABSTRACCIÓ SELECTIVA : veure només lo negatiu -filtre mental. Identificar lo OK (reforçar-ho) i lo KO (canviar-ho) HAURIA DE... convertir un desig en una obligació- autoexigència. Separar desitjos, d'obligacions. 6- PROCÉS DE CURES: ● Valoració d’infermeria ● Diagnòstics d’infermeria ● Objectius ● Intervenció VALORACIÓ D’INFERMERIA: ● Factors psicosocials ● Estratègies d’afrontament ● Recursos i xarxes de suport ● Autovaloració de la infermera DIAGNÒSTICS D’INFERMERIA: ● Dèficit d’activitats recreatives ● Afrontament familiar inefectiu ● Afrontament individual ineficaç ● Ansietat ● Dolor ● Dol disfuncional ● Patiment espiritual ● Alteració dels patrons de sexualitat ● No seguiment del tractament ● Aïllament social OBJECTIUS D’INFERMERIA: Han d’anar d’acord amb els diagnòstics ● Ajudar a la persona en el seu procés d’adaptació a la nova situació, promovent l’autocura i la independència ● Ajudar a la persona i a la família en la cerca i utilització de recursos socials, proporcionant informació i vies de canalització adeqüades. INTERVENCIÓ D’INFERMERIA: ● INTERVENCIÓ ○ Assorament: ■ Informar ■ Entrenar en habilitats d’autocura ■ Orientar sobre xarxes socials ○ Suport ■ Facilitar l'expressió de sentiments,pensaments,pors…

■ ■ ■

Reforçar positivament les habilitats d´autocura Fomentar la participació activa per l'autocontrol i control del medi Mantenir una relació terapèutica

5

1. a (una de cada quatre persones fuma) 2. c (demència) 3. d (la recaiguda s’ha de treballar amb el paciente com a font d’aprenentatge per altre intent) 4. c (abans de recomenar un fàrmac valorarem les dificultats que sent) 5. a (respectar la seva decisió i ofereir-li la nostra ayuda en el moment que estigui interessat 6. c (manifestar estranyesa davant del resultat i preguntar a què pot ser degut) 7. c (demanant permís per tractar el tema un cop resolt el motiu de consulta) 8. b (els motius rellevants per deixar de fumar i que li impedeix deixar el tabac) 9. b (treballar la confiança) 10. c (utilitzar estratègies motivacionals per ajudar a avançar en el procès de canvi) 11. a (retirar el pegat per la nit) 12. a (sindrome de abstinencia+control farmacs+verbelitzacio beneficiis i difcultats) 13. b (TSN, bupropió i vareniclina) 14. c (utilitzar TSN en cas que no pugui deixar totalment el tabac sense ayuda farmacologica) 15. c (utilitzar TSN en cas que no pugui deixar totalment el tabac sense ayuda farmac 16. b (continuarem amb el diagnostic de fumador actiu, registrant que està deixant de fumar) 17. a(iniciar de manera esgalonada i del 8e al fianl, dosi 1mg 2 vegades al dia) 18. b (recomanem predre la medi amb el menjar) 19. c (carboximetria) 20. b (prótesis dental)

TEMA 2. ELABORACIÓ DEL DOL CONSIDERACIONS DAVANT LA MORT: ● Com a últim acte vital ● Com a acte individual ● Factors socioculturals ● Determinada per creences i valors ● Implica procés de dol ● La família necessita suport emocional ● Morts esperades – resolució anticipada ● El significat varia segons l’edat “Morir amb dignitat no és necessariament morir en pau i acceptant la mort, sinó morir segons el propi caràcter” (Elisabeth Kübler Ross) EL DOL Resposta natural a la pèrdua de qualsevol persona, cosa, o valors amb la qual s’ha construït un vincle afectiu. Es tracta d’un procés natural i humà i no d’una malaltia que hàgim d’evitar o curar. Inclou reaccions que s’assemblen als símptomes d’un trastorn mental, físic o emocional. Alba Payàs Resposta natural ala pèrdua d’un ésser estimat. És un procés únic i complex que afecta a la totalitat de la persona; al pensament, al comportament, a l’estat emocional i relacional, a l’organisme i a la visió que es tenia de la vida. TIPUS DE PÈRDUES: ● Pèrdua de persones ● Pèrdua d’objectes ● Pèrdua d’una funció o part corporal

6 ● Pèrdua del rol ● Pèrdua d’estatus ● Pèrdua de relacions i llaços afectius TASQUES PER COMPLETAR EL PROCÉS DE DOL Worden (1997) ● Estat de shock ○ Funció: anestèsia emocional ○ Mecanismes d’afrontament: ■ Cognitius: irrealitat, despersonalització, dissociació, eufòria ■ Emocionals: confusió, insensibilitat, ansietat, buit, pànic.. ● Acceptar la realitat de la pèrdua ○ Funció: paraxoc ○ Mecanisme d’afrontament: negació /ràbia ■ Negar la realitat de la pèrdua: momificació, culpabilització, substitució, hiperactivitat… ■ Negar el significat de la pèrdua: bloqueig parcial dels records, racionalització ■ Negar la irreversibilitat de la pèrdua: espiritisme ○ Permet treballar la negació, reconèixer cognitivament la pèrdua, acceptar el seu significat i experimentar plenament la realitat ● Elaborar les emocions i el dolor de la pèrdua ○ Permet: elaborar l’impacte emocional, identificar els sentiments i expressar-los, resoldre assumptes pendents i completar i recol·locar la relació ○ Funció: Mantenir el vincle viu, el contacte amb allò perdut a través del dolor. Evitar deixar anar, perdre o oblidar la persona. Reexperimentar la relació i revisar-la. Completar assumptes pendents. ○ Emoció: tristesa ● Adaptar-se a un medi on el difunt està absent ○ Permet: prendre responsabilitat del que ha quedat en la vida del supervivent, elaborar noves relacions amb la resta de membres de la família, assumir el possible canvi de rol ○ Funció: adaptar-nos a nous rols, al propi sentit de nosaltres mateixos,al propi sentit del món. ● Recol·locar emocionalment al difunt i continuar vivint ○ Busques un espai especial dins teu per la persona ○ Permet: triar viure i acceptar ser feliç de nou, trobar un nou sentit a la vida (valors espirituals i existencials), experimentar la transformació personal (nova identitat), concebre una nova percepció de la pèrdua. ETAPES DEL DOL: ● FASE D’IMPACTE ○ Negació ○ Ira ● FASE DE RECONEIXEMENT ○ Negociació ○ Depressió ● FASE D’ACCEPTACIÓ I ELABORACIÓ FASES DOL Alba Payàs ● Atordiment i xoc ● Evitació i negació ● Connexió i integració ● Creixement i transformació) TASQUES: Alba Payàs

7 assimilar la realitat de la mort elaborar els aspectes traumàtics i la simptomatologia prendre consciència, controlar i dissoldre els mecanismes de protecció davant el dolor i la fragmentació ● graduar l’acceptació de la mort ● elaborar la dimensió relacional de la pèrdua ● expressar les emocions ● donar un significat emocional i cognitiu ● reconstruir els significats personals ● obrir-se a un mateix, als altres i a la vida Simptomatologia dol elaborat: ● ● ●

NECESSITATS DE LES PERSONES EN DOL (Payàs,2010) ● COGNITIVES (sobre la realitat) ○ Passar temps amb el difunt ○ Visitar el lloc dels fets ○ Rebre informació detallada del que ha succeit ● EMOCIONALS (sobre el dolor) ○ Ser escoltades amb empatia ○ Ser cregudes i enteses ○ Sentir que el seu dolor té impacte en l’altre ○ Tenir permís per expressar els seus sentiments lliurament ● SOCIALS (sobre el suport) ○ Viure rituals comunitaris, commemoratius i significatius de la pèrdua ○ Rebre el suport continuat durant tot el procés ● FISIOLÒGIQUES (sobre la ferida) ○ Tenir temps i mitjans per tenir cura del cos físic ○ Realitzar activitats de descans o d’activació segons es desitgi ● ESPIRITUALS (sobre el sentit)

8 ○ Trobar un significat a la pèrdua ○ Reconstruir valors espirituals o religiosos DIFICULTATS EN L’ELABORACIÓ DEL DOL: Predictors de risc de desenvolupar un “dol complicat”  (Rando 1993; Arranz, Barbero, Barreto i Bayés 2003): ● Circumstàncies de la mort ● La relació amb la persona morta ● La personalitat ● Els recursos propis de la persona ● L’acompanyament sociofamiliar percebut. Defenses més freqüents: ● Evitació extrema ● Negació ● Defenses paranoiques ● Somatització ● Idealització ● projecció RESPOSTES DE LA PERSONA TIPUS DE DOL: Dol elaborat: Es reconstrueix món intern i vincles amb el món extern. Dol posposat: No s’elabora ni el món intern ni l’extern Dol patològic: Capacitats emocionals i de relació amb el món exterior queden afectades Dol de risc Dol simptomatològic Dol desautoritzat DOL PATOLÒGIC Quan el procés d’elaboració no porta a la recuperació del món intern i extern, i les capacitats emocionals i de relació amb el món exterior queden afectades. “combinació de símptomes, d’ansietat i emocions, cognicions i comportaments que es manifesten després de la mort d’una persona significativa; sol aparèixer als sis mesos després d’haver-se produït la mort i interfereixen en el funcionament social, laboral i altres àrees molt importants per la persona” Prigerson H, Vanderwerker I, Maciejewski Pk Símptomes (DSM-IV): ● Culpa per les coses ● Pensaments de mort ● Preocupació i sentiment d’inutilitat ● Inhibició psicomotora acusada ● Deteriorament funcional acusat i perllongat ● Experiències al·lucinatòries ● Absència de reacció emocional ● shock perllongat ● odi permanent cap a l'objecte perdut ● sobreidentificació amb l'objecte perdut ● pèrdua de l'autoestima ● casa museu // evitació fòbica COMPLICACIONS: ● Físiques: ○ Depressió del sistema immunològic ○ Trastorns psicosomàtics ○ Fallo cardíac ○ Trastorn del son

Psiquiàtriques: ○ Depressió ○ Ansietat ○ Trastorns de pànic ○ Trastorn d’estrès posttraumàtic 5b-PROBLEMES QUE COMPORTEN PATIMENT A LA PERSONA AMB MALALTIA TERMINAL: ● Relacionats amb el procés d’informació. ● Socials i relacionals. ● Canvis, pèrdues i apreciacions significatives. ● Físics . ● Pors. ● Espirituals. PENEDIMENTS MÉS FREQÜENTS quan s’acosta la mort ● Tan de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida, i no la que esperen els altres. ● M’agradaria no haver treballat tant. ● M’agradaria haver tingut la valentia d’expressar els meus sentiments. ● M’agradaria haver mantingut més el contacte amb els meus amics. ● M’agradaria haver-me permès ser feliç. 6- LA FAMÍLIA:s’enfronta a reptes i pors PATRONS FAMILIARS D’AFRONTAMENT ● Adaptatiu ● Disfuncional ○ Evitatiu- conspiració de silenci ○ Distorsionat ○ Inflexible ○ Amplificat 7-CURES D’INFERMERIA: ● Valoració ○ Qui era la persona que ha perdut ○ Factors relacionals (com era vincle, dependent, ambivalent ) ○ Circumstàncies de la mort (temps i primeres reaccions) ○ Factors històrics (dols previs, història de salut mental) ○ Factors de personalitat i estils d’afrontament ○ Factors socials (suport percebut, pot parlar amb algú de la pèrdua...) ○ Identificar el moment de dol ■ Fase ■ Necessitats (assumptes pendents, com és el dia a dia...) ○ Elements d’estrès afegits ○ Resposta de la família davant la situació ○ Entorn hospitalari ○ Autovaloració infermera ● Diagnòstic ● Objectiu de cures ● Intervenció d’infermeria INFERMERIA DAVANT LA MORT: Influeix: ● Concepció que l’infermer/a té sobre la mort ● L’autoreflexió que hagi fet l’infermer/a de la seva pròpia mort ● L’esforç emocional que sigui capaç de fer per a fer front al dolor, al patiment. ●

9

DIAGNÒSTICS D’INFERMERIA: ❖ Afrontament defensiu ❖ Trastorn de la comunicació verbal ❖ Desesperança ❖ Dol (anticipat –disfuncional) ❖ Patiment espiritual ❖ Alteració dels processos familiars ❖ Alt risc de violència ❖ Cansament del rol del cuidador OBJECTIUS: ● Ajudar a la persona i família en el procés de dol ● Proporcionar un ambient terapèutic ● Proporcionar el màxim nivell de confort possible INTERVENCIÓ D’INFERMERIA: TÈCNIQUES GENERALS: ● Informar: ○ Informació detallada del que ha succeït ○ Sobre el procés de dol ○ Necessitat de sistema de suport ● Facilitar: ○ Donar permís per expressar-se ○ Acollir les emocions ○ Educar en gestió emocional ● Normalitzar: ○ Símptomes (irrealitat, presències, por, culpa...) ● Validar: ○ El que s’ha fet fins ara ● Legitimar: ○ Allò que necessiti fer ● Orientar: ○ Veure el cos a la cerimònia ○ No prendre decisions importants el primer any ○ Parlar del mort i les circumstàncies (narració repetitiva) ○ Prevenció de dates significatives ○ Ús de símbols i rituals Frases que NO ajuden! ➔ Ja veuràs com el temps ho cura tot ➔ Sigues valenta! ➔ No ploris més! ➔ Distreu-te una mica, t’anirà bé. ➔ El primer any és el pitjor, ja ho veuràs.. ➔ No n’hi ha per tant, quan a mi em va passar.. ➔ És la vida, tots hem de morir! ➔ Tu rai que tens altres fills... ➔ La vida continua... ➔ Sigues fort pels altres... ➔ Ella/ ell no voldria veure’t així... ➔ Has provat de....

10

11

UT3. TEMA 1. CORONÀRI

1.1. SENTIMENTS DE LA PERSONA AFECTADA D’ UNA MALALTIA CORONÀRIA SENSACIÓ DE MORT IMMINENT INCERTESA PEL FUTUR INSEGURETAT ANSIETAT CULPABILITAT VERGONYA FRUSTRACIÓ BAIXA AUTOESTIMA SENTIMENTS DEPRESSIUS Mecanismes de RESPOSTA:

1.2.PRINCIPALS FACTORS D’ESTRÈS EN LES UNITATS D’HOSPITALITZACIÓ CORONÀRIES: 1. Situació de risc vital 2. Manca de control de l’entorn 3. Despersonalització 4. Aïllament 5. Espai físic 6. Entorn emocional 7. Percepció sensorial 8. Disconfort 2. ASPECTES PSICOSOCIALS 2.1. Estrès i infart

12

2.2. ROL DE L’ESTRÉS EN LES PERSONES AMB SIMPTOMATOLOGIA CORONÀRIA INADEQÜACIÓ EXPECTATIVES - REALITAT 2.3. MECANISMES D’AFRONTAMENT 1. Modificació de la Conducta emocional 2. Modificació Estils de Vida 3. Teràpia Cognitiu-Conductual. 2.4.PERSONA AMB ALTERACIONS CORONÀRIES: 2.4.1. AUTOESTIMA 2.4.2. AUTOCONCEPTE 2.5. PERSONA AMB ALTERACIONS CORONÀRIES:FAMÍLIA/ENTORN 2.5.1. ALTERACIONS ESTRUCTURALS: Família/entorn a) Patrons rígids de funcionament b) Rols i funcions familiars c) El cuidador primari familiar d) Aïllament social 2.5.2. ALTERACIONS DE LA R EMOCIONAL: Família/entorn a) Ambivalència b) Silenci c) Dol d) Sobreprotecció FACTORS DE RISC 1. Biologic 2. Psicologic 3. Social EL PROCÈS DE CURES Valoració d’Infermeria 1. Funcions cognitives 2. Sentiments i pensaments de la persona 3. Nivell de comunicació 4. Impacte de la malaltia i l’hospitalització 5. Resposta de la família a la situació de crisi 6. Autovaloració de la Infermera Diagnòstics d’infermeria ØAnsietat ØTrastorn de la Comunicació Verbal ØDesesperança ØImpotència ØAlteracions Sensoperceptives ØDeteriorament de la Interacció Social ØAlteració del Patró del Son
<...