Reseña el libro: \"L\'art d\'estimar\" PDF

Preview

Summary

Reseña sobre una lectura del libro "El arte de amar"....

Description

L’art d’estimar Ressenya Jaume Comadran

INDEX

FITXA TÈCNICA...................................................................................................................... 3

INTRODUCCIÓ......................................................................................................................... 4

RESUM....................................................................................................................................... 5

COMENTARI CRÍTIC.............................................................................................................. 8

BIBLIOGRAFIA..................................................................................................................... 13

2

FITXA TÈCNICA Títol original: The art of loving Publicat en anglès per Harper & Brothers, Nova York Autor: Erich Fromm Traducció de Noemí Rosenblatt (Castellà) Edita: Paidós (Espasa Libros, S.L.U.) Coberta de Idee 1ª edició, 1959 1ª edició en la col·lecció Nueva Biblioteca Erich Fromm, 2007 7ª impressió, gener 2015 nombre de pàgines: 207 ISBN: 978-84-493-1999-0

3

INTRODUCCIÓ Durant aquest treball parlarem de les diferents formes d’estimar, de la desintegració d’estimar a l’actual societat occidental on ens centrem a aconseguir objectius que ens anem marcant personalment i en aconseguir l’èxit sense pensar en els nostres sentiments i sense viure realment l’art d’estimar. Per últim, analitzarem els arguments que dóna l’autor sobre aquest tema, així també com la seva visió i la pròpia constrastant-la amb altres autors i des del meu punt de vista. L’estructura que seguiré a l’hora d’explicar els diferents punts de l’obre seguirà els punts marcats per l’autor, ja que em sembla un ordre lògic que permetrà entendre de manera clara tot el seu contingut.

Erich Fromm, va aprofitar la seva experiència com a psicoanalista, psicòleg social i filòsof humanista que es veu clarament reflectida en llibres anteriors escrits per ell mateix per a centrar-se exclusivament amb tot el que representa estimar, els diferents tipus d’estima que existeixen a més de totes les dimensions que envolta. Dins dels diferents tipus d’estima que existeixen, podrem parlar de l’estima patern-filial, de l’estima eròtica, de l’estima cap a déu, així també com de l’estima a un mateix. Molta gent de la mateixa manera que jo, pensàvem que aquest llibre estava encaminant a donar-nos pautes per a estimar de forma correcta per dir-ho d’alguna forma però no és així. Se centra en l’explicació de com nosaltres com a éssers racionals visquem l’estima en els diferents àmbits que he esmentat anteriorment. L’art d’estimar, rep aquest nom precisament per això, ja que l’autor considera estimar com un art que s’inicia, es desenvolupa al llarg de les nostres vides de diferents formes i intenta explicar la vertadera naturalesa d’estimar.

4

RESUM En aquest llibre a escala general ens parla sobre la situació permanent de separatidad en la que viu l’home i la qual només es pot solucionar mitjançant l’amor. L’art d’estimar és considerat un art el qual com totes les arts, requerirà un aprenentatge però sobretot de saber posar-la en pràctica.

Així, a la societat occidental actual, aquesta necessitat de superar l'estat de separació s'intenta salvar mitjançant vies alternatives que no aconsegueixen la satisfacció completa, ja que aquestes vies són incorrectes o no estan centrades en l’amor. Per tal d’entendre resumidament del que ens parla el llibre, seguiré la seva estructuració ja marcada per capítols. Al primer capítol; És l’amor un art?, l’autor ens parla de com actualment l’amor està considerat com un sentiment que sorgeix de forma espontània i que no sempre succeeix en comptes de veure’s com un art necessari de ser après. Després d’aquest primer contacte amb el tema del llibre, l’autor passa a parlarnos explícitament de la Teoria de l’amor on a grans trets diu que estimar és la solució al problema que ens plantegem tots sobre la nostra existència com a humans i que a més resol el conflicte intern de la separatidad, ja que segons ell cap home pot viure en solitud tot i que moltes vegades moltes persones s’autoenganyen pensant que sí. Realment, la solució es basa en aconseguir la unió interpersonal mitjançant un amor madur on es conservi la pròpia individualitat i que estigui basada en el respecte i el desig de donar a l’altra part. Aquí diferenciem entre diferents tipus d’amar. Comença parlant d’estimar entre pares i fills i assegura que l’amor d’aquests és indispensable pel correcte desenvolupament del nen però diferenciant-los, ja que considera l’amor que dóna la mare és incondicional i influeix de manera decisiva sobretot als primers 5

anys de vida; mentre que, l’amor del pare és vist com a condicional amb el qual si el nen vol aconseguir-lo, haurà de guanyar-se’l i segons el desenvolupament d’aquest amor dels pares, la persona un cop sigui adulta aprendrà a estimar. Continua parlant sobre l’amor fraternal del qual parteixen tots els tipus d’estimar. Ben pròpiament dit és l’amor a tots els éssers humans. L’amor eròtic, ens explica que el desig d’estimar es converteix en una persona concreta i en aquest influeix de forma decisiva la voluntat, ja que la intensitat del sentiment inicial de l’amor pot disminuir o desaparèixer però la voluntat de voler seguir estimant és el vertader aliment de l’amor.

Seguidament ens parla d’estimar-se a sí mateix, però sense deixar de banda el fet de poder estimar als altres, ni tampoc és senyal d’egoisme, ja que els considera estar lligats. Aquest capítol finalitza parlant de l’amor a Déu, on detalla com aquest amor té un paral·lelisme amb l’amor entre pares i fills, ja que els considera lligats al grau de maduresa de la persona. Dit això, l’amor de Déu es veuria com incondicional que ens ve donat com passa amb el de la mare però alhora del qual haurem de ser mereixedors com passa amb el patern; però sobretot, variarà segons la societat en la qual hagi crescut cada persona i del seu entorn familiar. En el tercer capítol, l’amor i la seva desintegració en la societat occidental contemporània; aquí ens explica com és vist l’amor com a un succés estrany tal com ja vaig introduir anteriorment. En aquesta societat, existeixen diferents tipus de pseudoamor que l’únic que aconsegueix és contribuir en la desaparició de l’amor vertader els quals alguns d’ells són la creença de pensar que la satisfacció reciproca sexual és amor, o la idealització de la persona amada que també condueix al fracàs. Finalment, acaba argumentant com seria La pràctica de l’amor, on mai millor dit el necessari per estimar és practicar estimar a la gent que ens envolta. 6

Per aconseguir-ho, són necessaris alguns valors com la disciplina, la constància, la concentració i la paciència. També parla de superar una etapa narcisista la qual ens impedeix veure la realitat tal qual es mostra, d’igual manera passa amb la fe racional, molt necessària perquè ens hem d’arriscar sense garanties.

7

COMENTARI CRÍTIC Erich Fromm va néixer a Frankfurt en l’any 1900. Va ser fill únic d’un matrimoni format pel seu pare que es dedicava al comerç de vins i no era teòleg jueu com molts dels seus avantpassats amb un gran complex per la seva professió. Aquest tenia la gran esperança que el seu fill continués la tradició dels avantpassats. El seu amor cap al seu fill, era una barreja de tendresa però també d’una angoixosa solitud, ja que el pare patia massa per ell i un clar exemple, és quan només amb 22 anys presentava la seva pròpia tesi Doctoral en Sociologia amb la qual el pare estava segur que suspendria i que després d’això es suïcidaria. Per altra part, la mare era més jove que el pare en el moment del seu naixement. Aquesta procedia d’una família menys bondadosa però era considerada una dona molt alegre i sociable. En aquest cas, s’observava a una mare possessiva però a la vegada denotava voler deixar-li llibertat. Tot això, és necessari d’explicar per tal d’entendre amb claredat alguns dels diferents tipus d’amor que explica Fromm en aquesta obra. Ens explica que l’amor donat de pares a fills determinarà el desenvolupament de la seva capacitat d’amar però si ens centrem a la seva pròpia vida, va poder alliberarse de l’amor possessiu de la mare, deixant-se portar per la seva ànsia d’independència i autonomia que va provocar que un cop arribada la maduresa volgués trobar una companya que faci possible les experiències amoroses. Això vol dir, que la persona intenta aconseguir un amor que no sigui eco del que rebia per part del pare i la mare on sol apareixen les relacions fallides, ja que molts cops de forma inconscient és el que sembla que vulgui la mateixa persona.

A mesura que anem avançant en la lectura, Fromm dona especial importància a l’amor de Déu el qual considera en decadència per la forma de viure’l de l’actual societat on importa més aconseguir l’èxit que realitzar bones obres. A més, ens parla de com ha canviat la visió de veure a Déu com a una figura que determina la nostra vida o que ens premia o castiga segons les nostres accions 8

a la d’un Déu que com a màxim es veu com un possible aliat a l’hora d’aconseguir tot l’èxit que es pretén aconseguir i això ho demostra mitjançant diversos exemples com la recomanació d’un cura cap a un home de concebre a Déu com un aliat per aconseguir l’èxit que pretén. També fa una comparació de la qual molts no havíem considerat com a possible, almenys la joventut actual on diu que l’amor de Déu és comparable amb l’amor rebut de pares a fills. Això s’explica, si considerem aquest amor com el de la mare que es mostra de forma incondicional i generosa, el qual ja ve donat simplement per ser els seus propis fills i per altra part és com el del pare ja que, és un amor condicionat el qual si volem aconseguir-lo, haurem de fer diferents actuacions que ens ajudin a enorgullir-lo.

Altre dels subtemes importants del llibre i què per tant desenvolupa de forma extensa és l’amor i la seva desintegració en la societat occidental contemporània. Aquí parla de com l’amor fratern, matern i eròtic són viscuts com a fenòmens estranys, ja que en comptes d’aparèixer aquests, solen donar-se pseudònims que l’únic que fan és afavorir aquesta desintegració del concepte d’estimar. Així, fa crítica a la creença de què per estimar les persones havien de tenir una bona relació sexual i associaven el fracàs amorós a la mala adaptació sexual que apareixia entre les parelles portant-les fins i tot a tractament per arribar a què aquest culmini convertint-se en un matrimoni feliç. Realitza una comparació de la societat capitalista on la seva estructura està basada en l’intercanvi de productes i materials que s’acaben reflectant en el comportament de les persones on critica que l’home modern està sorprès de si mateix, del que l’envolta i de la naturalesa on s’ha convertit en un article que experimenta les seves forces vitals com a una inversió amb la qual pretenen aconseguir uns beneficis. En aquest sentit, l’autor demostra una gran por que es veurà reflectida anys després de publicar L’art d’estimar, ja que amb motiu de la guerra freda i de la possible guerra atòmica, pateix per com la destructivitat podria arribar a tenir la mateixa força que l’amor que ell considera com a primari per l’ésser humà. 9

Parlant de l’orientació crítica pròpiament dit, citaré diferents fragments que m’han semblat interessants o curiosos durant la lectura per tal de donar la meva visió. -

E. Fromm (1959): “Si soy como todos los demás, si no tengo sentimientos o pensamientos que me hagan diferente, si me adapto en las costumbres, las ropas, las ideas, al patrón del grupo, estoy salvado; salvado de la temible experiencia dé la soledad.” (pàg. 28).

Estic d’acord amb aquesta cita, ja que l’ésser humà de la societat actual pretén adaptar-se a la forma de vida que s’ha estandarditzat per tal de no sentir aquell sentiment de solitud. En aquest sentit, són poques les persones que viuen segons els seus propis principis sense importar quant vulgui la societat aturarlos. -

E. Fromm (1959): “La desviación homosexual es un fracaso en el logro de esa unión polarizada, y por eso el homosexual sufre el dolor de la separatidad nunca resuelta, fracaso que comparte, sin embargo, con el heterosexual corriente que no puede amar.” (Pàg. 53)

Aquest fragment ha sigut dels més sorprenents per mi pel fet de mostrar-me totalment en contracte de la idea que vol expressar. Jo no considero que una persona, pel fet de ser homosexual no pugui arribar a estimar mai de la mateixa manera que ho faria un heterosexual però el que em sembla més indignant és el fet de donar per fet que per l’orientació sexual faci una comparació amb una persona heterosexual incapaç d’estimar. Per altra part, també entenc que es tractava d’una època on l’amor homosexual estava mal vist i que era considerat com una aberració o simplement vici i per tant era pecat. De fet, penso que aquest tipus d’afirmació l’únic que comporta és que les persones homosexuals de l’època s’autoobliguessin a viure amagats més del que ja estaven en aquella època plena de prejudicis.

10

-

E. Fromm (1959): “Debo agregar aquí que, así como importa evitar la conversación trivial, importa también evitar las malas compañías. Por malas compañías no entiendo sólo la gente viciosa y destructiva, cuya órbita es venenosa y deprimente. Me refiero también a la compañía de zombies, de seres cuya alma está muerta, aunque su cuerpo siga vivo; a individuos cuyos pensamientos y conversación son triviales; que parlotean en lugar de hablar, y que afirman opiniones que son clisés en lugar de pensar.” (Pàg. 151).

Aquest potser el millor consell que una persona pot rebre; amb això vull dir que a la societat actual en la que visquin, estem envoltat de persones que no ens aporten res en cap sentit si no que al contrari, l’únic que fan és corrompre la nostra forma de ser. Aquí jo veig una clara diferenciació entre les persones que són considerades com a males companyes pel fet d’estar dins d’un bucle autodestructiu com podríem exemplificar amb una persona drogodependent, de les persones que a simple vista semblen normals però que si ens adonéssim, trobarem molts que no tenen una opinió pròpia si no que viuen segons el que diu la majoria per tal de sentir-se inclòs però moltes vegades no som conscients d’això i menys de que es tracten de persones que ens fan mal pel fet de donar-nos sempre la raó o de parlar dels mateixos temes simplement per no voler sentir aquella solitud que tanta por els hi dóna sent molts cops inconscients d’aquesta. -

E. Fromm (1959): “Si uno no sabe que todo tiene su momento, y quiere forzar las cosas, entonces es indudable que nunca logrará concentrarse - tampoco en el arte de amar-.” (Pàg. 152).

Mai millor dit, vivim en una societat amb pressa, on l’únic que ens importa és estalviar temps sense ser conscients de tot el que implica allò. Jo entenc que el propi fet de voler forçar les coses produeix el fracàs.

11

Per concloure aquesta ressenya, he de dir que el vaig començar amb il·lusió perquè em considero una persona romàntica i m’esperava quelcom més de l’estil de Paulo Coelho i les seves narracions sobre amor que traspassa el temps; però al veure ja la primera pàgina on ens diu que no esperem res d’això. A mida que llegia, em semblava un llibre massa teòric o molt psicològic que no s’apropava d’una forma més humana a tot lo que envolta l’art d’estimar. Però la meva visió va canviar encara que no estigués d’acord amb alguns fragments com els que he esmentat anteriorment; considero aquest llibre com una bona forma d’aprendre l’art d’amar, els diferents tipus d’amor que existeixen i com interactuen nosaltres com a ésser humans.

Considero que aquest llibre, és dels que tot i què passin anys, si un dia te’l trobes a la llibreria on el tenies guardat, tornaries a llegir-lo i t’ajudaria a recordar-te com vivim l’amor a la nostra societat.

Erich Fromm, s’atreveix a definir l’amor des de altre punt de vista més complert, amb el que tothom puguin entendre la forma d’estimar, de com vivim l’amor dels pares, el de parella, el de Déu i alhora de com l’anem destruint per creences errònies que tenim.

12

BIBLIOGRAFIA 

Erich Fromm. (1959). El arte de amar. Barcelona: Paidós.



Casualidades y Serendipias. (2014). El arte de amar. 25/09/2015, de Youtube. Lloc web: https://www.youtube.com/watch?v=oBveBQor_yM



Fran Ortiz. (2012). El arte de amar: Erich Fromm. 29/09/2015, de Grupo Reseñas Literarias. Lloc web: http://resenyasliterarias.blogspot.com.es/2012/06/el-arte-deamar-erich-fromm.html

13...