TAKE HOME II PDF

Preview

Summary

Treball de sociologia relacionat amb el BLOC 2. Nota:9...

Description

TAKE HOME II

11/DESEMBRE/2016 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ UB 9A Anna Enajas Cortés

Nom i Cognom: Anna Enajas Cortés

Anna Enajas Cortés Sociologia de l’educació UB 9A 11/12/16

Llibre/Articles que t’estàs llegint o que has llegit: Sordé, T. (2006) Reivindicacions educatives de la dona gitana. Barcelona: ONA. Pàgines – capítols que has llegit: Sencer 1. Situa el text en la perspectiva teòrica de la sociologia (sistèmica – subjecte – dual). Fes referència a, com a mínim, un autor de cada una d’aquestes perspectives i el seu concepte teòric clau. Argumenta la teva resposta fent referència als continguts i debats treballats a classe. El fragment està situat a la perspectiva sistèmica, però primer de tot es farà una breu explicació de les tres perspectives per poder justificar-ho millor. Per una banda ens trobem amb la perspectiva sistèmica, a la qual van pertànyer Robert K. Merton i Talcott Parsons, i que es caracteritza per realitzar una anàlisi de la societat influenciada per sistemes i estructures, on es genera una forta desigualtat. Podríem ressaltar el concepte teòric clau de Robert K. Merton, qui parla d’una disfunció i un funcionalisme obert, argumentant que no totes les institucions que formen part d’un sistema, sinó que algunes tenen efectes negatius en l’estabilitat del sistema. Amb aquest concepte, qüestiona que cada institució tingui una funció específica per mantenir aquesta estabilitat de què parlo, i posa com a exemple la religió, argumentant que tot i que sovint té una funció de cohesió social, també pot tenir una disfunció visible en les Guerres de Religió. Per una altra banda, ens trobem amb la perspectiva subjectiva, a la qual van pertànyer Alfred Schütz i John R. Searle, i que es caracteritza per la teoria que la realitat social es crea a través de les accions dels grups de persones i de les persones, individualment. És a dir, les persones (subjectes) som les que creem la realitat i no els subjectes, tal com podem veure a l’obra d’Alfred Schütz: “La construcción significativa del mundo social”, on argumenta que les persones creem la nostra realitat perquè li donem un sentit. Això es contextualitza al segle XX en què van començar a generar-se nous moviments com l’ecologisme, el moviment hippie o el feminisme, on diferents persones, ja sigui a escala individual o grupal, van sentir-se capaces de construir-se la seva vida, marcant una independència respecte de el que el sistema marcava.

1

Anna Enajas Cortés Sociologia de l’educació UB 9A 11/12/16 En tercer lloc, trobem la perspectiva dual, caracteritzada per esdevenir una mena de fusió entre les dues anteriors. Ens trobem amb un nou paradigma, al voltant dels anys 70 i 80. En aquest paradigma, s’observa un pas cap a la Societat de la Informació (SI), de la qual ja havíem parlat en l’anterior bloc i on hi ha una gran necessitat de reflexió i comunicació entre les persones. Aquesta necessitat es duu a terme gràcies a les TIC i als moviments socials, que tindran un augment de la seva força gràcies a una nova organització basada en la descentralització i la interconnexió. Aquesta dualitat es caracteritza, també, per una radicalització de la modernitat, un protagonisme dels actors socials, la presa d’un paper central del diàleg i el consens i un sentit en la comunicació. En aquesta perspectiva dual destaquem a tes autors: Ulrich Beck, Alain Touraine i Jürgen Habermas. D’aquest últim (Habermas) podem destacar la Teoria de l’acció comunicativa, on parla sobre dues pretensions sobre l’establiment del diàleg. Aquestes poden ser la pretensió de validesa, que s’estableix a través de la força dels arguments, o la pretensió de poder, que s’estableix a través dels arguments per la força, és a dir, hi ha una imposició d’arguments. També ens parla de dos tipus de racionalitat dels usos que fan els subjectes capaços del llenguatge i l’acció. Parla de la racionalitat instrumental, en què els subjectes volen assumir uns fins que s’han proposat posteriorment, i de la racionalitat comunicativa, en què el saber es basa en el coneixement i on hi ha la possibilitat de comunicar-se amb qualsevol altra persona. Habermas també ens parla de diferents accions, de la teoria de l’argumentació i de diferents usos del llenguatge. Després d’haver vist resumidament les tres perspectives sociològiques, alguns dels autors partidaris de cada perspectiva, i algunes de les teories de les diferents perspectives, podríem dir que el text del qual es parteix per respondre aquestes qüestions es basa en una perspectiva dual perspectiva sistèmica. Això ho dic perquè el que veiem en el text és una situació de desigualtat a les escoles amb la formació dels grups de nivell. L’organització d’aquesta escola el que fa és agrupar els alumnes segons el seu rendiment acadèmic, fent que els resultats acadèmics d’aquests alumnes variï segons el grup a què hagi estat assignat i fent, també, que els alumnes s’estanquin en aquells resultats. Amb això el que vull dir és que si els diferents grups que es formen establissin el mateix nivell, els resultats dels alumnes variarien, no s’estancarien 2

Anna Enajas Cortés Sociologia de l’educació UB 9A 11/12/16 en uns resultats diferents segons el nivell. El fet de posar als alumnes en grups diferents de nivell no farà que els resultats millorin a nivell de centre, però sí que farà que aquesta desigualtat que es fa entre alumnes amb bons resultats i alumnes amb pitjors resultats sigui més ample. En conclusió, crec que el fragment es basa en una perspectiva sistèmica per molt que ho intenti l’administració els resultats acadèmics seguiran igual si els alumnes tenen realment poca capacitat i menors oportunitats. 2. Situa el text dins les diferents perspectives de la sociologia de l’educació (teories de la reproducció - teories de la transformació). Centra la teva resposta en la teoria on l’hagis situat, citant com a mínim 2 autors i buscant en el text elements que et permetin sostenir i justificar el plantejament teòric en què l’has situat. El fragment a partir del qual treballem tot el bloc 2 està situat en la perspectiva de les teories de la reproducció (Model de la reproducció) a la qual van pertànyer els autors L. Althusser i P. Bourdieu. L’últim, Pierre Bourdieu, escriu un llibre: La reproduction (1970), on ens presenta la seva teoria de la reproducció, en què hi ha un concepte clau: l’habitus, és a dir, les possibilitats d’una persona de ser socialitzada. L’autor parla, també, de l’estructura estructurant, que organitza unes pràctiques i la percepció d’aquestes, i de l’estructura estructurada, que és producte de la incorporació de la divisió social. Perquè s’entengui millor s’ofereix l’exemple de l’òpera: segons l’estructura estructurant anar a l’òpera és una pràctica social que fomenta la classe alta, per tant aquesta classe percep com persones amb gust aquelles persones que van a l’òpera. En canvi, segons l’estructura estructurada el gust per anar o no anar a l’òpera no depèn de l’individu i dels seus gustos, sinó que depèn de la classe social en la qual hagis nascut, és a dir, si has nascut en una família de classe alta, agafaràs el gust per l’òpera a força d’anar-hi i escoltar-la. Aquest exemple podria adaptar-se, en certa manera, al text que hem llegit per a l’elaboració d’aquest treball. En el sentit que en el text es parla de la separació de l’alumnat en grups de nivell, i això determina l’alumne, igual que anar a l’òpera determinarà a l’individu com a algú de la classe alta. A més a més, podem relacionar-ho també amb l’habitus, ja que és la identitat de la persona però que pren sentit en una diferència perquè, igual que aquelles persones que van 3

Anna Enajas Cortés Sociologia de l’educació UB 9A 11/12/16 a l’òpera consideren sense gust les persones que escolten altres tipus de música com el reggaeton, si seguim l’exemple visualitzat a l’aula, els alumnes que van al grup amb més nivell es veuran superiors als que vagin a un nivell classe més baix. 3. Reflexiona sobre les aportacions fetes per autors de la transformació per tal de donar resposta al que planteja el text. Posa algun exemple educatiu actual (comentaris entre professorat, vers les famílies, accions educatives, etc.) on es mostri la superació del discurs reproductor. Segons les teories de la transformació l’educació té uns objectius i els professionals d’aquesta una funció. Per una banda, trobem que els objectius de l’educació es basen en crear situacions òptimes per a què es doni un diàleg en igualtat de condicions, aprofundir en els principis democràtics donant l’oportunitat de participar a totes les persones i tots els grups socials i transmetre els continguts necessaris per a evitar l’exclusió social. Per altra banda, ens trobem que les funcions que tenen els professionals de l’educació són diverses: des de la creació d’espais de diàleg igualitari, on la participació sigui igual per a totes a les persones i no es doni una discriminació, fins a prendre posicionament davant d’actes d’injustícia així com de discriminació i/o violència, passant pel treball conjunt amb tots els agents educatius i la realització de contribucions amb la seva preparació i dedicació professional en tots els temes que són necessaris que es tractin. Dins d’aquestes teories de la transformació trobem molts autors: Paulo Freire, Ramón Flecha, Michael Apple i Paul Willis, entre altres. Una solució al problema que se’ns planteja des de la teoria de la transformació i comú en tots els autors és el diàleg, ja que cal donar veu a tothom. El diàleg, tal com podem veure en la teoria de P.Freire, és, per una part una manera de fer sentir la veu de tothom, i per una altra part és la capacitat de transformar-nos que tenim les persones, transformació que, així com diu l’autor quan parla de l’agència humana, és necessària en el present per poder millorar el nostre futur. L’autor

4

Anna Enajas Cortés Sociologia de l’educació UB 9A 11/12/16 opina que la natura humana és dialògica i que, per tant, la relació entre educador i estudiant està guiada pel diàleg, un diàleg que ens ajuda a créixer. Parla, també, d’una curiositat epistemològica dels estudiants. Això és la variació del diàleg segons els interessos de l’alumnat. Segons ell, existeix una curiositat epistemològica dels estudiants. Això és l’interès universal pel coneixement. L’autor afirma que el diàleg varia segons els interessos de l’alumnat. Un altre punt a destacar de Freire és la teoria de l’acció dialògica, que té com a objectiu crear coneixement interaccionant amb altres persones, ja que segons ell, el diàleg crea la veritat. Dins d’aquesta teoria explica que hi ha accions dialògiques que promouen l’enteniment i accions anti-dialògiques, que el que fan és negar la possibilitat de diàleg. Un altre dels autors que treballa el diàleg dins d’aquestes teories de la transformació és Ramón Flecha qui ens parla d’un aprenentatge dialògic i diu que cal establir un diàleg amb i per la comunitat d’aprenentatge, és a dir, amb i per al professorat, alumnat i famílies. Aquest autor, crea una experiència d’educació popular que són les tertúlies literàries dialògiques (TLD), aquestes podrien ser un exemple de context educatiu actual on se supera el discurs reproductor. Aquestes TLD consisteixen en grups on és dóna un aprenentatge dialògic a partir de la lectura de llibres com podrien ser els clàssics. L’aprenentatge dialògic té un objectiu clar, i és aconseguir una igualtat educativa i poder crear escoles amb un caràcter més democràtic i igualitari. Aquest aprenentatge dialògic parteix de 7 principis: per una banda un diàleg igualitari (1), influenciat per Freire i Habermas, en què hi ha un procés d’interacció i es busca un consens a través dels actes de parla i de les pretensions de validesa (Habermas), és a dir, argumentant. Un altre principi és la intel·ligència cultural (2), influenciat per Chomsky, on es destaca una importància de la comunicació de totes les persones i la seva interacció. Un tercer principi és, òbviament, el de la transformació, en què Flecha argumenta, influenciat per Vygotsky, que l’aprenentatge es dóna treballant a través de la transformació activa i evitant la desigualtat. El proper principi que trobem en la teoria de l’autor és el de la dimensió instrumental (4) en què es defensa la superació de la dimensió humanística i tecnocràtica per la inclusió al currículum d’una dimensió per a totes les persones. Un altre 5

Anna Enajas Cortés Sociologia de l’educació UB 9A 11/12/16 principi és el de la creació de sentit (5), influenciat per Ulrich Beck i la seva modernització reflexiva, Flecha argumenta que no hi ha d’haver distància entre el que s’espera de l’escola i el que l’escola és realment, argumentant, també, que cal transformar els rols que es generen a l’escola. Un dels últims principis de l’aprenentatge dialògic és la solidaritat (6), on l’autor argumenta, influenciat per Freire, Touraine i Habermas, que la manera d’aconseguir l’èxit per tothom és l’educació en valors i treballant la solidaritat de base. Per últim, trobem el principi d’igualtat de diferències (7), és a dir, aconseguir una igualtat d’oportunitats per molt que no siguem iguals. 4. Situa l’autor/s i el llibre que estàs llegint en alguna de les corrents teòriques treballades a l’assignatura (si són diferents autors/es, situa algun dels capítols fets per algun d’aquests autors/es). Argumenta la teva resposta amb el llibre/article que estàs llegint (incloent cites textuals si és possible) i fes-ne una valoració general. El llibre que m’he llegit: Sordé, T. (2006) Reivindicacions educatives de la dona gitana, parla de moltes històries dins de la comunitat gitana, en què aquesta comunitat en sí, es fa veure, alça la veu i, en certa manera, diu: aquí estem, som persones, som tan intel·ligents com tu, podem estudiar tant com tu, i volem que se’ns escolti tant com a tu. Situaria a l’autora, Teresa Sordé i Martí, dins de les teories de transformació. El títol de la seva obra ja ho diu tot: dones d’una ètnia desafavorida reivindicant tots els seus drets, sobretot en l’àmbit educatiu. A més a més en l’últim capítol del llibre: Somnis de les famílies gitanes pp.199-224, l’autora ens parla de la desconfiança que hi ha per part de moltes famílies gitanes cap a l’escola, argumentant que “l’educació que ofereixen als centres educatius no serveix per a superar l’exclusió social”(pp.200) i per tant, pot entendre’s una falta de comunicació i d’obertura de l’escola per tal que totes aquestes famílies puguin participar molt més activament a l’escola on estudien els seus fills i puguin assolir una major confiança. En el mateix capítol, Sordé introdueix les comunitats d’aprenentatge, que són unes altres eines/ experiència educativa de les que ens parla Flecha en el seu aprenentatge dialògic. L’autora parla d’aquestes comunitats d’aprenentatge relacionant-les amb els somnis d’aquestes 6

Anna Enajas Cortés Sociologia de l’educació UB 9A 11/12/16 famílies gitanes, que volen ser més escoltades i participar més en l’educació de la seva família i “volen una educació d’alta qualitat [...] que prepari els seus fills i filles per a un futur millor del que ells han tingut” (pp.212). Ens explica que són aquestes comunitats d’aprenentatge i en destaca la importància que donen a aquesta millor qualitat i major participació. Parla també de la creació d’espais de diàleg on totes les veus són escoltades per igual. Com a valoració general puc dir que la lectura d’aquest llibre m’ha semblat interessant perquè mai m’havia plantejat el tema de l’educació de la comunitat gitana, mai m’havia plantejat les necessitats que tenen aquestes famílies, ni les necessitats que poden tenir l’alumnat de comunitat gitana i considero que és una mica trist el fet que mai m’hagi interessat o preocupat per això, perquè confirma la situació d’exclusió social d’aquesta comunitat que, realment, té moltes coses per aportar a la societat. A més a més, l’elaboració d’ambdós treballs, a través de la lectura de l’obra de Sordé ha sigut força motivadora, perquè he pogut veure relacionades algunes de les teories, sobretot amb aquest segon take home i ha fet que sigui més fàcil la comprensió d’aquestes teories o conceptes com el de comunitats d’aprenentatge. BIBLIOGRAFIA: Sordé, T. (2006) Reivindicacions educatives de la dona gitana. Barcelona: ONA.

7...