TEMA 5. Influència educativa i components cognitius implicats en l’aprenentatge escolar. PDF

Preview

Summary

BLOC II. TEMA 5. Els components cognitius en l’aprenentatge escolar i la influència educativa
Tema 5. Influència educativa i components cognitius implicats en l’aprenentatge escolar.
...

Description

Bloc II. Els components cognitius en l’aprenentatge escolar i la influència educativa Tema 5. Influència educativa i components cognitius implicats en l’aprenentatge escolar. El procés de construcció de coneixement a l’escola. Els coneixements previs: organització i funcionalitat. L’ atribució de significat a l’aprenentatge. Condicions per afavorir l’aprenentatge escolar. Aprenentatge i modificació de coneixements. On es construeixen aquests factors intrapsicologics: en la interacció. -És el mateix intel·ligència que capacitat cognitiva? És el mateix, sinó són dos conceptes que van molt lligats. -Com podem conèixer la capacitat cognitiva dels nostres alumnes? A partir de quins instruments? Mitjançant l’observació i la interacció et pots orientar, però no pots ni jutjar ni tampoc necessitem saber-ne la seva capacitat simplement adaptar-nos i ajudar en el que els sigui necessari en cada moment determinat, ja que tots tenim temes que tractem o creem de millor manera. És relativa la capacitat, no podem jutjar per això. -Es possible modificar la competència cognitiva d’un alumne/a? Negatiu, perquè no? Positiu, com? Sí, nosaltres els ajudem a progressar, a millorar i que puguin desenvolupar tota la seva intel·ligència que potser no hi creuen per ells mateixos. Els ajudem i els guiem el camí per poder desenvolupar aquesta competència cognitiva, i poder avançar. Sempre és modificable.

P A C: Factors Intrapsicologics cognitiu -> competència cognitiva d’un alumne L’utilitzarem com a sinònim de la capacitat que té l’alumne d’aprenentatge en un moment de la seva vida. Acompanyada d’altres factors.

Elements que constitueixen la competència cognitiva d’un/a alumne/a en un moment determinat: -Coneixements previs/esquemes mentals: el mateix però organitzats a la ment. -Intel·ligència -Estratègies d’aprenentatge -Capacitat metacognitiva [Processos psicològics bàsics: percepció, memòria, atenció.. (No surt això).] Quan modifiquem algun d’aquest elements, es modifica la resta. En aquest sentit estan interrelacionats. Quan es toca un, es toca la resta.

Coneixements previs/Esquemes mentals La representació intrapsicologica d’una parcel·la de la realitat. És personal, interpersonal. Coneixements previs estan organitzats (millors o pitjors), i són esquemes mentals. Utilitzarem dos conceptes: -Aprenentatge significatiu: vincular els coneixements previs amb el nou contingut d’aprenentatge. Aquests vincles són inclusors: -Conceptes inclusors: són esquemes mentals que serveixen com a vincles, com a ganxos, que permeten vincular nou contingut d’aprenentatge. -Funcionalitat/No funcionalitat: Funcional quan: Que es pugui utilitzar en diferents contextos real, això és aprenentatge funcional. A més a més ens permeten realitzar nous aprenentatges. Quan els utilitzem per realitzar nous aprenentatges, quan els utilitzem com a inclusors. El que ens permet com alumnes: coneixem allò que han construït de manera conjunta, per tant, coneixem els seus inclusors, per ajudar-los a establir aquest vincle. Tres condicions per aprendre de manera significativa (Ausubel -> Aprenentatge Significatiu):

1. Contingut d’aprenentatge sigui potencialment significatiu des d’un punt de vista lògic. Que sigui ordenat, estructurat, coherents, seqüenciat, etc. 2. Que el contingut d’aprenentatge sigui potencialment significatiu des d’un punt de vista psicològic. Que es pugui establir algun vincle amb els coneixements previs, amb els inclusors. 3. Que l’alumne tingui una disposició favorable a aprendre de manera significativa. Es demana que tingui interès, que el nen estigui interessat/motivat pel nou contingut d’aprenentatge. [És el que planteja Ausubel] P A C: P, A:3, C: 1, 2. Reformulació pròpia: Han d’aparèixer els tres elements. 1. El mestre proporcioni als alumnes uns continguts amb un cert ordre per a que els alumnes tinguin un aprenentatge significatiu dels continguts. De forma coherent, organitzada per tal que els alumnes els pugessin afegir els seus esquemes mentals. 2. Que el professor proporcioni els coneixements previs necessaris, o trobi vincles inclusors per poder fer que l’alumne pugui establir vincles amb el que coneixia del tema anteriorment. Els ha de fer disponibles els coneixements previs. El professor ha de saber-ne els coneixements que ja tenen i ajudar-los en l’establiment de vincles. 3. Que el mestre trobi com motivar o donar motivació als alumnes amb la manera d’expressar o com ajudar a aprendre els nous continguts per fer que puguin tenir interès. Examen: Com ho faràs per activar els inclusors en una activitat determinada? Pensar una activitat. [Memorístic: no estableix vincle, no tenen significat les relacions que fem. ] Examen: perquè podem afirmar que l’aprenentatge significatiu, no és una qüestió de tot o res sinó de grau? Perquè depèn del grau de significativitat en l’aprenentatge. Depèn dels tipus i la quantitat de vincles.

El grau de significativitat dependrà dels tipus i la quantitat de vincles dependrà del que establim entre els No podem dir o és aprenentatge significatiu o memorístic. És qüestió de graus. Això depèn de la quantitat i el tipus.

03/12/13 Classe conjunta

Piaget: 1. Maduració orgànica. Certa maduració orgànica per poder aprendre.] 2. Interacció amb els objectes 3. Interacció amb les persones (caràcter cognitivista, tant persones com objectes) 4. Mecanisme d’Equilibració Majorant -Mecanisme d’Equilibració majorant de Piaget Hi ha 4 processos: 1. Primer procés: no aprenentatge (perquè ja ho sap, perquè ja ho sabíem) Qualsevol persona disposa d’uns esquemes mentals, representacions mentals de diferents parcel·les de la realitat, amb això ens apropem a un nou contingut d’aprenentatge. Nou contingut d’aprenentatge, encara que no vulguem engega un nou procés mental que és diu procés d’assimilació. Procés assimilació: aquest consisteix en buscar dins dels nostres esquemes mentals aquell contingut. (buscar la nova informació en els esquemes mentals). Si era un contingut que jo ja tenia en la meva ment, no hi ha aprenentatge perquè ja ho sabia. És a dir, encara que sapiguem d’aquell contingut, busquem a la nostre ment, sempre hi ha un procés d’assimilació. 2. Segon procés: Equilibració majorant.

Disposem d’uns esquemes mentals i. Engeguem un procés d’assimilació, on busquem el nou contingut d’aprenentatge. Què passa? En aquest cas, no ho trobem. Quan no troba dins els esquemes mentals aquell contingut d’aprenentatge, i entrem en un desequilibri cognitiu. La ment no pot estar gaire temps amb desequilibri cognitiu la nostre ment, sinó estaríem malament). Procés d’acomodació: intent per tornar a recuperar l’equilibri. En que revisa, modifica, crea, aprofundeix... nous esquemes mentals. Amb aquests nous esquemes mentals ens tornem a enfrontar al nou contingut d’aprenentatge i tornem a engegar un nou procés d’assimilació. Com em modificat, canviat, etc. i ara si que ho trobo. Què s’ha produït? Tornem a l’equilibri cognitiu, i es dóna el que diu Piaget, l’esquilibri majorant. Has aconseguit que els teus esquemes mentals estiguin en un estadi superior. Tornes amb un estadi superior, ja que s’han modificat. 3. Tercer procés: aprenentatge erroni. Disposem d’uns esquemes mentals, que ens permeten enfrontar-nos a un nou contingut d’aprenentatge, en aquest moment engeguem el

procés d’assimilació.

Aquest és la cerca del nou contingut d’aprenentatge. Què succeeix? No trobem aquests nous contingut i entrem en desequilibri cognitiu, i s’engega el procés d’acomodació.

Implica revisar, crear, aprofundir... nous esquemes mentals. Amb

aquests ens enfrontem als nous continguts d’aprenentatge. Es torna a engegar, i sí que ho trobem. Però els esquemes els hem construït de manera errònia. Els hem fet, però de manera errònia. Aquí és l’oferiment d’ajudes. Aquí s’ha d’ubicar, en aquest procés d’acomodació. Sinó no ho detectarem. I llavors modificar-los. (Copsar els conceptes erronis). Si a mi ja em serveix per explicar la realitat, no ho canviaré. (Com els perjudicis: conceptes erronis que ens ajuda a representar la realitat d’un mateix, i ja te la expliquen, ja respon a la manera de veure a una persona. El racisme, els negres són inferiors. Però és un concepte que ha construït malament. Perjudicis són conceptes erronis). 4. Quart procés: no aprenentatge.

Engeguem processos d’assimilació i no ho trobem. Entrem en desequilibri cognitiu i per tant, engeguem el procés d’acomodació a partir del qual aprofundim, creem, modifiquem i creem nous esquemes mentals i ens tornem a enfrentar als nous continguts d’aprenentatge. Tornem a engegar els procés d’assimilació, i ens adonem que no ho trobem i hi ha desequilibri cognitiu, per tnt, procés d’acomodament, i ens tornem a enfrentar als nous continguts d’aprenentatge, i d’assimilació, i no trobem. La decisió quan es produeix aquest procés, ens quedem amb els esquemes mentals inicials, perquè no podem estar en desequilibri perenne. De vegades, si ens trobem en aquest bucle amb un nen/a sense sortida, la solució. Ens adonem que la feina com a mestre/a hem d’ajudar-lo. Vigotsky a Piaget: treu aquest quart procés perquè li estem plantejant un repte inabordable, i així és lleig. No que no pot, sinó que ens hem d’ajustar a la seva zona de desenvolupament proper perquè li estàvem proposant un repte que no era possible realitzar per ell. Hauri Piaget com que era cognitivista no tenia en compte que un altre podria ser font d’ajuda. (Era cognitivista).

Intel·ligència Per abordar el concepte de intel·ligència parlarem dels tres grans canvis que s’han produït en el concepte de la intel·ligència entre els últims vint anys. Últims vint anys. TRES grans canvis. 1. Concebre la intel·ligència com un concepte únic i genèric a un concepte múltiple. ÚNIC i GENÈRIC – MÚLTIPLE. -En què consisteix? ÚNIC I GENÈRIC: Capacitat adaptativa de saber utilitzar els esquemes mentals, de prendre decisions de l’ús dels esquemes mentals. Això es la capacitat intel·ligent. Test que marca en quin grau una persona és més o menys intel·ligent. Aspectes matemàtiques i lingüístics. Exemple Wally: test d’intel·ligència, haciendo el còrrer. Ara com a concepte MÚLTIPLE: Parlem de perfils d’intel·ligència, perquè .

Garner, diferents intel·ligències: la lògica matemàtica, lingüística, espacial, emocional, artística, musical, natural. No té sentit parlar de qui és MÉS O MENYS intel·ligent sinó parlar quins són els perfils d’intel·ligència dels nostres alumnes. -Implicacions educatives. 1. A nivell curricular, s’han d’equilibrar les diferents àrees curricular per respondre als diferents perfils d’intel·ligència. 2. S’han de poder plantejar tasques que sigui respectuosa amb els diferents perfils d’intel·ligència. POSSIBLE PREGUNTA EXAMEN. 3. S’ha d’adaptar els diferents perfils d’intel·ligència. 10/12/13 Classe conjunta (El que importa és l’ÚS, és el que acaba determinant el seu perfil d’intel·ligència). 2. Concebre la intel·ligència com un concepte estàtic a ser modificable. ESTÀTIC - MODIFICABLE -En què consisteix? Una manera d’adaptar és adaptar el nivell d’exigència de les tasques, nivell d’exigència cognitiva. Nivell d’exigència cognitiva: Passa de capacitat estàtica i estable a tota la vida, a canviar a una capacitat modificable gràcies a la influència educativa. Hi ha una gran conseqüència en relació amb aquest canvi i és el concepte de avaluació dinàmica (Linda Allal, Nunziati). Quan estem avaluant, què avaluem? Valorarem els coneixements prèvis en relació als contingut de Psicologia de l’Educació. El nivell de desenvolupament real: allò que som capaços de fer de manera autònoma en un moment determinat de la nostre vida. Avaluació dinàmica: s’avalua el nivell d’avaluació potencial (Nivell desenvolupament potencial). Allò que sap o no sap amb l’ajuda d’algun expert. Quan s’avalua el desenvolupament potencial, avalues amb l’ajuda d’un expert.

Avalua també les ajudes. Avalua la interacció entre mestre i alumne, i els coneixements i les ajudes. Depèn de les ajudes que reps per part dels altres. Nivell desenvolupament real (NDR)

Nivell desenvolupament

potencial(NDP) Perquè és important el concepte de avaluació . -Implicacions educatives. 3. Passa de ser intel·ligència individual i universal a ser un concepte distribuït/da la intel·ligència i situada. INDIVIDUAL I UNIVERSAL – DISTRIBUIDA I SITUADA. -En què consisteix? Distribuïda i situada. Distribuïda (de Salomón): Intel·ligència distribuïda. Compartim la intel·ligència. Ex: Tenir que recordar 50 objectes en 2 minuts. Un en sap 25, i l’altre 30. Quan una cosa ens ho mirem entre 4, anem molt més enllà que quan s’ho mira només una. Intel·ligència distribuïda: No conta la intel·ligència individual sinó la distribució de la intel·ligència que esta en un grup de persones en un procés de ensenyament– aprenentatge. No és una suma, és una interacció. Vigotsky: Per a que tu puguis parlar, has de haver estat en aquestes situacions. Ex: parlar amb els nens/es petits que encara no parlen, perquè sinó com pretens que parli? Intel·ligència situada: que la capacitat d’intel·ligència té sentit a un context determinat i en un moment determinat. Està vinculada a un context determinat, a un moment determinat. -Implicacions educatives. Dos implicacions educatives: Hem de fomentar molt i molt l’aprenentatge cooperatiu. Si diem que es distribuïda, s’han de fomentar situacions cooperatives. I han d’estar contextualitzades, en el moment i situació determinades. Possible pregunta examen: Plantejar tasques on quedin clares aquestes implicacions educatives. Contemplant totes les implicacions educatives.

Estratègies d’aprenentatge

Què són? Són el conjunt de procediments que utilitzem per aprendre. Quan vols aprendre. Tècniques d’estudi: estudiar per superar una prova. Aquestes es poden ensenyar. Tipus: resum, esquemes, fer el mapa conceptual, etc. I cadascú sabrà el que va millor. Estratègies d’aprenentatge: estudiar per aprendre. Diferenciació entre tècniques d’estudi i estratègies d’aprenentatge. Ensenyament infusionat de les tècniques d’estudi: ensenyar-les vinculades a un contingut específic, a una tasca concreta. (Si és ciències socials, doncs ciències socials, i si són naturals, naturals). Ex: hem explicat què és un mapa conceptual, doncs fem-lo. Vinculat a un contingut i tasca especifica. ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE. Ho han de decidir individualment. S’han d’ensenyar a partir del modelatge, seguint un model. Seguir el model. Ensenyar estratègies d’aprenentatge als alumnes. Ex: una sessió de classe a ensenyar els nens/es que faria ell o ella per prepar ar-se un examen de mates. Tota una sessió parlant d’això. Organitzats, que hi ha el llibre... I ells mateixos aprenen quina és la seva manera d’aprendre.

Capacitat metacognitiva Què és? És la presa de consciència d’allò que sabem i d’allò que no sabem i ens permet controlar, regular i avaluar el propi coneixement. Identifiquem tres elements: 1. Component declaratiu o metaconeixement És la presa de consciència d’aquells conceptes, fets, dates, que sabem i que no sabem. Va directament vinculat als aspectes conceptuals, teòrics. Ex: em podríeu definir el concepte d’ajuda ajustada? 2. Component procedimental metaprocedimental

3. Component condicional o metacondicional (més important a la nostre pràctica com a mestres, del procés d’aprenentatge, (És cabdal que els fem conscients dels tres components als alumnes) Possible pregunta EXAMEN: Perquè és fonamental potenciar aquests components? Perquè s...