Tipus de text Català segon de Batxillerat PDF

Preview

Summary

Tipus de text, Llengua catalana i literatura. Segon de Batxillerat 2020-2021....

Description

TIPUS DE TEXTOS TEXTOS

FINALITAT

Expositiu ● Llibres de text ● Diccionaris ● Enciclopèdies ● Conferències

- Transmetre coneixements.

Argumentatiu ● Gèneres d’opinió ● Publicitat ● Discursos polítics ● Debats

ESTRUCTURA

CARACTERÍSTIQUES

1. Introducció 2. Desenvolupament 3. Cloenda

Verbs en present. Noms específics i abstractes. Connectors lògics (jerarquitzen la informació i relacionen dades i idees). ❖ Llenguatge formal, objectiu, denotatiu i referencial.

- Influir i convèncer el receptor.

1. Tesi 2. Argumentació 3. Conclusió (esquema bàsic)

Característiques semblants als textos expositius: ❖ Connectors lògics (jerarquitzen la informació i relacionen dades i idees). ❖ Llenguatge formal i referencial.

Narratiu ● Premsa ● Relats orals (Conte abans de dormir) ● Novel·les ● Biografies

- Narrar fets, accions, esdeveniments, etc.

1. Plantejament 2. Nus 3. Desenllaç (esquema bàsic que pot ser alterat)

❖ ❖ ❖ ❖ ❖

Descriptiu ● Fragments en textos narratius ● Guies turístiques ● Textos comercials ● Crítiques literàries

- Explicar característiques de qualsevol element de la realitat.

Instructiu ● Receptes de cuina ● Regles de jocs ● Manuals ● Consells

- Donar consells i instruccions.

- Oferir informació objectiva.

Ordre variat segons el tipus: a. De dalt a baix b. De dreta a esquerra c. De general a particular

Títol explicatiu Enumeració ordenada (1, 2, 3; a, b, c; guions) ❏ Paràgrafs breus (frases curtes) ❏ Gràfics i il·lustracions ❏ ❏

❖ ❖ ❖

Predomini del temps passat. Ús de verbs en aspecte perfectiu. Abundància de verbs d’acció. Pronominalització de la 3a persona. Connectors espacials i temporals.

Abundància de noms i adjectius. Temps passat. Verbs copulatius i de percepció sensorial. Figures retòriques (comparacions, metàfores, hipèrboles...). ❖ Adverbis de manera i connectors espacials. ❖ Puntuació: comes en les enumeracions, punt i coma per enllaçar sèries. ❖ Lèxic valoratiu. (depèn de la descripció: +Objectiu/-Lèxic valoratiu -- +Subjectivitat/+Lèxic valoratiu). ❖ ❖ ❖ ❖

Verbs en imperatiu (ordres afirmatives/posa) o present de subjuntiu (ordres negatives/ no posi). ❖ Verbs operatius (prémer, obrir...). ❖ Formes verbals que indiquen obligació (perífrasis). ❖ Frases clares, curtes i precises. ❖

●

Recomanacions

❏

Diferents distribucions depenen del tipus de text

❖

Connectors temporals d’ordre (primer, finalment...).

Predictiu ● Horòscops ● Oracles ● Prospeccions ● Econòmiques (Borsa) ● Butlletins ● Meteorològics

- Anticipar fets que poden tenir lloc a curt, mitjà o llarg termini.

❏

Distincions en el temps futur: immediat o llunyà. ❏ Previsions a curt, mitjà o llarg termini. ❏ Ordenació de la informació per temes. ❏ Gràfics, il·lustracions...

Verbs en futur. Perífrasis de probabilitat (deure+infinitiu) Correlacions verbals: condicional/subjuntiu; futur/present; imperfet/condicional. → Si no hi ha núvols, farà Sol. ❖ Adverbis temporals i de dubte. ❖ Oracions condicionals

Retòric (barreja d’un argum. i expo.) ● Assaig ● Poesia ● Acudits ● Discursos polítics ● Converses ● Articles d’opinió ● Eslògans ● Refranys

- Comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva.

Recerca d’arguments (productio) Selecció i ordenació d’idees (dispositio) ❏ Exposició (elocutio)

❖ ❖

- Argumentar uns fets per arribar a persuadir.

❏ ❏

❖ ❖ ❖

❖ ❖ ❖ ❖

Riquesa i varietat de temps verbals. Figures retòriques sintàctiques: polisíndeton, asíndeton, hipèrbaton… Figures retòriques de contingut: sinestèsia, metàfora, metonímia… Modalitats oracionals molt variades. Ús de jocs de paraules. Repeticions.

TIPUS DE TEXTOS Tecnicocientífics (o cientificotècnic) i humanístics

Científics: Textos que genera la ciència: biologia, física, medicina…) Tècnics: Textos que genera la tècnica: enginyeries, mecànica, informàtica…) Humanístics Textos que generen les humanitats: història, filosofia, sociologia…)

ASPECTES PRAGMÀTICS generen en àmbits especialitzats: acadèmics, científics, tècnics, periodístics (relacionats amb la ciència)... ● Tracten temes especialitzats, relacionats amb determinades àrees del coneixement. ● Són produïts per un emissor especialista en la matèria o semiespecialista (periodista científic) ● S’adrecen a un receptor especialista, estudiant o d’audiència àmplia. ● Pretén una intenció objectiva: formativa, didàctica i informativa. ● Es vehiculen per un canal oral o escrit (fonamentalment). ● Articulen el missatge a partir d’un codi lingüístic i no lingüístic (simbologia). ● S’expressen amb un registre tecnicocientífic. ● Hi preval la funció referencial. ● Es

ASPECTES TEXTUALS

ASPECTES LINGÜÍSTICS

classifiquen en gèneres orals (conferències, debats, tertúlies científiques...) o escrits (tesis, tractats, manuals, articles monogràfics, diccionaris especialitzats...) ● Organitzen la informació amb una estructura pròpia de textos expositius i argumentatius. ● Presenten tipologia expositiva o argumentativa. ● Cohesionen la informació a partir de: - la repetició (referència) a causa de la precisió que demana aquest tipus de text. - La connexió amb organitzadors textuals que jerarquitzen la informació i relacionen les parts del discurs i connectors lògics que relacionen les idees.

La finalitat pròpia dels textos científics -la transmissió del coneixement- activa la funció referencial que determina el caràcter instrumental de la llengua. En aquest tipus de text la llengua és un vehicle per explicar i transmetre el coneixement en les múltiples disciplines. Selecciona de la llengua comuna els aspectes que li són més útils:

● Es

● OBJECTIVITAT:

-

Modalitat enunciativa: explicació de la realitat de manera objectiva i neutra. - Interrogació retòrica amb finalitat didàctica. - Temps verbal: present atemporal. - Mode verbal: indicatiu - Persona gramatical: 3a. - Irrellevància del subjecte: la manca d’importància del subjecte de l’acció fa que apareguin oracions passives, passives reflexes i impersonals. ● CLAREDAT: - Codi no verbal per facilitar la comunicació i l’aprenentatge. - Codi tipogràfic (cos i tipus de lletra) - Codi iconogràfic (dibuixos i esquemes)

-

SN: estructura més freqüent. - Sintaxi: la claredat demana oracions simples. *Els humanístics, però, presenten una sintaxi complexa. ● ABSTRACCIÓ: - Abundància de noms i verbs abstractes. ● PRECISIÓ: - Simbologia: ús de símbols químics, matemàtics… - CN per delimitar, explicar, precisar… - Creació de terminologia que semànticament és monosèmica i denotativa. Lèxicament poden ser mots derivats, manlleus, mots especialitzats semànticament, sigles... Administratius i jurídics: Documents que vehiculen les relacions entre els diversos poders de l’estat -legislatiu, judicial i administratiu- i els ciutadans; i entre els ciutadans i els diversos poders.

generen en àmbits especialitzats: jurídic i administratiu. ● Tracten temes especialitzats o d’àrees específiques. ● Són produïts per un emissor que és una institució o un ciutadà. ● S’adrecen a un receptor que serà una institució, un ciutadà o la col·lectivitat. ○ Usen tractaments protocol·laris: normes administratives que demanen maneres específiques per adreçar-se a càrrecs dins l’Administració, per exemple ● Es

classifiquen en gèneres administratius (sol·licitud o instància, certificat, contracte, convocatòria de reunió...) o jurídics (demanda, denúncia, sentència, querella, recurs contenciós administratiu, provisió, interlocutòria...) ● Organitzen la informació amb una estructura ben fixada: parts, separació entre les parts, tipologia dels encapçalaments...Són models molt formalitzats. ● Presenten tipologies molt diverses segons la finalitat del text però les més habituals són ● Es

El llenguatge administratiu i jurídic segueix els principis lingüístics propis dels textos especialitzats. El caràcter de la llengua és instrumentals, és a dir, la llengua és un vehicle per fer efectiva la relació entre el poder i els ciutadans. Se seleccionen els aspectes de la llengua comuna més útils -aquells més relacionats amb l’objectivitat i la claredat- i es crea un llenguatge propi necessari per fer possible una comunicació precisa i eficaç (terminologia i fraseologia).

a un ambaixador: Excel·lentíssim Senyor/a, a un Batlle, Honorable Senyor/a… A un cap de govern: Molt Il·lustre Senyor/a... ● Presenten una intenció objectiva informativa o normativa. ● Es vehiculen per un canal escrit. ● Articulen el missatge a partir d’un codi formalitzat propi del llenguatge administratiu o jurídic ● S’expressen amb un registre tecnicocientífic. ● Hi preval la funció referencial (quan l’Administració pretén donar algun tipus d’informació) o conativa (ja que el caràcter normatiu de les lleis, peticions, sentències… és el d’aconseguir un efecte determinat sobre el receptor)

expositiva (textos legals com la Constitució), argumentativa (raonament d’una demanda, querella, sentència...) o instructiva (lleis, drets, deures...)

● OBJECTIVITAT:

-

Neutralitat emotiva: freqüència d’oracions enunciatives i imperatives. Ús denotatiu de la llengua. ● CLAREDAT: - Sintaxi simple amb ordre lògic dels components (subj.+ verb +complem.) - Veu activa. - S’eviten llargs períodes de subordinats. - Registre estàndard (no vulgar) ● IGUALTAT: - Tractament no sexista: eviten el masc. com a universal i empren altres construccions com noms genèrics, col·lectius o abstractes, formes dobles* (les persones candidates, la joventut, la ciutadania, senyor/a...) *Les formes dobles carreguen molt el text. ● PRECISIÓ: - Llenguatge unívoc (que signifiqui una sola cosa). - Especialitzat semànticament (mots de la llengua comuna que s’especialitzen: advertència, notificació, societat...) - Fórmules d'encapçalament: sol·licito, demano... - Fórmules amb caràcter prescriptiu: així ho

-

Literaris

generen en un àmbit específic. ● Tracten temes relacionats amb la dimensió interna, externa i social de l’individu. ● Són produïts per un emissor especialista: l’escriptor. Segons el gènere que conrea s’anomena a novel·lista, poeta, contista, dramaturg... ● S’adrecen a un receptor universal (no és un individu específic). Tot i que, segons els tipus de lite, podem parlar d’un públic reduït o més ampli. ● Es donen en un context pluridimensional: autor i lector es troben condicionats per unes circumstàncies socials, culturals, ideològiques i històriques. ● Presenten una intenció subjectiva: representen la visió del món personal de l’autor. (*Tot i que els lectors també s’hi involucren) ● Es vehiculen pel canal escrit. ● Articulen el missatge a partir d’un codi formalitzat: les figures retòriques són el codi propi de la literatura. ● Es

classifiquen en gèneres narratiu (novel·la, conte, memòria, dietari...); poètic (poema, poema en prosa, cal·ligrama, poema objecte...) i dramàtic (comèdia, tragèdia, tragicomèdia). ● Organitzen la informació a partir d’una estructura molt diversa: narratius (contínua o discontínua); descriptius (de dalt a baix, de baix a dalt, de dreta a esquerra, de dins a fora...); o teatrals (en actes, escenes...) ● Presenten tipologies diverses: narrativa (contes i novel·les), descriptiva (en fragments de contes i novel·les...); expositiva (en informacions i coneixements); argumentativa (en raonaments de personatges) i conversacional en els diàlegs. ● Es relacionen amb altres obres a través de la transtextualitat que estudia la presència d’una obra en una altra. N’hi ha diferents tipus: - intertextualitat: és la citació d’un autor que ● Es

disposo, ho mano i ho signo... Fórmules de denegació: no escau, no és pertinent, correspon... Fórmules per fixar terminis: dins el termini establert...

La funció del llenguatge que preval en els textos literaris és la funció poètica. La llengua no és pas vehicle del coneixement, és la matèria de treball. L’escriptora treballa la llengua per sorprendre i/o provocar un resultat estètic. La llengua literària: ● Activa la funció poètica, basada en el missatge. ● Utilitza la connotació per crear nous camps de significació. ● Posa de manifest un alt grau d’elaboració formal. ● Presenta una alta densitat semàntica: concentra molta informació en molt poc espai. ● Ofereix una pluralitat de lectures i interpretacions. L’obra literària obre camps de significació diferents segons el lector, l’època històrica… ● Es gesta a partir del caràcter individual: es basa en la creativitat de l’autor/a en el tractament de la llengua i en el caràcter col·lectiu: es basa en codis propis de moviments, escoles…

amb un registre formal literari. ● Preval la funció poètica: basada en la llengua com a matèria de treball.

● S’expressa

Periodístics: Textos emesos pels mitjans de comunicació i van adreçats a una audiència àmplia. Són exemples de textos formals amb registre estàndard.

generen en l’àmbit dels mitjans de comunicació: premsa, ràdio, televisió... ● Tracten temes d’actualitat: ● Es

-

trobem en l’obra d’un altre autor. metatextualitat: és l’estudi de l’obra sigui comentari, una crítica, una glossa… hipertextualitat: és la reelaboració d’un tema, motiu, personatge, d’una obra amb finalitats diverses: fer-ne una paròdia, una imitació, una transformació, una sàtira...

classifiquen en gèneres: informatius: (notícia, reportatge i entrevista) - d’opinió: (editorial, article

● Es

-

la força expressiva de la llengua. ● Es basa en un codi propi que té com a finalitat manipular la llengua a fi d’aconseguir un resultat estètic. Juga amb les anomenades figures retòriques, que poden ser de tres tipus: - fonètiques: afecta els sons de la llengua i tracta de disposar-los d’una determinada manera: la repetició i imitació de sons sol produir un determinat efecte (al·literació, paronomàsia...) - morfosintàctiques: afecta les estructures de la llengua i tracta de repetir mots o estructures, alterar la sintaxi lògica, eliminar elements (anàfores, paral·lelismes, polisíndeton, asíndeton, hipèrbaton...) - lexicosemàntiques: tracta de potenciar les associacions entre elements tot designant un concepte per un altre, per joc de contraris, de camps sensorials diferents… (comparació, metàfora, personificació, sinestèsia, antítesi...) ● Busca

Les condicions d’ús de la llengua són diferents segons si es tracta de textos informatius o interpretatius.

política, economia, societat... produïts per un emissor: - empresa propietària: decideix l’orientació. - agències: proporcionen material divers. - periodista: segueix l’orientació del mitjà del qual treballa. - col·laborador: és més lliure i autònom. ● S’adrecen a un receptor: públic ampli o sector ideològic determinat segons l’orientació del mitjà en qüestió. ● Es donen en un context pluridimensional: autor i lector es troben condicionats per unes circumstàncies socials, culturals, ideològiques i històriques. ● Presenta intenció: - objectiva: relacionada amb la informació. - subjectiva: relacionada amb l’opinió. ● Es vehicula pel canal escrit (premsa), oral (ràdio) i audiovisual (televisió) ● Articula el missatge a partir d’un codi lingüístic i no lingüístic: tipogràfic, iconogràfic i espacial (distribució de la pàg.) ● S’expressa amb un registre estàndard. ● Preval la funció referencial (relacionada amb la informació) i conativa (relacionada amb l’opinió, la persuasió...) ● Són

de col·laboració, columna i cartes al director) - Mixtos: barregen informació i opinió (crònica i crítica). ● Organitzen la informació a partir d’una estructura jeràrquica que abasta: - la configuració global del dietari: la primera pàgina és la que presenta la informació més destacada. - la configuració de la pàgina: les pàgines senars són més llegides que les parells. - la configuració de l’article ● Segons el tipus de text tenim: - textos informatius: presenten l’estructura de piràmide invertida: l’ordre d’aparició de la informació decreix en importància. - textos interpretatius: presenten estructures del text argumentatiu: deductiva, inductiva, circular, contraposada. ● Presenten tipologies diverses, segons el tipus concret de text: narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, instructiva, predictiva.

Aquest fet determina l’ús d’un o altre ventall de recursos lingüístics. ● Textos periodístics de caire informatiu. La finalitat del text -funció referencial-, les característiques del receptor -públic ampli- i les limitacions de temps i d’espai són els elements que determinen l’estil d’aquest tipus de textos: - OBJECTIVITAT: -modalitat enunciativa: pròpia de l’explicació de la realitat objectiva. -mode indicatiu: adequat per representar. -temps: present atemporal. -ús de la 3a pers. sing. -lèxic denotatiu i neutre - CLAREDAT: -sintaxi simple: frases curtes que segueixen l’ordre habitual. -paràgrafs curts: desenvolupen una idea, en els quals s’eviten mots de difícil comprensió: arcaismes, cultismes, tecnicismes… -freqüència d’aposicions: construccions que expliquen mots de registre especialitzat. - CONCISIÓ: -s’eviten dades supèrflues -es concentra la info. -se sintetitzen les dades

més rellevants periodístics de caire interpretatiu i d’opinió. La finalitat del text -funció conativa-, les característiques del receptor -sector ideològic determinat- i els trets modalitzadors d’aquest tipus de text que presenta molts elements comuns amb els textos assagístics i que, per la seva elaboració formal fa que es pugui considerar periodisme literal. - presència del jo de l’autor: ús de la 1a pers. - participació d’altres veus en el discurs: per criticar, desqualificar, lloar, manifestar l’acord o per distanciar-se’n i no comprometre’s… - signes de puntuació: amb funció de posar en relleu: cometes, guions, parèntesis… - modalitat oracional: exclamatives, interrogatives - presència de lèxic valoratiu: (no) hi estic d’acord...m’agrada… - ús de figures literàries: la ironia, la metàfora, la comparació, la hipèrbole...

● Textos...