Tipus d\'articulacions PDF

Preview

Summary

Download Tipus d'articulacions PDF

Description

TIPUS D’ARTICULACIONS MORFOLÒGICAMENT Articulacions fibroses

Característiques i tipus

Entre els dos ossos ajuntats hi ha teixit conjuntiu fibrós. Sindesmosi

Articulacions cartilaginoses

Sutures

Gòmfosi

Entre els dos ossos adjacents hi ha cartílag Sincondrosi

Símfisi

Articulacions òssies

Segons com es relacionen els ossos implicats Serrada i dentada Harmònica Ex. Sutura sagital

Sinostosi

Escamosa

Ex. Sutura Ex. Sutura internasal temporoparietal La sinostosi es forma quan s’ossifica el teixit fibrós o cartilaginós que hi havia entre dos ossos.

Esquindilesi Ex. Sutura entre ales del vòmer i esfenoides

ARTICULACIONS SINOVIALS (Tenen moviment)

Càpsula Articular

Cavitat Articular Superficies articulars (revestides de cartílag Hialí)

Membrana fibrosa Membrana sinovial

Tanca l’articulació. Està unida al periosti dels ossos que conformen l’articulació i no esta massa lluny de les superfícies articulars. Esta formada per un teixit fibrós (membrana fibrosa), reforçada per feixos de teixit fibrós anomenats lligaments capsulars (intrínsecs). Per dins (internament) esta revestida per la membrana sinovial. Conté el líquid sinovial Cartílag hialí: Revesteix totes les superfícies articulars de les articulacions sinovials. Té una superfície resistent al desgast amb fricció baixa, es compressible i elàstic i està revestit per una fina pel·lícula de líquid sinovial que el lubrifica. És un teixit avascular, depenent del líquid sinovial que el banyi tindrà una nutrició o una altra. És difícil de regenerar. Revesteix la cara interna de la càpsula articular i les superfícies òssies que no estan revestides de cartílag articular. Els lligaments intracapsulars, els tendons i les bosses sinovials que fan protrusió per fora la càpsula articular també ho recobreix.

Lligaments

Estructures fibrocartilaginoses intrarticulars

Aquesta membrana produeix i reabsorbeix el líquid sinovial: té una composició similar al sèrum (1-2% de glicosaminoglicans que augmenten la viscositat) Són membranes de teixit fibrós que s’uneixen als ossos implicats en les articulacions i n’augmenten la seva estabilitat. Lligaments intracapsulars

Lligaments capsulars (íntrinsecs)

Lligaments extracapsulars (extrínsecs)

Es troben dins de l’espai capsular (lligaments creuats)

Lligaments de reforç units a la superfície externa de la càpsula

Lligaments externs a la càpsula articular

Són estructures de fibrocartílag que augmenten la congruència (estabilitat?) articular. Tenen poca vascularització i pertant són més propers a patir malalties desgeneratives. Disc articular, divideix en dos compartiments sinovials l’articulació

Mecànica articular

Menisc articular, estructura de disc incomplert

Rodet articular, amplia la profunditat de la cavitat articular per evitar la seva luxació

Les articulacions tenen moviment, i cada moviment d’aquests es fa al voltant d’un eix. La posició d’aquest eix determinarà com serà el moviment. Hi ha tres eixos: - Vertical - Dreta- esquerra

- Anteroposterior I cada articulació es pot moure al voltat del un, dos o tots tres. (Uniaxial, Biaxial, Triaxial) En les articulacions planes predomina el moviment de translació Eix vertical Eix dreta- esquerra Eix anteroposterior Es realitzen sobre un pla transversal i són moviments de rotació (interna/externa, pronació/supinació, moviments de cap)

Es realitzen sobre un pla sagital i són moviments de flexió- extensió (extensió humerocubital del colze)

Es realitzen sobre un pla frontal i son moviments de ABDucció i ADDucció (aleteig del braç)

TIPUS D’ARTICULACIONS SINOVIALS Articulació plana (artròdia)

Articulació trocoide (trochus)

Gínglim (tròclea)

Característiques

Imatge

Articulació bicondilar

Articulació en sella de muntar

Articulació elipsoidea (condilea)

Articulació esferoidea (enartrosi)...