BLOC 2: Tipus de personalitat i midalitats thérapeutiques PDF

Preview

Summary

Psicologia de la Salut: Temari complet 2n semestre...

Description

ORIGEN DEL TERME:Personalitat deriva del terme persona. Etimològicament: - del grec “prosopon” ("màscara teatral"). DEFINICIONS PERSONALITAT: “La personalitat és la suma de tots els trets de un individu” Murray, 1932. “La personalitat és l’organització dinàmica dins de l’individu, d’aquells sistemes psicofísics que determinen la seva adaptació única a l’entorn.” Allport, 1937. “Suma total de patrons de conducta actuals o potencials d’un organisme, en tant que determinats per l'herència i l’entorn; s’origina i es desenvolupa mitjançant l’ interacció funcional de quatre sectors principals: -

sector cognitiu (intel·ligència) sector conatiu (caràcter) sector afectiu (temperament) sector somàtic (constitució)”

Eysenck, 1947.

“ La personalitat és un conjunt de trets i mecanismes psicològics que posseeix l’individu, organitzats i relativament duradors que influeixen en les seves interaccions i adaptacions a l’ambient, tant intra -psíquic com físic i social.” Larsen i Buss, 2002

PERSONALITAT: La personalitat engloba diversos aspectes de les persones: – Constitució física – Intel·ligència. – Temperament – Caràcter. ESTUDI DE LA PERSONALITAT: Cal tenir en compte: - Les diferencies individuals - Funcionament intrapersonal Objectiu general: estudiar la conducta anormal. Objectius Específics: -

Descriure Predir Estudiar Explicar

TRADICIONS D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT:  Enfoc CLÍNIC (Freud, Murray, Rogers, Kelly…)  Enfoc CORRELACIONAL (Allport,Cattell,Eysenk…)  Enfoc EXPERIMENTAL (Pavlov, Miller, Skinner…). DEFINICIÓ TEORIA: Model de la realitat que ens ajuda a comprendre, explicar, predir i controlar la realitat. QUE VOLEN RESPONDRES LES TEORIES DE LA PERSONALITAT? Pervin, 1978   

Quines característiques defineixen a les persones i com s’organitzen? Com interactuen els factors genètics i ambientals? Per què cada persona es comporta de manera diferent en una situació determinada?

MODELS TEÒRICS EN PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT: • • •

MODEL INTERNALISTA MODEL SITUACIONISTA MODEL INTERACCIONISTA

PERSPECTIVES DE LA PERSONALITAT: • • •

Les perspectives són els grans grups de les teories. S’agrupen segons el punt de vista de la naturalesa humana. Metateoria = perspectiva. -- Guía, orientacions, etc on es desenvolupen les teories.

PERSPECTIVA DE LES DISPOSICIONS: “Disposicional o de drets” Les persones tenen qualitats = disposicions relativament estables que es presenten en diverses situacions. Els teòrics es distingeixen per la manera com consideren aquestes disposicions. Autors:

-

RAYMOND CATELL (1905-1998): el seu plantejament es pot exposar mitjançant la formula  R = f (P,E). Distingeix entre: Trets superficials Trets profunds



HANS EYSENCK (1916-1997): Pren la idea dels 4 humors corporals d’Hipocrates.



Hi afegeix 2 trets d’ordre superior:  

Introversió – Extraversió Emocionalitat - Estabilitat

ELEMENTS

PROPIETATS

HUMANA

RESULTAT

TERRA

FREDOR I SEC

BILIS NEGRA

MELANCÒLIC

AIRE

CALOR I HUMITAT

SANG

SANGUÍNI

AIGUA

FREDOR I HUMITAT

FLEMA

FLEMÀTIC

FOC

CALOR I SEC

BILIS GROGA

COLÈRIC

RESULTAT

CONDUCTA

MELANCÒLIC

-

Tristos, tendència a la depressió. Visió pessimista del món

SANGUÍNI

-

Alegre i optimista. Persona agradable.

FLEMÀTIC

-

Lentitud i desídia. Inactiu

COLÈRIC

-

Impulsius. Temperament agressiu.

Percep la personalitat com una jerarquia que admet 4 nivells: - Respostes específiques - Respostes habituals - Trets primaris - Macrotrets DIMENSIONS DE LA PERSONALITAT: – Extraversió vs introversió – Estabilitat emocional vs Inestabilitat – Psicoticisme CRITIQUES A LA PERSPECTIVA DISPOSICIONAL • Decisions arbitràries respecte a quines dimensions considera importants. • Consistència de la conducta: no sempre és coherent

PERSPECTIVA BIOLOGICA: Deriva de la disposicional. Els essers humans som criatures biològiques. Autors: EMEST KRETSCHMER (1888 – 1964):



 3 Tipus somàtics o morfològics: LEPTOSOMIC PÍCNIC

TIPUS KRETSCHMER

ATLÈTIC

ATLÈTIC

PÍCNIC

LEPTOSOMÀTIC

Forma

Prim, esportiu, sovint angulós i/o musculòs

Grassonet, massís, arrodonit

Extremitats des de primes fins a fràgils

Estructura òssia / Tronc

Mitja-pesada

Pesada

Lleugera

Cap

Rectangular, sovint amb la mandíbula accentuada

Rodona, normalment base craneal ample

Barbeta afilada i dirigida cap amunt

Extremitats

Llargues, ossudes i tendinoses

Curtes i fofes

Llargues i fines

ESTABLEIX 3 TIPUS SPIQUICS O TEMPERAMENTS: Esquizotímic: tendència a desconnectar de la realitat. Altament sensibles i reservades, influenciables per l’ambient. Associat amb l’esquizofrènia. Relacionat amb constitució Leptosomàtica. Ciclotímic: associat a depressió, estat de ànim es defineix per alegria o tristesa. Associat a la constitució Pícnic.

Gliscrotímic o viscòs: relacionat amb la epilèpsia. Individus poc flexibles y persistents a aconseguir el seu objectiu. Son impulsiu. Estan relacionats amb la constitució tipus Atlètic. TIPUS MORFOLÒGIC

TEMPERAMENT

TRASTORN

Leptosomàtic

Esquizotímic

Esquizofrènia

Pícnic

Ciclotímic

Trastorn maniacodepressiu

Atlètic

Viscòs o Gliscrotímic

Epilèpsia



WILLIAM SHELDON (1899 – 1977): Va descriure 3 tipus de constitució física (biotipus) Relació entre la constitució i la personalitat.

ENDOMORFO: Gran pes, óssos i músculs poc desenvolupats Pícnics. MESOMORFO: Musculós, fort i atlètic Atlètic. ECTOMORFO: Prim i fràgil Leptosomàtic. Va relacionar els tipus de constitució física amb trets de personalitat: Viscerotonia: Amants del benestar, el menjar, sociables, amb temperament tranquil, emocionalment estables. Es pot relacionar amb la constitució Endomorfa. Somatotonia: Persones aventureres, constitució agradable, els hi agrada destacar amb desig de domini, son dinàmic. Es pot relacionar amb la constitució Mesomorfa. Cerebrotomia: Reaccions rapides, impulsius, nerviosos, persones aïllades, amb poc contacte social i amb més afició a activitats en solitari. Es pot relacionar amb la constitució Ectomorfa.

ENDOMORFO

VISCEROTONIA

- Postura relaxada - Li agrada la comoditat - Reaccions lentes - Afició pel bon menjar i les relacions socials - Estabilitat emocional - Tolerància

MESOMORFO

SOMATOTONIA

- Bona planta - Li agrada l’aventura - Reaccions enèrgiques - Desig de domini - Maneres directes, tendència a la insolència - Actiu, dinàmic,...

ECTOMORFO

CEREBROTOMIA

- Postura i moviments inhibits. - Minuciós - Reaccions ràpides i nervioses - Afició a allò privat i a la soledat - Tranquil·litat

CRITIQUES A LA PERSPECTIVA BIOLÒGICA • Presenta tipus extrems. Però i la resta? • Divideix de manera dràstica i precisa els individus, i les diferències individuals? • No té en compte els canvis físics que es poden produir (per l’alimentació,…). • No te en compte els canvis individuals que pot presentar una persones, es a dir, p.e. *Un tipus pícnic pot passar a ser tipus atlètic o viceversa.

•

TEORIES GENÈTIQUES:

– Hi ha evidències que suggereixen que la felicitat, l’espiritualitat, la orientació sexual i altres característiques de la personalitat tindrien un component genètic. – “Tot el que fa el cervell està influenciat pels gens que el codifiquen” (Dean Hamer) – La genètica ens predisposa a ser d’una manera o d’un altre o a patir una malaltia o un altre, però no es determinant. Diferencia entre bessons i clons: La temporalitat; els bessons neixen a la vegada, en canvi els clons neixen en un altre moment, cosa que pot afectar els canvis de comportament. – L’entorn, l’estil de vida i els factors ambientals influencien molt en la personalitat de la persona.

–

PERSPECTIVA PSICOANALITICA: És la perspectiva més rígida de totes. Dona importància als processos inconscients i a la sexualitat. Personalitat = conjunt de forces internes que competeixen i estan en conflicte. Autors:  

 

SIGMUND FREUD (1856 – 1939): Va parlar de la sexualitat en nens.

La ment conscient: Es tot allò d’allò que ens donem compte en un moment particular: pensament, memòria. El que som capaços de recordar d’una manera immediata. Preconscient: Es tot allò que som capaços de recordar de la infància. La ment inconscient: Fa referencia a traumes que no som capaços de superar, somnis i tot allò que fem sense consciencia i que no recordem. Es situen els impulsos i els instints primaris. Es la font de les nostres motivacions

PSIQUE HUMANA:  ELLO: Es la part inconscient i esta rígida pel plaer i es una part innata que tenim, naixem sent d’aquesta manera. Son impulsos i les necessitats mes elementals. P.e. Menjar, dormir, sexualitat, etc.  YO: Es la part conscient i esta rígida pel principi de la realitat. Ens diu el que em de fer en cada situació i les decisions que hem de prendre. Media entre el superyo i l’Ello.  SUPERYO: Es la moralitat, la ètica moral i l’ús de la raó. Principi moral i ètica que tenim cadascú de nosaltres. El superyo s’adquireix en funció de la cultura. P.e. Una persona homosexual que no vol sortir de l’armari perquè viu en una societat que no ho accepta, el yo y el superyo inhibeixen el desig sexual per causa de la societat on es troben.

PULSIÓ = representació neurològica de les necessitats físiques. Dos tipus d’impulsos: -

PULSIONS DE VIDA: instints per fer durar la espècie, necessitat de menjar, cercar aigua...

-

PULSIONS DE MORT: instint en qual es lliga la vida amb la mort, ja que, la única cosa de la que estem tots segurs al néixer es que acabarem morint. P.e. Les addicions i el suïcidi es una alteració dins de la pulsió de mort.

Els estadis psicosexuals de Freud: -

Etapa oral: des de el naixement fins els 18 mesos de vida. El focus de plaer es troba situat en la boca perquè en aquest període mengen del pit.

-

Etapa anal: des del 18 mesos fins al 4 anys. Els focus de plaer es l’anus perquè estan aprenent a controlar els esfínters.

-

Etapa fàl·lica: dels 4 anys fins al 6 anys. Focus de plaer es troba en els genitals. Els nens d’aquesta edat es masturben i es toquen per curiositat.

-

Etapa de latència: dels 6 anys fins als 12 anys. La sexualitat es suprimida com a conseqüència de l’aprenentatge, focus inhibit pel aprenentatge.

-

Etapa genital: des de la pubertat fins al fi del cicle vital. Pulsió més dirigida a conservar la sexualitat en la vida adulta. Si en aquesta etapa es produeixen masturbacions, sexo oral o homosexualitat es consideraven manifestacions immadures per no haver completat be les etapes.

Caràcter: – Fixació: ens farà ser d’una manera o un altre en la vida. • Caràcter oral – passiu: Quan se li treu abans de temps el pit a una persona, acaba sent una persona insegura que busca gratificacions orals. • Caràcter oral – agressiu: Quan ens surten els dents tenim necessitat de mossegar, en la edat adulta serà una persona sarcàstica. • Caràcter anal – expulsiu: Quan es rep pressió per una deposicióserà una persona amb caràcter agressiu, vandalisme, desorganitzada, etc. • Caràcter anal – retentiu: Quan a rebut castics i molta pressió per aprendre,serà dictatorial. • Personalitats fàl·liques: Hi ha dos; passen en nens que han estat rebutjat per la seva mare, tendiran a tenir relacions heterosexuals i sexuals, en canvi si el nen es sobre protegit tendeixen a ser efeminats. En el cas de les nenes si han estat rebutjades pel pare tindran una autoestima molt

baixa, però si es sobre protegida pel pare seran adultes molt masculinitzades PERSPECTIVA DE L’APRENENTATGE: La conducta humana canvia segons les nostres experiències. La personalitat = acumulació de les experiències vívides. Autors: 

BURRHUS FREDERIC SKINNER (1904 – 1990): Va estudiar la conducta de les persones.

CONDICIONAMENT OPERANT: Les persones estem contínuament operant, es a dir, fent coses i irrompent en l’ambient. Per tan el comportament esta seguit per una seqüencia de conductes i aquestes conductes es modifiquen amb les experiències que tenim. *P.e. Si tinc una conducta que em resulta gratificant continuaré tenint aquesta conducta, en canvi si la meva conducta em porta mala experiència, canviaré la meva manera d’actuar. P.e. Davant d’un examen: REFORÇADOR: estudiar per l’examen ja que sempre que estudiem aprovem. ESTÍMUL REFORÇADOR: Un comportament que va seguit d’un estímul reforçador, ens porta a repetir la nostra conducta.  Reforç continu: Es aquell que succeeix sempre. P.e: Sempre que estudiem aprovarem, sempre.  Programa de freqüència fixe: Hi intervé el numero de vegades.P.e: Cada 3 vegades que la rata trepitja el pedal, obtindrà menjar. El animal acabarà integrant que cada 3 vegades tindrà menjar.  Programa d’interval fixe: Hi intervé el temps.P.e: Cada 20 segons la rata obtindrà el menjar sense importar la quantitat de vegades que trepitja el pedal.  Programes variables: La freqüència del reforç es variable, son els mes resistents a l’extincióperquè un mai sap quant tindrà el reforçador i la persona es manté persistent fins a obtenir aquest reforçador. •

•

•

Extinció del comportament operant: un comportament que no ve seguit d’un estímul reforçador tindrà poques possibilitats de que el comportament sigui repetit en un futur. P.e: Si deixem de donar-li menjar a la rata quan trepitja el pedaldeixarà de trepitjar-lo. Estímul advers: Es lo que s’assimila més al càstig. Es oposat a l’estímul reforçador. Si notem una sensació desagradable després de fer una conducta, deixarem de fer-la. P.e: La rata trepitja el pedal i en comptes de menjar obté un estímulelèctric. Reforç negatiu: La conducta s’incrementarà si aturem el reforçador abans de que aparegui la conducta. P.e: El pitiu d’un cotxe per que et posis el cinturo de seguretat. El reforç es negatiu perquè es desagradable, però realment estimula a obtenir la conducta desitjable.

•

MODELATGE: -Mètode d’aproximacions successives: consisteix en reforçar un comportament que sigui similar al que volem aconseguir. S’instaura la conducta de mica en mica.P.e: una nena petita que li fa por baixar les escales, se li ensenyarà a ferho poc a poc. – Dessensibilització sistemàtica (Joseph Wolpe): Es el mateix mètode que el de modelatge. S’utilitza en tècniques d’aprenentatge, i en tècniques per abandonar conductes en adults. Es va utilitzar el mètode en persones amb fòbia. Ex:Fòbia a la aranya: 1r. Es visualitza fora de l’abast de la persona, perquè la identifiqui i poc a poc es va apropant la aranya a la persona.

•

MODIFICACIÓ DE LA CONDUCTA: Com canviar la conducta i extingir un comportament indesitjable i substituir-lo per un comportament mes desitjable. – Economia simbòlicaP.e: En un aula es posen regles de convivència i si la persona les compleix rep una recompensa com un gomet verd, i si ho feia malament, rebia un gomet vermell. Al final qui te més gomets verds rep una recompensa.



ALBERT BANDURA (1925 – PRESENT): Va estudiar la conducta de les persones.

DETERMINISME RECÍPROC: – L’ambient causa el comportament – El comportament causa l’ambient PERSONALITAT:Interacció entre: • Ambient • Comportament • Processos psicològics de la persona APRENENTATGE PER LA OBSERVACIÓ O MODELATGE: Lo que veiem de l’entorn es lo que aprenem.  Ex: si uns nensveuen que li donem cops a un ninot, faran el mateix. Tot procés per aprenentatge es dona uns requisits: – Atenció: Per aprendre s’ha d’estar atent. – Retenció: S’ha de poder retenir la informació que s’aprèn.

– Reproducció: També s’ha de ser capaç de reproduir-ho, si es pràctic el que s’aprèn, es farà cada vegada millor. – Motivació:  Reforç / càstig passat: relacionat amb una experiència.  Reforç / càstig promès: Lo més semblant a una amenaça.P.e: Si no aproves, has de deixar la carrera.  Reforç / càstig vicari: Aprenem quan veiem que un altre persona a rebut un càstig per una conducta determinada, nosaltres tampoc ho farem. AUTORREGULACIÓ: Capacitat de regular el nostre comportament. Per controlar-ho:  Auto – observació: veient-nos a nosaltres mateixos. Ens donem compte del nostre comportament.  Judici: Comparem el que nosaltres fem amb el conjunt de la societat, o amb una norma.  Auto – resposta: Si del nostre comportament sortim ben parats en comparació a la resta de la societat, tendim a fer la mateixa conducta.

CRITIQUES A LA PERSPECTIVA DE L’APRENENTATGE: • • •

Ens diu molt sobre la probabilitat d’una conducta, però no aclareix massa coses de la persona. S’escapa la part subjectiva de les persones i les diferencies individuals. Sembla que no hi ha lloc pel sentit subjectiu de ser persona.

PERSPECTIVA FENOMENOLÒGICA:Auto-determinació = Cadascú decideix com ha de ser la seva vida. Considera a la persona sana, fora de patologies. Autors: 

CARL ROGERS (1902 – 1987): Considera a les persones bones o saludables. Considera la malaltia mental, la criminalitat i altres problemes humans com distorsions de la tendència normal.

Tendència actualitzant: Es el factor motivacional que mou a les persones, es una motivació innata, es lo que mou a l’individu per satisfer qualsevol necessitat. P.e: La recerca d’energia renovable. Valor organístic: Les persones tenen tendència a organitzar-se segons les seves preferències i segons la manera més optima per obtenir bons resultats.

Visió positiva: respecte pels demés, amor, etc. Recompensa positiva d’un mateix: La autoestima o la pròpia valoració de la persona cap a un mateix.

- INCONGRUÈNCIA neurosis segons Rogers – Verdader jo  self – Ideal d’un mateix  ideal del jo -DEFENSES:Apareixen quan et trobes en una situació amenaçant. • Ansietat • Negació • Distorsió perceptiva • Psicosis PERSONA SANA= FUNCIONAMENT COMPLET – Obertura a l’experiència – Vivència existencial – Confiança organística – Llibertat experiencial – Creativitat



ABRAHAM MASLOW (1908 – 1970):

JERARQUIA DE LES NECESSITATS: – Necessitats de dèficit o necessitats- D: • Les necessitats fisiològiques • Les necessitats de seguretat i reassegurament • La necessitat d’amor i pertinença • La necessitat d’estima – Necessitat de ser o necessitat – B: • La necessitat d’actualitzar el self.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA AUTO-ACTUALITZADA Centrades a la realitat – Centrades en el problema. Percepció diferent dels fins i els mitjans – Necessitat de privacitat. Independents de la cultura i l’entorn – Resistents a l’enculturació. Tenen valors democràtics – Relacions personals íntimes. Tenen interès social, compassió i humanitat – Sentit de l’humor no hostil. Acceptació de sí mateix i dels altres – Espontaneïtat i simplicitat Frescor de l’apreciació – Creatius, imaginatius i originals Tendència a viure amb major intensitat les experiències.

CRITIQUES A LA PERSPECTIVA FENOMENOLOGICA: • Difícil generar hipòtesis d’investigació: cal investigar tants tipus de conducta com persones. • Visió optimista i positiva...