BLOC 2 Poesia trobadoresca i Ausiàs March PDF

Preview

Summary

BLOC 2: Poesia trobadoresca i Ausiàs March Poesia trobadoresca La primera manifestació literària en llengua catalanava ser la poesia lírica popular en llengua catalana. Relacionada amb la vida quotidiana, de transmissió oral, anònima, creada pel poble i per al poble.Pel que fa a la lírica culta (de ...

Description

BLOC 2: Poesia trobadoresca i Ausiàs March 6. Poesia trobadoresca La primera manifestació literària en llengua catalana va ser la poesia lírica popular en llengua catalana. Relacionada amb la vida quotidiana, de transmissió oral, anònima, creada pel poble i per al poble. Pel que fa a la lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle XII s’havia escrit exclusivament en llatí i era de temàtica religiosa. En el segle XII neix la primera poesia lírica culta escrita en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en occità. Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de l’antiga Gàl·lia, serà tan prestigiosa que en el segle XIII arribarà als territoris de la Corona d’Aragó i del nord d’Itàlia. Els trobadors catalans copiaran no només la forma i la temàtica d’aquesta poesia, sinó també la llengua. Per tant, la poesia lírica culta que s’escriu a Catalunya des del segle XIII al segle XV serà creada en llengua occitana. Ausiàs March serà el primer poeta que farà lírica culta en català, ja en el segle XV. Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en català. Els autors de la lírica culta escrita en llatí rebran el nom de Poetes. Aquells que escrivien lírica culta en occità s’anomenaven trobadors. → Poesia Trobadoresca: És la primera poesia lírica culta escrita en llengua romànica (occità). Va néixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia. La llengua pròpia d’aquest territori és l’occità/provençal. Diem que la poesia trobadoresca és una poesia cortesana perquè es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis. Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i tractava dels temes que podien interessar a aquest grup social: L’amor, la guerra, l’honor… Durant els segles d’expansió de la poesia trobadoresca, l’occident europeu viu sota el feudalisme. Diem que la poesia trobadoresca és una poesia feudal perquè

traslladarà les relacions socials entre un senyor i un vassall a la poesia de temàtica amorosa. → El trobador Són els autors de la lírica provençal que creen les seves obres entre els segles XII i XIII. El seu nom deriva del verb “trobar”, en el sentit de crear literàriament. Durant aquests segles, la paraula poeta estava reservada per als autors de la poesia culta en llatí. En contraposició, els trobadors escrivien les seves composicions en llengua vulgar. La poesia es recitava acompanyada de música. El trobador era l’autor tant de la lletra com de l’acompanyament musical. Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis. També hi havia trobadors de condició social més baixa. La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida en cançoners. En aquestes trobem la lletra i la notació musical d’aquestes poesies. També s’incloïen les vidas i les razòs. 6.1 L’amor cortès És el tema central de la poesia dels trobadors. En aquest tipus d’amor, la dama serà superior al seu enamorat. Es pot mostrar distant, mentre que el trobador li suplica els seus favors. Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no és possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat. El veritable amor només podien viure’l els amants. 6.2 Gèneres de la poesia torbadoresca 6.2.1 Temàtica amorosa a) La cançó: Serveix per expressar la lloança a la dama segons les pautes de l’amor cortès. Representa la transposició de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa. b) Pastorel-la: És el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, a la qual pretén enamorar.

c) Alba: poesia que canta el tpropagandarobador queixant-se de l’arribada del dia després d’haver passat la nit amb la seva dama.

6.2.2 Poesia d’atac personal: a) Sirventès: És una poesia d’atac, de crítica a un personatge, a la vegada que serveixen per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge. 6.2.3 Altres temes: a) El plany: Composició en què el poeta lamenta la mort d’algun personatge important o d’un amic. b) Cançó de croada: Composició que el trobador fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades. c) La tensó: Debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos. d) Balada i dansa: Composicions amoroses destinades a ser ballades. e) Escondit: Tipus de cançó en el que es defensa de les acusacions. f) Partiment: Planteja un problema i es compromet a defensar la idea contrària a qui li respon (tornejament). g) Cobla: Debate breu 6.3 Característiques

-

Rigidesa formal: Seguien unes normes que regulaven: Contingut, versificació, rima, estrofes. Les estrofes s’anomenaven cobles Algunes composicions tenien tornada Alguns tenien refranys

6.3.1 Métrica En la lírica trobadoresca, els versos s'anomenen bordons i les estrofes cobles. Al final del poema, sol haver-hi una estrofa de quatre versos, anomenada tornada, que és on sol aparèixer el senyal que amaga la identitat de la dama. Els trobadors cuidaven molt els aspectes formals: Les cobles havien de tenir el mateix nombre de versos i la mateixa combinació de ritmes. A més, els versos havien de tenir el mateix nombre de síl·labes, entre quatre i dotze (amb predomini de deu), i la rima era consonant. Decasíl·labs (4+6) amb cesures. Rimes: Masculines (aguda) i femenines (plana) -

Tornada: Estrofes amb menys versos que solen anar al final, és un paratext que funciona com a recapitulació de la poesia. Refranh: Vers o conjunt de versos que es repeteixen en un lloc fix de cada estrofa. Mot-refranh: Paraula que apareix en cada estrofa.

6. 4 Autors 6.4.1 Guillem de Berguedà a) Plany: Atac al Marquès de Mataplana. Parla de la seva relació personal, no es portaven bé i li demana perdó. Heptasíl·lab. Estructura de cançó + atac = és un sirventès + cançó de to popular. La “Cansoneta leu e plana” és una composició de cinc cobles on blasma el físic, els valors morals i els costums sexuals de Ponç de Mataplana, amb intenció feridora , caricaturitzadora, per fer riure els oients, i aconseguir el seu menyspreu cap al personatge. Podríem distingir-hi una cobla de presentació del tema, dues cobles més sobre els seus defectes físics (les dents grosses, i el braç arronsat) i dues últimes cobles sobre els seus valors morals (traïdoria) i costums sexuals, acusant-lo d’homosexual. Totes les cobles finalitzen amb un refrany o tornada, destinat a ser memoritzat ràpidament: “Ah Marquès, Marques, Marquès, d’engany ets farcit i ple”. A nivell formal, destaquem que les cobles estan fetes amb versos heptasíl.labs i acaben en rima consonant AABABBB,amb la rima B fixa en la mateixa posició en totes les estrofes, i A canviant a cada cobla. Són cobles singulars, de rima femenina en A i masculina en B. En la primera cobla tenim una al.lusió al trobar lleu, el favorit dels trobadors catalans, fins i tot del rei Alfons. La repetició dos cops (versos 5 i 7) de la darrera frase del refrany ja anticipa la crítica destructiva que tot seguit sobrevé. Aquesta frase conté un hipèrbaton, que és una estructura que es repeteix sovint al poema. I la repetició de “Marquès” 4 cops, sembla un malnom irònic contra Ponç, tenint en compte que no ostentava aquest títol nobiliari. De fet, continuarà apareixent com a primer mot de les cobles 2,4 i 5, com una anàfora que ressona a les oïdes de l’auditori. En la segona cobla tenim un altre hipèrbaton (vers 11) i el poema agafa un estil gairebé de crònica històrica, perquè Maugui (Melgur) i Sommière (Someires)són dues localitats franceses, allunyades 20 km entre si. El fet consta documentalment: el rei Alfons II d'Aragó hi era de viatge, amb un seguici on anaven Ramon Folc de Cardona i Ponç de Mataplana. Ponç devia caure del cavall i es devia trencar tres dents, i Berguedà es sorprèn que les seves immenses dents

no haguessin fet marca en les pedres. Aquesta hipèrbole per omissió (té les dents tan grans que haurien hagut de deixar marca a les pedres, però continuen intactes) és molt caricaturesca. La tercera cobla conté una altra caricatura hiperbòlica: té el braç tan arronsat, que Berguedà no el podria vendre ni pel preu d’una figa (una misèria), perquè sembla una biga petita, i caldrien fregues d’ortiga per estirar-lo (això podria ser una al.lusió al lletovari medieval: conjunt de remeis per curar malalties i altres problemes de salut,mitjançant herbes remeieres). En tot cas, la imatge d’un home gairebé manc i amb les dents de cavall és bastant terrible. La quarta cobla afirma la traïció que sol practicar Mataplana, especialment per la nit. L’antítesi entre el personatge de dia (encara pot passar) i de nit ( és perillós) ens remet a altres personatges que en fer-se fosc es tornen dolents, com els dels contes (Dràcula, home llop, etc.), però aquí sembla més una referència al tema sexual, que es confirma en la darrera cobla. El poema clou amb una acusació molt ultratjant segons la mentalitat medieval: la sodomia, l’homosexualitat (“mai fill de cristiana no introduí un pitjor costum).Diu que ningú que no sigui boig dormiria la migdiada amb Mataplana si no es posés pantalons de cuir (impenetrables). Notem la perífrasi “fill de cristiana” per cristià, i la metàfora de les calces i pantalons de cuir de Còrdova, com una mena de “cinturó de castedat” contra la sodomia. En un altre sirventès dedicat al mateix pobre home, titulat “Amic Marquès, encara no fa gaire”, Berguedà diu d’ell que té la tinya, que és mal cavaller perquè ell, en Berguedà, li va fer caure l’elm a la plaça de Sentflores, que li va fer un forat a la part del cul amb la llança i que tothom va poder veure que tenia un “piu” molt petit; també li recorda que té una mà malsana, li diu que el seu oncle no duu tantes banyes com ell, i acaba acusant-lo de covard, perquè en tants anys, ningú no li ha abonyegat l’escut. En resum, un sirventès molt famós, on un senyor feudal blasma un dels seus veïns de mil i una maneres, utilitzant el seu enginy natural per a fer poesia en trobar lleu, i beneficiant-se d’una melodia coneguda, un refrany repetitiu, i la construcció de caricatures físiques, morals i sexuals per a aconseguir el seu propòsit: que els vassalls i senyors recordin sempre al “traïdor” de Mataplana.

6.4.2 Cerverí de Girona a) Pastorel-la: https://ca.wikisource.org/wiki/Entre_Lerida_e_Belvis Aquesta pastorel.la té com a tema el d'acceptar una penyora per la força o no: el favor o regal per vèncer la resistència a la seducció. La pastora té una actitud fresca i picardiosa i una moral desenfadada: si no accepta no és pel "seu honor" sinó perquè ell no li agrada. Tenim 5 cobles d'onze versos cadascuna, singulars, i tres tornades. Tot té versos de 8 i 7 síl.labes amb rimes masculines i femenines aa b aa b aa b ba . La tornada rima amb els cinc versos finals de la darrera cobla i la tercera tornada és com els tres darrers versos de la segona tornada. Està localitzada vora el riu Segre i el cavaller hi parla amb primera persona. Sembla el mateix autor. A la darrera cobla guanya ella la discussió, parlant com una dama però en llengua col.loquial: "així us deixo en l'estacada" i retraient-li que no agafi el que vol per la força. El cavaller es defensa que no vol jeure amb ella contra la seva voluntat a la primera tornada. Ella acaba demanant a algú anomenat "infant" que jutgi què s'ha de fer, i sembla una referència a l'infant Pere o a l'infant Alfons, fills de Jaume I. A la tercera tornada s'esmenta la vescomtessa de Cardona, que era la dona del seu protector, i es clou el tema dient "res d'amor forçat". 6.4.3 Jordi de Sant Jordi a) Dansa. Escondit b) Pressoner El tema del poema és la parla de l’exaltació dels sentiments i emocions d’un presoner a causa del captiveri que està sofrint, i de la malenconia que li suposa trobar-se en soledat. En la primera estrofa el protagonista ens parla del seu captiveri a la presó i de la seva soledat. En la segona estrofa ens parla de què en temps passats res el feia feliç i que ara, a causa de la seva mala fortuna, fins i tot, el que li produeix tristesa aconsegueix

fer-lo feliç. Mostra la seva despreocupació davant el fet que la fortuna l’hagi fet arribar fins aquesta situació ja que considera que igual que tots els homes que l’acompanyen, té els deures fets. En la tercera estrofa fa una valoració de la seva feina i creu que ha obrat com calia, servint lleialment el senyor amb l’habilitat de les armes i amb tot l’esforç. En la quarta estrofa fa referència a què res es pot comparar amb el captiveri que està sofrint per culpa de Sforza (un cavaller mercenari, que lluità a sou, en la guerra per la conquesta del regne de Nàpols), ja que l’ha fet presoner de guerra. S’ha de tenir present que era pràctica habitual a la guerra del segle XV no matar els enemics, sinó fer-los presoners per tal de poder demanar un elevat rescat al rei o al senyor del qual depenien els presoners. En la cinquena estrofa ens explica l’esperança que té amb Déu i el seu rei, ja que n’és un dels seus vassalls. I en la tornada fa una mena de prec cap al rei per tal de que es recordi dels presoners i els ajudi a ser alliberats.

c) Cançó d’opòsits 6.5.4 Joan Roís de Corella d) Jus lo front Just lo front port vostra bella semblança, és un poema escrit per Jordi de Sant Jordi(aprox. 1400-1424), qui realitza la seva poesia al segle XV, per tant, forma part delgènere de la poesia trobadoresca. Aquesta obra ha estat escrita en forma de vers, i consta de 52 versos dividits en 6estrofes de 8 versos decasíl·labs, i una tornada de 4 versos també decasíl·labs. Aquestpoema va ser escrit amb rima blanca, és a dir que no hi ha rima, però segueix unamètrica concreta, també es pot observar que tots els versos acaben en rima femenina,per tant, acaben amb una paraula plana. En aquesta obra, es pot observar una granexposició de sentiments per part de l’autor.Al poema, Jordi de Sant Jordi vol expressar els seus sentiments per una dama oestimada, escriu les seves emocions i sensacions a l’estar amb ella. Dins del que volexpressar, també esmenta les virtuts i afavoriments de la dama. Per això, descriu comes la dama, l’amor per ella i el

sofriment que pateix per aquest amor. D’aquesta poesia s’extrauria un tema que és l’Amor Cortès, es relacionariadirectament amb la poesia trobadoresca de l’època on va néixer l’autor, durant aquestperíode, hi ha un augment de la literatura i l’art, i Barcelona esdevé com uns delscentres literaris de la Corona d’Aragó. La poesia trobadoresca va ser de granimportància durant l’època per la seva forma lírica culta amb temàtica amorosa. Elstòpics més mencionats durant l’obra són l’ amor impossible del qual parla l’amorcortès i la bellesa d’aquesta dama....