Bloc 2. INFERÈNCIES INDUCTIVES i presa de decisions PDF

Preview

Summary

Segundo bloque de la asignatura "Pensament i Resolució de Problemes"...

Description

EXPERIMENT Fase observació: totes gramaticalment correctes Pensament ExperimentI Resolució De Problemes Bloc 2: INFERÈNCIES INDUCTIVES i presa de decisions 1 – B – Sembant (majoria lletres semblant a cadenes ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENT a partir de l’experiència que hem vist) 2 – A – Diferent (més curtes Conceptes i categories (com a eines per construir coneixement i que aprenem per que les que han ensenyat) experiència) 3 – A – Sembant (majoria  Aprenem a abstraure o generalitzar (diferencies exemplars – mateix lletres semblant a cadenes concepte). que hem vist)  Els conceptes son els fonaments del pensament, i porta a creure que el 4 – B – Diferent (més curtes pensament evoluciona a mesura que podem pensar en conceptes més que les que han ensenyat) Objectiu de la practica – abstractes (comprar o ajuntar...). aprendre per similitud vs. per  Font d’inferències inductives i deductives. regles – fins quin punt es  Marcs d’interpretació (significat) implícit (no es pot verbalitzar) Judicis de agradabilitat afectat per la longitud de la paraula (mes curta – mes apareix – mes fàcil – mes m’agrada) NO implícit gramaticalitat ja que les he acertat totes – he siguit algo La primera part hem apres en condicions incidentals (no objectiu de esbrinar una regla – fase observació – no han dit que hi havia regles - objectiu no es aprendre sinó interactuar, fer altres activitats) ≠ condicions intencional (regla que has de descobrir i generes estratègies, en funció del feedback planteges hipòtesis – fase 2). Associacions implícites (regles però no ens adonem, no ho sabríem explicar) – regles explícites (som conscients). Associacions imlicites per similitud – familiaritat (dir que s’assemblen) vs. per proximitat (junts en espai/temps – permeten anticipar) Face or Scene – Unpaired (al atzar) vs. Paired (imatges que sempre precedien a altres) – cap persona ho detectava que hi havia parelles que anaven juntes PERO al respondre a la primera de la parella es triga més (major temps de reacció) perque també tens l’altre en ment i més errors (interferència, volíem dir cara però com també s’ha activat escena ens hem equivocat), i

Tipus de categories Com aprenem categories i l’ús que en fem – 3 tipus:

1. Categories basades en canvis afectius (familiar o no – m’agrada no m’agrada) Aquests canvis es poden veure de forma tant rapida – Efecte de mera exposició (aprenentatge no associatiu): exposició a un estímul (objecte, persona, lloc...) és una condició suficient per a observar canvis en l’actitud (increment d’acceptació, preferència i/o agradabilitat) vers a tal estímul (Zajonc, 1968). – explicació: la pre-exposició FACILITA el processament. Aquest fet explica que ens agradi el que és familiar o conegut. Aquest efecte s’ha observat utilitzant diferents tipus d’estímuls (cadenes de lletres, ideogrames xinesos, dibuixos abstractes, fotografies de persones...). En alguns experiments l’efecte de mera exposició és més intens en condicions SUBLIMINALS (en aquest cas s’observa una dissocació entre resposta de preferència, agradabilitat, i reconeixement, ens agrada però no sabem perquè). Aquest efecte augmenta amb la freqüència d’exposicions, especialment per als estímuls exposats subliminalment (Bornstein i D’Agostino) – l’efecte serà major si la primera vegada va ser exposat per sota el llindar de consciència (de manera subliminar, inconscient) – es pot fer manipulant el temps d’exposició (que es presenti només durant 5 milisegons) – quan es tornava a presentar se’ls demanava que fessin un rat de quan els hi agradava i es veu que l’indicador d’agradabilitat aumenta més en el grup subliminal (5MS) tant amb figures com fotos – dissociació – també mostra que el reconeixement no millora, perque no ens enterem encara que després ens agradi més, el supraliminars com més ens el repeteixen més el podem reconèixer – estímuls exposats sobre el llindar, com som conscients, podem aplicar estratègies (se que m’estaran manipulant i m’anadono de la causa – corregeixo i no dic que m’agrada tant). Les condicions d’exposició subliminals porten a que hi hagi una confusió entre facilitat de processament i preferència o agradabilitat. En les condicions supraliminars (per sobre del nivell de consciència), podem trobar una explicació a la facilitat de processament o familiaritat – podem recordar que l’estímul ha estat exposat i es podrà per tant evitar la seva influencia en la resposta d’agradabilitat. Condicionament de respostes afectives (aprenentatge associatiu): Aquest efecte de preexposició es similar a quan hi ha un condicionament afectiu (associar un estímul inicialment neutre amb un de positiu: com

Pensament I Resolució De Problemes Bloc 2: INFERÈNCIES INDUCTIVES i presa de decisions una cara somrient, fara que canvi i li afegeix aquest valor emocional positiu) també s’observa més clarament quan l’associació és NO conscient (presentació subliminal). Primes d’expressions emocionals: L’efecte del prime (diferència positiu-negatiu) és major quan és subliminal (suboptimal) – quan la cara (que es el prime) s’ha presentat sota el llindar hi ha un efecte gran del prime (interessa la diferencia entre barra negra: quant m’agrada idiograma xinés quan s’ha presentat després de negativa, blanc: després de expressió fàcil positiva) quan s’ha presentat per sobre, com ens adonem, corregim i no puntuem més alt un que altre (ens adonem que hi ha un biaix). Primes de figures grans/petites: L’associació de trets més abstractes requereix consciència: l’efecte del prime només és significatiu quan és supraliminal (optimal) – si els primes son figures geomètriques i la mesura es si pensem que el idiograma representa un objecte gran o petit (no m’agrada o no) només es veu diferencia quan es presenta per sobre del llindar (ja que per sota no ens dona temps) – funciona per respostes primàries però no per tant complexes.

2. Categories basades en la similitud entre exemplars o amb un prototip Efectes de TIPICITAT: La majoria de categories que hem aprés tindrien a veure a través d’aquest procés – Familia de cares esquemàtiques (dificultat en identificat la cara prototípica com a nova) – aprenentatge IMPLÍCIT de gramàtiques artificials – la cara 6 sempre s’identifica molt ràpid, i la 3 costa més – el 6 només s’assembla molt a un, mentre que el 3 s’assembla molt a tres (per tant el 3 es el prototip – tendència central – conjunt categories més compartides, no determinat) – igual que en l’experiment del altre dia va haver 3 parelles que es van resoldre be i aquestes cadenes com més presentades podien canviar l’actitud d’agradabilitat a més. Gramàtica d’estats finits (Gordon y Holyoak) – en general els resultats mostren sensibilitat al fragment inicial de les cadenes observades, compatible amb les dues explicacions: categorització basada en la similitud i basada en les regles. La similitud o familiaritat també influeix en els judicis “estètics” de les cadenes de lletres (més familiar – més agrada) – les cadenes gramaticals són més semblants a les observades i les curtes són més fàcils de processar – cadenes gramaticals i curtes agraden més.

3. Categories basades en l’abstracció de regles (probabilístiques o deterministes) De la comparació de diferents exemplars, és possible induir REGLES probabilístiques (en cas que no les compleixin tots els exemplars) o deterministes (en el cas que SI les compleixin). Les similituds poden també detectar-se a diferent nivell d’abstracció, des de trets perceptius (lletres compartides) a estructures més abstractes (cadenes no comencen i acaben igual). Similitud del que es una tufa però també es com que es construeix una estructura que identifica a tots (tot mateixes propietats – els podem presentar d’alguna manera amb probabilística)

REPRESENTACIÓ DE CONCEPTES Conceptes BEN definits (regles definitòries o deterministes – si A, B, C... = concepte) vs. MAL definits (fronteres borroses i depenen de context – tenim categories que estan organitzats de manera semblança familiar = tipicitat, es a dir, més semblant al prototip o menys).  Exemplars i prototips  Regles probabilístiques  (Estructura de semblança familiar) Estructura jeràrquica dels conceptes: basic (cadira) – subordinades (mobles) – supraordenat (tipus de cadires) – depèn molt de cultura

Aprenentatge de categories Dues explicacions:  Teories Associatives (Hull): aprenentatge continu o gradual, basant en l’experiència i sobretot repetició (com més vegades hem vist la família de cares, més probable que classifiquem bé una nova cara dins del grup anterior o no) – aquelles que ens diu correcte quan ho fem bé son les reforçades i les que ens diu que ens hem equivocat quan es així es debiliten – coneixement implícit (la % de respondre bé millora encara que no som conscients) i processos automàtics – un exemple seria l’aprenentatge natural de concepte – estudi de

Pensament I Resolució De Problemes Bloc 2: INFERÈNCIES INDUCTIVES i presa de decisions Hull diu que només es pot explicar per aprenentatge implícits perquè quan es demanava que expliquessin no s’havien com i tampoc podien dibuixar-los – no fa falta termes més metal·listes (expectativa, hipòtesi...) per entendre el comportament complexa com l’aprenentatge.  Teories de la generalització i comprovació d’hipotésis (Bruner, Goodnow, Austin): deien que l’aprenentatge implícit no pot explicar-ho tot ja que seleccionem tot (hi ha info prèvia que et diu que pot ser rellevant – no estem de forma passiva – estem generant expectatives i hipòtesis que ens van esbiaiaxant) – el que proposen es tot lo contrari amb l’anterior: aprenentatge discontinu o de tot o res (salts, depèn d’hipòtesi mentalment o seleccionada no per repetició – si la H es acertada, % pot passar del atzar al 100 si esta ben definit, hi ha regles, son deterministes i sempre ho farem bé) – de seguida que podem seleccionem una hipòtesi , quan se’ns va reafirmant la anem mantenint fins que se’ns diu que no i llavors hem de formular una altra possible – en el moment que descobrir la regla, la nostra hipòtesis es la correcta, ja no depenem de la repetició – tot o res). És per això que parlem d’un coneixement explícit i processos controlats. Hipòtesis vs. Associacions Semblen dos postures totalment diferents, gran debat – però les dues maneres coexisteixen. Depèn molt de l’edat (hipòtesis depèn de memòria de treball i per poder aplicar-la necessitem bona representació i WM i ens vindrà amb els canvis, es a dir, quan siguem més grans, en canvi la associativa es la mes ontogenètica, la més primària), les condicions d’aprenentatge (si no hi ha l’objectiu d’aprendre, es a dir, en condicions incidentals serà més l’associatiu, si hi ha intenció normalment generarem hipòtesis) com també del tipus de concepte (concepte molt senzill com figures es farà hipòtesi perquè hi ha poques i es fàcil de generar una bona, però si es complex i hi ha moltes hipòtesis possibles, serà difícil generar-les i costos).  Experiment sobre com influeix condicions d’aprenentatge: les condicions intencionals activen estratègies de generació i comprovació d’hipòtesi amb major facilitat, les quals són més selectives (p.e. menys sensibles al context) que els mecanismes associatius, activats en condicions incidentals. Es van inventar animals que s’assemblen a alguns nostres i a la fase d’aprenentatge, aquests animalets es presentaven en un context (clima humid trobes uns, sec uns altres...), el seu objectiu era comprar intencional (objectiu descobrir quins d’ells eren “leptons”) o incidental (no rebia cap instrucció sinó que es disfressava la tasca de reconeixement com una de memòria, es presentava noms masculins humans a cadascun perquè fos més fàcil de recordar i al passar a la de aprenentatge la info de la categoria venia a posteriori) després hi havia una info secundaria del lloc on viuen (associacions secundaries), i es preguntava si ho aprendran igual, va observar que:  El grup intencional generaven coneixement explícits, aprenien molt be a classificar (basats en les regles) nous animalets si son leptons o no però no aprenien res del context (ho feien a atzar, s’havien quedat amb la primer regla – vol bo per aprendre una regla, si tenim sort). – inducció de regles  Els incidental memòria d’exemplars i coneixement implícit – classificaven per similitud (millor que atzar però més errors) i aprenentatge del context si que l’aprenen, només ells son els que aprenen condició secundaria (t’ajuda a extreure info en un moment donat).  Per tant, necessitem els dos (fan referencia a processos aprenentatge diferents). La funció del llenguatge: Es poden aprendre conceptes abstractes abans d’aprendre els símbols lingüístics que els representen? Hi ha evidència que els infants de 7 mesos són sensibles a regularitats abstractes (nombre d’elements, igual, diferent). Experiment amb nadons (igualtat) – temps de mirada major davant d’algo sorprenent, que no s’esperen, inesperat – mentre que davant d’algo repetit, cada vegada menys interesant, deixen de mirar. – no fa falta saber el concepte igualtat per donar-te compte (Infants de 9 mesos en la condició experimental miraven més temps l’esdeveniment inesperat que l’esperat vs. En la condició control no hi havia aquesta diferència) Expectatives IMPLÍCITES vs. EXPLÍCITES: Mentre que les expectatives implícites reflecteixen sensibilitat a certes relacions abstractes, inicialment les expectatives explícites es basen en la similitud perceptiva. – Funció del llenguatge: Anomenar objectes diferents amb el mateix nom ajuda al procés de comparació i posterior abstracció. Experiment nens amb 4 anys presenten objecte estàndard i dos més per veure quin dels dos aniria amb el primer – la majoria escull per semblança (ulleres – tendència similitud perceptiva), quan se li dona un nom la categoria funcional (vehicle) puja una mica vs. quan presenten dos estandars (bicleta i tricicle i als dos se’ls diu “blicket”) els ajudes a comprar i la % d’agafar el que comparteix la mateixa categoria abstracta (vehívle) es major – indicador que per poder induir a partir de relacions abstractes necessiten el llenguatge i comprar. – També amb l’experiment de toma amb nens de 3 anys (dos exemples + una paraula – ajuda a la categorització), es a dir, primer escullen l’alternativa on surt alguns dels animals vist abans, despres amb el segon exemple escullen allò que segueix la norma (mateixa estructura)

Pensament I Resolució De Problemes

Bloc 2: INFERÈNCIES INDUCTIVES i presa de decisions

 Efectes del tipus de concepte: Hi ha regularitats que són massa complexes per aprendre-les de forma intencional (selecció i comprovació d’hipòtesis) i d’altres que no es poden aprendre de forma incidental, mitjançant l’aprenentatge associatiu (certes regles abstractes)

LIMITACIONS de l’aprenentatge IMPLÍCIT: Dificultats en aprendre de forma implícita relacions abstractes (categories definides per trets relacionals) X Mathews va observar que únicament els participants que descobreixen les regles bicondicionals (≠elements contigus) de forma explícita (25%) podien classificar noves cadenes per sobre de l’atzar – per mecanisme associatiu cap acertava, era com si fos al atzar vs. quan els expliciten que hi ha regles (intencional) el 25% ok X Dificultats d’observar-lo (depèn del mètode d’interrogació) X Experiment: Un grup observava les cadenes i després verbalitzava els criteris seguits per a decidir la gramaticalitat vs. Un segon (instruïts) classificava cadenes acord a aquests criteris (sense experiència directa) – RESULTATS: el coneixement induït pels primers (grup original) NO era del tot implícit, el grup instruït (el segon) podia classificar millor que un grup sense instrucció (control). LIMITACIONS de l’aprenentatge EXPLÍCIT: Dificultats en comprovar totes les possibles hipòtesis, risc de caure en el biaix confirmatori i menor sensibilitat a la informació del context. X Tasca d’inducció de regles de Wason: 2-4-6 es un codi rebut en un centre d’investigació – generar exemples similars. Primer exemple genera expectatives molt específiques i genera una hipòtesi (números parells ascendents) que pot NO ser la que pertoca (era simplement números ascendents) – es va comprovar amb gent amb CI altíssim i sobretot de lògica i mates que es s’enfadaven molt i es quedaven acurats perquè buscaven allò més específic – no només em de generar positius (que comprovin – biaix de confirmació o de verificació – obstacle que fa que la gent plegui – anar dient que si esta be el que diiu i alhora de treure la regla diu que no) sinó també negatius (que vagin en contra de la nostra suposada hipòtesi) per així veure si ho estem fent bé Algunes CONCLUSIONS  Hi ha regularitats que o bé NO poden detectar-se implícitament o bé el seu aprenentatge pot ser molt costós ( per exemple similituds abstractes o estructurals).  L’aprenentatge IMPLÍCIT pot suggerir noves hipòtesis a comprovar pel sistema explícit.  L’aprenentatge EXPLÍCIT és ineficient quan estem ancorats en hipòtesis errònies.  En general, necessitem una bona COORDINACIÓ entre els dos tipus d’aprenentatge.

PRACTICA 1 L’experiment manipula el canvi – 1r s’apren una regla que fa que sigui que surti si o no – 7 respostes correctes seguides – ja hem aprés – canvi aleatori: INTRAdimensionsl (SI es gran NO es petit – tamany – canvi es queda en la dimensió i ara es a la inversa SI petit NO gran) vs. EXTRAdimensional (primer la categoria era tamany i al canvi ara es color) – al principi de la tasca hi havia 4 hipòtesis (color vermell, verd, gran o petit) – facilitat es el numero d’assajos

Objectiu Comparar les prediccions de dues teories sobre la inducció de regles: Teoria de la continuïtat (associativa) vs. discontinua (generació i comprovació d’hipotesis)

Prediccions Si associem casa estímul amb una resposta (associativament) quin canvi aprenem més ràpidament? – el intra hem de canviar TOT (si verd era SI i ara SI es vermell, tot esta a la inversa) per tant serà més ràpid adaptarse al extradimensional perque la maeitat dels estímuls mantenen la mateixa associació (Verd gran SI i vermell petit NO) Si aprenem generant i comprovant hipòtesis, quin canvi aprendrem més ràpidament? – la intradimensional (es el que diríem intuïtivament) perque hipòtesi es selecció cap allò rellevnat – atenció davant la mida que es el que ens ajuda a

Pensament I Resolució De Problemes Bloc 2: INFERÈNCIES INDUCTIVES i presa de decisions classificar, si el canvi es intra com ja teníem la atenció sobre aquesta dimensió, serem més sensibles davant un canvi en aquesta dimensió, que es la rellevnat, i ens adonem abans)

Gràfic Colors blaus (interferència buble fonològic): fosc canvi intradimensional (jo) vs. fluix canvi extradimensional – en fase 2 s’ha tardat més quan el canvi era intradimensional (s’ajusta a la teoria associativa) – interferència (repetir “pensament” es del mateix estil que tasca per tant afecta més Clors verds (interferència motora): fosc canvi intradimensional vs. fluix canvi extradimensional – en fase 2 es veu que al reves, s’ha tardat menys adapatar-se al canvi intradimensional (generació hipotesis) – patró similar quan no hi havia cap tipus d’interferència que amb interferència motora (dibuixar “O” a la taula)

Llibre de Kahneman i Tversky

Heurístic en els judicis de probabilitat Judicis basats en la representativitat (similitud al prototip o estereotip), en l’accessibilitat de la informació (notícies, rumors... – Kahneman i Tversky) o en la facilitat de simulació. Podem generar biaixos sistemàtics o inferències il·lusòries – en memòria també tenim aquestes il·lusions (com a reconstrucció) – (en memòria tenim americà del nord i sud mes cèntriques)  Heurístic de representativitat: Procediment que permet fer judicis de probabilitat o frequencia i/o pendre decisions a partir d’una estimació intuïtiva del grau de similitud ... Si dades no diuen res – no es informativa i la probabilitat a posteriori seria igual a la prèvia NEGLIGENCIA de les probabilitats prèvies: biaixos sistemàtics de no tenir en compte les probabilitats prèvies, només les dades – el nostre judici es basa nomes amb la representativitat sense tenir en compte l’altra informació estadística que ens havien donat – resultat positiu de malaltia sembla més representatiu i no tenim en compte ...