TEMA 9 Els governs i les polítiques de tipus de canvi PDF

Preview

Summary

Download TEMA 9 Els governs i les polítiques de tipus de canvi PDF

Description

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

9.1. LES INTERVENCIONS PÚBLIQUES EN EL MERCAT DE CANVIS................................................. 1 9.1.1. Objectius ......................................................................................................................................................... 1 9.1.2. Instruments ................................................................................................................................................... 1 9.2. REGIM O SISTEMA DE TIPUS DE CANVI ................................................................................... 2 9.2.1. Sistema de tipus de canvi fixa ................................................................................................................ 2 9.2.2. Realineament del tipus de canvi en un sistema de tipus de canvi fixa ................................. 5 9.2.3. Caixes de conversió .................................................................................................................................... 5 9.2.4. Tipus de Canvi Flexible o Flotant ......................................................................................................... 6 9.3. LES EXPERIÈNCIES DE DOLARITZACIÓ ................................................................................... 7 9.3.1. Concepte ......................................................................................................................................................... 7 9.3.2. Problemes de la dolarització .................................................................................................................. 7 9.3.3. Avantatges de la dolarització ................................................................................................................. 7 9.4. RÈGIMS O SISTEMES DE TIPUS DE CANVIS VIGENTS A L’ACTUALITAT ................................. 9 9.5. TIPUS DE CANVI FIXA VERSUS TIPUS DE CANVI FLOTANT ................................................ 10 9.5.1. Avantatges del tipus de canvi fixa ..................................................................................................... 10 9.5.2. Desavantatges del tipus de canvi fixa .............................................................................................. 10 9.5.3. Avantatges del tipus de canvi flotants ............................................................................................. 11 9.5.4. Desavantatges del tipus de canvi flotants ...................................................................................... 11 9.6. EL TRILEMA DE MUNDELL-FLEMING O DE LES ECONOMIES OBERTES O LA “TRINITAT IMPOSSIBLE” ............................................................................................................................................ 12

9.1. Les intervencions públiques en el mercat de canvis Per política canviaria s’entén la intervenció dels governs als mercats de canvis per influir en el tipus de canvi de la seva moneda. En general les competències per les intervencions en el mercats de canvis son dels governs i/o dels bancs centrals: el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (ECOFIN) i el Banc Central Europeu (BCE) a l’eurozona i el Departament del Tesor (United States Department of the Treasury) i la Reserva Federal (Federal Reserve System, FED) als EEUU. 9.1.1. Objectius L’objectiu de la política canviaria, de les intervencions als mercats de canvis, acostuma a ser l’estabilitat del tipus de canvi (evitar la volatilitat pel seu efecte negatiu sobre el comerç exterior i els moviments de capital), mantenir un determinat tipus de canvi (tipus de canvi fixa), impedir una apreciació excessiva del tipus de canvi (evitar una sobrevalorització del tipus de canvi pel seu efecte negatiu sobre les exportacions) o depreciar la moneda (subvalorització del tipus de canvi per guanyar competitivitat). 9.1.2. Instruments Hi ha moltes maneres d'intervenció:  directa: per mitjà de la compra/venda de divises al mercat de canvis (Il·lustració 1).  indirecta: a través del control de canvis / limitació a convertibilitat de les monedes, de la política monetària (tipus d'interès,...);

Novembre 2020

Pàgina 1

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

A la Il·lustració 1 es mostra com el banc central pot intervenir en el mercat de divises per sostenir un tipus de canvi diferent del que en surt del mercat (de l’equilibri de les corbes d’oferta i demanda). Així per assolir un tipus de canvi 1 € = 1,39 $, per sobre el d’equilibri (1€=1,29$), cal que el banc central compri l’excés d’oferta de euros. De la mateixa manera, per tenir un tipus de canvi de 1 € = 1,19 $ el banc central ha de proporcionar l’excés de demanda venent euros. Il·lustració 1: Intervencions als mercats de canvi.

En el cas de intervencions directes, quan cal sostenir el tipus de canvi comprant la nostra moneda (a canvi d’altres divises), primer hem de tenir divises (moneda estrangera) i això es pot aconseguir a través de les reserves (es una de les funcions de les reserves/liquiditat d'un país) o a través de préstecs (normalment swaps de monedes).

9.2. Regim o sistema de tipus de canvi Per regim o sistema de tipus de canvi (exchange-rate regime) entenem la gestió que el país fa del tipus de canvi i especialment la manera en que un país gestiona la relació de la seva moneda amb les altres divises (de fet, amb la principal moneda pel que fa a les seves relacions internacionals) i amb el mercat de canvis. Hi ha dos grans sistemes o règims de tipus de canvi:  tipus de canvi fixa en relació a una altre moneda (o cistella de monedes);  tipus de canvi flexible o flotant a on es el mercat el que determina el tipus de canvi. 9.2.1. Sistema de tipus de canvi fixa Amb un sistema de tipus de canvi fixa (fixed exchange-rate system o pegged exchange rate): el país vincula la seva moneda, a un tipus fixa, anomenat tipus de canvi oficial, central o pivot, amb una altre moneda de referència com el dòlar o l’euro (cas de la corona danesa), una cistella de monedes (iuan xinés) o l’or i es compromet a intervenir el mercat de divises per mantenir el tipus de canvi oficial. Normalment el compromís es mantenir el tipus de canvi entorn del tipus oficial, central o pivot amb una banda o marge de fluctuació. La Il·lustració 2 explica la intervenció en un mercat de divises per mantenir el tipus de canvi oficial

Novembre 2020

Pàgina 2

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

Il·lustració 2: Intervenció en un mercat de divises per mantenir el tipus de canvi oficial

Situació 1: El tipus de canvi de mercat coincideix amb el tipus de canvi oficial

Tipus de canvi (1€=X$) Demanda d’€

Situació 2: El tipus de canvi de mercat es mes baix (per exemple, 1,1$) que el tipus de canvi oficial A aquesta situació de mercat, al tipus de canvi oficial 1€=1,2$ i ha un excés d’oferta d’euros. Cal que el banc central compri euros en una quantitat equivalent a l’excés d’oferta. Llavors l’euro es pot comprar i vendre a 1€=1,2$ Tipus de canvi (1€=X$) Demanda d’€

Oferta d’€

Tipus de canvi oficial = 1€ = 1,2$

1,2$

Situació 3: El tipus de canvi de mercat es mes alt (per exemple, 1,3$) que el tipus de canvi oficial A aquesta situació de mercat, al tipus de canvi oficial 1€=1,2$ i ha un excés de demanda d’euros. Cal que el banc central vengui euros en una quantitat equivalent a l’excés de demanda. Llavors l’euro es pot comprar i vendre a 1€=1,2$ Tipus de canvi (1€=X$) Demanda d’€ Oferta d’€

Oferta d’€

Tipus de canvi oficial = 1€ =

Tipus de canvi oficial = 1€ = 1,2$

Quantitat Quantitat demandada ofertada d’€ d’€

Quantitat ofertada d’€

Excés d’oferta Quantitat

Quantitat Quantitat

Novembre 2020

Pàgina 3

Excés de demanda Quantitat demandada d’€

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

Exemples de sistemes de tipus de canvi fixa amb marge de fluctuació: • Al Sistema de Bretton Woods (1945-1971) els països fixaven la seva moneda amb el dòlar dels EEUU amb una banda o marge de fluctuació de +/- 1%. El 19 de Juliol de 1959 el tipus de canvi de la peseta es va fixar en 1 dòlars = 60 pesetes. • Al Sistema Monetari Europeu (1979-1998) els països fixaven els tipus de canvi de les monedes amb una banda de fluctuació que podia ser del +/- 2,25%, +/-6 % i +/- 15 %. • Amb l’actual Mecanisme Europeu de Tipus de Canvi (European Exchange Rate Mechanism - ERM II) els països de la Unió Europea que no tenen l’euro com a moneda poden fixa el tipus de canvi amb l’euro amb un marge de fluctuació del +/-15%. Dinamarca va fixar el tipus de canvi a 7,46038 corones daneses per euro (tipus de canvi central) amb un marge de fluctuació del +/- 1% el que vol dir que la corona danesa pot fluctuar entre 7,5349 (banda màxima) i 7,3858 euros (banda mínima). A la Il.lustració 3 es pot veure l’evolució del tipus de canvi de la corona danesa del 1999 al 2020. Es veu com el tipus de canvi ha estat sempre molt a prop del tipus central (7,46) i sempre entre 7,5349 (banda màxima) i 7,3858 euros (banda mínima). Il·lustració 3: Evolució del tipus de canvi de la corona danesa (1 € = X,XX corones daneses), 1999-2020

FONT: Elaboració pròpia en base a dades del BCE.

Novembre 2020

Pàgina 4

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

9.2.2. Realineament del tipus de canvi en un sistema de tipus de canvi fixa Els sistemes de tipus de canvi fixes permeten canviar els tipus de canvi oficial, pivot o central. Això es fa quan es pensa que el tipus de canvi oficial ja no es realista (per exemple, per la inflació) i/o quan el tipus de canvi de mercat es situa permanentment prop de una de les bandes de fluctuació. Quan hi ha un canvi del tipus de canvi fixa, un realineament del tipus de canvi, (realignment of exchange rates) parlem de revaluació (si la moneda guanya valor) o devaluació (si en perd). Les expressions apreciació i depreciació els fem servir pels canvis en el mercat. La Il·lustració 4 ens mostra l’evolució del tipus de canvi pesseta/marc alemany del 2 de juny al 22 de novembre de 1992. En aquest període la pesseta tenia un tipus de canvi fixa amb una banda de fluctuació del +/-6%. Al mateix període es van produir dos realineaments del tipus de canvi central: dos devaluacions de la pesseta. Il·lustració 4: La pesseta i el marc alemany al sistema de tipus de canvi fixes amb banda de fluctuació del SME

FONT: La Vanguardia, 23 de Novembre de 1992 9.2.3. Caixes de conversió La caixa de conversió (currency boards) es pot considerar com una modalitat extrema de tipus de canvi fixa. La caixa de conversió es un acord monetari pel qual l’autoritat monetària que emet bitllets i monedes convertibles en una moneda estrangera (anomenada moneda de reserva) a un tipus de canvi fixa de manera que el diner (moneda nacional) en circulació es igual a las reserves internacionals del país. Es una especia de patró-or en el que la moneda ara te una relació fixa amb un altre moneda (normalment el dòlar dels EEUU). En un règim de caixa de conversió tothom pot canviar moneda del país per la moneda estrangera sense cap restricció. A l’Argentina quan hi havia un regim de caixa de conversió la llei deia que; ...en todo momento, las reservas de libre disponibilidad del Banco Central de la República Argentina en oro y divisas extranjeras, serán equivalentes a por lo menos el 100% de la base monetaria (artº 4º de la Ley de Convertibilidad de 1991). De la mateixa manera: L'objectiu de la política monetària de Hong Kong és l'estabilitat de la moneda, que es defineix com un valor estable de la moneda de Hong Kong, en termes del sue tipus de canvi en el mercat de divises enfront del dòlar dels EEUU, al voltant de 7,80 dòlars de Hong Kong per 1 dòlar dels EEUU. L'estructura del sistema monetari es caracteritza pels acords de la Caixa de compensació, que requereix que la base monetària en dòlars de Hong Kong sigui 100 per cent recolzada per les reserves de dòlars del país (Honk Kong Monetary Autority a http://www.hkma.gov.hk). Novembre 2020

Pàgina 5

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

Les caixes de conversió poden substituir als bancs centrals (es lo normal) o be coexistir en els bancs centrals. En aquest cas el banc central controla les institucions financeres però no la massa monedaria en circulació ni el tipus de canvi. Taula 1: Experiències de Caixes de Conversió (currency boards)

País Illes Malvines

Data d’inici 1899

Moneda de Reserva Lliure esterlina

Bermudes Gibraltar Hong Kong

1915 1927 1983

Dòlar dels EEUU Lliure esterlina Dòlar dels EEUU

Brunei Bòsnia i Hercegovina

1973 1997

Dòlar de Singapur Euro

Bulgària Argentina Estònia

1995 1991-2002 1992-2011

Euro Dòlar dels EEUU Marc alemany/Euro

A la Il·lustració 5 següent es veu el tipus de canvi del lev búlgar amb l’euro i la seva estabilitat desprès de l’establiment d’un caixa de conversió amb l’euro al tipus de 1€ = 1,9558 levs. Il·lustració 5: Tipus de canvi del lev de Bulgària amb l’euro, 2000-2020

Font: https://www.ecb.europa.eu/stats/exchange/eurofxref/html/eurofxref-graph-bgn.en.html 9.2.4. Tipus de Canvi Flexible o Flotant Sistema de flotació (floating exchange rate o fluctuating exchange rate) implica que no hi ha cap objectiu de tipus de canvi fixa. El tipus de canvi varia d’acord al mercat de canvis. A la realitat hi ha:  flotació neta o independent (independent float regime) quan no hi ha cap intervenció dels bancs centrals al mercat de canvis  flotació bruta o dirigida (managed float regime i dirty float) quan hi ha intervencions puntuals per evitar grans fluctuacions dels tipus de canvi (però no per a mantenir un tipus de canvi determinat).

Novembre 2020

Pàgina 6

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

Ara estem en condicions de precisar la terminologia:  en un sistema de tipus de canvis flotant o flexible sempre cal parlar de apreciació/depreciació;  en rigor, la revaluació/devaluació es el canvi del tipus centrl, pivot o oficial en un sistema de tipus de canvi fixa (es un decisió de l'autoritat monetària).  qualsevol moviment dins de una banda de fluctuació es també una apreciació/depreciació.

9.3. Les experiències de dolarització 9.3.1. Concepte Per dolarització (dollarization) s’entén la situació en que el residents a un país utilitzen intensivament una moneda estrangera, ja sigui el dòlar dels EEUU o una altre moneda com ara l’euro (alguns parlant d’eurització en aquet cas). La dolarització pot ser pot ser extraoficial o informal quan els residents tenen estalvis en moneda estrangera (de manera legal o il·legal) o utilitzen bitllets en moneda estrangera però hi ha una moneda local que es la moneda de curs legal. Això passa a alguns països d’Amèrica Llatina (per exemple, a Argentina) a on una part important dels dipòsits bancaris son en dòlars dels EEUU. Al 1995 el FMI calculava que a 18 països més del 30% dels dipòsits bancaris estaven en monedes estrangeres (Argentina, Bolívia, Costa Rica, Perú,...) A mes a mes alguns sous i salaris son en dòlars. Pot ser una manera de protegir-se contra la inflació. Hi ha diferents graus de dolarització extraoficial i es poden explicar d’acord a les tres funcions de la moneda:  Unitat de reserva/dipòsit de valor: l’estalvi (dipòsits bancaris a l’interior i al exterior, títols de renda fixa como a bons, obligacions,...) es tenen en dòlars/ els préstecs es tenen en dòlars;  Unitat de compte: els preus, sous, lloguers s’estableixen en dòlars,..  Mitja de pagament: el dòlar s’utilitza per a fer pagaments,... La dolarització es oficial (dolarització total) es quan el país deixa d’emetre una moneda pròpia i utilitza com a moneda de curs legal la d’un altre país. 9.3.2. Problemes de la dolarització Un dels problemes de la dolarització es la pèrdua del ingressos per senyoratge definit com la diferencia entre el valor de la moneda i el cost de produir-lo. Així si un bitllet de 1$ costa aproximadament 3 centaus de dòlar produir-lo, la resta (97 centaus) es un benefici pel govern dels EEUU. Es calcula que el Govern dels EEUU ingressà cada any 25 mil milions de dòlars procedents de la Reserva Federal (banc central dels EEUU) per aquest concepte, un 1,5% del ingressos del govern federal i un 0,35% del PIB americà. Un país dolaritzat, no te política monetària. Això vol dir que no pot baixar tipus d’interès i augmentar la massa monetària davant una situació de crisi. Òbviament tampoc un país dolaritzat pot devaluar o deixar depreciar la moneda quan per competitivitat o te una crisi. Per últim un país dolaritzar no pot finançar els dèficits fiscal amb la “maquina” d’emetre diner. 9.3.3. Avantatges de la dolarització  No hi ha risc de canvi.  En general baixa inflació: més o menys la mateixa inflació que al país de la moneda que s’adopta.  Tipus d’interès mes baixos: Mes o menys les taxes d’interès del país que emet la moneda, mes un “risc país”.

Novembre 2020

Pàgina 7

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

Taula 2: Economies dolaritzades oficialment (Dolarització en el sentit ampli d’utilitzar qualsevol moneda estrangera, no sols el dòlar, com a moneda nacional). Població Estatus polític Moneda PIB Des Economia ($bn) de

Andorra Timor Oriental Equador El Salvador Grenlàndia Kiribati Kosovo Illes Marshall Micronesia Montenegro Nauru Palau Panamà Tuvalu Zimbabwe

Novembre 2020

68,000 1,000,000 16,144,000 6,377,000 57,000 94,000 2,200,000 71,000 135,000 700,000 12,000 19,000 3,864,000 11,000 11.651.000

1.2 0.2 37.2 24.0 1.1 0.1 5.0 0.1 0.3 6.9 0.1 0.1 16.6 0.0 9,3

Independent Independent Independent Independent Territori danès Independent Independent Independent Independent Independent Independent Independent Independent Independent Independent

Euro Dòlar dels EEUU Dòlar dels EEUU Dòlar dels EEUU Corona danesa Dòlar d’Austràlia Euro Dòlar dels EEUU Dòlar dels EEUU Euro Dòlar d’Austràlia Dòlar dels EEUU Dòlar dels EEUU Dòlar d’Austràlia Dòlar dels EEUU

1278 2000 2000 2001 1800 1943 1999 1944 1944 2002 1914 1944 1904 1892 2009

Pàgina 8

ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2020-2021 9. Els governs i les polítiques de tipus de canvi

9.4. Règims o Sistemes de Tipus de Canvis vigents a l’actualitat Taula 3: Règims o Sistemes de Tipus de Canvis vigents a l ’actualitat

Règim Significat Unions Monetàries

El país comparteix la Unió monetària seva moneda amb formal altres països

Països i territoris

 Zona Euro: 19 països (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Portugal i Xipre) mes Vaticà, Mònaco, Sant Marino, Andorra, Kosovo i Montenegro.  Zona franc CFA: 15 països (Camerun, la República Centreafricana, la República del Congo, el Gabon, la Guinea Equatorial, el Txad, Benín, Burkina Faso, la Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Mali, el Níger, el Senegal , Togo i Comores)  Unió Monetària del Carib Oriental (ECCU): 8 països (Anguilla, Antigua i Barbuda, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia i Saint Vincent i les Grenadines)  Zona franc CFP: 3 territoris (Nova Caledònia, la Polinèsia Francesa i Wallis i Futuna)  Àrea Monetària Comuna - Rand: formada per Sudàfrica, Namíbia, Lesotho i Swazilàndia

Unió monetària L’única moneda de de fet o cu...