ELS COSTOS DE L\'EMPRESA PDF

Preview

Summary

EXPLICACIÓ DELS COSTOS A CURT I LLARG TERMINI...

Description

13. Els costos de producció a curt i llarg termini. Economies i deseconomies d’escala. Relació entre corbes de costos a curt i llarg termini: dimensió òptima. 1. INTRODUCCIÓ 2. APLICACIÓ A L’AULA 3. ELS COSTOS A CURT I LLARG TERMINI 3.1 E  LS COSTOS A CURT TERMINI 3.2 ELS COSTOS A LLARG TERMINI

4. LES ECONOMIES D’ESCALA 4.1 EL COST MIG I LES ECONOMIES A ESCALA 4.2 CAUSES DE LES ECONOMIES D’ESCALA 4.3 CAUSES DE LES DESECONOMIES D’ESCALA

5. DIMENSIÓ ÒPTIMA SEGONS LA TEORIA DE COSTOS 5.1 Quantitat de producció òptima 5.2 La maximitzación dels beneficis: la decisió de produir

6. CONCLUSIONS 7. FONTS 7.1 Bibliografia 7.2 Webgrafia 1. INTRODUCCIÓ A l’hora de produir, l'empresa incorre en una sèrie de costos que haurà de valorar adequadament perquè la diferència entre els ingressos que obté i els costos sigui el més gran possible i així complir amb el principal objectiu de les empreses, obtenir beneficis. El nivell de costos s'estudia dins de la microeconomia i és una variable important per a l'empresa, ja que a partir de el preu dels béns que es venen, i conseqüentment de l'ingrés obtingut, i del cost, l'empresari decidirà quina quantitat de bé ha de produir .A més, en un entorn cada vegada més competitiu, la reducció dels costos és també un element clau per poder fixar el preu a un nivell que permeti competir al mercat i no tenir pèrdues. L'empresari ha de conèixer la seva estructura de costos i per a això ha d'entendre el concepte de cost, quins tipus de costos existeixen, que diferencia hi ha en funció del termini, com es determina la quantitat de producció òptima en funció dels costos, entre d'altres.

2. APLICACIÓ A L’AULA Segons el decret 142/2008 d’ordenació dels estudis de batxillerat, aquest tema es tracta en els continguts de la matèria d’Economia de la modalitat del batxillerat social. En concret es tracta dins el bloc 2 de continguts: La producció en el subapartat:

1

● Obtenció del cost de producció i del benefici. Interpretació dels efectes en l'estructura de costos d'un canvi de dimensió: economies i/o deseconomies d'escala. Segons el decret 187/205 d’ordenació dels estudis secundaris obligatoris aquest tema té relació amb la matèria optativa de 4t d’ESO d’economia i l’optative d’economia i emprenedoria del mateix curs i capacita a l’alumne per poder obtenir l’objectiu de la matèria: 6. Determinar per a un cas senzill l’estructura d’ingressos i costos d’una empresa, i calcular-ne el benefici. El tema es treballa dins el bloc de L’empresa i la funció de producció en el subapartat: ● Ingressos, costos i beneficis. Com a activitats es pot proposar la resolució de casos (més senzills en el cas d’alumnes d’ESO) per determinar els diferents tipus de costos de l’empresa i poder obtenir-ne el benefici. D’aquesta manera s’incentiva el treball de la competència matemàtica dins la dimensió resolució de problemes i concretament es pot treballar la competència 2 Competència 2. Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes A nivell de batxillerat, es poden també proposar activitats col·laboratives utilitzant eines digitals com el full de càlcul per graficar les funcions de costos i treballar d’aquesta manera la competència digital i la personal i social.

3. ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ: EL CURT I EL LLARG TERMINI Per tal de trobar una manera de conèixer els costos de l’empresa, necessitem conèixer la funció de producció. Aquesta funció especifica la  relació entre la quantitat de factors utilizats per produir un bé i la quantitat produïda del bé. Per tal de simplificar el model, apliquem una sèrie de supòsits: 1. La funció de producció utilitza dos factors productius, treball i capital. (L i K provinents de la terminologia anglesa L labor i W work). 2. L’empresa haurà de pagar un preu pel treball (salari) i un preu pel capital (cost de la matèria prima, les màquines). El preu dels factors s’accepten com a constants. 3. Els factors que utilitza l’empresa es troben en un mercat de competència perfecta i per tant es coneix el preu.

2

3.1 ELS COSTOS A CURT TERMINI Hi ha diferents tipus de costos depenent del termini en què es prenguin les decisions. De fet el curt i el llarg termini es refereixen a la perspectiva temporal en què s'estenen els plans de l'empresa i guarden relació amb la possibilitat de modificar els factors fixos i reduir els costos de producció. Així, per exemple, les instal·lacions on se situa una fàbrica i l'equip necessari (Maquinària, mobiliari, instal·lacions, etc.) són factors fixos, ja que no poden adaptar-se amb facilitat en un curt termini a les fluctuacions de la producció. Els costos que generen els factors fixos i que no depenen del volum de producció es denominen costos fixos. Com a exemples serien els costos de manteniment, amortització, assegurances ... D'altra banda, els costos que varien amb el nivell de producció i estan associats als factors variables, són els costos variables. Aquests costos estan associats a factors variables com la mà d'obra i les matèries primeres. El cost total és la suma dels costos fixos i els costos variables. • Els costos fixos (CF) són els costos dels factors fixos de l'empresa i, per tant, a curt termini són independents de l'nivell de producció. • Els costos variables (CV) depenen de la quantitat emprada dels factors variables i, per tant, de l'nivell de producció. • Els costos totals (CT) són iguals als costos fixos més els costos variables i representen la menor despesa necessari per a produir nivell d'output. CT = CF + CV Els costos mitjos i els costos marginals

Un aspecte molt important en la realització d’una anàlisi cost-benefici és l’estimació dels costos. És important distingir entre costos mitjos i costos marginals, ja que es pot cometre l’error de fer servir costos mitjos quan seria més convenient utilitzar els marginals. Els costos mitjos són el resultat de dividir el cost total entre el total d’unitats produïdes, mentre que els costos marginals són la variació del cost total quan produïm una unitat més.

Fig 1. Exemple relació costos totals, costos mitjos i costos marginals

3

També podem calcular els costos fixes mitjos (CFMi) que seria dividir els costos fixes entre el nivell de producció; de la mateixa forma els costos variables mitjos (CVMi) serien els costos variables (CV) dividits per la quantitat produïda. Els costos totals mitjos (CTMi) són el cost total (CT = CF + CV) dividit pel nivell de producció (q). Fórmules:

Cmi = CT / q = (CF+CV) / q = CVmi + CFmi

CVmi = CV / q

CFmi = CF / q

El cost total mitjà (Cmi) varia quan s'altera el nivell de producció. A l'augmentar el nombre unitats que es produeixen, el cost total augmenta de forma continuada, però el cost per unitat de producció (cost total mitjà), primer disminueix i arriba a un mínim (estem dividint els costos fixos entre un nombre major d'unitats) i posteriorment creix quan l'empresa arriba a un nivell de producció que entorpeix el procés i ho fa menys eficient per cada unitat produïda de més. A partir del cost total s'obté el cost marginal (CMg). El cost marginal mesura la variació que es produeix en el cost total quan la quantitat produïda s'incrementa en una unitat. CMg = ACT Aq El cost marginal té un comportament especial. En un primer tram aquest és decreixent ja que al produir una unitat més estem repartint els costos fixes entre més unitats. Arriba a un punt en què el cost marginal arriba a 0 i a partir d’aquí comença a créixer degut a que s’arriba a un punt en que produir una unitat més de producte ens provoca uns costos més alts que l’anterior. Aquesta evolució del cost marginal s'explica per l'existència de rendiments creixents en una primera fase, que fan que el cost marginal disminueixi, ja que els nous treballadors contractats podem repartir-se les tasques i especialitzar-se i afegeixen més producció que cost. En una segona fase, els rendiments marginals són decreixents, el que justifica l'augment dels costos marginals a partir d'un cert nivell, ja que els nous treballadors disposen de menys capital (instal·lacions, eines, etc.) amb la qual cosa un nombre major de treballadors ha de repartir-se les eines i potser hauran d’esperar que un company acabi afegint temps d’espera al procès productiu reduint la seva productivitat, el que comporta que els costos marginals augmentin. La forma en «U» de la corba de costos marginals a curt termini, amb un tram decreixent, amb un determinat nivell de producció en el qual aconsegueix un mínim, i a partir d'aquest nivell, amb un tram creixent, descansa en la llei dels rendiments decreixents.

Fig 2. Representació gràfica de les funcions de costos de l’empresa 4

Minimització de costos mitjos La diferència entre costos mitjos i marginals pot ser molt important. Per exemple, imaginem que estem estudiant la possibilitat d’obrir una nova planta en la nostra residència, que ara està buida. A l’hora de calcular quin serà el cost, hem de tenir en compte que hi ha costos fixes que no incrementaran, com el lloguer. En aquest cas, el cost que hem de tenir en compte és el cost marginal, que en aquest projecte d’obrir una nova planta, coincideix amb el cost variable. Si ho analitzem de manera matemàtica obtenim que si la producció d'una unitat addicional fa disminuir el cost mitjà, el cost marginal ha de ser inferior a el cost mitjà. D'altra banda, si la producció d'una unitat addicional fa que augmentin els costos mitjans, el cost d'aquesta unitat (cost marginal) ha de ser més gran que el cost mitjà. Per tant, la corba de costos marginals ha de tallar a la corba de costos mitjans en el seu mínim. Aquesta relació entre el cost mitjà i el cost marginal ens diu que una empresa que pretengui assolir el cost mitjà mínim s'ha de situar en aquell nivell de producció per al qual el cost marginal és igual a el cost mitjà.

Mínim Cmi es dona quan Cmi = Cmg 3.2 ELS COSTOS A LLARG TERMINI Si el producte que una empresa llança al mercat experimenta una demanda creixent, aquesta desitjarà expandir la producció. De forma immediata l'empresa pot fer que la mà d'obra existent treballi hores extraordinàries, i també pot incrementar el nombre d'empleats contractats. A llarg termini, i si continua la pressió de la demanda, els gerents de l'empresa es plantejaran la conveniència d'ampliar les instal·lacions i fins i tot de construir una nova fàbrica. En el llarg termini, no es consideren costos fixos. Podem ajustar el nostre nivell de producció i ajustar la mida de la fàbrica, la inversió en capital i mà d'obra. Com podem veure en el diagrama, això ens dóna opcions il limitades. Depenent de l'escala de producció que triem, cada nivell de la producció estarà associat a noves corbes de costos a curt termini. En el llarg termini, quan s’esgota la infraestructura que tenim, podem passar a un nou nivell de producció, i així successivament. Per tant si els costos depenen de la funció de producció i aquesta a llarg termini es pot ajustar, direm que la diferència en els costos a curt i llarg termini és que en el llarg termini no existeixen costos fixes ja que tots els costos es poden ajustar al nivell que volem.

5

FIG 4. Representació dels costos totals a curt i llarg termini

Amb les corbes de costos mitjos també podem fer el mateix. En el curt termini podem tenir diferents escenaris cada un amb la seva corba de costos mitjos. La unió d’aquestes corbes en el seu punt mínim ens proporciona la corba de costos mitjans a llarg termini CmiLt.

Fig 5. Costos mitjos a curt i llarg termini La corba de costos mitjans a larg termini pot presentar trams creixents, decreixents o constants i això determinarà si l’empresa es troba en una situació d’economies d’escala o de deseconomies d’escala.

4. ECONOMIES D’ESCALA Les propietats tècniques de la producció a llarg termini s'estableixen al voltant del concepte de rendiments a escala. Escala significa la mida de l'empresa mesurat per la seva producció. Els rendiments a escala reflecteixen la resposta del producte total quan tots els factors s'incrementen proporcionalment. Fixant-nos en el comportament de la quantitat produïda d'un bé, direm que hi ha rendiments o economies a escala creixents quan al variar la quantitat utilitzada de tots els factors, en una

6

determinada proporció, la quantitat obtinguda del producte varia en una proporció més gran. Aquest seria el cas si, al doblar les quantitats utilitzades de tots els factors, obtenim més del doble del producte. Així mateix, hi ha rendiments constants a escala quan la quantitat utilitzada de tots els factors i la quantitat obtinguda de producte varien en la mateixa proporció. Finalment, direm que hi ha rendiments a escala decreixents quan al variar la quantitat utilitzada de tots els factors en una proporció determinada, la quantitat obtinguda de producte varia en una proporció menor.

Fig 6. Exemple rendiments a escala

4.1 EL COST MIG I LES ECONOMIES A ESCALA A partir d'l'anàlisi de la corba de costos mitjans a llarg termini es pot determinar quin tipus de rendiments a escala té una empresa. Els tres tipus possibles de rendiments (creixents, decreixents i constants) estan en funció de l'evolució dels costos mitjans a llarg termini.

a) L'empresa presenta una corba de costos mitjans decreixents, de manera que una expansió de la producció va associada amb una reducció de el cost unitari. Si se suposen constants els preus dels factors, una disminució de el cost unitari serà conseqüència que el producte creix més ràpidament que les quantitats requerides de factors productius. Freqüentment, al referir-nos a aquest tipus d'empresa, es diu que gaudeix de rendiments d'escala creixents o economies d'escala.

7

b) Si s’'observa que a mesura que augmenta la producció té lloc un increment dels costos mitjans per unitat de producte. Si suposem de nou que els preus dels factors són constants, l'increment en els costos ha de ser degut a el fet que el producte augmenta menys que proporcionalment respecte a l'increment dels factors. En aquest cas hi haurà rendiments d'escala decreixents o deseconomies d'escala.

c) una empresa de costos constants, en la qual els costos mitjans per unitat de producte no varien a l'canviar el volum de producció. En aquest cas, el producte i els factors productius varien en la mateixa proporció i es diu que l'empresa mostra rendiments d'escala constants.

La forma de la corba de CMiL es descriu en funció de les economies i deseconomies d'escala. Quan hi ha rendiments d'escala creixents, l'CMiL disminueix a mesura que augmenta el nivell de producció; quan hi ha rendiments d'escala decreixents, l'CMiL és creixent; quan hi ha rendiments constants d'escala, el CMiL és pla.

Fig 7. Representació relació entre CmiL i economies d’escala

8

4.2 Causes de les economies d’escala Destaquem dues causes com més importants: a) La divisió i especialització de l'factor treball. Una escala de producció més gran permet que es divideixin les tasques i un empleat s'ocupi durant tota la seva jornada d'una part de l'procés concreta amb el que el treballador guanya destresa en aquesta determinada tasca i s'eliminen temps morts entre tasques. Això permet augmentar la productivitat i reduir els costos mitjans b) El millor aprofitament de l'factor capital. Les escales majors permeten l'ús de tecnologies més avançades que tenen un gran cost d'inversió però que poden arribar a reduir fortament el cost per unitat de producte.

4.3 Causes de les deseconomies d’escala A partir d'un determinat volum de producció les empreses es van tornant menys eficients. No és que desapareguin els avantatges anteriors sinó que aquestes arriben als seus límits. Per exemple en el cas de l'treballador especialitzat en passar tota la seva jornada laboral exercint la mateixa tasca pot aparèixer fatiga i desmotivació causa de la monotonia de la tasca. També quan el volum és més gran pot ser que l'adreça no pugui tenir el control ni la coordinació sobre tot el procés. A partir de certa dimensió, augmenten considerablement les reunions de coordinació, els llocs intermedis, la delegació de tasques i s'acaben generant deseconomies de tipus administratiu.

5. DIMENSIÓ ÒPTIMA SEGONS LA TEORIA DE COSTOS 5.1 Quantitat de producció òptima La decisió bàsica que tota empresa ha de prendre és la quantitat que produirà. Aquesta decisió dependrà de el preu a què pugui vendre i de el cost de producció. En el procés que tota empresa segueix per determinar la quantitat de producte que col·locarà al mercat es guia pel desig de maximitzar els beneficis, definits com la diferència entre els ingressos totals i els costos totals: Benefici = Ingressos totals (IT) - Costos totals (CT) El ingreso total (IT) se calcula multiplicando el precio de venta del producto o servicio (P) por el número de unidades vendidas (q). IT = P x q

9

Per determinar la quantitat òptima de producció també necessitem calcular l'ingrés marginal que es defineix com el canvi de l'ingrés total que es produeix quan s'altera en una unitat la quantitat produïda.

L'empresa maximitzadora de beneficis produirà aquella quantitat en què la diferència positiva entre l'ingrés total (IT) i el cost total (CT) és màxima. En aquesta situació l'ingrés marginal és igual a el cost marginal. En termes gràfics el CM es mesura per la pendent de l'CT i l'IM per la pendent de l'IT. El benefici és màxim quan s'igualen ambdues pendents.

Fig. 8 Representació gràfica de IT, CT i beneficis Així doncs, tota empresa que tracta de maximitzar el benefici llançarà al mercat aquella quantitat de producte per a la qual es compleixi la següent condició: Img = CMg L'empresa maximitza el seu benefici total en aquell punt en què no és possible obtenir cap benefici addicional incrementant la producció, i això passa quan l'última unitat produïda afegeix el mateix a l'ingrés total que a el cost total. Cal observar que l'empresa incrementa el benefici total sempre que l'ingrés addicional generat per l'última unitat venuda resulti ser més gran que el seu

10

cost marginal. En conseqüència, l'empresa únicament maximitzarà el seu benefici en aquell nivell de producció en el qual s'equilibra l'ingrés marginal i el cost marginal.

5.2 La maximització dels beneficis: la decisió de produir Si tal i com hem dit: Benefici (B) = Ingressos totals (IT) - Costos totals (CT) En relació amb aquesta expressió cal plantejar tres possibilitats: 1. Beneficis nuls. 2. Beneficis extraordinaris. 3. Pèrdues. 1. Beneficis nuls (IT = CT → B = 0) Quan l'empresa aconsegueix igualar els ingressos totals i els costos totals, el benefici és igual a zero i es diu que l'empresa obté beneficis nuls. 2. Beneficis extraordinaris (IT> CT → B> 0) els ingressos totals siguin superiors als costos totals. En aquest cas direm que l'empresa obté beneficis extraordinaris, en el sentit que són superiors als normals de l'explotació. 3. Pèrdues (IT...