13. Els primers freds PDF

Preview

Summary

Comentari complert dels Primers Freds....

Description

ELS PRIMERS FREDS A) Fitxa tècnica Nom: Els primers freds Autor: Miquel Blay Data d’execució: 1892 Tipus d’obra: escultura exempta Materials: marbre blanc Tècnica: talla Estil artístic: Realista /Modernisme/Simbolisme Identificació del tema: anecdòtic i costumista Ubicació original: Exposició Nacional de Madrid de 1892 Ubicació actual: MNAC (Barcelona) B) Context històric Context social/ polític/ econòmic L’aparició del modernisme a Catalunya es data entre el 1888, amb l’Exposició Universal, i el 1898, amb la pèrdua de les últimes colònies. Aquest estil fou impulsat pel mecenatge privat, que després es va anar veient desplaçat pels poders públics, sobretot la Mancomunitat, la qual establí un programa cultural que donava preferència a l’ús del català i a la catalanitat com a element diferenciador. El modernisme fou un art plenament al servei de la burgesia. En un moment en què el sentiment nacionalista era molt fort, el Modernisme intentava trobar un estil propi català que donés continuïtat a la Renaixença, incorporant al mateix temps les noves tendències i avantguardes europees. En el procés de creació d‘Els primers freds, l'escultor primer duu a terme una versió amb les figures vestides i després una altra amb les figures nues, que és la definitiva. Ambdues versions són fetes a Roma. C) Descripció formal Descripció: Es tracta d‘un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena, ambdós asseguts en un banc i completament nus. Composició: En la seva posició, l’ancià mostra una composició quasi simètrica –amb una inclinació lleu del cap-, marcada per angles i línies rectes. La nena, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra. 1

En general, les línies verticals corresponen a l'home mentre que les diagonals formen part del cos més indefens de la nena. L'estructura de l'escultura està formada per un rectangle horitzontal, que correspon al banc, sobre el qual reposa un triangle rectangle. El cos de la nena i els dos caps marquen la diagonal d'aquest triangle. Les cames de la nena formen una altra diagonal que, perllongada, s'uniria al vèrtex superior del triangle. El braç i la cama que l'home té junt a la nena formen el costat vertical del triangle. Modelatge: En el tractament, l’escultor aplica un grau alt de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s’evidencia en l’anatomia de l’ancià, especialment en la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn. Tota aquesta força, en canvi, es transforma en tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual és coneguda per l’artista a partir de l’sfumatto o non finito, tècnica amb la qual s’aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia. -Moviment i expressió: El conjunt és estàtic però molt expressiu. Cal destacar el naturalisme extraordinari amb què l’artista aconsegueix captar la sensació de fred en el rostre de l’ancià, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i també en el coll, en l’intent de superar l’adversitat. Les mans també són molt expressives, entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa. En canvi, a la versió en bronze les figures estan vestides i transmeten més sensació d'orgull. Llum i color: El delicat modelat de l’escultura, que dóna als cossos unes formes suaument esfumades, fa que la llum sigui difusa, donant més verisme a la sensació de fred que pateixen els protagonistes. D) Significat i funció de l’obra Iconografia i iconologia: Els primers freds supera la simple consideració d’escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència, la infantesa i la vellesa. El vell mira l’espectador, mostra voluntat de superar el patiment per protegir la noia. La nena centra tota l’atenció en l’ancià, mentre aquest observa l’espectador, resignat però digne. Ella busca la protecció de l'ancià, recolzant tendrament el cap en la seva clavícula, i plega els dos peus, en una postura que reflecteix timidesa i indefensió. Un detall que mostra la indefensió de la nena i contribueix a expressar tendresa és el fet 2

que no arriba de peus a terra. Les cames també estan molt juntes per a protegir-se millor del fred, però a més estan en direcció a l'home, com buscant la seva escalfor. L’ancià presenta una musculatura robusta que anys enrere era útil, però que ara, per la seva mirada trista i resignada, sembla que assumeixi la debilitat de la seva nova posició. La nena, en canvi, delicada i tendra, mostra una actitud d’indefensió i temor, i tomba el cap vers l’ancià. Per donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme, l’autor presenta ambdós personatges completament nus, aspecte que li permet incidir en el seu estat d’indefensió. La finalitat que perseguia l’artista català va ser la d’invitar l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida, i per això es val de l’excel.lent expressivitat dels personatges. Queda plasmat, amb un cru realisme, la pobresa i la misèria que pateix la humanitat. Simbolisme: El "fred" no és únicament una baixa temperatura en aquesta escultura sinó que també pot representar els mals temps que vénen, política i socialment, i es pot referir al pas del temps, als freds de la mort de l'home gran, respecte a la joventut de la nena. Les edats de l'home, la joventut i la vellesa, són presents en forma de les dues figures. L'estat d'indefensió que mostren pot fer referència a un contingut social, de reivindicació de les classes populars, que estava de moda en aquell any, amb nombroses obres d'aquests temes com Vaga d'obrers a Biscaia, de Vicente Cutanda; Altra Margarida, de Joaquim Sorolla; Sala d'hospital, de Lluís Jiménez; etc. En aquesta obra contrasten el realisme de l'home amb l'idealisme de la nena, dues tendències entre les quals es debat l'obra de Blay i la de Llimona. La tècnica molt depurada i l'expressivitat dels personatges són característiques d'aquesta obra característiques del seu autor. Es tracta d'una de les primeres obres simbolistes d'Espanya i comença a introduir allò que després serà el modernisme. Funció/ Lloc que ocupa: Blay va realitzar aquesta obra a Roma i l’exposà per primer cop a Madrid, on va tenir un gran èxit. L’obra fou presentada a l’Exposició de Madrid l’any 1892 i cobert d’elogis, Miquel Blay obtingué una medalla d’or. Va obtenir menció extraordinària a l’exposició de Belles General de Belles Arts de Barcelona de 1894. Precedents i influències posteriors La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en el tractament del marbre, perquè marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica del non finito en el rostre de la nena. La influència de Rodin s’aprecia en el dibuix del cap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena i l’anecdotisme del banc. La cara de l'home està inspirada en una escultura de Victor Hugo que va fer Rodin. Rodin és encara en la seva època primerenca, i és aquesta època la que influeix Blay en aquesta escultura.

3

La idea no és completament original, el tema s'inspira en l'obra Edip a Colonna (1882), de Dominique Jean Hugues, realitzada en marbre blanc i al qual una dona jove vestida recolza el cap en l'espatlla d'un home barbut, més gran, amb pantalons i tors descobert, que mira endavant. L'escultura de Hugues però, representa un tema mitològic i de la literatura clàssica, i els personatges són Èdip i la seva filla Antígona, mentre que Blay els converteix en anònims, allunya les seves edats i els desvesteix. E) ESTIL ARTÍSTIC I AUTOR Estil artístic. Característiques generals de l’estil: Els primers freds, malgrat pertànyer més al corrent realista, obeïa al desig del modernisme, de portar la modernitat artística a Catalunya. Es tracta d'una escultura encara realista, però que ja vol ser modernista i incorpora novetats respecte a les realistes tradicionals. El modernisme no s'havia definit encara clarament, però ja existia un desig de donar continuïtat a l'estil de la Renaixença catalana, tot i que incorporant les avantguardes europees com, per exemple, el romanticisme i el simbolisme, el desig de deixar de copiar la realitat (anècdotes o obres monumentals) per a expressar idees o símbols. L'escultura catalana de l'època s'inspirava molt del simbolisme de Rodin, que va renovar el llenguatge escultòric. La versió en marbre pertany a l'idealisme, un corrent potenciat per Josep Llimona i el Centre Artístic de Sant Lluc, mentre que la de bronze és una síntesi entre el realisme, l'idealisme i conté elements de Rodin (detallisme exagerat, cap de l'home, anecdotisme del banc, etc.), al que Blay va conèixer al seu viatge a París. El contrast entre realisme, simbolisme i idealisme d’aquesta obra va significar la transició de l’academicisme a la modernitat escultòrica, present, per exemple, en l’obra de Josep Llimona i Enric Clarasó. L’escultura catalana de finals del XIX s’inspirava en les novetats que provenien de París, sobretot en el simbolisme de Rodin, que fou el gran renovador del llenguatge escultòric de l’època. -L’autor: Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot. El 1888 va anar a París, ciutat on va viure fins a l’any 1906. Entre el 1890 i el 1894 l’escultor va visitar Roma, període de temps en el que va adquirir una sòlida formació artística que li va valer el reconeixement de les seves obres mitjançant nombrosos premis nacionals i internacionals. El 1906 es va instal·lar a Madrid, va abandonar l’estil modernista de la seva primera etapa i es va caracteritzar per un academicisme pròxim al realisme. Nomenat acadèmica espanyol a Madrid el 1909 i, posteriorment, a Roma el 1924, va rebre nombrosos encàrrecs públics que va compaginar amb la seva tasca de mestre escultor.

4

Altres obres del mateix autor: Perseguint la il·lusió, Cançó popular -grup escultòric del palau de la Música Catalana de Barcelona.

5...