Title | TEMA 5.3. Adaptació a climes freds |
---|---|
Course | Salut i Ambient |
Institution | Universitat Autònoma de Barcelona |
Pages | 5 |
File Size | 261.1 KB |
File Type | |
Total Downloads | 47 |
Total Views | 139 |
Apuntes realizados con el material visto a clase y las aportaciones del docente....
SALUT I AMBIENT
Tania Mesa González
3º CURS BIOLOGIA
UAB
TEMA 5: ADAPTACIÓ A CLIMES FREDS L’orígen
del
gènere
Homo es situa en climes càlids durant Würmià (70.000 mil anys aprox) es desplaça a climes freds en les latituds intermèdies i altes Neandertals a Europa i el pròxim Orient. -
No obstant per l’orígen veiem que les poblacions estan més adaptades al calor.
Colonització de la zona àrtica: -
Les restes arqueológiques indiquen que la presència en aquesta regió és de 10-12 mil anys, període de la 3º glaciació del Wurm.
ESTRATÈGIES BIOLÒGIQUES DE LES POBLACIONS QUE VIUEN EN CLIMES FREDS: Es donen dues estratègies: 1. Augmentant la producció de calor 2. Disminuir la pèrdua de calor
TERMOGÈNESI: RESPOSTA METABÒLICA: -
Es dona una correlació negativa entre TMB i la Tª mitjana anual:
-
TMB les seves variacions es poden explicar per adaptacions als climes freds.
Si té fred el metabolisme d’un individu augmenta.
Inuit tenen el metabolisme més alt de totes les poblacions humanes adaptació. També pot ser er la alimentació rica en greixos i proteïnes.
-
Aclimatació metabòlica ajustament mitjançant l’alimentació augmenta la producció de calor i permet el manteniment elevat de la Tª a la pell.
-
↑Metabolisme segueix de la ingesta d’aliments.
Del 10-35% de la termogènesi acompanya a la digestió, absorció, distribució i emmagatzemen els nutrients.
L’efecte tèrmic dels nutrients es diferent en els aliments major en els hidrats de carboni i les proteïnes que en els greixos.
TERMOGÈNESI: RESPOSTA HORMONAL. Les poblacions indígenes circumpolars de Sibèria mostren increment de T4 lliure en més quantitat que les poblacions no indígenes del mateix lloc. -
↑ T4 = ↑ TMB
-
Inuits incrementen TBM en relació a la aclimatació a la dieta , mentre que en les poblacions circumpolars se Sibèria (Evenki i Russos dieta similar) es relaciona amb una aclimatació a partir de la funció tiroidea.
TERMOGÈNESI: TEIXIT GRAS BRU. -
Som l’espècie que més teixit adipós tenim al néixer.
-
BAT (Teixit adipós marrò) / WAT (teixit adipós blanc)
BAT ric en vasos sanguinis i mitocòndries. Les cèl·lules del teixit generen calor per estimulació del SNS i de la tiroides.
Es molt important perquè els nadons recent nascuts no poden tremolar, per tant necessiten altres mecanismes per a conservar el calor.
Format per cèl·lules amb moltes mitocòndries activitat metabòlica forta.
No es especialment important en humans es forma a les 17-20 setmanes de vida intrauterina fins al 1er any d’edat. En adults gairebé no hi ha BAT. Inuits i Saami es manté durant tota la vida, igual que en persones que viuen en climes freds.
-
Les espècies adaptades al fred tenen molt BAT i poc WAT al néixer.
-
Molts mamífers ni tan sols tenen WAT fis després del naixement.
-
Teixit bru la combustió de lípids no està acoblada a la fosforilació, per tant no produeix ATP, si no que produeix energia en forma de calor, necessària per als períodes llargs d’hibernació.
En els recent nascuts (3%) es troba en voltant del múscul del coll, sota la clavícula i aixella, al voltant dels vasos intercostals i entre la tràquea i l’esòfag.
-
WAT la seva gran quantitat en humans es una excepció en mamífers: 1. Hipòtesis aïllament al fred per compensar la manca del pèl corporal. 2. Hipòtesis reserva energètica pel gran increment cerebral de la nostra espècie.
DISMINUCIÓ DE LA PÈRDUA DE CALOR: RESPOSTA VASCULAR. -
Les poblacions adaptades al fred alts latituds del hemisferi Nord (Europees i Mongoloides:
Pressenten una aclimatació vascular local més en Inuits.
Exposició al fred reflex del caçador. 1. Vasocontricció artèries cutànies 2. Vasodilatació reescalfament i re-oxigenació de les extremitats.
NEANDERTHALS: -
No tenien una cara adaptada al fred:
L’expansió del sinus maxil·lar pot haver tingut un paper clau en la supervivència de condicions extremes al fred.
El volum del sinus és subtancialment més petit en comparació amb els homos adaptats a les zones temperades.
POBLES ADAPTATS AL FRED: Aborígens autralians: -
Austràlia central
-
Estrès ambiental limitacions de recursos nutricionals i aigua.
-
Dia adaptació a la calor
-
Nit adaptació al fred.
Dormen gairebé nus al terra
↓ conductància tèrmica aïllament de l’organisme l’hipotàlem (Tª disminueix) també en Bosquimans.
↓temperatura de la pell i taxa metabòlica.
No tremolors No despesa metabòlica.
aclimatació per aïllament en
Inuits: -
Àrtic
-
Temperatures de fins -46ºC a -31ºC.
-
L’estiu són dos mesos de llum continua i l’hivern està completament ausent de llum.
-
Adaptació: 1. Cultural/tecnològica : a) Refuig iglús parets fetes de bigues de costella de balena cobertes amb una doble capa de pell de foca i molsa. b) Roba amb pell de caribú ajuda a l’aïllament i es més flexible i menys pesada. Durant la caça o pesca porten els peus i mans nues estrès pel fred. 2. Fisiològica augmenta el metabolisme cel·lular sense tremolar afecta a core i no a la pell. El teixit adipós bru es manté en els adults ↑BMR adaptativa i sobretot per la dieta rica en proteïna i greix. La temperatura perifèrica creix alt contingut de glòbuls vermells que milloren el sistema vascular. La distribució de les glàndules sudorípares es troben a las cara i extremitats....