TEMA 5.3. Adaptació a climes freds PDF

Preview

Summary

Apuntes realizados con el material visto a clase y las aportaciones del docente....

Description

SALUT I AMBIENT

Tania Mesa González

3º CURS BIOLOGIA

UAB

TEMA 5: ADAPTACIÓ A CLIMES FREDS L’orígen

del

gènere

Homo es situa en climes càlids  durant Würmià (70.000 mil anys aprox) es desplaça a climes freds en les latituds intermèdies i altes  Neandertals a Europa i el pròxim Orient. -

No obstant per l’orígen veiem que les poblacions estan més adaptades al calor.

Colonització de la zona àrtica: -

Les restes arqueológiques indiquen que la presència en aquesta regió és de 10-12 mil anys, període de la 3º glaciació del Wurm.

ESTRATÈGIES BIOLÒGIQUES DE LES POBLACIONS QUE VIUEN EN CLIMES FREDS: Es donen dues estratègies: 1. Augmentant la producció de calor 2. Disminuir la pèrdua de calor

TERMOGÈNESI: RESPOSTA METABÒLICA: -

Es dona una correlació negativa entre TMB i la Tª mitjana anual: 

-

TMB  les seves variacions es poden explicar per adaptacions als climes freds.

Si té fred el metabolisme d’un individu augmenta. 

Inuit  tenen el metabolisme més alt de totes les poblacions humanes  adaptació.  També pot ser er la alimentació rica en greixos i proteïnes.

-

Aclimatació metabòlica  ajustament mitjançant l’alimentació  augmenta la producció de calor i permet el manteniment elevat de la Tª a la pell.

-

↑Metabolisme segueix de la ingesta d’aliments. 

Del 10-35% de la termogènesi acompanya a la digestió, absorció, distribució i emmagatzemen els nutrients.



L’efecte tèrmic dels nutrients es diferent en els aliments  major en els hidrats de carboni i les proteïnes que en els greixos.

TERMOGÈNESI: RESPOSTA HORMONAL. Les poblacions indígenes circumpolars de Sibèria mostren increment de T4 lliure en més quantitat que les poblacions no indígenes del mateix lloc. -

↑ T4 = ↑ TMB

-

Inuits  incrementen TBM en relació a la aclimatació a la dieta , mentre que en les poblacions circumpolars se Sibèria (Evenki i Russos  dieta similar) es relaciona amb una aclimatació a partir de la funció tiroidea.

TERMOGÈNESI: TEIXIT GRAS BRU. -

Som l’espècie que més teixit adipós tenim al néixer. 

-

BAT (Teixit adipós marrò) / WAT (teixit adipós blanc)

BAT  ric en vasos sanguinis i mitocòndries. Les cèl·lules del teixit generen calor per estimulació del SNS i de la tiroides. 

Es molt important perquè els nadons recent nascuts no poden tremolar, per tant necessiten altres mecanismes per a conservar el calor.



Format per cèl·lules amb moltes mitocòndries  activitat metabòlica forta.



No es especialment important en humans  es forma a les 17-20 setmanes de vida intrauterina fins al 1er any d’edat.  En adults gairebé no hi ha BAT.  Inuits i Saami  es manté durant tota la vida, igual que en persones que viuen en climes freds.

-

Les espècies adaptades al fred tenen molt BAT i poc WAT al néixer.

-

Molts mamífers ni tan sols tenen WAT fis després del naixement.

-

Teixit bru  la combustió de lípids no està acoblada a la fosforilació, per tant no produeix ATP, si no que produeix energia en forma de calor, necessària per als períodes llargs d’hibernació. 

En els recent nascuts (3%) es troba en  voltant del múscul del coll, sota la clavícula i aixella, al voltant dels vasos intercostals i entre la tràquea i l’esòfag.

-

WAT  la seva gran quantitat en humans es una excepció en mamífers: 1. Hipòtesis  aïllament al fred per compensar la manca del pèl corporal. 2. Hipòtesis  reserva energètica pel gran increment cerebral de la nostra espècie.

DISMINUCIÓ DE LA PÈRDUA DE CALOR: RESPOSTA VASCULAR. -

Les poblacions adaptades al fred  alts latituds del hemisferi Nord (Europees i Mongoloides: 

Pressenten una aclimatació vascular local  més en Inuits.



Exposició al fred  reflex del caçador. 1. Vasocontricció  artèries cutànies 2. Vasodilatació  reescalfament i re-oxigenació de les extremitats.

NEANDERTHALS: -

No tenien una cara adaptada al fred: 

L’expansió del sinus maxil·lar pot haver tingut un paper clau en la supervivència de condicions extremes al fred.



El volum del sinus és subtancialment més petit en comparació amb els homos adaptats a les zones temperades.

POBLES ADAPTATS AL FRED: Aborígens autralians: -

Austràlia central

-

Estrès ambiental  limitacions de recursos nutricionals i aigua.

-

Dia  adaptació a la calor

-

Nit  adaptació al fred. 

Dormen gairebé nus al terra



↓ conductància tèrmica  aïllament de l’organisme l’hipotàlem (Tª disminueix)  també en Bosquimans.



↓temperatura de la pell i taxa metabòlica.



No tremolors  No despesa metabòlica.

 aclimatació per aïllament en

Inuits: -

Àrtic

-

Temperatures de fins -46ºC a -31ºC.

-

L’estiu són dos mesos de llum continua i l’hivern està completament ausent de llum.

-

Adaptació: 1. Cultural/tecnològica : a) Refuig  iglús  parets fetes de bigues de costella de balena cobertes amb una doble capa de pell de foca i molsa. b) Roba  amb pell de caribú  ajuda a l’aïllament i es més flexible i menys pesada. Durant la caça o pesca porten els peus i mans nues  estrès pel fred. 2. Fisiològica  augmenta el metabolisme cel·lular sense tremolar  afecta a core i no a la pell.  El teixit adipós bru es manté en els adults  ↑BMR adaptativa i sobretot per la dieta rica en proteïna i greix.  La temperatura perifèrica creix  alt contingut de glòbuls vermells que milloren el sistema vascular.  La distribució de les glàndules sudorípares es troben a las cara i extremitats....