TEMA 3 ELS Climes D\' Espanya PDF

Preview

Summary

tema...

Description

Dèlia Bonet Rivelles, 2n BAT A

Els diferents tipus de clima

ELS DIFERENTS TIPUS DE CLIMA 1. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC Clima oceànic o atlàntic i les seves varietats → Influència de l’oceà → Confereix una humitat molt alta durant tot l’any i produeix que sigui dels únics climes d’Espanya que no té l’aridesa dels estius típicament mediterranis. Ubicació on és present el clima oceànic o atlàntic: Terres de Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, l’extrem septentrional de Navarra i la Vall d’Aran. Característiques del clima: Presència freqüent de depressions atlàntiques que produeixen: ● Produeixen precipitacions abundants (1000-2500 mm al llarg de més de 150 dies), malgrat que són més escasses a l’estiu. ● Nuvolositat i humitat ambiental altes. ● Temperatures suaus (Mitjanes anuals que se situen entre els 11 oC i els 15 oC) i amb poca oscil·lació tèrmica. ● Vents dominants de ponent, generalment d'intensitat moderada, malgrat que de vegades poden derivar en galernes[1] i temporals de mar de forta intensitat. Medi natural desencadenat pel clima: Característiques dels rius influenciats per clima oceànic o atlàntic: ● Cabal → Cabalosos i relativament regulars. (L’abundància i la força permeten gran aprofitament energètic. [2] ● Capacitat d’erosió → L’erosió dels vessants de les muntanyes per l’acció de les aigües fluvials seria més intensa si no estiguessin cobertes de vegetació. ● Longitud → Al néixer en muntanyes pròximes a la costa, són curts (A excepció del Miño). ● Desnivell → Salven desnivells considerables des del naixement fins a la desembocadura, a causa d’alta força erosiva que aconsegueix que siguin capaços d’excavar valls estretes o congostos. Formacións vegetals més característiques del clima oceànic o atlàntic: ● El prat natural→ Ocupa els vessants i les fondalades de les valls, s’utilitza per a la pastura del bestiar boví i per els conreus que requereixen humitat (patates, blat de moro i pomeres) ● El bosc temperat caducifoli[3]→ Bosc en part substituït per pins de creixement ràpid, també s’hi han fet extenses repoblacions d'eucaliptus. ● La landa → Vegetació densa de matollar en què abunden el bruc, la gatosa i la ginesta i que es produeix quan els boscos caducifoli secundaris es degraden i els sòls d’aquests es malmeten.

1

Dèlia Bonet Rivelles, 2n BAT A

Els diferents tipus de clima

Varietats del clima oceànic o atlàntic: Varietats → Comprenen un conjunt de regions fins a les quals arriba amb més o menys intensitat la influència de l’oceà, a causa de l’altitud o pel fet de que les seves terres estan completament obertes cap a l’Atlàntic i que cap relleu muntanyós no n’impedeix l’arribada dels fluxos. Varietat de muntanya oceànica: ● Geolocalització →S'extén per bona part del Massís Galaic, les muntanyes de Lleó la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques, els Pirineus navarrés i aragones, fins a les valls dels Pirineus catalans (Aran, Valira i Núria). ● Ubicació → Relleus amb elevades altituds (El que ocasiona descens de les temperatures i precipitacions superiors als 1500 mm anuals, amb nevades freqüents a l’hivern). Varietat oceanica de transició: ● Geolocalització →S’estén per les terres baixes d’Ourense i les situades al nord de Castella i Lleó, Àlaba, la Rioja, Navarra i zones d’Aragó i de Catalunya pròximes als Pirineus. ● Característiques → Clima que presenta una transició entre els climes oceànics i els de l’interior de la Meseta i la depressió de l’Ebre (Rep una clara influència atlàntica, però amb un volum de precipitacions menor, estius força secs i hiverns secs).

2. EL CLIMA CONTINENTAL D'INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA Aquest conjunt climàtic està format pel clima continental o d’interior i les seves varietats. Aquest afecta gairebé tota Castella-la Manxa i Madrid, i afecta extenses zones de transició climàtica entre territoris amb clima d'interior d’influència atlàntica a l’oest, i espais amb clima d'interior d’influència mediterrània cap a l’est. Tots aquests climes es caracteritzen per la seva tendència continental o per la forta oscil·lació tèrmica que hi ha entre els hiverns freds i estius calorosos. Són climes de caràcter mediterrani, per tant, es caracteritzen per l’escassetat de precipitacions.

El clima continental o d’interior: els rius i vegetació: Aquest clima té uns hiverns molt freds, on a vegades es registren algunes de les temperatures mínimes absolutes d’Espanya (Albacete -24 °C). És freqüent els bancs de boira a l’hivern. A l’estiu, és molt calorós i sec, amb temperatures mitjanes de 22,5 °C, però poden assolir màxims de 45 °C, per l’acció de masses d’aire tropical continental saharià. Així doncs, l’oscil·lació o amplitud tèrmica és molt gran.

2

Dèlia Bonet Rivelles, 2n BAT A

Els diferents tipus de clima

Durant tot l’any les precipitacions són escasses, entre 325 i 550 mm. Les precipitacions màximes pertanyen a l’hivern i a la primavera, amb alguna nevada per la influència d’aire polar, i a la tardor, per la influència de precipitacions mediterrànies. L’estiu es caracteritza per la sequedat extrema, malgrat que s’hi poden donar episodis de tempestes originats per depressions tèrmiques. Les condicions d’aquest clima expliquen que els rius siguin irregulars, amb crescudes en èpoques de pluja o desglaç. La vegetació d’alzinars i pinedes predomina a les muntanyes, a les planes en canvi són els arbustos, que formen comunitats denses a les zones humides i estepes seques i espinoses als sectors més àrids. Tradicionalment aquestes terres s’han dedicat al conreu del cereal de secà i a la cria del bestiar.

Les varietats del clima d'interior: Cal destacar que pel que fa a les terres que pertanyen al clima continental o d’interior, cal considerar algunes varietats entre les dues submesetes, la depressió de l’Ebre i les muntanyes interiors.

Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats: Així és com es defineix el clima, de la conca sedimentària de Castella, a la meseta nord, envoltada de relleus molt alts. La temperatura mínima a l’hivern durant més de 100 dies està per sota dels 3 ºC. Els hiverns són llargs però els estius molt curts. Ambient calorós únicament als mesos de juliol i agost, i el domini de l’aire tropical en aquesta latitud no hi sol provocar temperatures molt altes, malgrat que s’hi poden donar episodis de molta calor. Les precipitacions són escasses (325-600 mm). L’estiu és sec, amb una aridesa molt elevada a l’àrea de Zamora, Salamanca, Palència i Valladolid.

Varietat de muntanya interior: S’hi inclouen el Sistema Ibèric, el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo. Es distingeixen per una major continentalitat i per la sequedat dels rius. Les depressions atlàntiques provoquen importants precipitacions, tot i que a la tardor també s’hi produeixen pluges que provenen del mediterrani. Les precipitacions oscil·len entre els els 400 mm i els 1000 mm, segons l’altitud i l’orientació del relleu. Els hiverns són llargs i molt freds. De l’octubre al maig és període de Glaçades. Els estius són curts, frescos i força freds.

3

Dèlia Bonet Rivelles, 2n BAT A

Els diferents tipus de clima

Zones de precipitacions escasses i domini del cerç: Ocupa la major part de la depressió del riu Ebre i inclou terres de la Rioja, el sud de Navarra, gran part d’Aragó, comarques meridionals de Lleida i terres interiors de Tarragona. Clima semblant al de la Meseta nord. Les precipitacions mínimes es registren es registren entre Casp i Saragossa, on es troba el desert dels Monegres. La característica principal és l’importància del cerç, un vent del nord-oest, sempre sec que hi bufa gran part de l’any i origina a l’hivern un fred intens i refresca les altes temperatures de l’estiu.

3. EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES Les illes Canàries estan situades a l’oceà Atlàntic, prop del tròpic de Càncer i a la vora de les costes africanes. L'anticicló de les Açores està molt a prop de les illes, per això el seu clima és tropical sec. Les característiques del clima canari: El clima de les illes Canàries es caracteritza per unes temperatures càlides gran part de l’any amb una mitjana de 17 ℃, precipitacions abundants a l’hivern i mínimes a l’estiu. El clima es diferència entre les illes i es coneix com a varietats del clima canari les quals són degudes a tres factors: Situació: Les illes queden sota la influència dels vents alisis, de l'oceà atlàntic (en les illes més occidentals) i de l’aire sec saharià (en les illes més orientals). Altitud i orientació del relleu: Les illes amb muntanyes altes frenen el pas dels vents alisis i obtenen un clima humit. El més conegut és l'anàlisi del nord-est, que provoca temperatures suaus i una elevació de la humitat. Quan aquests vents passen per sobre l’oceà Atlàntic una gran quantitat d’humitat es carrega entre els 500 i els 1200 m, generen així el mar de núvols. Aquesta mena de mar fa pujar les precipitacions, però els llocs per sobre del mar, l'anàlisi és sec i la calor augmenta. Se’n coneix com la inversió tèrmica. La qual és un augment de les temperatures a mesura de l’altitud, tot el contrari del que hauria de passar. Els vents ho provoquen i això fa que les temperatures més altes i l’aire sec es troben al voltant dels 2000, i no als 800 m. Corrent marí fred: Circula entre les illes i el continent africà. Les aigües superficials es refreden i l’estabilitat de l’aire a l’estiu augmenta.

4

Dèlia Bonet Rivelles, 2n BAT A

Els diferents tipus de clima

L'elisi i el mar de núvols: L’anticicló de les Açores és una zona de dispersió de masses d’aire. Una part d’aquest aire forma els vents alisis, que s’adrecen cap a les baixes pressions de la zona tropical. A les canàries, els alisis presenten dos components: Vents alisis inferiors: Frescos i humits procedents del nord-oest que actuen entre el nivell del mar i els 1500 m Vents alisis superiors: Procedents del nord-est, són càlids i secs i bufen per damunt dels 1500 m Quan l’alisi arriba a les illes ha de superar els relleus muntanyosos i quan puja pels vessants de sobrevent es refreda i forma mars de núvols enormes que provoquen pluges. -

-

Pluja horitzontal: és un tipus de pluja molt important que es forma quan els mars de núvols eleven el grau d’humitat ambiental. Llavors la vegetació condensa la humitat de l’alisi a les fulles, que passa al sòl i s'infiltra al terreny. El nord de les illes és humit i fresc i en canvi, el sud és càlid i sec, ja que quan l’alisi baixa pels vessants de sotavent s’escalfa i s’asseca. Les illes que no tenen grans muntanyes o estan situades més a prop de la costa africana no poden aturar l’alisi i per aquest motiu son més seques com és el cas de Lanzarote o Fuerteventura. La sequedat d’aquestes illes augmenta quan hi bufa el vent càlid i sec procedent del desert, aquest vent es coneix impròpiament com a temps sud.

Les varietats del clima canari: Segons l’altitud a les Canàries hi podem trobar tres varietats de clima:

-

-

Varietat de costa (de 0 m a 600 m ): clima subdesèrtic i estepari, amb temperatures mitjanes anuals suaus entre 18 i 21 graus. Les precipitacions mai superen els 350 mm. A Lanzarote i Fuerteventura les pluges no arriben a 150 mm, per tant, el seu clima és desèrtic. Varietat de muntanyes mitjanes (de 600 m a 1500 m): illes muntanyoses amb altituds afectades pel mar de núvols. Els valors de pluja estan entre 500 i 1000 mm anuals, amb temperatures fresques de 13 a 16 graus i poca insolació Varietat de cims (de 1500 m a 3700 m): temperatures mitjanes anuals inferiors a 12 graus. A l’hivern són freqüents les glaçades i les precipitacions s’acosten als 500 mm. És característica la forta insolació.

5

Dèlia Bonet Rivelles, 2n BAT A

Els diferents tipus de clima

4. EL CLIMA MEDITERRANI Situació: El clima mediterrani s'estén des del litoral català, valencià, murcià, zones costaneres d’Andalusia, part del seu interior i del d’Extremadura. També s’hi incloeixen les Illes Balears. Característiques: - Gran diversitat climàtica degut a la seva latitud. - Anticiclons subtropicals a l’estiu. - Les estacions en que plou més són la tardor i la primavera. - Manca de pluja i aridesa a l’estiu. - Diversitat en la seva altitud . - Estius calorosos i secs - Hiverns suaus i sense gaires precipitacions. Però aquestes poden ser torrencials. Precipitacions i vents: El volum de precipitacions està entre els 400 i 700 l/m2. Aquests valors s’incrementen a la zona de muntanya. Com acabo de dir les estacions més plujoses són a la tardor i la primavera i poden ser torrencials. En el clima mediterrani es distingeixen diversos vents. El de Llevant és humit, el cerç bufa des de la vall de l’Ebre, i el de ponent eleva les temperatures. Els rius: La sequedat de l’estiu provoca que els rius d’aquests terrenys experimentin el nivell mínim del seu cabal. Quan plou s’incrementa el nivell i els rius poden provocar inundacions. Vegetació: En el clima mediterrani les pinedes són abundants. A mesura que el bosc es va degradant apareix la màquia, la garriga i l'estepa. Els conreus mediterranis més freqüents són el blat, la vinya i olivera. A les terres de regadiu de les planes del litoral hi prospera l’horta. La forta erosió i el ràpid escolament de les aigües provoquen una vegetació pràcticament desèrtica en determinats indrets. Varietats del clima mediterrani: En la latitud del clima mediterrani les temperatures i precipitacions varien per culpa de factors com el relleu i la proximitat a l’Atlàntic. Varietat d’influència atlàntica: Aquest se situa entre la punta de Tarifa i la Depressió del Guadalquivir i d’Extremadura. Aquestes terres reben la influència atlàntica ja que els relleus no impedeixen la penetració de les depressions de l’Atlàntic, llavors les precipitacions en les èpoques fredes de l’any les precipitacions són relativament abundants. En l’interior, els estius són secs i calorosos, a la zona costanera són més suaus.

6

Dèlia Bonet Rivelles, 2n BAT A

Els diferents tipus de clima

Varietat de muntanya mediterrània: Consta de relleus muntanyosos costaners. Se situa des dels Pirineus als relleus de Sierra Nevada. També hi entren les Illes Balears. Aquestes zones reben precipitacions del Mediterrani, el seu volum oscila entre els 600 i 800 l/m2. Els hiverns són freds i els estius suaus. Varietat seca amb menys de 400 l/m2 de precipitacions anuals: Se situa des del sud d’Alacant fins el litoral d’Almeria. En la costa els estius són calorosos i els hiverns suaus. El clima d’aquesta zona és sec. Hi ha una manca de pluja hi quan n’hi ha solen caure de manera torrencial. Més a l'interior, les terres també reben molt poca precipitació, menys de 400 l/m2 a l’any. Els hiverns són freds i els estius secs i calorosos.

5.

EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA

Introducció: Catalunya té un clima mediterrani: - Estius secs i càlids (no són gaire humits). Hiverns suaus (no hi ha fortes nevades ni temperatures extremadament baixes). Primavera i tardor plugoses Les variacions climàtiques es produeixen degut a l’altitud, latitud, l’orientació del relleu català i la distància per sobre el mar. Les temperatures: A l’hivern: Al litoral les temperatures són suaus degut al temperament tèrmic → es conserva l’escalfor despresa a l’estiu en el mar. A l’interior (terres Depressió Central) no arriben a més de 5oC normalment. La diferència dràstica d’aquestes dues zones de catalunya es produeixen per la continentalitat (amplitud tèrmica i la sequedat de l’estiu). A l’estiu (no hi ha gaire diferència): A l’interior fa molta calor durant el dia i refresca a la nit. A la costa les aigües s’escalfen lentament i aquesta escalfor es conserva durant la nit. A la muntanya (Pirineus) la temperatura depèn de la altitud on ens trobem. Les precipitacions: Les pluges son abundants en zones muntanyoses, sobretot en vessants orientals amb vents humits. - Al Pirineu l'època de pluges és a l’estiu, sovint aquestes pluges venen acompanyades de tamborinades/ calamarsa. En canvi, a ple hivern són poc abundants.

7

Dèlia Bonet Rivelles, 2n BAT A -

Els diferents tipus de clima

A la resta del territori els estius són secs → poques pluges (típic del clima mediterrani) i a l’hivern precipita poc. Al litoral plou molt a la tardor i a l’interior a la primavera, això és degut a les masses dominants d’aire.

Els diversos climes: - Atlàntic (Vall d’Aran) : Hivern suaus i pluja. Estius frescos i humits. - Alpí (terres més altes, Pirineus): HIverns molt freds → temperatures molt baixes. Precipitacions en forma de neu i moltes pluges. - Mediterrani de muntanya (a partir de 1500 m d’altitud): Temperatures baixes.Neva amb abundància. Plou molt a la tardor. - Mediterrani continental (terres baixes, interior): No arriba la influència marítima.Pluges escasses. - Mediterrani litoral (zona costanera): Temperatures suaus tant a l’estiu com a l’hivern. Pluges torrencials a la tardor i primavera. La vegetació: Gran diversitat de paisatges vegetals degut/ vinculat als diferents tipus de climes. Dels Pirineus fins la costa hi trobem diverses “comunitats vegetals” que son la representació principal de les regions biogeogràfiques europees (en son 3): 1. Mediterrània 2. Eurosiberiana 3. Boreoalpina Vegetació mediterrània: - Plantes de fulla perenne com l’alzina, l’olivera o el garric. - Trobem boscos propis del clima mediterrani, com l’Alziner, la Sureda i el Carrascar. Aquests constitueixen la vegetació potencial de les terres litorals i prelitorals, els territoris de la depressió central i el prepirineu meridional. Vegetació muntanya mitjana: - Canvis durant l’any: estiu boscos frondosos i alts, hivern arbres sense fulles, poca vegetació degut a les baixes temperatures. - Roures i faigs són els principals arbres que trobem en aquest tipus de vegetació (el més comú). Vegetació d’alta muntanya: - Condicions d’alta muntanya molt extremes, a l’estiu també, per tant la vegetació d’aquesta zona és escassa. - Vegetació que sobreviu a aquestes baixes temperatures.

8...