TEMA 2- EL MEDI Fisic D\' Espanya-GEOGRAFIA-2n de bah PDF

Preview

Summary

apunts de segon de batxillerat de l'assignatura de geografia d'espanya,del tema 2 el medi fisic d'espanya.Molt recomanable,de gran utilitat.Espere que us servisquen els meus apunts...

Description

1-CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU PENINSULAR 1-Forma Massissa:-costes rectilinies i gran extensió de la península(5000 km) 2-Elevada altitud mitjana;(660m)ya que tenim nombroses serralades i una amplia meseta 3-Disposició perifèrica del relleu:Que dificulten les comunicacions,les xarxes fluvials i el clima(per les abundants serralades que tenim,difícil accés a la meseta) 4-Diversitat del relleu:presenten unitats de relleu ben diferenciades per la se ¡ua formació geològica

2-TIPUS DE SÒLS: -ZONALS (determinats per elements climàtics i vegetació) -Oceànic:-Terra Bruna(A l’Espanya humida, sols silicis, bons per al conreu), -rànker(A les vessants amb fortes pendents. Erosionats. No aptes per al conreu) -podzol(Sòl més rentat ocupat per boscos de coníferes.) -Mediterrani: -sòl roig(Espanya Calcària i Silicia. Castella la Manxa, Castella-Lleó i Andalucia. Molt bons per al conreu.), -terra bruna meridional(Espanya silícia, pissarra. Utilitzada per deveses, pastures i cereal.) -Zones àrides: SÒL GRIS DESÈRTIC: Almeria, no s’aprofita per al conreu per la precipitació, però, si es rega, es força fèrtil.

-AZONALS (menys evolucionat, determinats pel substrat lític) -Vertisòl:Espanya argilosa, Andalusia. Argiles expansives, fèrtils. -Rendziniformes:Sòls molt joves, terrasses fluvials i planes de rius. molt fèrtils: olivera, taronger, vinya… hortes valencianes. -Sols Bruns calcaris:Hi han dues varietats: 1-pobra en humus, planes i turons del Duero, la Manxa i València i Múrcia. Conreus llenyosos. 2-Rica en humus, zones calcàries de precipitacions majors. Aprofitament forestal: Prepirineu, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques.

3-EVOLUCIÓ DEL RELLEU D’ESPANYA

4-LA MESETA I LES SERRALADES INTERIORS La meseta es la unitat principal del relleu espanyol que representa el 45% de la superfície.Durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos grans blocs: -La Submeseta Nord:té una altitud mitjana de 800-850m,apareix quasi del tot envoltada de muntanyes i és travessada d’est a oest per la xarxa fluvial del Duero -La Submeseta Sud:500-700 m,Està configurada com dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo,al nord queda l'altiplà solcat per la conca del Tajo i al sud l'altiplà solcat per la conca del Guadiana.

➔ Unitats relacionades amb la Meseta: -L’antic sòcol paleozoic: -Deixa al descobert materials antics com el granit,pisarres i quarsites -Estroven en la part occidental(Zamora,Salamanca,Extremadura) -Relleu format per peneplans -Els rius han excavat profundes gorgues en encaixar-se sobre els materials durs -Serralades interiors de la Meseta: -formades per l’orogenia alpina(terciari),com a conseqüència de l’alçament d’alguns blocs del sòcol de la meseta. -materials igual que en el paleozoic -cims son suaus i aplanats -Es divideix en:Sistema central i les muntanyes de toledo -Conques sedimentàries: -l’orogenia alpina va provocar falles i l'enfonsament d’alguns blocs del sòcol de la Meseta. -Els sediments son aportats per els rius que baixen de les muntanyes i circulen per la Meseta -Tenim a la part superior:materials durs com les calcàries lacustres(acumulacio de roques) -I en la part inferior:materials blans com l’argila,arena,guix i marges -relleu erosionat,relleu tabular,format per erms,camps i costes. -Les vores muntanyoses: -serralades que es van formar per l’alçament de blocs de la Meseta o pel plegament dels materials dipositats pel mar durant el moviment alpí,a les vores de la Meseta. -Estan dividits en:Massic Galaic,Serralada Cantàbrica,Sistema Ibèric i Sierra Morena.

➔ Les serralades interiors de la meseta -Sistema Central:Divideix la meseta en dues meitats:Entre la submeseta sud i la nord.Te altitud considerable (Pic Almanzor:2.591 m).I destaquen serres de Guadarrama, Gredos i Gata. -Muntanyes de Toledo: Altitud modesta (entorn de 1.400 m) Divideixen la Submeseta Sud en dues parts i actuen com a divisòria d'aigües entre la capçalera el riu Tajo i la del riu Guadiana

5-LES VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA 1-Massís Galaic: -és el fragment de relleu més antic de la Península Ibèrica. Forma quadrangular, comprén també les serres de l'Oest d'Astúries. Relleus no gaire alts suavitzats per l'erosió. Destaca per la seua altitud el pic Teleno(2188m) i la Penya Trevinca. -Predomina la roca silicia,l’altitud mitjana és de 500 m, i amb un desnivell de 600m sobre el nivel del mar 2-La serralada cantàbrica: - la part occidental està formada pel massís asturià, es tracta de blocs paleozoics amb jaciments de carbó, antimoni, ferro i mercuri. Cap a l'est les roques són sedimentàries i estan plegades . -Predomina el silici en la part del oest i el calcari en la part de l'est,l’altitud mitjana entre 300-500 m,el pic més alt és el Torre Cerredo(2648 m) i presente desnivells en picat 3-Sierra Morena: - Constitueix la vora meridional de la Meseta.Més que un sistema muntanyenc és l'escaló de la Meseta cap a la fossa del riu.Que vista des de la fossa del Guadalquivir apareix com un relleu alt i escarpat amb 1.200 m de desnivell. -Predomina l’argila,l’altitud mitjana és de 700m,l’altitud mes alta es la de Madrona(1323 m) 4-El Sistema Ibèric: -Formada per material dels sòcols hercianis i materials que es van anar depositan a les vores de la meseta -El sector nord està compot per Hortss elevats que fomen massissos de roques metamòrfiques de més de 2000 m d'altitud. Destaquen la serra de la Demanda, Pics de Urbión i el Moncayo. -El sector sud està format per un intricat de joc de serres i depressions solcades per rius.Destaquen el conjunt interior amb les muntanyes Universals, Regió muntanyenca de Conca i Albarrasí i el conjunt interior en les serres de Javalambre, Gúdar i el conjunt de serres del Maestrat. -Predomi calcari,l’altitud més alta és el pic del Moncayo(2000 m),desnivell solcats pel riu(coves de la vall d'uixó)

6-LES SERRALADES EXTERIORS Es van formar durant el moviment alpí,quan la col·lisió i el trencament de les plaques de l’escorça terrestre van comprimir i plegar els dipòsits sedimentaris,acumulats a les profundes fosses marines.

1-Els Pirineus: 440 km de longitud. Sistema muntanyenc que separa la Península d'Europa. Nombrosos passos molt alts però factibles a l'estiu.Diverses parts:El Pirineu axial o central el material es silici(molt dur i resistent) i destaquem la seua elevada altitud en el Aneto(3404m),i es mantenen les últimes restes de geleres ,gràcies al clima de muntanya,rocas zocalo.I el Prepirineu es de menys altitud i de material calcari(més suau),Guara i Peña(2500m) i la roca de tipus caliza) 2-Les serralades litorals: Estroven paral·leles a la costa,separades per depressió en la Serralada Prelitoral,amb altituds considerables com la del Montseny(Turó de l’Home,1706m) i la Serralada Litoral,d’escassa altitud.A la part nord material del paleozoic(silici) i a la part sud format per materials secundaris plegats,rocam calcari. 3-Les serralades Bètiques: -Es van formar al llarg del moviment alpí,(a causa de la forta pressió sobre els materials sedimentaris acumalats als fons oceanic),en col·lisionar la placa ibèrica i la Africana.En les depressions o foies es formen badlands de origen argilós. -Estan dividides en: -La Serralada Subbètica:forma un arc de material plegats desde l'estret de gibraltar fins al cap de la Nau.Hi trobem roques de origen calcari,dures i margues més toves,que ofereixen un relleu irregular(cazorla,Segura). -La Serralada Penibètica:prop de la costa,material de tipus silici.Hi trobem Sierra Nevada amb els pics de Veleta(3398 m) i Mulhacén(3482 m).

7-LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR 1-La Depressió del Guadalquivir: -gran plana ,forma triangular,330/200 km de dimensió,amb un altitut de 150 i 250 m. -Entre Sierra Morena i les serralades bètiques. -Va estar oberta al mar,però després es va convertir en un llac que es va anar reblint lentament pels sediments de la conca del Guadalquivir mentre quedaven prop de la costa extenses zones d’aiguamolls. -Material argilós=camps fèrtils i algunes vegades ,hi trobem taules de calcària. -extenses zones d’horta i desemboca al golf de Cadis,formant aiguamolls i dunes. 2-La Depressió del l’Ebre: -Plana triangular entre Pirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes -380/150 km de dimensió -Va estar ocupada pel mar,però després es va tancar i va formar un gran llac reblent lentament pels sediments de la conca de l'Ebre(conglomerats,gresos,margues o per sediments d’origen lacustre,algelps,calcàries i sals) -Els sediments més durs van donar lloc a formar torres rocoses,com les malls i moles calcàries.I els sediments més blans es van desgastar per l’erosió. -Desemboca al Mediterrani,on forma un delta.

8-RELLEU DEL LITORAL PENINSULAR El relleu del litoral peninsular està condicionat per la disposició del relleu interior que té una continuïtat davall del mar a través de la plataforma continental. Les costes peninsulars son,en general,obertes i tenen un contorn poc retallat,llevat del litoral gallec ➔ Les costes atlantiques: -La costa cantàbrica: ● altes i rectilinies ● platges escasses per l'enfonsament del mar ● Destaquen els penya-segats,que poden provocar rases a les costes ● Les ries son curtes i estretes ● Golf de Biscaia -La costa gallega: ● Destaquem les ries,arriben fins als 35 km terra endins,i segons les formes i la situació es distingeix entre ries baixes(profundes i amples) i altes(menys profundes i curtes). ● Cap de fisterra -La costa atlàntica andalusa: ● Destaquem el Golf de Cadis ● Les costes son baixes i arenoses,que fa que el vent forme dunes ● També es formen fletxes litorals i si es disposen paral·lament constitueixen un cordó litoral ● La porta de tarifa(ESTRET DE GIBRALTAR)

➔

Les costes mediterrànies: -Es constituït per costes baixes i rectilínies -Separats pels caps de Creus,la Nau,Palos i Gata -Estan divides en tres parts: ★ La costa mediterrània andalusa i murciana: ● Estret de Gibraltar fins al cap de la Nau ● costa tallada,determinada per les serralades bètiques ● Hi trobem dunes i albuferes(Mar Menor) ★ El Golf de València: ● Desde el cap de Nau fins al delta de l’Ebre. ● plana litoral de uns 400 km longitud. ● plana costanera formada per els últims moviments orogènics. ● Golf de València:mes pronunciat,s’hi van anar dipositant sediments marins ● On trobem platges,aiguamolls i albuferes

●

Ademes de tómbols(en el Cap de Alacant)

★ El Litoral Català: ● No es uniforme,sino que ofereix relleu diferents molt contrastats ● Deltes,planes litorals,costes acinglerades i costes abruptes ● Delta de l’Ebre,més gran de la peninsula ● A mes,la Serralada Litoral arriba fins al mar i forma penya-segats amb petites cales(costa brava)

9-ELS RELLEUS INSULARS:LES BALEARS I LES CANÀRIES 1-L’arxipèlag Balear: -Formada per les illes de Mallorca,Menorca ,Eivissa i Formentera -Son fragments de la Serralada Subbètica excepte Menorca(dividida en Tramuntana,relleu erosionat i silici,i en Migjorn relleu pla i calcari mari). -Predomina el rocam calcari. -Serra de Tramuntana,l’altitud més gran el Puig Major(1445 m) i a l’altra banda,les Serres de Llevant que formen el illot de Cabrera -S'estén una depressió central bona per a l’agricultura ➔ Per què es peculiar el relleu de l’illa de Menorca? Per que la banda de Tramuntana,a la part nord de l’illa,está relacionada amb la Serralada Litoral Catalana i se suposa que van formar part de l’antic massís catalanobalear. 2-L’arxipèlag Canari: -Es forma en el moviment alpí,trenca les primeres plaques tectòniques. -Es van anar acumalant material volcanic i van donar lloc a la Gran Dorsal Atlàntica. -Esta formada per les illes;Lanzarote,Fuerteventura(bastant planes),La palma,Tenerife,Gran Canaria ,la Gomera i el Hierro(relleu muntanyós). -Ofereixen grans diversitats de formes: ● Cons volcànics:Grans calderes resultants de l’erosió o de l’esfondrament de cons volcànics. ● Roques o fitores:Dics durs de basalt ● Profunds Barrancs:oberts en temps de pluges torrencials i irregulars ● Colades o mantells de lava:imponents penya-segats on les muntanyes s'enfonsen a la mar ● platges a les costes baixes:en les quals el vent acumula arena i hi forma dunes. ● Volcà més gran d'Espanya el Teide(3718 m) i el pic més alt. ● Terres de conreus a la vall de Orotava(Tenerife) ➔ Per que considerem que el relleu de les illes canàries és complex? Perquè té un relleu d’origen volcanic,ja que els seus materials presenten una gran diversitat de formes i de disposicions com a resultat de diferents moments geològics.

10-DEFINICIONS -serralada:es un sistema muntanyós de gran vastitud,que forma generalment un sistema més llarg que ample i que manté una alineació estructural i morfológica -rànker:es troba als vessants de fort pendent,a causa de les precipitacions abundants,tendeixen a erosionar-se i estan coberts per boscos i no són aptes per al conreu. -badlands:es troben en les depressions de l’ebre i en els sediments argilosos.Son un tipus de terreny sec on la roca sedimentaria més suau i el terreny ric en arcilla ha sigut erosionat per el vent i l’aigua. -ria:son valls de rius antics,envaides per les aigües marines a causa d’un enfonsaments de la costa o per la pujada del nivell del mar -sòcol:substrat rocallos,mes antic i menys plàstic que la cobertura -unitat morfoestructural:son les formes i la disposició interna que adopta el relieve. -orogènesi alpina:es un moviment tectonic que es va produir en l'època terciaria i va donar lloc a les gran serralades de Espanya. -tectónica de fractura:es una grieta de la litosfera que es va produir per les forces tectòniques. -depressió:Es una zona del relleu terrestre situada a una altura inferior de la superfície veïna. Les depressions poden ser conseqüència d'un enfonsament de terra que fa que la zona, o bé se situï sota el nivell del mar. -penya-segats:es una paret de roca amb un pendent molt fort,gairebé vertical. -cordó litoral:es l’acumulació de sediments que substitueixen als contorns de la costa sota la forma de un dic -relleu tabular:Relleu estructural determinat per un estrat o un conjunt d’estrats horitzontals resistents a l’erosió i limitat, totalment o en part, per una cornisa, un cingle o un talús abrupte. Es poden observar un tipus de relleu de superfícies aplanades i vores costerudes.Es Troba en la depressió de l'ebre i altiplans(en forma de taula). -albuferes:es un llac d’aigua salina -duna:acumulació d’arena en forma de lluna -tòmbols:es una formació geografica feta per un dipòsit de sediments pel qual una illa s’uneix al continent per una estreta banda de terra - horsts:és una regió elevada limitada per dues falles,format per l’extensió de l’escorça terrestre.Amb forma plana dalt de les muntanyes. -peneplans:son relleus residuals que queden sobre la peniplanura degut l’erosió diferencial.

(revisar ex 4 pag 25)

11-DOMINIS LITOLÓGICS DE LA PENÍNSULA IBÉRICA (DIS LES UNITATS DE RELLEU,ÈPOCA QUE VAN APARÈIXER,EXEMPLES DEL TIPUS DE ROCA I TIPUS DE SÒLS) En primer lloc,tenim les roques de tipus silici.En les que destaquem:el granit,pissarra,gneis,i la quarsita.Les unitats de relleu que predominen son:La meseta,submeseta nord,sistema central,massís galaic i muntanyes de toledo.A més,en el cims de les montanyes, també tenim material silici en:Sierra Morena,La penibética,la part oest de la serralada cantàbrica i en els pirineus central o axial.Però aqueste van eixir en posteriors èpoques.Aquestes unitats pertanyen a l'antic sòcol.A part,també podem trobar terra bruma(que es bona per al conreu). Les roques de tipus silici en general van apareixer en l'edat primaria/o paleozoic En segon lloc,tenim les roques de tipus calcari.Les roques son permeables(venen de sediments marins)en les quals destaquem:les calcàries, margues, arenisques…. Les unitats de relleu que predominen són:la serralada subbetica,la mes important el sistema ibèric,els prepirineus i la part est de la serralada cantàbrica.A part,també podem trobar terra rosa,rendziniformes i sol roig mediterrani,ya que son perfectes per al conreu. Les roques de tipus calcari van aparèixer en el secundari/o Mesozoic i en el Terciari. En tercer lloc,tenim les roques de tipus argilós.Es tracten de sediments molt fins que es van acumular a les depressions,inundades per l’aigua.Destaquem els badlands i el relleu tabular.Les unitats de relleu es van formar gràcies a l’orogenia alpina ,i són:Serralada Litoral Catalana,Bètiques,Sierra Morena pero sempre predomina en a les valls.A mes,en les depressions de l’Ebre i Guadalquivir.A part,també podem trobar vertisols(grans camps molt fèrtils). Les roques de tipus argilós van aparèixer en l'època Terciaria i en la Quaternària....