APUNTS TEMA 4: ELS OBJECTIUS PDF

Preview

Summary

Download APUNTS TEMA 4: ELS OBJECTIUS PDF

Description

TEMA 4: ELS OBJECTIUS Al currículum hi apareixen tres tipus d’objectius: 1-Objectius generals d’etapa (primària): Són els que s’han d’haver obtingut al final de sisè de primària. Estaria bé que els mestres de sisè tinguessin presents aquests objectius per valorar si s’han adquirit o no. N’hi ha uns quants, per ex:  Conèixer, valorar i aplicar els valors i normes de convivència per ser un ciutadà lliure, etc.Valorar si el pas d’aquest nen ha servir per assolir aquest objectiu.  Aplicar en contextos diversos els diferents coneixements adquirits i recursos propis a fi de resoldre de manera creativa els problemes de la vida quotidiana. 2-Objectius generals de cada àmbit o àrea: Una mica més concrets. Els trobarem amb un altre nom. A l’annex 2 (currículum), porten el nom de competències bàsiques pròpies de l’àmbit. Són molt generals i relativament ambigus: Àrea de llengua catalana i castellana: -Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars. -Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de vida quotidiana....en diferents suports o formats. 3-Objectius referencials (objectius del cicle per cada àrea): Els trobarem amb el nom de criteris d’avaluació (per cada cicle i àrea). Al currículum no sen troben mes però afegirem un quart que no hi es : 4-Objectius didàctics: Objectius de les unitats didàctiques que planifiquem els mestres. Quan preparem una unitat didàctica (dia, setmana, mes) la fem nosaltres i per tant també hi hem de posar uns objectius. En diem didàctics per diferenciar-los dels altres objectius. Han de estar d’acord amb els altres. En el model tecnològic de planificació són molt importants els objectius. Hi ha un tipus d’objectius dins aquests q son molt específics: -Objectius operatius (d’acció o conducta): Equivalen als resultats d’aprenentatge que esperem dels alumnes. Els anomenem així perquè descriuen quina conducta volem veure que fan els alumnes. No són gens ambigus ni generals, són concrets i específics perquè descriuen quina conducta han de desenvolupar els alumnes, per tant, ha de ser mesurable i observable. Aquests han de complir 4 condicions:  Com que son objectius de conducta, el primer que he d’utilitzar per formular-los es un verb en infinitiu que descrigui una conducta. MOLT IMPORTANT TRIAR BÉ EL VERB! (ex: conèixer no, saltar si)

 Aquesta acció s’ha de desenvolupar en un àmbit científic, una situació concreta, amb un objecte concret. Ha de tenir un complement directe (si salto, salto una corda, una tanca, etc).  Expressar en quines condicions s’ha de fer aquesta conducta (si haig de saltar la taula, amb trampolí o no, amb carrerilla, etc.)  Dir quan es considera que aquesta conducta esta bé, per tant compleix els requisits mínims.

TAXONOMIES: Classificacions ordenades d’una cosa. Taxonomia d’objectius es una classificació dels objectius possibles ordenada del mes senzill al mes complicat. Com un mostruari on hi ha contingudes totes les possibilitats de conductes i d’aprenentatges. Serveixen per fer una planificació ben feta, per avaluar una programació. La més famosa es la Taxonomia de Bloom. Es una taxonomia de tots els objectius escolars. Van dividir el camp escolar en tres grans àmbits o dominis: a. Cognoscitiu, a. Afectiu i a. Psicomotor. Per cada domini van fer una taxonomia.

Taxonomia de Frabboni: té 4 nivells (aprenentatges elementals, aprenentatges intermedis, aprenentatges superiors convergents i aprenentatges superiors divergents).

En el model tecnològic de planificació els objectius no son resultats d’aprenentatge, sinó finalitats. Hi ha un pedagog nord-americà (Elliot Eisner), que parla d’objectius expressius o experiencials. Són aquells que no descriuen ni conducta ni resultat d’aprenentatge, sinó

descriuen una situació: proposen un problema i una activitat sense predefinir quin ha de ser el resultat.

4.1. Els continguts: Els continguts han de formar part de la programació. El paper dels continguts dins la programació ha anat variant amb el temps. A l’escola tradicional eren el pilar fonamental (transmissió de coneixement). Quan va començar la critica a l’escola tradicional i es van propugnar altres mètodes més actius, els continguts van patir. El coneixement segueix essent important en l’ensenyament-aprenentatge. No hem de perdre de vista que les escoles són llocs de reproducció de cultura, de saber. Els continguts, des de la nova perspectiva, són un instrument per altres objectius. Els continguts no son finalitat, sinó un instruments, però sense continguts no hi ha ensenyamentaprenentatge. (Continguts = coneixement, saber.) La cultura és inabastable, augmenta cada dia, es fa imprescindible seleccionar els continguts. A espanya i Catalunya la primera selecció es fa al currículum oficial. Per això canvia molt sovint perquè el coneixement canvia i les necessitats de la societat també. Després els mestres i les escoles prioritzen determinats continguts, perquè no es pot fer tot. Existeixen 3 grans criteris de selecció de continguts: 1-Psicopedagogic: Hem de tenir present qui son els alumnes. No és el mateix joves, que nens de 4 anys, que persones grans. La manera d’aprendre i les capacitats canvien amb el temps. Per tant, els continguts han d’estar adequats a l’edat física i mental dels alumnes. 2-Científic o epistemològic: Cada ciència te unes bases, conceptes i maneres de fer pròpies. És bo començar pels fonaments de cada ciència, els coneixements bàsics. Això ho hem de comentar amb els especialistes de cada matèria. 3-Social: Què ens demana la societat d’avui? Què és urgent? Què és necessari aprendre? L’escola ha d’atendre les demandes socials. Seqüènciació dels continguts: Ordenació dels continguts, per exemple de senzill a complex (no es el mateix llegir una paraula que una poesia). Dins un contingut (per exemple la lectura) hi ha varies parts. Hem de fer un llistat de tot allò que es pot aprendre d’aquell contingut. Distribuir els continguts: Distribuir els continguts en els 3 cicles de primària. És important que la distribució no ens amagui la seqüència, perquè els nens n tenen les mateixes competències i els mateixos coneixements. Organització dels continguts: Com els presentem? Tradicionalment, se solen presentar per assignatures. Cada assignatura té la seva vida i no es relaciona amb els altres. A primària s’organitzen en àmbits i àrees. Hi ha una altra formula (treball interdisciplinari o globalitzat) que cada vegada agafa mes força a les escoles. Per presentar els continguts de manera globalitzada hi ha dues formules:

 Centres d’interès: Hem de partir de la manera de fer dels alumnes. (Decrolí). Proposa un ensenyament basat en centres d’interès (un tema o objecte, situació global que ens serveix per aprendre) partim del global i després anem destriant.  Treball per projectes: (Kilpatrick) No es treballa per assignatures, sinó que es creen projectes en els quals puguin actuar les diferents disciplines.

Continguts al currículum: -Continguts clau: Fan referència a un àmbit o matèria en concret. -Continguts: Els trobem matèria per matèria i cicle per cicle. Els continguts sempre s’escriuen començant amb un substantiu. Segons Cèsar Coll hi ha tres tipus de continguts: -Continguts Conceptuals: Per aprendre fets i conceptes, teories. -Continguts Procedimentals: És un contingut i no un mètode ni activitat. Però és un conjunt de accions que porten a aconseguir alguna cosa. Per exemple, llegir. -Continguts Actitudinals: Actituds, valors i normes....