TEMA 2 els judicis penals PDF

Preview

Summary

TEMA 2 els judicis penals. Resum classe + manual. Professora: Estela Yélamos....

Description

TEMA 2: ELS JUDICIS PENALS (ORDINARIS) Aquí veiem els procediments ordinaris (al final del temari veurem els especials). 1.

LA REGULACIÓ DELS DIVERSOS JUDICIS PENALS

-No hi ha un únic tipus de judici penal: CATÀLEG DE JUDICIS ORDINARIS: 1.

Judici per delictes lleus (ja no faltes). TEMA 2

2.

Judici ràpid. TEMA 2. Dins d’aquest: procediment per acceptació de decret (hi ha qui ho explica com a judici especial i hi ha qui ho explica com un tipus de judici ràpid). Alguns li diuen “monitori penal” (procediment molt ràpid i la sentència és directament executiva).

3.

Judici abreujat

4.

Judici davant el Tribunal del Jurat

5.

Judici ordinari per delictes

*Els últims 3 s’aniran explicant al llarg del temari. En aquest tema veiem el judici per delictes lleus i el ràpid.

REGULACIÓ LEGAL: Excepte el judici davant del Tribunal del jurat, que té una regulació pròpia, la resta de judicis ordinaris es regulen a la LECrim. Inconsistències de la normativa: -Model judici LECrim-1882: model basat en l’ordinari per delicte (és un proced per enjudiciar delictes que tenen només pena de presó superior a 9 anys). Abans, la majoria de delictes es penaven amb aquesta pena, per això era el més habitual.  Amb posterioritat, s’han anat rebaixant les penes i les condemnes són més fluixes. Ara, el més habitual és l’abreujat (delictes amb pena de menys de 9) i també el judici ràpid. L’ordinari per delicte encara manté la nomenclatura però ja no és tan habitual com per dir-se ordinari pq és per delictes molt greus. -Normes preconstitucionals, tot i reformes 2015 per garantir els drets de les parts. Moltes de les normes són inconstitucionals i hem de fer lectura constitucional. -Moltes normes creuades i assistemàtiques: les reformes han estat parcials, no hi ha hagut una reforma global de la llei i llavors hi ha remissions contínues (amb l’avantprojecte s’intenta fer de forma íntegra).  Per això hi ha articles molt llargs (quinquies, sexties, septies...) i pex, en el judici ràpid es remet com a supletoris als articles de l’abreujat, però allà també hi ha remissió als de l’ordinari (→en un judici ràpid pots acabar aplicant normes de l’ordinari). •

Regulació del judici abreujat per remissió al judici ordinari (758): El enjuiciamiento de los delitos enumerados en el artículo anterior [abreujat] se acomodará a las normas comunes de esta Ley, con las modificaciones consignadas en el presente Título.

•

Normes de l’abreujat aplicables supletòriament en el ràpid (795.4): En todo lo no previsto expresamente en el presente Título se aplicarán supletoriamente las normas del Título II de este mismo Libro, relativas al procedimiento abreviado.

-Garanties constitucionals: hem de llegir les normes amb els ulls de la CE (ja que LECrim és preconstitucional).

INSTITUCIONS COMUNES PERMETEN REGULACIÓ UNITÀRIA? Hi ha certes coses que es regulen de forma + o – igual en tots els procediments, llavors hi ha qui diu que es podia regular de forma general per tots ja que no hi ha grans diferències (apartat concret de la LECrim que valgui per tot, NO és el que tenim, sinó que per cada procediment ho repeteix ). • • • • • • • • • •

Oferiment d’accions al perjudicat Diligencies d’instrucció Sobreseïment Citacions Apercibiments Assenyalaments Prova Conformitat Recursos Execució

PROBLEMES ÚLTIMES REFORMES JUDICIS RÀPIDS (ja ho vam veure): -Instrucció en mans de la policia judicial: en desplaçar la instrucció a la seu de la policia judicial, se la desprocessalitza, però cobren major importància institucions que queden trepitjades per tanta anticipació (pex, la imputació formal: a les informacions que ha de practicar la policia judicial se’ls dona la categoria d’imputació). -Jutjat de guàrdia pressionat per la rapidesa (ha de prendre decisions ràpides sense pensar gaire): el JG ha de ser conscient que ha d’extremar els controls sobre la tipicitat, la qualificació, el proced i la imputació que li ve canalitzada com a prejutjant el cas.  La celeritat amb la qual es pressiona al JG pq prengui decisions dràstiques és qüestionable (pex, opció de celebrar o assenyalar judici ràpid en funció de la possibilitat de practicar proves quan encara no existeix acusació formal ni defensa). -Respecte de Convenis internacionals? Hi ha normes internacionals que parlen de preparar-se la defensa en temps suficient, ja que en el judici ràpid no tens prou marge i això vulnera el Conveni Europeu dels DDHH (art. 6.3) i també art. 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966: ❖

Tot acusat té, com a mínim, els ss drets: b) a disposar del temps i de els facilitats necessàries per la preparació de la seva defensa.

❖

Durant el procés, tota persona acusada d’un delicte tindrà dret, en plena igualtat, a les ss garanties mínimes: b) a disposar del temps i dels mitjans adequats per la preparació de la seva defensa i a comunicar-se amb un defensor de la seva elecció.

-Execució: com que hem anat molt ràpid en el procediment, hi ha coses que la sentència no resol i es deixen per execució quan el que hauria de fer és concretar la pena i fer que es compleixi (pex, determinació de la quantia de la indemnització, tot i que s’hauria d’haver resolt en la peça de RC del procediment penal). -Excessos del procediment d’aprovació per decret (monitori penal). CRITERIS DE DISTRIBUCIÓ: hi ha diferents tipus de judici penal, què serveix com a criteri de distribució? En el civil importa la matèria i la quantia. En penal hi ha diferents criteris: a) Gravetat de les penes (anys de condemna: + o – de 9 anys o 5 anys).

b) Flagrància del delicte: aquell on hi ha un descobriment de la policia en el moment que s’està cometent, o bé quan t’enxampen amb les armes amb les que has comès el delicte, o bé si t’enxampen (ho diu llei quan regula el judici ràpid) pq el delinqüent no ha pogut escapar de la persecució. c)

Política legislativa ocasional (violència sobre la dona; sedició...): el legislador, a vegades utilitza criteris de política legislativa ocasional, com a decisió en un moment concret en base a altres criteris que no són la pena.

2.

JUDICI PER A DELICTES LLEUS (arts. 962 a 977 LECrim)

Reforma LO 1/2015 del Codi Penal elimina les faltes. S’han discriminalitzat algunes conductes que ja no son faltes (pex, abandonament de xeringues -> si això ho fas posant en perill vida de persones ja té un altre qualificatiu no és falta en si mateixa; grafits en immobles -> danys vs propietat privada, però no es regula com a falta). ➔ Ara delicte és qualsevol infracció criminal.

ÀMBIT D’APLICACIÓ: -Ho determina el límit mínim de la pena assignada al delicte. -El CP classifica els delictes en greus, menys greus i lleus, atenent a la durada i entitat de les penes (art. 33 CP). Delictes lleus són els que es castiguen amb pena lleu (13.3 i 4 CP). 4. Son penas leves: a)

La privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores de tres meses a un año.

b)

La privación del derecho a la tenencia y porte de armas de tres meses a un año.

c)

Inhabilitación especial para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales y para la tenencia de animales de tres meses a un año.

d)

La privación del derecho a residir en determinados lugares o acudir a ellos, por tiempo inferior a seis meses.

e)

La prohibición de aproximarse a la víctima o a aquellos de sus familiares u otras personas que determine el juez o tribunal, por tiempo de un mes a menos de seis meses.

f)

La prohibición de comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el juez o tribunal, por tiempo de un mes a menos de seis meses.

g)

La multa de hasta tres meses.

h)

La localización permanente de un día a tres meses.

i)

Los trabajos en beneficio de la comunidad de uno a treinta días.

-Presència del MF: 969.2 LECrim: ❖ El fiscal asistirá a los juicios por delito leve siempre que a ellos sea citado. Sin embargo, el Fiscal General del Estado impartirá instrucciones sobre los supuestos en los que, en atención al interés público, los fiscales podrían dejar de asistir al juicio y de emitir los informes a que se refieren los artículos 963.1 y 964.2, cuando la persecución del delito leve exija la denuncia del ofendido o perjudicado. En estos casos, la declaración del denunciante en el juicio afirmando los hechos denunciados tendrá valor de acusación, aunque no los califique ni señale pena.  En relació amb l’acusació pública: tot el que són delictes lleus si el fiscal superior li diu a l’inferior que no cal que hi vagi, no cal que hi vagi.  En relació amb l’acusació privada: encara que el denunciant no hagi formulat acusació formalment, n’hi ha prou amb què hagi afirmat els fets en la denúncia que abans ha posat i amb això ja hi hauria judici i sentència → encara que no faci formalment l’acusació, n’hi ha prou amb que sostingui els fets (pex, m’han robat). *Acusació pot ser oral, però ho has de dir formalment, però en aquest cas no cal. -Policia judicial té el pes de la instrucció igual que en els judicis ràpids (a través de l’atestat i les citacions a judici).

-IMPORTANT: NO és obligatori advocat en els procediments per delictes lleus (si es demana un AJG, la llei no obliga a posar advocat d’ofici). Està en les previsions generals. ×

CRÍTICA: encara que sigui lleu, genera antecedents penals → indefensió i genera desigualtat en funció de posició econòmica.

-En els delictes lleus és possible fer un enjudiciament ràpid en el Jutjat de Guàrdia o bé no és possible (assenyalament de judicis no immediats). Dins de la 1a alternativa (I) la llei regula alhora 2 vstisnyd i distingeix segons els delictes (quadre). El llibre i la llei detalla aquesta doble tramitació, però NO CAL QUE HO ESTUDIEM, només saber que es tracten diferent a la LECrim uns delictes d’altres: a) La llei presumeix que en els casos de delicte lleu de lesions, maltractament d’obra, furt flagrant, amenaces, coaccions i injúries (art. 962.1 LECrim) la instrucció es redueix a l’atestat i, un cop conclou, es pot citar tots els interessats a judici, al mateix temps que es remet l’expedient al jutjat competent per l’enjudiciament. ❖

Cuando la Policía Judicial tenga noticia de un hecho que presente los caracteres de delito leve de lesiones o maltrato de obra, de hurto flagrante, de amenazas, de coacciones o de injurias, cuyo enjuiciamiento corresponda al Juzgado de Instrucción al que se debe entregar el atestado o a otro del mismo partido judicial, procederá de forma inmediata a citar ante el Juzgado de Guardia a los ofendidos y perjudicados,

al denunciante, al denunciado y a los testigos que puedan dar razón de los hechos. Al hacer dicha citación se apercibirá a las personas citadas de las respectivas consecuencias de no comparecer ante el Juzgado de guardia. Asimismo, se les apercibirá de que podrá celebrarse el juicio de forma inmediata en el Juzgado de guardia, incluso aunque no comparezcan, y de que han de comparecer con los medios de prueba de que intenten valerse. Al denunciante y al ofendido o perjudicado se les informará de sus derechos en los términos previstos en los artículos 109, 110 y 967. En el momento de la citación se les solicitará que designen, si disponen de ellos, una dirección de correo electrónico y un número de teléfono a los que serán remitidas las comunicaciones y notificaciones que deban realizarse. Si no los pudieran facilitar o lo solicitaren expresamente, las notificaciones les serán remitidas por correo ordinario al domicilio que designen.

b) 2a variant: fórmula general per tots els casos (964.1 LECrim) -> tant si s’ha de formar l’atestat per la policia judicial, com si la denúncia s’ha presentat directament per l’ofès davant de l’òrgan judicial. ❖

En los supuestos no contemplados por el artículo 962, cuando la Policía Judicial tenga noticia de un hecho que presente los caracteres de algún delito leve, formará de manera inmediata el correspondiente atestado que remitirá sin dilación al Juzgado de guardia salvo para aquellos supuestos exceptuados en el artículo 284 de esta ley. Dicho atestado recogerá las diligencias practicadas, así como el ofrecimiento de acciones al ofendido o perjudicado, practicado conforme a los artículos 109, 110 y 967, y la designación, si disponen de ellos, de una dirección de correo electrónico y un número de teléfono a los que serán remitidas las comunicaciones y notificaciones que deban realizarse. Si no los pudieran facilitar o lo solicitaren expresamente, las notificaciones les serán remitidas por correo ordinario al domicilio que designen. Altres delictes lleus

Delictes lleus de lesions, maltractament d’obra, furt flagrant -Assumpte correspon a JI de guàrdia o al de Violència sobre la dona al que s’ha d’entregar l’ atestat o un altre del mateix partit.

-Es rep atestat o es presenta denuncia al JG. -Denunciat identificat.

-Els citats compareixen al JG o al de JVD. -Es pot citar a totes les persones. -No es presumeix imprescindible.

impossible

la

pràctica

d’una

prova -Aquestes compareixen mentre dura la guàrdia. -Assumpte correspon al JG

ENJUDICIAMENT RÀPID O EN LA GUÀRDIA -Són casos de delictes lleus on es pot enjudiciar davant del jutjat de guàrdia. -POLICIA JUDICIAL (962 LECrim). Té funcions importants en la instrucció (molt semblants en el judici ràpid): •

Informa per escrit a denunciat (imputat) dels fets en què consisteix la denúncia i el dret a valer-se d’advocat. ❖

2. A la persona denunciada se le informará sucintamente de los hechos en que consista la denuncia y del derecho que le asiste de comparecer asistido de abogado. Dicha información se practicará en todo caso por escrito.

•

Oferiment d’accions a perjudicat i ofès / denunciant informant de drets: se li diu que s’investiga sobre un delicte, per si vol interposar querella.

•

Practica les diligències d’esbrinament i comprovació dels fets pròpies de l’atestat.

•

Citació al jutjat de guàrdia (d’ofesos i perjudicats, denunciat i denunciat, testimonis), advertint de les conseq de la incompareixença. Amb calendari automàtic d’assenyalaments que permet coordinació

amb JG: programa informàtic que agafa la seva agenda i la del jutjat i és la pròpia policia judicial que cita al jutjat de guàrdia. ❖

•

4. Para la realización de las citaciones a que se refiere este artículo, la Policía Judicial fijará la hora de la comparecencia coordinadamente con el Juzgado de guardia. A estos efectos, el Consejo General del Poder Judicial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 110 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, dictará los Reglamentos oportunos para la ordenación de los servicios de guardia de los Juzgados de Instrucción en relación con la práctica de estas citaciones, coordinadamente con la Policía Judicial.

Entrega física de l’atestat al jutjat de guàrdia: l’atestat són els expedients de la policia judicial (hi ha les declaracions en acta aixecada, dictàmens pericials...). Un cop acaba l’atestat la policia, tanca la carpeta, posa quins policies ho han fet (pex, número de policia local) i es passa al jutjat de guàrdia. ❖

3. En estos casos, la Policía Judicial hará entrega del atestado al Juzgado de guardia, en el que consten las diligencias y citaciones practicadas y, en su caso, la denuncia del ofendido.

Un cop arriba l’atestat al JG, el jutge d’instrucció ha d’efectuar una sèrie de controls i valoracions d’oportunitat: -FUNCIONS JUTJAT DE GUÀRDIA: •

Control de la tipicitat dels fets i idoneïtat del procediment seguit (963.1 LECrim) + comprovació d’ofici de la seva jurisdicció, competència i respecte de les normes de repartiment (963.2).  El delicte lleu potser s’ha comès en un partit judicial diferent (norma de comp territorial: forum delicti comissi). Ha de comprovar quin tipus de delicte és (lleu o greu) i per tant si toca un altre tipus de procediment.

•

Sobreseïment i arxiu de les diligències si ho demana el MF amb condicions de l’art. 963: el MF pot demanar el sobreseïment en aquells casos en què es confirm i que s’ha comès un delicte lleu si: i)

El delicte lleu denunciat resulti de molt escassa gravetat a la vista de la natu del fet, les seves circumstàncies i les personals de l’autor.

ii)

I, a més, no hi ha interès públic per perseguir aquest fet. S’entén que en els delictes lleus patrimonials no hi ha interès públic rellevant en la seva persecució quan s’hagués procedit a la reparació del dany i no hi hagi denúncia del perjudicat. En aquest cas, es comunica immediatament la suspensió del judici a tots els que haguessin estat citats i es notifica el sobreseïment als ofesos pel delicte.



•

Quan arriba l’atestat al jutjat de guàrdia, el MF pot dir que és poc important i demanar el sobreseïment, tot i que es pot tipificar com a delicte. Si no hi ha cap altra acusació que sostingui l’acusació, s’arxiva.

Valoracions sobre l’oportunitat i possibilitat de celebrar el judici immediatament: en cas que hagin comparegut les persones citades o que, tot i no havent comparegut alguna d’elles, el jutjat estimés innecessària la seva presència. Per acordar la immediata celebració del judici, el JG ha de tenir en compte si ha de resultar impossible la pràctica d’algun mitjà de prova que es consideri imprescindible.

 Un cop aclarit això, ha de decidir si celebra el judici de forma immediata o posposa la seva celebració. Judici immediat al Jutjat de guàrdia si estan totes les persones citades o tots els que han de ser-hi; si s’ha realitzat be l’oferiment d’accions; si poden comparèixer a la guàrdia els que falten.



Un cop passat aquest doble filtre, recordem que la policia judicial ens havia citat a un dia i hora determinat al jutjat de guàrdia. Llavors anem a veure si es pot celebrar o no. El judici es pot celebrar si concorren aquests requisits cumulatius.



Molts cops, quan arriba l’atestat al jutjat de guàrdia, hi ha citades moltes persones però algunes no hi van. Si es pot citar els que falten en el mateix servei de guàrdia, es celebrarà igual aquest judici oral. Els jutjats de guàrdia tenen unes hores de guàrdia (normalment 2 o 3 dies). Arriba l’atestat de delictes lleus a un jutjat i el dia i hora assenyalats pex, tenim 2 testimonis però falta 1. Si encara està de guàrdia demà, es cita per demà la persona per celebrar el judici. Però si ja ha acabat la guàrdia, no es podrà celebrar el judici en guàrdia.

ASSENYALAMENT DE JUDICIS NO IMMEDIATS (que no es poden celebrar en aquell moment): si no es pot celebrar en guàrdia pq no estan tots i no poden venir a la guàrdia, 2 possibilitats: -Si no és possible celebrar judici immediatament i la competència correspon al mateix jutjat: LAJ assenyala celebració judici pel dia hàbil més pròxim possible, dins dels predeterminats i, en qualsevol cas, en un termini no superior a 7 dies. A més, fa les citacions oportunes amb apercibiments legals (965.1.1º). * La llei diu que si no és possible celebrar de forma immediata, en el no-assenyalament no poden passar més de 7 dies, però a la pràctica no es compleix.

Procedeix citar el MF i a les parts, informant per escrit al denunciat de la imputació i efectuant l’oferiment d’accions als perjudicats (964.3). Això exigeix subministrar còpia de la denúncia o querella a l’imputat. ❖

Las citaciones se harán al Ministerio Fiscal, salvo que el delito leve fuere perseguible sólo a instancia de parte, al querellante o den...