TEMA 5 - Els béns públics (I) PDF

Preview

Summary

Professora: Teresa Rosell Fossas...

Description

TEMA 5 - Els béns públics (I) 1. Consideracions generals Els béns públics són els béns (immobles i mobles) que pertanyen a les diverses Administracions Públiques. És a dir, les Administracions Públiques són titulars (propietàries) de múltiples béns (per exemple, edificis, terrenys, instal·lacions, obres d’art, vehicles, embarcacions, etc). 

Propietat pública  Titularitat ens públic.



Propietat privada  Titularitat particular.

Els ens públics poden ser titulars de béns de propietat privada com si fossin particulars. 

Béns demanials  Béns afectats a ús general o servei públic (o també per llei).



Béns patrimonials  Béns que malgrat ser de titularitat pública no tenen caràcter demanial (domini privat).

2. Classes de béns públics El patrimoni de les Administracions públiques està constituït pel conjunt dels seus béns drets, qualsevol que sigui la seva naturalesa i el títol de la seva adquisició o aquell en virtut del qual els hagin estat atribuïts. No s'entendran inclosos en el patrimoni de les Administracions públiques els diners, els valors, els crèdits i els altres recursos financers de la seva hisenda ni, en el cas de les entitats públiques empresarials i entitats anàlogues dependents de les comunitats autònomes o corporacions locals, els recursos que constitueixen la seva tresoreria. Per raó del règim jurídic al qual estan subjectes, els béns i drets que integren el patrimoni de les Administracions públiques poden ser de domini públic o demanials i de domini privat o patrimonials. 



Béns de domini públic o demanials: són béns i drets de domini públic els que, sent de titularitat pública, es trobin afectats a l'ús general o al servei públic, així com aquells als quals una llei atorgui expressament el caràcter de demanials. Els principis relatius als béns i drets de domini públic són: o

Inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat.

o

Adequació i suficiència dels béns per a servir a l'ús general o al servei públic a què estiguin destinats.

o

Aplicació efectiva a l'ús general o al servei públic, sense més excepcions que les derivades de raons d'interès públic degudament justificades.

o

Dedicació preferent a l'ús comú enfront del seu ús privatiu.

o

Exercici diligent de les prerrogatives que la present llei o altres especials atorguin a les Administracions públiques, garantint la seva conservació i integritat.

o

Identificació i control a través d'inventaris o registres adequats.

o

Cooperació i col·laboració entre les Administracions públiques en l'exercici de les seves competències sobre el domini públic.

Béns de domini privat o patrimonials: són béns i drets de domini privat o patrimonials els que, sent de titularitat de les Administracions públiques, no tinguin el caràcter de

demanials. En tot cas, tindran la consideració de patrimonials de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics els drets d'arrendament, els valors i títols representatius d'accions i participacions en el capital de societats mercantils o d'obligacions emeses per aquestes, així com contractes de futurs i opcions l'actiu subjacent de les quals estigui constituït per accions o participacions en entitats mercantils, els drets de propietat incorporal, i els drets de qualsevol naturalesa que es derivin de la titularitat dels béns i drets patrimonials. Els principis relatius als béns i drets patrimonials són: o

Eficiència i economia en la seva gestió.

o

Eficàcia i rendibilitat en l'explotació d'aquests béns i drets.

o

Publicitat, transparència, concurrència i objectivitat en l'adquisició, explotació i alienació d'aquests béns.

o

Identificació i control a través d'inventaris o registres adequats.

o

Col·laboració i coordinació entre les diferents Administracions públiques, amb la finalitat d'optimitzar la utilització i el rendiment dels seus béns.

Cal destacar que el Patrimoni de l'Estat està integrat pel patrimoni de l'Administració General de l'Estat i els patrimonis dels organismes públics que es trobin en relació de dependència o vinculació amb aquesta. La gestió, administració i explotació dels béns i drets del Patrimoni de l'Estat que siguin de titularitat de l'Administració General de l'Estat correspondran al Ministeri d'Hisenda, a través de la Direcció General del Patrimoni de l'Estat. La gestió, administració i explotació dels béns i drets del Patrimoni de l'Estat que siguin de titularitat dels organismes públics correspondran a aquests, d'acord amb l'assenyalat en les seves normes de creació o d'organització i funcionament o en els seus estatuts, amb subjecció en tot cas al que s'estableix per a aquests béns i drets en aquesta llei. El Patrimoni de la Generalitat de Catalunya és constituït de tots els béns i drets que li pertanyen per qualsevol títol. Els béns de la Generalitat de Catalunya es classifiquen en béns de domini públic o demanials i en béns de domini privat o patrimonials. Són béns de domini públic de la Generalitat de Catalunya els afectats a l'ús general o als serveis públics propis de la Generalitat i aquells que una llei així ho declari. També ho són els edificis en què s'allotgen els òrgans de la Generalitat definits per l'Estatut. No són béns de domini públic de la Generalitat de Catalunya aquells béns que, essent de domini públic, no són afectats a l'ús general o als serveis públics propis de l'exercici de les competències de la Generalitat o la titularitat dels quals no li correspon. 3. Règim bàsic dels béns públics 

Règim jurídic del domini privat: els béns patrimonials són propietat privada de l’Administració. Són béns de l’Administració no afectats a l’ús públic, ni béns comunals. No gaudeixen dels privilegis dels béns demanials. Col·laboren en les activitats de l’administració. S’han de gestionar per produir el màxim rendiment per l’administració propietària. Els béns privats es poden adquirir i alienar (seguint el què diu la normativa) Són embargables, jurisprudència a favor àmbit local. Els béns de domini públic, un cop desafectats (un cop deixen d’estar destinats a un públic o a un servei públic), passen a ser bens patrimonials.



Règim jurídic del domini públic: s’integren els béns comunals, que són l’Herència Històrica de la propietat col·lectiva. En l’actualitat és una classe especial de béns demanials, l’aprofitament del quals correspon al comú dels veïns (“montes vecinales”). Els béns de les entitats locals són de domini públic. Són béns de domini públic els destinats a un ús o servei públic. Tenen la consideració de comunals aquells béns l’aprofitament dels quals correspon al comú dels veïns. Els béns comunals són els béns que pertanyen generalment a les administracions locals (ajuntament o diputacions provincials) destinats a l’aprofitament comú o comunal per part dels ciutadans que resideixen en el territori respectiu. Són generalment espais rústics, agraris o muntanyes, en els que es poden dur a terme aprofitaments agrícoles, ramaders, forestals, etc. El seu règim s’equipara, amb més o menys diferències al règim dels béns de domini públic.

 Patrimoni Nacional: és l’Herència Històrica de la propietat privada de la Corona. Està integrat per béns de titularitat de l’Estat afectats a l’ús i servei del Rei de la Família Real, per funció de la seva “Alta Representació”. 4. Adquisició de béns públics Les administracions públiques poden adquirir béns i drets per qualsevol de les vies que preveu l’ordenament jurídic i, en particular, per les següents: 

Per atribució de la llei.



A títol onerós, amb exercici o no de la o no de la potestat d´expropiació.



Per herència, llegat o donació.



Per prescripció.



Per ocupació.

5. Prerrogatives de les Administracions Públiques Les Administracions Públiques per a la defensa del seu patrimoni, tenen les següents facultats i prerrogatives: investigar la situació dels béns i drets que presumiblement pertanyin al seu patrimoni, atermenar (“deslindar”) en via administrativa els immobles de la seva titularitat, recuperar d'ofici la possessió indegudament perduda sobre els seus béns i drets i desnonar en via administrativa als posseïdors dels immobles demanials, una vegada extingit el títol que emparava la tinença. Així doncs, hi ha un règim de protecció i defensa de les Administracions Públiques (prerrogatives de l’administració respecte els seus béns), que fa referència a l’acció d’investigació, l’atermenament, la recuperació d’ofici, el desnonament administratiu, l’inventari i la inscripció general. 6. Béns públics: competències Els béns de domini públic són inembargables (no es poden embargar), imprescriptibles (no es pot adquirir la seva propietat, encara que siguin ocupats durant molts anys, per usucapió) i inalienables (no es poden vendre).

7. Afectació i desafectació L’afectació implica la integració dels béns en el domini públic. Hi ha les següents modalitats d’afectació: 

Afectació per llei (general).



Afectació expressa per acte administratiu.



Afectació implícita.



Afectació presumpta.

L’afectació determina la vinculació dels béns i drets a un ús general o a un servei públic, i la seva consegüent integració al domini públic. Cal destacar que els béns de domini públic o demanials es poden desafectar (deixen d’estar destinats a l’ús públic o al servei públic). En aquest cas, un cop desafectats, passen a ser béns patrimonials. La desafectació s’haurà de realitzar sempre de forma expressa. No obstant això, de vegades, podrà realitzar-se de forma tàcita o també de forma excepcional (en aquest últim cas ha de ser provada per actes concloents). 8. Mutació demanial (béns demanials) La mutació demanial és l'acte en virtut del qual s'efectua la desafectació d'un bé o dret del Patrimoni de l'Estat, amb simultània afectació a un altre ús general, fi o servei públic. La mutació pot suposar un canvi de fi públic o un canvi de titularitat. 9. Utilització i protecció dels béns de domini públic 

Es considera ús comú dels béns de domini públic el que correspon per igual i de manera indistinta a tots els ciutadans, de manera que l'ús per uns no impedeix el dels altres interessats. L'ús comú dels béns de domini públic podrà realitzar-se lliurement, sense més limitacions que les derivades de la seva naturalesa, el que s'estableix en els actes d'afectació o adscripció, i en les disposicions que siguin aplicable.



És ús que implica un aprofitament especial del domini públic el que, sense impedir l'ús comú, suposa la concurrència de circumstàncies com ara la perillositat o intensitat d'aquest, preferència en casos d'escassetat, l'obtenció d'una rendibilitat singular o altres semblants, que determinen un excés d'utilització sobre l'ús que correspon a tots o un menyscapte d'aquest. L'aprofitament especial dels béns de domini públic, així com el seu ús privatiu, quan l'ocupació s'efectuï únicament amb instal·lacions desmuntables o béns mobles, estaran subjectes a autorització o, si la durada de l'aprofitament o ús excedeix de quatre anys, a concessió.



És ús privatiu el que determina l'ocupació d'una porció del domini públic, de manera que es limita o exclou la utilització del mateix per altres interessats. L'ús privatiu dels béns de domini públic que determini la seva ocupació amb obres o instal·lacions fixes haurà d'estar emparat per la corresponent concessió administrativa

10. Autorització i concessió



Autorització: l’autorització s’atorga directament. La seva transmissió és possible. S’atorga amb un màxim de 4 anys. Pot ser revocada unilateralment sense indemnització. Pot ser gratuïta o estar sotmesa a una taxa. Es pot exigir una garantia.



Concessió: la concessió té una concurrència competitiva. És un document administratiu (s’inscriu al Registre Públic). La seva transmissió és possible. S’atorga amb un màxim de 75 anys. Pot ser gratuïta o estar sotmesa a una contraprestació o una taxa. Poden deixar-se sense efecte a través del “rescat” + la indemnització.

Reserva demanial L’administració es reserva un ús exclusiu dels béns demanials per raons d’utilitat pública o d’interès general en un temps necessari pel compliment de la finalitat. Aquesta reserva té un ús prevalent. Porta implícita la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació (a efectes expropiatoris) de drets preexistents incompatibles. 

Domini públic forestal (Llei de Forests): les muntanyes de domini públic són inalienables, imprescriptibles i inembargables.



Carreteres (Llei de Carreteres): són de competència estatal les carreteres d'interès general o la realització del qual afecti a més d'una Comunitat Autònoma. No són béns demanials els camins de servei, els camins privats, ni els camins rurals.



Recursos naturals: la CE fa referència als recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental. Llei de Mines: tots els jaciments d'origen natural i altres recursos geològics existents en el territori nacional, mar territorial i plataforma continental són béns de domini públic.



Hidrocarburs (Llei del sector d’Hidrocarburs): els jaciments d’hidrocarburs i el magatzem de subterranis es declaren béns de domini públic....