Els climes d\'Espanya i Catalunya PDF

Preview

Summary

Download Els climes d'Espanya i Catalunya PDF

Description

LL 2. ELS CLIMES D'ESPANYA

1. Mecanismes que influeixen en el clima. 1.1 La circulació atmosfèrica en altitud a. Més intensa a les capes altes de l'atmosfera. b. Direcció W  E (=rotació terrestre) c. Jet stream o corrent en jet. 2 en cada hemisferi (subtropical, entre els 30º i els 45º; polar, als 60º). A l'hivern baixen de latitud i a l'estiu pugen. d. La península està més propera al tròpic de Càncer  zona afectada per altes pressions tropicals. 1.2 Circulació de l'aire en superfície a. Es situa a la troposfera (anticiclons i depressions  isòbares. b. Les altes pressions o anticiclons (A) (superiors als 1015 mb o hectopascals (hPa). Produeixen temps estable. c. Les baixes pressions o depressions (D). Valors inferiors als 1015 hPa. Temps inestable. 2. Factors que influeixen en els climes d'Espanya 2.1 Els anticiclons tropicals: l'anticicló de les Açores. a. Principal centre d'acció meteorològica del territori espanyol. A l'estiu domina una gran part del territori peninsular i de les illes Balears. b. Massa d'aire tropical marítima. c. Massa d'aire tropical, continental o sahariana. (hivern 20º, estiu 40º) d. Pluja de fang. 2.2 Les depressions atlàntiques a. Lligades a situacions de mal temps. b. Vent constant de l'oest depressions atlàntiques. c. Originen un temps molt variable amb molta nuvolositat, pluges abundants i freqüents. Temperatures suaus a causa de l'oceà. d. Afecten la zona nord i nord-oest de la Península. 2.3 Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals a. Es produeixen reajustaments entre les masses d'aire polar i les masses d'aire tropicals. b. Les temperatures tendeixen a igualar-se i les pressions a compensar-se. c. Les masses d'aire fred són: – massa d'aire polar marítim (Oceà Glacial Àrtic): descens ràpid de les temperatures, molta inestabilitat, nevades, pluja i calamarsades. – Massa d'aire polar continental o siberià (centre i nord de l'espai eurosiberià):hivern, fred i nevades. Estiu fenòmens tempestuosos. 2.4 El comportament semiautònom de la Mediterrània Occidental a. Diferències tèrmiques amb les masses atlàntiques  baixes pressions i pluges torrencials. b. Amb els anticiclons subtropicals i aire fred  cumulonimbus i aiguats importants. 2.5 La forma i el relleu de la Península Ibèrica a. Les terres de l'interior es comporten com un petit continent. b. Escalfament de l'interior provoca una acció més intensa dels anticiclons subtropicals, la qual cosa produeix un grau de sequedat elevat.

1

c. Hivern: una massa d'aire s'estanca a la Península. Produeix un descens de la temperatura i escasses pluges hivernals. 3. Els climes de l'Espanya Peninsular i de les Balears 3.1 Climes de predomini oceànic o atlàntic a. Clima pròpiament oceànic, rius i vegetació: – Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra i Vall d'Aran. – Depressions atlàntiques que produeixen precipitacions abundants. – Temperatures suaus. – Gran quantitat de rius, cabalosos i regulars (neixen en muntanyes properes a les costes, curts). L'abundància d'aigua permet un gran aprofitament energètic. – Bosc temperat caducifoli (malgrat substitució amb pins de creixement ràpid): repoblacions amb eucaliptus. Vegetació densa de matollar (bruc, gatosa i ginesta). – Afavoriment del prat natural. – Conreus: patates, blat de moro i pomeres. b. Varietats del clima oceànic o atlàntic: – varietat de muntanya oceànica (massís Galaic, Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Muntanyes Basques, Pirineus navarrès i aragonès, Valls d'Aran, Núria i Valira). Degut a l'altura la temperatura baixa i provoca precipitacions freqüents ( a l'hivern, nevades). Zones muntanyoses. – Varietat oceànica de transició (terres baixes d'Ourense, nord de Castella i Lleó, Àlaba, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya). Transició entre climes oceànics i els de l'interior de la Meseta i de la depressió de l'Ebre. Clara influència atlàntica amb volum menor de precipitacions, estius força secs i hiverns freds. Zones més baixes. 3.2 Climes mediterranis a. Clima pròpiament mediterrani, rius i vegetació – Part meridional de la façana atlàntica peninsular, litoral mediterrani, illes Balears, Ceuta i Melilla. Andalusia i part d'Extremadura. – Domini dels anticiclons subtropicals durant l'estiu  temps càlid i sec. – A la tardor i a la primavera predomina la circulació de depressions de latituds mitjanes amb pluja. – Gran diversitat climàtica . – Característiques típiques: estius calorosos i secs, hiverns suaus, pluges no gaire abundants (de vegades, torrencials) 400 – 700 mm– Vents: llevant, cerç i ponent. – Rius: gran sequedat (estiatge). Les pluges de la tardor augmenten el cabal – Bosc d'alzines molt degradat i substituït per pineda. Apareix la màquia, la garriga i l'estepa. – Conreus bàsics: blat, vinya i olivera. A les planes litorals i prospera l'horta. b. Varietats de clima mediterrani: – varietat mediterrània d'influència atlàntica (franja costanera d'Andalusia, part de la depressió del Guadalquivir i d'Extremadura. Reben la influència de l'Atlàntic al no tenir relleus que impedeixen la penetració de les depressions i fronts de l'Atlàntic. Precipitacions en època freda, abundants. Per la influència de l'anticicló de les Açores els estius són secs i calorosos. – Varietat de muntanya mediterrània (compren tots els relleus muntanyosos costaners) Reben les precipitacions procedents del mar Mediterrani. Hiverns

2

frescos i els estius suaus. – Varietat seca amb menys de 400 mm de precipitacions anuals (sud d'Alacant, part de Múrcia i litoral d'Almeria). Índex d'aridesa força alt i dèficit hídric notable. Climes esteparis i desèrtics als trams costaners més àrids (- 150 mm ). Pluges escasses i sovint torrencials. Estius calorosos i hiverns suaus. 3.3 Climes continentals o d'interior d'influència mediterrània. a. Clima pròpiament continental o d'interior, rius i vegetació. – Totalitat de Castella – La Manxa i la comunitat de Madrid. Afecta a zones de transició climàtica entre territoris amb clima interior d'influència atlàntica a l'oest i d'influència mediterrània a l'est. – Forta oscil·lació tèrmica entre hiverns freds i estius calorosos. – Hivern amb temperatures absolutes més baixes (-24ºC, Albacete). Bancs de boira molt extensos. – Estiu molt calorós i sec (poden arribar als 45º C). – Precipitacions escasses durant tot l'any. Els màxims corresponen a nevades degut a la influència de l'aire polar. – Els rius són irregulars (crescudes a les èpoques de pluja i estiatge a l'estiu) – Vegetació: Alzinars i pinedes i arbustos. – Conreus : cereals de secà i cria de bestiar de llana. b. Varietats del clima d'interior: – Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats (conca sedimentària de Castella). Hiverns freds i llargs (mínima per sota dels 3º) Mesos calorosos (juliol i agost). Precipitacions escasses. Aridesa elevada (Zamora, Salamanca, Palència i Valladolid). – Varietat de muntanya interior (Sistema Ibèric, Sistema Central i Muntanyes de Toledo). Major continentalitat i sequedat dels estius. Depressions atlàntiques  precipitacions importants. També hi ha pluges d'origen mediterrani a la tardor. Hiverns llargs i molt freds. Estius curts, frescos i secs. – Zones de precipitacions escasses i domini del cerç (depressió de l'Ebre, Rioja, sud de Navarra, Aragó, comarques del sud de Lleida i interior de Tarragona). Semblant al de la Meseta Nord. Pluges mínimes entre Casp i Saragossa (Monegros). Importància el cerç (nord-oest) vent sec  hivern amb fred intens i refresca les temperatures de l'estiu. 4. Els climes de les Canàries 4.1 Varietats del clima canari a. Característiques bàsiques: – temperatures càlides durant tot l'any (17 º C). – precipitacions escasses (+ hivern i – estiu). b. Factors que influeixen en la varietat: – situació: occidentals (alisis i oceà Atlàntic) i orientals (aire sec saharià). – Altitud i orientació del relleu: Mar de núvols i inversió tèrmica. – Corrent marí fred: entre les illes i Àfrica. Augmenta l'estabilitat a l'estiu. c. Varietats climàtiques: – Costa. – Muntanyes mitjanes. – Cims.

3

5. Els climes de Catalunya -Estius secs i calents, hiverns suaus i màxims plujosos a primavera i tardor. Variacions degut a la proximitat al mar, altitud, orientació dels relleus i latitud. 5.1 Les temperatures a. Les isotermes mostren que la temperatura al litoral durant l'hivern és suau i conserva la calor a l'estiu  mar com a temperador tèrmic. A l'interior les temperatures són més extremes. 5.2 Les precipitacions a. Les isohietes mostren major pluviositat a les muntanyes (vessants orientats als vents humits). b. Al Pirineu no hi ha cap més sec. AL litoral plou a la tardor i a l'interior a la primavera.

4...