TEMA 2. Els pobles preromans (AL·LANDALUS) PDF

Preview

Summary

Tema 2 historia d'Espanya per a selectivitat, tema complet. També serveix per fer els comentaris de text de selectivitat. Està en català....

Description

TEMA%2:%ELS%POBLES%PREROMANS% % Els$pobles%preromans$són$els$que$habitaven$la$península$ibèrica$i$les$Illes$Balears$ a$partir$ del$I% mil·lenni% a.C% (1.000% a.C)% abans% de% l’arribada% dels% romans% l’any% 218%a.C.$$ $ S’ubiquen$ cronològicament$ a$ l’Edat% de% Ferro$ entre$ els$ anys$ 800$ a.C$ i$ 218$ a.C.$ Suposen$ el$ pas$ de% la% prehistòria% a% la% història$ (inici$ de$ l’edat$ antiga)$ perquè$ alguns$ coneixen$ l’escriptura.$ Es$ té$ constància$ gràcies$ als$ escrits$ dels$ historiadors$ grecs$i$romans.$ $ Diverses$ onades$ de$ pobles$ indoeuropeus$ travessaren$ els$ Pirineus$ i$ s’escamparen$ per$ la$ Península.$ Els$ nouvinguts,$ que$ amb$ el$ temps$ es$ fusionaren$ amb$ els$ antics$ pobladors$ indígenes$ de$ la$ Península,$ introduïren$ una$ nova$ tecnologia,$ la$ metal·lúrgia$de$ferro.$Es$tracta$dels$pobles%Íbers,%Celtes%i%Celtíbers$ $ -%ÍBERS,%CELTES%I%CELTÍBERS% % Els$íbers%i%els%celtes$són$un$grup$de$pobles$d’origen$indoeuropeu$(des$de$finals$del$ segle$XI$fins$al$segle$VI$a.C)$de$l’Europa$central$amb$un$mateix$substrat$lingüístic:$ l’indoeuropeu.$ $ -%Íbers% $ Éls$íbers$es$varen$establir$a$la$costa%Mediterrania%i%al%sud%peninsular$i$hi$podem$ distingir$ els$ pobles$ turdetants,$ bastetants,$ edetans,$ ilergets,$ laietans,$ etc.$ No% constitueixen% un% grup% homogeni% de% pobles$ i$ per$ tant,$ mai$ varen$ formar$ una$ unitat$ètnica$o$política.$$ $ La$ seva$ economia$ es$ basava$ en$ l’agricultura,$ sobretot$ la$ vinya,$ els$ cereals$ i$ l’olivera$(triada% mediterrània)$i$la$ramaderia.$Els$íbers$ al$sud$ peninsular$ també$ explotaren$mines$i$varen$desenvolupar$una$important$metal·lúrgia% i% orfebreria.$ Elaboraven$ productes% artesanals$ com$ la$ ceràmica,$ teixits$ i$ espart$ i,$ gràcies$ al$ comerç,$ sobretot$ amb$ els$ pobles$ colonitzadors,$ desenvoluparen$ una$ moneda$ pròpia.$ $ Habitaven$pobles%emmurallats$situats$a$zones$elevades,$de$fàcil$defensa$i$prop$de$ les$ rutes$ comercials.$ Seguien$ una$ distribució$ urbanística$ regular,$ els$ habitatges$ eren$de$forma$rectangular.$ $ Tenien$ una$ organització% social% jerarquitzada,$ amb$ una$ aristocràcia% guerrera$ relacionada$ amb$ el$ poder$ militar$ i$ econòmic$ que$ controla$ la$ producció$ i$ domina$ l’exèrcit.$Es$tracta$d’una$cultura$avançada$amb$llengua%pròpia$i$alguns$dels$pobles$ tenien$ escriptura$ que$ encara$ no% ha% estat% desxifrada.$ Les$ seves$ creences% religioses$no$són$gaire$conegudes,$tot$i$que$se$sap$que$hi$havia$un$ampli$panteó$de$ déus$ i$ que$ es$ practicaven$ complexos$ rituals$ així$ com$ ritus$ funeraris$ (han$ arribat$ fins$ a$ nosaltres$ restes$ de$ santuaris$ i$ necròpolis$ amb$ escultures).$ Algunes$ escultures%artístiques$d’aquesta$època$són$la$Dama$d’Elx$i$la$Dama$de$Baza$$ $

La$seva$decadència$arriba$amb$la$conquesta$cartaginesa$i$romana.$ $ -%Celtes%i%Celtibers% $ Es$ varen$ establir$ a$ la$ façana$ cantàbrica% i% atlàntica,% i% els% Pirineus% occidentals% (gal·leics,% lusitans,% asturs% i% càntabres,% vacceus).% Els$ celtibers$ són$una$ barreja% entre% poblacions% indoeuropees% i% autòctones.% A$ la$ Meseta$ es$ produí$ una$fusió$ entre$celtes$i$íbers,$els$celtibers$(carpetants,$vetons$vacceus,$lutons,$arevacs,$etc)% $ La$seva$economia% era% rudimentaria% i% autosuficient% amb% un% comerç% escàs.$Es$ dedicaven$ a$ l’agricultura$ (ordi,$ llegums$ i$ hortalisses)$ i$ a$ la$ ramaderia$ (cavalls,$ porcs,$bens,$cabres,$etc).$ Els$grups$que$es$dedicaven$a$l’agricultura$eren$sedentaris$ i$vivien$en$poblats$(castres),$mentre$que$les$comunitats$ramaderes$practicaven$el$ nomadisme.$ Els$ castres$ se$ situaven$ en$ turons,$ amb$ un$ traçat$ urbanístic$ escàs$ o$ defensats$ per$ fossats$ i$ muralles.$ Les$ cases$ estaven$ construïdes$ amb$ pedres$ i$ de$ planta$ circular.$ Algunes$ de$ les$ restes$ més$ importants$ són$ les$ de$ Santa$ Tecla$ (Pontevedra)$i$Mohías$(Astúries)$ $ L’explotació% minera$ va$ser$una$ activitat$molt$ important$per$ als$pobles$ del$nord.$ Les$ terres$ gallegues$ eren$ riques$ en$ estany$ i$ or.$ Aquesta$ riquesa$ va$ afavorir$ el$ comerç$ amb$ els$ fenicis$ i$ cartaginesos$ així$ com$ amb$ altres$ pobles$ celtes$ de$ les$ constes$atlàntiques$de$l’actual$França$i$Anglaterra.$ $ Els$ celtes$ s’organitzaven$ en$ clans$ units$ per$ vincles$ familiars$ i$ diversos$ clans$ formaven$ una$ tribu.$ A$ les$ tribus$ hi$ havia$ certa$ jerarquització$ social,$ amb$ un$ predomini$de$la$casta$guerrera.$ $ Els$ celtes$ treballaven$ la$ ceràmica$ i$ utilitzaven$ instruments$ i$ armes$ de$ ferro$ i$ bronze,$ com$ espases,$ punyals$ o$ puntes$ de$ llança.$ En$ escultura$ han$ deixat$ els$ verracos,$escultures$tosques$d’animals.$ $ Parlaven$un$idioma$indoeuropeu$i$no%coneixien%ni%la%moneda%ni%l’escriptura.$Es$ tracta$de$pobles$que$habitaven$l’interior$de$la$Península,$mantenien$pocs$contactes$ amb$ les$ costes$ mediterrànies$ $ degut$ al$ seu$ aïllament$ i$ els$ seu$ mode$ de$ vida$ era$ considerats$ pels$ geògrafs$ grecs$ que$ descrigueren$ Iberia$ i$ els$ seu$ pobladors$ com$ salvatges%i%primitius.$ $ Els$indígenes$balears$tampoc$eren$gaire$avançats$tot$i$els$seu$contactes$freqüents$ amb$els$fenicis,$sobretot$a$Eivissa.$A$Mallorca$i$Menorca,$al$llarg$del$I$mil·lenni$a.C.$ es$ desenvolupà$ la$ cultura% talaiòtica,$ caracteritzada$ per$ grans$ construccions$ ciclòpies$(taules,$poblats,$talaiots,$muralles,$etc),$relacionada$amb$algunes$cultures$ mediterrànies,$ sobretot$ la$ nuràgica$ de$ Sardenya.$ Una$ mostra$ són$ Ses% Païses$ a$ Artà,$ un$ dels$ poblats$ talaiòtics$ més$ ben$ conservats$ de$ Mallorca$ (habitat$ des$ dels$ s.XI$a.C$fins$l’arribada$dels$romans$l’any$123$a.C.)$ $ Els$grecs$consideraven$la$Península$com$una$unitat$física$i$humana$i$l’anomenaren$ Iberia%o%Spania,$nom$d’origen$incert$però$que$perdura$fins$avui.$ % %

% ELS%TARTESSOS% $ Es$tracta$ d’un$ poble$mític$ del$ qual$se’n$ desconeix$l’origen$ i$ que$va$ habitar$ el$sud% peninsular.$També$coneixem$la$seva$existència$gràcies$a$la$constància$escrita$que$ varen$deixar$els$historiadors$grecs$i$romans.$ $ La$civilització% tartèssia$va$viure$la$seva$expansió$entre% l’any% 1.000% i% l’any% 500% a.C.$ i$ la$ seva$ influència$ es$ va$ estendre$ per$ l’actual$ Andalusia% i% el% sud% d’Extremadura,$tot$i$que$el$seu$eix$principal$se$situava$al$triangle$Sevilla-HuelvaCadis.$ $ No$s’han$trobat$restes$de$ciutats,$però$sí$magnífics$tresors$d’or$i$plata,$com$els$de$ El$Carambolo,$$Sevilla,$i$Aliseda,$a$Caceres.$ $ La$base$de$la$seva$subsistència% era% l’agricultura$però$la$zona$que$habitaven$era$ rica%en%metalls%com%el%ferro,%la%plata,%l’or%o%el%coure$i$hi$havia$tallers$dedicats$a$ fondre$els$metalls$per$fabricar-ne$objectes.$$ $ La$seva$ubicació%geogràfica$$va$suposar$que$tinguessin$un$paper$clau$en$les$rutes% comercials% de% l’estany,$ la$ plata$ o$ el$ plom$ de$ l’Atlàntic$ amb$ pobles$ de$ la$ Mediterrània$oriental.$ $ També$ varen$ desenvolupar$ un$ intens% comerç% amb% les% colònies% gregues% i% fenícies$de$la$Península$intercanviant%minerals%oi%productes%agropecuaris%per% bens%de%luxe%(perfums,%marbre,%ceràmica%i%joies)$ $ La$societat$probablement$estava$dominada$per$una$ aristocràcia$que$controlava$el$ comerç,$el$territori$i$la$riquesa.$A$la$cúspide$social$sembla$que$hi$existien$cabdills$o$ “monarques”$ i$ hi$ ha$ referències$ històriques$ a$ un$ monarca$ llegendari$ anomenat$ “Argantoni”$(segles$VII-VI$a.C.).$ $ Coneixien$l’escriptura,$possiblement$per$la$influència$fenícia.$ $ Al$ s.$ VI$ a.C.$ desapareixen,$ potser$ per$ l’exhauriment$ de$ les$ seves$ mines$ o$ per$ la$ dominació$cartaginesa.$ $ ELS%POBLES%COLONITZADORS% % -%FENICIS,%GRECS,%CARTAGINESOS% % - Fenicis% % Cap$ al$ 1.000$ a.C.$ els$ Fenicis,$ procedents$ del$ Mediterrani$ Oriental$ (actual$ Líban,$ començaren$ a$ fundar$ colònies$ a$ llocs$ estratègics$ de$ la$ costa$ atrets$ per$ la$ riquesa$ mineral$del$golf$de$Cadis$(or,$plata$i$coure)$i$altres$productes$i$matèries$primeres$ (la$pesca,$per$exemple)$ $

Instalaren$ factories% comercials$ a$ punts$ de$ la$ costa$ meridional$ i$ fundaren$ Gadis$ (Cadis),$ el$ primer$ nucli$ urbà$ de$ la$ Península$ (s.$ X$ a.C).$ Altres$ fundacions$ fenícies$ tardanes$foren$Malaca$(Màlaga)$i$Ibushim$(Eivissa).$ % - Grecs% $ Els$grecs$s’expandiren$pel$nord$del$Mediterrani$occidental$i$a$partir$del$s.$VIII$a.C$ fundaren$ alguns$ assentaments$ al$ nord$ de$ Catalunya,$ com$ Rhode$ (Roses)$ i$ Emporion$(Empúries)$a$la$costa$de$l’Empordà.$La$presència$fenícia,$més$antiga,$els$ impedí$assentar-se$al$sud$del$riu$Ebre.$ $ - Els%Cartaginesos%o%púnics% % Arriben$a$la$Península$més$tard,$cap$als$segles$VI$i$V$a.C$i$es$queden$fins$l’arribada$ del$ romans,$ al$ s.III$ a.C.$ i$ continuaren$ la$ colonització$ iniciada$ pels$ fenicis,$ fundant$ colònies$ com$ Ebussus$ (Eivissa)$ o$ Villaricos$ (Almeria)$ tot$ i$ que$ Cartago$ Nova$ (Cartagena)$va$ser$l’exponent$més$clar$del$domini$cartaginès$a$la$Península.$ $ La$seva$economia$es$basava$en$el$ comerç,%la%mineria,%la%saladura%de%peix,$etc.$ i$ ens$ portaren$ el$ culte$ a$ la$ deessa$ de$ la$ fertilitat,$ Tanit.$ En$ un$ primer$ moment,$ la$ seva$colonització$tenia$una$finalitat$ comercial,$però$més$endavant,$al$segle$III$ a.C.$ va$ser$de$conquesta$coincidint$amb$la$Segona$Guerra$Púnica$(218-201$a.C.)$ $ $ - L’Imperi%Ibèric%de%Cartago% $ Cartago$era$una$ciutat$ fundada$pels$fenicis$ l’any$814$a.C.$a$ la$costa$nord-africana$ (prop$ de$ l’actual$ Tunis,$ Tunísia)$ i$ es$ va$ convertir$ en$ una$ de$ les$ potències$ hegemòniques$ a$ l’oest$ mediterrani,$ junt$ amb$ els$ grecs$ (amb$ qui$ competien$ pel$ comerç).$ $ Quan$Fenícia$cau$en$mans$dels$perses,$al$segle$VI$a.C,$Cartago% s’independitza% de% la% seva% metròpoli,% Tir$ i$ forja$ un$ imperi$ colonial$ que$inclou$ Sicília,$ Sardenya,$ les$ Balears$i$enclavaments$fenicis$de$la$península$ibèrica.$ $ Però$ a$ la$ potent$ Cartago$ aviat$ li$ surt$ un$ rival,$ Roma,$ que$ al$ segle$ III$ a.C.$ havia$ aconseguit$ dominar$ tota$ la$ península$ italiana$ i$ que$ lluitaria$ contra$ Cartago$ pel$ control$del$Mediterrani$occidental.$ $ LES%GUERRES%PÚNIQUES% $ - Primera%Guerra%Púnica%(264%–%241%a.C)% $ L’any$ 264$ a.C.$ esclatà$ la$ guerra$ entre$ Roma$ i$ Cartago$ pel$ control$ de$ Sicilia,$ és$ l’anomenada$ Primera% Guerra% Púnica$ (els$ romans$ anomenaven$ púnics$ als$ cartaginesos)$i$acabà$el$241$a.C.$amb$victòria$de$Roma,$que$havia$aconseguit$Sicilia.$ Pocs$anys$després$Roma$ocupava$Sardenya,$davant$la$impotència$de$Cartago.$ $

Per$refer-se,$Cartago$intentà$crear$un$nou% imperi% a% la% Península,% ocupant$zones$ fenícies$ i$ expandint-se$ per$ la$ Península.$ Una$ nova$ ciutat,$ Cartago% Nova$ (Cartagena)$es$ convertiria$en$la$ capital$cartaginesa$d’Iberia$i$ en$la$principal$ base$ d’operacions$per$l’ocupació$de$l’interior.$$ $ La$família$ Barca,$ encapçalada$ pel$general$ Almícar$ i$ el$seu$ gendre$ Asdrúbal,$ foren$ els$artífexs$del$nou$imperi$cartaginès$a$Iberia.$$ $ $ - La%Segona%Guerra%Púnica%(218-201%a.C.)% $ Amb$ la$ mort$ d’Almícar,$ el$ seu$ fill$ Aníbal$ el$ succeí$ al$ comandament$ de$ l’exèrcit$ cartaginès$a$Ibèria.$Aníbal$Barca,$un$dels$generals$més$brillants$de$tots$els$temps,$ volia$ envair% la% Itàlia% romana$ partint$ de$ les$ bases$ Ibèriques,$ la$ qual$ cosa$ complicava$la$marxa$travessant$els$Pirineus$i$els$Alps.$$ $ El$ primer$ episodi$ fou$ la$ conquesta% de% Sagunt,$ al$ nord$ de$ València.$ Sagunt$ era$ aliada% de% Roma% i,$ amb$ aquest$ agressió$ la$ guerra$ esdevingué$ inevitable$ i$ Roma$ entrà$en$guerra$contra$els$cartaginesos.$ $ Després$ de$ la$ presa$ de$ Sagunt,$ l’exèrcit$ cartaginès,$ format$ per$ mercenaris$ de$ diversa$procedència,$entre$els$quals$hi$destacaven$ibers$i$un$contingent$de$foners$ baleàrics,$inicià$la$marxa$que,$ $amb$més$de$120.000$ homes,$després$de$travessar$ els$Alps,$els$portaria$a%Itàlia.$$ $ Els$ exercits$ romans$ que$ s’anaven$ enviant$ a$ lluitar$ contra$ Aníbal$ eren$ derrotats$ estrepitosament.$Especialment$memorable$va$ser$la$batalla$de$Cannas,$on$moriren$ més$de$70.000$homes$romans.$Però$tot$i$aquestes$victòries,$els% romans% oferiren% una%forta%resistència%per%no%perdre%Roma.% $ Mentre$ Aníbal$ es$ troba$empantanegat% a% Itàlia,$ el$ Senat$ romà$ decideix$ atacar$ la$ seva$ base$ de$ rereguarda,$ Iberia,$ amb$ l’objectiu$ de$ tallar$ l’arribada$ de$ reforços$ i$ subministres$ a$ l’exèrcit$ cartaginès.$ El$ 218$ a.C.$ legions$ romanes$ desembarcaven$ a$ Empúries% i% Tarraco$ i$ començaren$ la$ conquesta$ de$ la$ costa$ Mediterrània$ de$ la$ Península.$ $ L’any$ 206$ a.C$ els$ cartaginesos$ abandonaren$ Cadis,$ el$ seu$ últim$ bastió$ Ibèric$ i,$ el$ 202$ a.C$ Anníbal$ queia$ derrotat$ a$ Zama$ (prop$ de$ Cartago,$ actual$ Tunis)$ per$ Publi$ Corneli$Escipió$l’Africà.$Acabava$així$la$segona$guerra$Púnica.$$ $ - La%Tercera%Guerra%Púnica%(149%-146%a.C.)% % Roma$destrueix$la$ciutat$cartgines$de$Cartago$Nova$...