TEMA 2: Els drets preromans a la Península Ibèrica. PDF

Preview

Summary

Download TEMA 2: Els drets preromans a la Península Ibèrica. PDF

Description

Mirta Sánchez

2.

Història del dret

Dret UdL

Els drets preromans a la Península Ibèrica.

2.1 La situació jurídica de la Península Ibèrica abans de l'assentament romà. Prehistòria (600.000 a. C – 1000 a. C) És la època anterior a la història, utilitzem aquestes dates perquè és quan es creu que va aparèixer l’especie humana a la península ibèrica. Els arqueòlegs descobreixen cadàvers, restes, etc. això els ajuda a reconstruir com era el seu estil de vida. Amb aquestes dades no podem saber que pensaven i les formes de resoldre conflictes que tenien. Els historiadors la solució que plantegen és una extrapolació en base al evolucionisme. Avui en dia podem entrevistar a una persona per veure com resolen conflictes i entenen el dret, per tant, podem entrevistar a alguns humans que tinguin el mateix estil de vida que els homes primitius, cosa que ens pot permetre determinar la forma de pensar dels homes primitius comparant-los amb aquests actuals. L’any 1000 a. C és l’any aproximat en que va aparèixer el ferro. Protohistòria (1000 a. C – 200 a. C) La diferencia més gran en comparació amb la prehistòria és l’aparició de l’escriptura, això ens deixa fonts d’informació, com per exemple les inscripcions en pedra (epigrafies) ens deixa veure com eren les famílies etc. els historiadors i geògrafs tant grecs com romans que van tenir contacte amb la península ibèrica. Estrabó és un geògraf grec que va fer un viatge per la península ibèrica i explica el que va veure. Justí és un historiador romà que va escriure un llibre «epítome de les guerres filípiques» en teoria hauria d’explicar les guerres del rei filipo però l’escriptor va introduir-hi idees seves i llegendes, una de les quals parla de la península ibèrica. La península ibèrica estava dividida en tres zones culturals: •

Celtes, que vivien a la sona de Galícia.

•

Ibers, que ocupaven des de la costa mediterrània catalana fins l’andalusa.

•

Celtibers, que ocupaven tota la part central de la península.

Estrabó va conèixer un poble que va anomenar els cantabros (Celtes) que tenien uns costums basats en la ginecocràcia (govern de les dones, en grec). En aquesta cultura les dones fan la guerra i cultiven el camps, donen el vot als homes, transmeten la herència, casen als seus germans, mana el germà de la dona (no el marit), apareix la covada (les dones quan donen a llum

Mirta Sánchez

Història del dret

Dret UdL

van a treballar de seguida al camp mentre el marit es queda a casa amb el fill. Era una cultura matriarcal, desprès dels romans van desaparèixer totes. Estrabó anomena als ibers com a Turdetans, aquest són un poble més culte que els ibers i tenen una llengua escrita i també lleis escrites en vers. Apareix al costat d’això, en el llibre de Estrabó, un 6000 que no se sap que significa. Justí en la seva llegenda sobre la península ibèrica parla d’un poble anomenat Curetes que viuen a la desembocadura del Guadalquivir (igual que els Turdetans) un territori conegut com Tartessos, diu que aquesta gent tenen un rei que es diu Habis que va ser el primer en imposar lleis al seu poble. La gran diferencia entre els costums que utilitzaven els Celtes i les lleis que utilitzaven els Ibers és que les lleis són escrites i els costums no, aquest últims provenen del poble i les lleis estan fetes pel poder i imposades al poble. L’arribada dels romans va significar la desaparició dels patrimoni cultural d’aquestes dues civilitzacions, ja que quan van aparèixer els romans els van romanitzar (imposar la seva cultura).

2.2 La incorporació de la Península Ibèrica al món romà. Els romans arriben a la península ibèrica per casualitat, l’any 218 a. C perquè desembarquen a Empúries militarment per tallar la retirada de les tropes d'Anníbal en plenes guerres Púniques (Roma i Cartago). Els romans desprès de guanyar els cartaginesos decideixen quedar-se a la península per conquerir el territori. Tan els Celtes com els Ibers van abandonar la seva cultura per passar-se a la romana (Aculturació).

2.3 La romanització social i jurídica de la Península Ibèrica. La romanització del sistema de govern de les ciutats. A la península ibèrica hi havia 3 tipus diferents de ciutats: •

Les colònies: creades pels romans on només hi havien romans (Barcelona).

•

Municipis: Els romans els hi atribueixen sistema romà però són indígenes. Tenen dins les seves normes una llei que diu que si participes amb roma en el governs els romans et premiaran amb la ciutadania romana. (Dret llatí).

•

Ciutats peregrines: eren indígenes, no han claudicat davant de roma. N’hi ha de tres tipus: federades (han fet un pacte amb Roma que es pot desfer en el moment en que aparegui un conflicte), les lliures (Roma els hi ha donat una concessió pròpia i per tant tenen un règim propi que Roma els hi pot retirar quan vulgui), les estipendiàries (són aquelles que s’han enfrontat militarment amb Roma i han sigut derrotades, Roma els obliga a pagar un tribut «estipèndium»).

Mirta Sánchez

Història del dret

Dret UdL

L’exercit romà. Aproximadament van arribar-hi uns 100.000 romans més gent que s’hi uneix per un sou. L’exercit roma per definició és itinerant excepte quan hi ha mal temps que s'instal·len en un lloc determinat i fan quarters d’hivern (al principi de fusta i després de pedra que han donat origen a ciutats d’avui en dia). Després comencen a aparèixer cabanyes anomenades Cannabae, aquestes tenen dos virtuts, per servir de lloc per comerciar i els romans jubilats de l’exercit es poden quedar a viure en el país conquistat (els romans s’entenen amb les dones indígenes tot i que no es podien casar) els fills que neixen d’aquestes parelles obtenen la condició de la mare, en aquest cas indígena. Els ciutadans romans creen empreses i comerços. L’aportació més gran que va fer l’exèrcit a la península va ser el llatí vulgar. El factor econòmic (comerç). Els romans explotaven els camps de la península per enviar subministraments a roma, es transportaven per mar però fins a arribar al port van instal·lar una xarxa de carreteres de pedra que travessaven la península de punta a punta La administració romana. Les estructures d’estat que els romans munten a la península ibèrica: •

Províncies: se’ls dona una llei que determina qui i com manarà. l’any 197 a. C es va dividir Espanya en 2 províncies: la Espanya citerior (mediterrània i propera a roma) i ulterior (atlàntic i llunyana a Roma). En època d’August (any 27 a. C) canvia el sistema a 3 províncies: Lusitània (Portugal i Extremadura), Bètica (Andalusia), Tarraconense. L’emperador Dioclecià va reorganitzar l’administració romana: va dividir en imperi romà d’orient i d’occident amb el mateix emperador, més endavant es va separar políticament en dos emperadors diferents. Es conserven Lusitània, Bètica però la Tarraconense es va separar en Galàcia (Galícia), Cartaginense i Tarraconense. Es va crear la Mauritània tingitana que avui en dia és el Marroc.

•

Convents: són subdivisions de les províncies, són la base per reclutar l’exercit, per recaptar els impostos i l’administració de justícia.

•

Consell provincial: reunió de tots els membres de la província, d’aquests s’escull un individu (Flamen) que fa funcions de sacerdot per rendir culte a l’emperador (considerat Déu), porta les queixes de la província a roma.

A Espanya hi havia tres condicions jurídiques diferents: ➔ Romans: regulats per Ius Civile. ➔ Peregrins: indígenes que utilitzaven l’Ius Gentium. ➔ Una altre classe que se’ls hi atorgava als aliats més antics de roma: Ius latini que tenien la possibilitat d‘utilitzar el dret romà en dos casos, ius comercium i ius connubium. L’any 73/74 d. C l’emperador Vespasià atorga a tots els habitants de la península ibèrica el dret llatí.

Mirta Sánchez

Història del dret

Dret UdL

Als municipis hi havia aquella norma de poder col·laborar amb Roma per aconseguir la ciutadania, aquests estaven governats per 4 persones (magistrats) que s’escollien cada any, quan acabaven el càrrec ells i la seva família es convertien en romans, es diferenciaven les que tenien concedit el dret llatí major o menor, les del menor havien de fer dos càrrecs per arribar a la romana, en canvi les altre només els hi calia un càrrec. L’emperador Caracal·la va crear una norma especial: la constitució Antoniniana deia que a partir de llavors tots els habitants de l'imperi romà tenien la condició de romans excepte els deliticis perquè no tenien drets per haver comès crims greus. Com que ja se’ls hi havia atribuït aquesta condició es va tornar a fer per les persones que en el seu moment no s’havien volgut convertir i ara els obligava perquè volia que paguessin l’impost de successions (2%)....