Tema 4 cio - Apunts 4 PDF

Preview

Summary

Apuntes del tema 4 Contratos y Obligaciones...

Description

Tema 4: Els elements del contracte Art. 1261 CC estableix que no hi ha contracte sense: Consentiment de les parts contractants / L’objecte cert que és matèria del contracte (la cosa o servei al que va dirigit el contracte) / La causa de l’obligació que s’estableixi (la finalitat perseguida al realitzar el contracte). Hi ha també elements accidentals, aquells que intervindran quan les parts ho estableixin expressament. No fan que el contracte sigui vàlid o no. Les més comuns son: Condició: Esdeveniment incert del que se’n fa dependre l’eficàcia del contracte. Termini: és un moment futur, però cert, del que se’n fa dependre l’eficàcia del contracte. Mode: Càrrega que, com a obligació, es pot imposar als beneficiaris, en els contractes que s’atorguen a títol gratuït, com el testament i la donació, poguent revocar el contracte si el beneficiari incompleix la obligació moral. El consentiment contractual Cal cord de voluntats entre les parts contractants, aquesta ha de ser lliure i conscient, la persona a més ha de tenir capacitat d’obrar. Capacitat que es necessita per atorgar el consentiment/contractar: Capacitat d’obrar. Art 1263 CC: les persones que no tenen capacitat per contractar: Menors no emancipats, els que tenen la capacitat modificada judicialment. Aquesta manca es supleix amb l’actuació dels representants legals. Els menors no emancipats sí que poden fer per sí mateixos els actes relatius a béns o serveis de la vida corrent propi de la seva edat. Els incapacitats judicialment podran realitzar els contractes que no tingui prohibit realitzar per sentencia judicial. Com a incapacitats trobem, apart de les esmentades, el pròdig, sotmès a curatela, o els concursats quan es trobin privats d’administrar els seus béns. En principi el major d’edat té plena capacitat d’obrar. S’estableix també algunes prohibicions per contractar (segons 1263 CC), certes persones que en principi tenen capacitat per contractar, no ho poden fer per disposició legal; La del tutor per realitzar sense autorització judicial els contractes de l’article 271 CC / Ex 621-4 CCCat prohibicions per contractar per exemple els treballadors públics, els béns públics que gestionen. La manifestació de voluntat: Cal que s’emeti una declaració de voluntat que pot ser expressa o tàcita. Per exemple, aixecar la mà en una subasta. Coincidència entre voluntat interna i voluntat declarada: La voluntat interna es la motivació que et porta a contractar. Voluntat declarada és la voluntat que comuniques a l’exterior a

través del que s’exterioritza. Perquè hi hagi consentiment cal que hi hagi coincidència en la voluntat interna i la voluntat declarada. La voluntat ha de ser manifestada perquè tingui rellevància negocial, i aquí haurem de examinar el procés d’exteriorització. Pot haver-hi divergència entre el que es va voler declarar i el que es va declarar (declaracions emeses sense serietat). Els vicis del consentiment o vicis de la voluntat La declaració de voluntat ha de ser conscient i lliure, però en determinades circumstàncies aquesta pot disminuir. Motius: El vici es una formació defectuosa de la voluntat interna, o bé perquè no s’ha pogut tenir coneixement de la verdadera realitat (error jo pensava que era una cosa i es una altra comptakilómetres posa 30km però no sembla així o dol comptakilometres s’ha reiniciat). O bé per la falta de llibertat que pateix un contractant (per intimidació, violència). En aquests casos, hi ha consentiment, però aquest ha estat viciat, es defectuós. El vici s’ha de provar. Efectes del vici: Aquest contracte serà anul·lable. El contracte produeix els seus efectes des de la perfecció, ara bé aquests efectes són claudicants, és a dir, poden ser anul·lables si no hi estic d’acord (exercir acció anul·labilitat). També es pot sol·licitar una indemnització de danys i perjudicis. L’error: Falsa representació mental de la realitat que vicia el procés formatiu de la voluntat i que opera com a pressupòsit per la realització del negoci, de manera que si l’hagués conegut no hauria contractat o ho hauria fet d’altra manera. Aquest és l’error propi o error vici. L’error obstatiu o impropi en el que la voluntat no ha tingut cap obstacle per formar-se lliurament, però al transmetre’s al exterior, s’ha produït l’error. En aquests casos el contracte seria anul·lable, perquè s’invalidi el consentiment haurà de recaure sobre substància de la cosa que va ser objecte de la causa. L’error ha de ser substancial sobre l’objecte del contracte. També cal que sigui un error excusable, s’ha de provar que per conèixer l’objecte del contracte s’ha utilitzat una diligència normal, i que tot i així no s’ha aconseguit superar la falsa representació mental en la que s’ha incorregut. S’ha de provar que l’error no es imputable a qui el pateix. L’error pot recaure: - Sobre la pròpia naturalesa del negoci - Error sobre la identitat d’una cosa - Error sobre la persona - Error de càlcul

La violència: Es considerarà que hi ha violència quan per aconseguir el consentiment s’utilitza una força irresistible. La intimidació: Perquè concorri intimidació, la jurisprudència del TS ens diu que cal:     

Amenaça injusta o il·licita Temor racional i fundat Mal imminent i greu Prestació d’un consentiment contractual Nexe causal entre amenaça i consentiment.

La por reverencial (metus reverentialis) no serà causa d’anul·lar contracte. El dol: Maquinació o frau per enganyar a una persona, aconseguint que manifesti la voluntat de realitzar un negoci que no hagués celebrat. Dol incidental: Només dona lloc a una indemnització per danys i perjudicis Dol essencial: Provoca la anul·labilitat del negoci jurídic, sempre que: 

Existeix engany

1.2 La pluralitat de parts. L’autocontracte Hi ha autocontracte, quan amb un únic acord de voluntats s’emeten dues manifestacions conjugades i econòmicament contraposades. És a dir, quan una persona tanca amb ella mateixa un contracte actuant a la vegada com a interessada i com a representant de l’altra part. No troba una regulació general en el nostre dret positiu però alguns preceptes hi fan referència. S’exigeix per la seva validesa que el poderdant concedeixi al apoderat facultats necessàries en vista al possible conflicte d’interessos....