TEMA 6 LA Població D’ Espanya. geo PDF

Preview

Summary

em va anar bastant bé per l'examen trimestral. No he fet la selectivitat pero estudiaré amb aquest resum....

Description

TEMA 6: LA POBLACIÓ D’ESPANYA

1.L'ESTUDI DE LA POBLACIÓ • La demografia és l'estudi de les poblacions humanes en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, les defuncions i els moviments migratoris. 1.1.LA GEOGRAFIA DE LA POBLACIO • La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens demogràfics (distribució, composició, creixement i migració de les poblacions). 1.2.LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI • La població és el conjunt de persones que viuen en un territori delimitat per criteris de pertinença i en relació amb un moment temporal determinat. • Respecte al territori de referència s'utilitzen estats, províncies i municipis, perquè les dades demogràfiques provenen dels censos i registres civils que elaboren les diferents institucions. 1.3.LES FONTS DEMOGRÀFIQUES • CENS és el recompte de la població d'un país en un moment determinat, que ens aporta informació sobre el volum de la població (naixements i defuncions), sexes, edats, l'estat civil, el nivell d'estudis, etc. A Espanya, l'Administració General de l'Estat (AGE) elabora el cens cada 10 anys. • PADRÓ MUNICIPAL és un registre administratiu de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi. Els ajuntaments els revisen anualment. •REGISTRE CIVIL comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions. Amb aquestes dades, l'Institut Nacional d'Estadística fa les estadístiques del moviment natural de la població. 1.4.LES PROJECCIONS DE POBLACIÓ • La demografia també estudia la població del futur mitjançant les projeccions de població. •Finalitats: -L’urbanisme i l’ordenació del territori (el creixement de les ciutats) -La construcció d’equipaments i serveis (escoles,hospitals,...) -La fabricació i la comercialització de productes. • Una projecció s'ha d'interpretar com una simulació estadística: si a la població actual se li apliquen unes determinades hipòtesis de fecunditat, mortalitat i migracions, la població resultant l'any de referència serà la indicada si es mantenen les tendències demogràfiques actuals.

2.L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA • El model de transició demogràfica permet comparar, explicar i valorar les dinàmiques de la població espanyola en relació amb les d'altres països d'Europa. • El model de transició demogràfica es desenvolupa en 4 fases, i explica que l'evolució de la població depèn del balanç entre la natalitat i la mortalitat. 2.1.FASE EL RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC - Del Neolític al segle XVIII (Gran Bretanya) - Del Neolític al segle XX (Espanya) • La natalitat és elevada: fecunditat mitjana de 5 fills per dona (necessària per la alta mortalitat infantil). • La mortalitat és elevada: falta d'aliments. Presència d'epidèmies, guerres i catàstrofes naturals. Presència de la Pesta Negra (1348). •Esperança de vida de 35 anys. •El creixement demogràfic resultant era molt baix o negatiu. 2.2.FASE II: EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC - Entre el 1780 i el 1880 (Gran Bretanya) - Del 1920 al 1980 (Espanya) • La natalitat és elevada: baixa gradualment, però continua sent elevada. • La mortalitat comença a devallar: millores en l'alimentació, la higiene i la medicina. Major producció agrícola. Descens de la mortalitat infantil. A Espanya, la mortalitat disminueix ràpidament i té com a resultat un gran creixement demogràfic que s'interromp amb la Guerra Civil. NATALITAT puja MORTALITAT baixa = Notable creixement demogràfic 2.3.FASE III: L'AJUSTAMENT DEMOGRÀFIC - Entre finals del segle XIX i la dècada del 1940 (Gran Bretanya) - No es desenvolupa fins el 1980 (Espanya) • La natalitat disminueix: les causes a Espanya de la reducció de natalitat són: - Causes econòmiques: escolarització obligatòria i prohibició del treball infantil - Causes socials: accés de dones a llocs de feina remunerada. • La mortalitat baixa: causa: ús de vacunes

2.4.FASE IV: EL NOU RÈGIM DEMOGRÀFIC - S'inicia a finals del segle XX (Espanya) • Espanya i Europa presenten taxes de natalitat i mortalitat molt baixes. •Creixement de la població quasi nul. • Els avenços de la medicina has permès augment l'esperança de vida als 83 anys. 3.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA • La dinámica estudia el creixement o decreixement de la població. • La dinàmica d’una població depèn de dos grups de factors: - naturals: natalitat i mortalitat - socials: migracions interiors i exteriors creixement real= creixement natural o vegetatiu (natalitat-mortalitat) + saldo migratori (immigració-emigració) 3.1.EL MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ La natalitat Des de l’any 2008 la xifra dels naixements ha tornat a experimentar una baixada notable i constant fins assolir 9,17% el 2014. Es deu a la crisi econòmica i el nombre baix de dones fecundes. EL 2014 el creixement natural de la població espanyola va ser del 0,69%. Aquesta xifra és molt baixa i indica la poca diferència que hi ha entre naixements i defuncions. La mortalitat A partir de 1985 es registren baixes taxes de mortalitat i un auge en l’esperança de vida. Aquest fet causa un envelliment en la població (actual també). 2014 la taxa de mortalitat infantil és molt baixa (2,82%), de manera que situa al mateix nivell de països avançats del món. La nupcialitat i la fecunditat El 2014 el nombre mitjà de fills per dona va ser 1,32, que representa l’índex sintètic de fecunditat més baix de la UE, després de Portugal (1,21). Es preveu que aquest índex creixi lleugerament, però encara que les dones tinguin més fills, la població no creixerà perquè hi haurà menys dones en edat de procrear. L’edat mitjana de maternitat està estabilitzada, a l’entorn dels 31,7 anys. Aquest endarreriment de la maternitat és degut a la dificultat que representa tenir fills sense disposar d’una situació laboral solida.

4.L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA •EIX HORITZONTAL: Esquerra – valors de la població masculina Dreta – valors de la població femenina •EIX VERTICAL: edats per ordre creixent, agrupades en intervals de 5 anys. •Per analitzar una piràmide es consideren tres grups: -Població jove: 0 – 14 anys -Població adulta: 15 – 64 anys -Població anciana: 65 o + 4.1. LA PIRÀMIDE D’EDATS D'ESPANYA •La piràmide d’Espanya és contractiva: pròpia dels països econòmicament desenvolupats, i es caracteritzen per una natalitat baixa i esperança de vida prolongada. •Característiques: -Els primers esglaons sons estrets a causa de la disminució de les natalitats (des del 1979). -Cos central edat adulta i mostra un augment notablement entre 35 – 49 anys. A la població s’hi suma la majoria de la població immigrant. En aquest grup està la població treballadora. A mesura que augmenta el desenvolupament del país, la població en edat activa baixa a causa de la necessitat de tenir millor preparació tècnica, científica i professional. -Els esglaons superiors de la piràmide comprenen els grups de més edat. Creixen en alçada i amplada, cosa que demostra que a Espanya un percentatge elevat de la població viu molts anys. •Distribució per edats representa: -un estrenyiment entre 0-19 anys. -augment del tronc central de la piràmide. -desenvolupament de les edats superiors a partir dels 70. -inversió de la cobra demogràfica: disminueix la població jove i augmenta la població de 65 i més. •Distribució per sexe: -2015: 50,9% dones i 49,1% homes. -Més esperança de vida entre les dones. -La creixen igualtat a la feina tindrà a igualar les taxes de mortalitat.

-La immigració, que es majoritàriament masculina disminuirà la diferència entre el nombre d’homes i dones.

4.2.ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Hi ha un gran problema a Espanya amb la població envellida perquè es plantegen interrogants amb el pes de l’economia. La gent que treballa haurà de mantenir les pensions d’un nombre cada vegada més gran i la disponibilitat de serveis socials i sanitaris suficients per atendre. 5. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL TERRITORI 5.2.UNA DISTRIBUCIÓ DESIGUAL En el 2015 la població superava els 46 mil habitants i la densitat era de 92 h/km2. Les zones més poblades estan situades a prop de la costa i a les valls on el desenvolupament econòmic (industrial i turístic) dels últims 150 anys s’ha situat preferentment a la façana marítima i a les zones properes. La població es concentra a ciutats que formen conjunts urbans d’una elevada densitat com BCN, Valencia… també estan molt poblats les Illes Balears i Canàries. Com a excepció a l’interior d’Espanya esta Madrid, la ciutat més gran. (Saragossa i Valladolid) exemples. Les zones menys poblades, es troben a l’interior i comprenen Castella i Lleó, Aragó… van perdre molta població a causa de les migracions cap a les zones industrials (1960-1970). 6.LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA • La població activa és el conjunt de persones de 16 anys o més, que treballen en qualsevol dels sectors de l'activitat econòmica (estan ocupats). •També s'hi inclouen les persones que estan buscant feina per primer cop o les que estan a l'atur. • La diferència entre població activa i població ocupada és la població en atur. • A partir de la crisi, l'atur ha augmentat i és un dels problemes més greus d'Espanya. 6.1.LA DINÀMICA DELS SECTORS PRODUCTIUS El creixement del sector terciari als països rics prové del fet que, quan augmenta la renda, es tendeix a multiplicar i a diversificar el consum de béns i la demanda de serveis. 6.2.LA SITUACIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA La població activa es el conjunt de persones de 16 anys en amunt que treballen en qualsevol dels sectors de l’activitat econòmica. També s’inclou les persones que estan buscant feina per primer cop o les que estan a l’atur. S’expressen en percentatges. Destaca un màxim de població activa el 2012 (23,5 milions), perquè han arribat a l’edat laboral els joves nascuts els anys de creixement demogràfic, han vingut molts immigrants i s’ha incorporat al molt laboral moltes dones. Actualment es fan més contractes temporals que indefinits, i molts a temps parcial.

6.3.EL PROBLEMA DE L'ATUR • En una societat, la desocupació depèn del creixement econòmic → Si hi ha crisi, les empreses limiten costos i, per tant, treballadors. • Des de mitjans del segle XX, s'ha viscut 3 crisis importants a Espanya: - 1970: augment del preu del petroli - 1990: automatització i la informatització progressiva dels processos productius - 2007: crisi financera • Les persones més perjudicades per l'atur són: - Joves que busquen la primera feina - Els menors de 25 anys - Les persones de més de 40 anys - Les minories ètniques • L’atur es un problema personal, social i econòmic. 6.4.LA INCORPORACIÓ DE LES DONES AL MÓN LABORAL Les dones sempre han treballat, però la seva activitat restringida a la llar no comptabilitzava com a feina reconeguda. La seva feina consistía en criar als fills, cuidar persones grans... El desenvolupament de la societat del benestar ha assegurat les pensions i l’atenció sanitària dels ancians. Les taxes de mortalitat infantil també són baixes. Tot això ha contribuït a poder fer una planificació familiar i una limitació de nombre de fills. Les dones han reivindicat el dret a formar-se i ocupar un lloc de treball. Les dones que treballen seran més dependents econòmicament, així per arribar aconseguir la igualtat entre homes i dones. Actualment es feines de casa que serveixen per mantenir les persones que formen el nucli familiar, han deixat de ser una activitat exclusivament femenina i s’ha transformat progressivament en una responsabilitat compartida. Avui en dia les dones han accedit a tota mena d’estudis i formacions i s’ha avançat molt en el camí de la igualtat. Però encara hi continua havent casos de discriminació, com la diferència de sou respecte al dels homes per fer el mateix treball....