Els jugadors de cartes PDF

Preview

Summary

Download Els jugadors de cartes PDF

Description

Marina Sandoval

Els jugadors de cartes

Fitxa tècnica Títol: Els jugadors de cartes Autor: Paul Cézanne Cronologia: 1893 Tècnica: oli sobre tela Mides: 47 x 57 cm Estil:postimpressionista Tema: escena costumista o de gènere Localització: Museu d'Orsay (París)

Biografia de l'autor Paul Cézanne va començar els estudis d'art a començaments del 1860 a l'acadèmia suïssa de París, encoratjat per l'escriptor Émile Zola. A París va coincidir amb els impressionistes i va ser quan va pintar a l'aire lliure (1870). Però mai es va identificar amb ells ni tampoc va prendre la tècnica. El pintor va deixar de banda el realisme i es va interessar més per l'anàlisi estructural de la pintura. Cézanne, amb natures mortes, retrats i paisatges de ls Provença va iniciar un camí en solitari centrat en l'estudi dels volums, la geometrització de la forma i l'austeritat cromàtica.

Descripció formal El quadre mostra dos homes asseguts enfront l'un i l'altre en una taula, de manera que només es pot veure el perfil. L'ampolla que hi ha damunt la taula marca l'eix compositiu, el qual està desplaçat cap a la dreta, de manera que la figura de la dreta queda totalment dins del quadre mentre que l'altre personatge està retallat per la vora del quadre. Malgrat això, la seva figura corpulenta compensa la part perduda ja que amb el cos una mica tirant endevant, ocupa un espai més gran a la taula.

El tronc (cos) dreçat (vertical) del jugador de l'esquerra forma una columna vertical que contrasta amb la línia horitzontal del fons a l'alçada del seu cap. Cal destacar el triangle imaginari invers format a partir de les mirades dels dos jugadors fixades a les cartes. Lús de les figures geomètriques no solament es limita a la composició, sinó que, en algunes parts, la conformació de les figures s'estableix també per mitjà de formes geomètriques. La seva pinzellada és breu i superposada per mitjà de l'ús de diferents tonalitats,ajuda a modelar cossos dels objectes i les persones de l'escena. També la llum és utilitzada com un element per configurar l'espai i no solament com un efecte realista, sinó també com a funció per realitzar el contrast tonal. Pel que fa el cromatisme, en el qual predominen determinades tonalitats de colors com ara els ocres, el pintor l'utilitza per reforçar la contraposició formal de tots dos jugadors, canviant l'ordre dels colors de la jaqueta i els pantalons de l'un i l'altre.

Temàtica (funció, contingut i significat) El pintor representa una escena quotidiana en la qual dos personatges juguen una partida de cartes asseguts davant una taula. El jugador de l'esquerra, que fuma amb pipa, ha estat identificat amb Alexandre, el jardiner del pare de l'artista. Aquesta tela és un dels cinc quadres que l'artista va fer durant la primera meitat de la dècada del 1890. Sembla que uns llauradors de Jas de Bouffan ,que Cézzane havia observat mentre jugaven a cartes, van fer de models per a la sèrie.

Models i influències Cézzane es va trobar en els clàssics la seva font d'inspiració. El pintor va voler combinar el classicisme francès amb el millor realisme contemporani conreat per Coubert. Les seves experimentacions amb la forma i el color van fer que fos reconegut per molts artistes de les primeres avantguardes. La seva manera de representar la realitat per mitjà de les figures geomètriques va fer que fos considerat l'iniciador del moviment cubista dirigit per Picasso i Braque. També van influir en els seus quadres els moviments Fauvisme i l'Expressionisme....