Tipus de fonts històriques (primàries, secundaries i terciaries) PDF

Preview

Summary

La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat (si la tenen), etc....

Description

Tipus de fonts històriques de cara a la primera prova de la Selectivitat. La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat (si la tenen), etc. ●

Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques. 1. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se està investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana... 2. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.

●

Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en: 1. Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos de l’època, textos literaris... Les secundàries són els llibres d'història i altres treballs dels historiadors. 2. Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics. 3. Fonts ICONOGRÁFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d'imatges: la pintura, les fotografies, els gravats, les il·lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc. 4. Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seua realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts). 5. Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes.

6. Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista és la font més habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes...  Són fonts primàries.

Aquest mapa sobre les Guerres Balcàniques (1912-1913) és diacrònic, ja que compara la situació abans i després de la guerra. És una font secundària. ●

Segons la seva temàtica, atenent a que les fonts històriques tracten i ens donen informació sobre algun o diversos aspectes (política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art), poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars... Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decret, constitució...) són fonts jurídiques o legislatives.

●

Finalment, pel que fa a la seva intencionalitat, tot i que la major part de les fonts històriques són exclusivament informatives, en algunes, com les caricatures, discursos polítics, o determinats articles de premsa, s'observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d'elogi a algú) que si resulta molt evident és convenient destacar. D'igual manera, les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.

 a Flaca en 1869. És una sàtira sobre els problemes per a triar un Caricatura apareguda en la revista L nou rei rere el destronament d'Isabel II...