Tema 3 -1-2-3 objectius, tipus, disseny-2 PDF

Preview

Summary

ECONOMIAiORGANITZACIÓ D’EMPRESEStema 3: OPERACIONSAmadeu Vives - professor associatdep. gestió empresesUniversitat Rovira i Virgiliensenyaments de Grau 1er curs - EnginyeriaETSE -Tarragona3-OBJECTIU DEL SISTEMA D’OPERACIONSQuan un cuiner d’un restaurant està cuinant un plat està portant a terme una ...

Description

Univers

i Vi r g i l i

ensenyaments de Grau 1er curs - Enginyeria

ECONOMIA i ORGANITZACIÓ D’EMPRESES

tema 3: OPERACIONS

E T S E - Ta r r a g o n a Amadeu Vives - professor associat dep. gestió empreses

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

Tema 3. -OPERACIONS •

3.1 -OBJECTIUS DEL SISTEMA D’OPERACIONS

•

3.2 -TIPUS DE PROCESSOS PRODUCTIUS

•

3.3 -DISSENY DEL SISTEMA DE PRODUCCIÓ

•

3.4 -COSTOS DE PRODUCCIÓ

•

3.5 -PRODUCTIVITAT

•

3.6 -PROVEIMENT I GESTIÓ EXISTENCIES

•

3.7 -LOCALITZACIO

Aquest dossier de treball està adreçat als estudiants de l’assignatura d’ Economia i Organització d’Empreses que s’imparteix als ensenyaments de grau d’enginyeria de 1er curs de l’ETSE de la URV. El seu objectiu és proporcionar els fonaments teòrics que integren el sistema conceptual de l'empresa, i pròpiament els relacionats amb l'Administració d'Empreses. Tot el seu contingut està basat en els coneixements exposats en diversos llibres. Entre tots ells destaquem els següents com a més importants: -Fundamentos de gestión empresarial; Garcia del Junco, Julio. -Curso práctico de Economía de la empresa. Un enfoque de organización; Bueno Campos, Eduardo. -Administración de empresas. Dirigir en la sociedad del conocimiento; Díez de Castro, José. -Economía de la empresa; Montoro Sanchez, María Ángeles -Introducción a la economía de la empresa I i II; Díez de Castro Emilio, Galán Gonzalez José Luis, Martín Armario Enrique. -Curso teórico-práctico de economía de la empresa; Aguer Hortal Mario, Perez Gorostegui Eduardo. -Márketing en la actividad comercial; Martinez García, Alicia

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

3

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

3.1-OBJECTIU DEL SISTEMA D’OPERACIONS Quan un cuiner d’un restaurant està cuinant un plat està portant a terme una activitat productiva. El mateix passa amb un obrer de la construcció que està construint una casa i el mateix amb un pintor, un jardiner, etc.! D’aquesta manera podem dir que l’activitat productiva ! és l’acció o conjunt d’accions necessàries per tal d’obtenir un determinat producte o servei. ! Per parlar de la funció de producció o activitat productiva podem utilitzar també la terminologia de funció d’operacions. Ambdues expressions són equivalents. Aquesta substitució de terminologia implica la possibilitat d’extendre el concepte de producció a les empreses de serveis. Durant molt de temps l’activitat productiva era entesa només com a fabricació de bens. Amb això les empreses que es dedicaven a la prestació de serveis, no realitzaven cap funció productiva, (perquè no tenien cap actuació de transformació física de bens). Evidentment això no era correcte ja que les empreses de serveis suporten una problemàtica similar a la que tenen les empreses que transformen bens tangibles. D’aquesta manera global podem dir que les empreses produeixen bens o serveis. Aquesta activitat és la raó de la seva existència. Per tant d’una manera general diem que la funció de producció contempla la producció de bens i la prestació de serveis. ! El procés productiu inclou des de les activitats a realitzar per a l’obtenció de totes les matèries necessàries per a la producció (aprovisionament dels factors productius) fins a la seva transformació en bens i serveis. Durant aquest procés productiu les empreses utilitzen els recursos productius que tenen a la seva disposició (els anomenem inputs) i els transformen en bens i serveis (que anomenem outputs). Els bens i serveis resultants (els outputs) tenen un valor superior al dels bens individuals utilitzats (valor afegit). Aquests bens i serveis són adquirits per els clients per tal de satisfer les seves necessitats. !

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

4

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

Procés de producció: ! ! ENTRADA : factors: materia prima, treball i capital ! !

EMPRESA: transformació: afegir valor

SORTIDA: Bens i serveis

!

Amb tot el que hem vist és fàcil determinar que l’objectiu del sistema d’operacions és aconseguir la màxima eficiència possible. El concepte d’eficiència aplicat a un sistema productiu es defineix com la relació existent entre l’output i els recursos (imputs), utilitzats per a la seva obtenció. La direcció d’operacions busca sempre millorar l’eficiència del seu procés productiu. Això vol dir que intenta aconseguir el nombre més gran d’outputs utilitzant els mínims recursos possibles, (tenir una producció igual amb una menor utilització d’inputs). Els indicadors més utilitzats per les empreses per estudiar la seva eficiència són la productivitat i el rendiment. • La productivitat es la relació entre l’output obtingut i els inputs necessaris per obtenir-lo. • El rendiment es la quantitat d’output produït per unitat de temps.

A nivell general la direcció d’operacions d’una empresaha de perseguir quatre grans objectius fonamentals, (a banda de l’eficiència); 1. Reducció dels costos de producció. El cost suposa el valor monetari dels recursos que s’han utilitzat o han estat consumits durant el procés productiu. Compte que parlem de cost i no de despesa.

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

5

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

Una despesa és l’expressió monetària dels bens i serveis adquirits per l’empresa, mentre cost representa aquella part de la despesa que ha estat consumida en l’activitat productiva. Quan una empresa compra una quantitat determinada de matèria prima, assumeix una despesa però no un cost. Per exemple una empresa de fabricació de roba compra una partida de fil, amb la compra es genera una despesa. En el moment que aquesta matèria prima és utilitzada en el procés productiu, (quan es transforma el fil en peces de roba), apareix el cost. La direcció buscarà produir al menor cost possible, situació que farà incrementar el benefici de l’empresa. Amb això eficiència i reducció de costos estan relacionats. (el concepte de costos es desenvoluparà a l’apartat d’aquest tema)

! 2. Millorar la qualitat del producte o servei que es produeix. Cada cop més la qualitat del producte !

o servei ja no suposa un avantatge

competitiu, sinó que ha passat a ser una condició necessària per tal que l’empresa es pugui plantejar competir. Els productes i serveis de baixa qualitat poden veure’s apartats del mercat. Per tant la millora de la qualitat passa a ser un objectiu prioritari per a tota l’empresa. ! La qualitat la podem definir com el conjunt de característiques d’un producte o servei i que li proporcionen l’aptitud necessària per tal de satisfer les necessitats de l’usuari. ! El concepte de qualitat està lligat al concepte de reducció de costos. L’aparició de productes defectuosos suposa un increment de costos per a l’empresa, o almenys una reducció dels beneficis, degut a les actuacions necessàries per tal de corregir els productes (si es pot), així com possibles compensacions als usuaris.

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

6

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

3. Complir els terminis de lliurament. El termini de lliurament el podem definir com el temps que tarda l’empresa en proporcionar al client, el producte o servei, en el lloc que el necessita. ! El compliment de l’entrega l’hem d’entendre de dues maneres, per un costat aconseguir el menor temps d’entrega possible i per l’altre entregar el producte o servei en la data que hem acordat amb el client. Aconseguir els condicionants, dependrà de varietat de factors; el procés productiu, la tecnologia utilitzada, la flexibilitat, la planificació productiva etc.

4. Incrementar la flexibilitat del sistema productiu. El concepte de flexibilitat fa referencia a la capacitat que té un sistema per adaptar-se als canvis del seu entorn amb la major brevetat possible. El subsistema d’operacions haurà de poder fabricar productes o prestar serveis nous o diferents així com també incrementar o disminuir el volum de fabricació. Poder-se adaptar a aquests canvis implica disposar d’un procés productiu flexible. Sovint trobem al mercat productes i serveis que ràpidament desapareixen, (queden obsolets), els consumidors no els demanden i són substituïts per uns altres de diferents. Davant aquesta situació el procés productiu de l’empresa ha d’adaptar-se ràpidament a la producció dels nous productes i serveis. Si no ho aconsegueix, la seva posició competitiva s’haurà vist reduïda. !

3.2-TIPUS DE PROCESSOS PRODUCTIUS ! Les empreses per tal de portar a terme la seva funció de producció, utilitzen un sistema productiu determinat. No és el mateix una empresa que produeixi telèfons mòbils que un restaurant. Les dues activitats són empresarials, i les dues transformen inputs en outputs però el seu sistema productiu és diferent. ! Podem dir que el procés productiu normalment en un inici sempre és molt SIMPLE i molt FLEXIBLE (per exemple faig un moble). ! Però a mesura que he d’augmentar la

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

7

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

producció (he de fer 50 mobles), hauré d’ESTANDARITZAR el producte, cosa que hem permetrà augmentar la quantitat produïda i augmentar l’automatització. ! Tenint en compte aquesta evolució de SIMPLE A COMPLEX podem classificar el procés productiu en 4 paràmetres que són: ! 1.!!!! Intensitat dels factors 2.!!!! Varietat dels productes 3.!!!! Origen de l’ordre de producció 4.!!!! Configuració productiva ! ! 1. Intensitat dels factors. En funció de la intensitat dels factors de producció utilitzats podem agrupar els processos productius en a. Procés Manual: aquells on hi ha la utilització de cap eina. (recol·leccio agrícola). b. Procés Mecànic: aquells on hi ha la utilització d’eines o maquinaria. c. Procés Automàtic: aquells on hi ha la utilització de robots industrials. L’operari fa només una funció de control. Aspectes comuns d’aquesta classificació; • Les activitats desenvolupades de manera manual seran intensius en ma d’obra, (en necessitaran molta), mentre que els processos automàtics seran intensius en capital, (necessitaran inversió econòmica). • En un mateix procés productiu podem trobar activitats manuals i altres més automatitzades. Per exemple en la fabricació d’un telèfon la fabricació dels components segurament serà més automatitzada i el procés de muntatge i acabat pot ser més manual.

!

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

8

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

2. Varietat dels productes. En funció de la varietat dels productes produïts podem dividir els processos productius en: a. Producció Simple: aquells on hi ha només és produeix un únic producte o servei de característiques homogènies. Exemple d’aquest cas son empreses que es dediquen a produir ciment, a produir sucre, a produir qualsevol producte on les seves característiques són sempre les mateixes. b. Producció Múltiple: aquells on es produeix a partir d’un mateix procés productiu, més d’una varietat de ! producte o serveis, tots ells semblants i més o menys relacionats. Per exemple Una fabrica de vehicles es dedica a produir diferents models d’una mateixa marca o diferents variants d’un mateix model. Aspectes comuns d’aquesta classificació; Certament el segon model de producció, (producció múltiple), és el més habitual dins les empreses industrials o de serveis. La majoria d’empreses obtenen diferents tipus de productes o serveis. Per exemple una empresa dedicada a la producció d’un producte tant homogeni com pot semblar la llet, ofereix en l’actualitat gran varietat de possibilitats diferents. ! Tot i això si la producció de l’empresa està clarament orientada a un tipus concret de producte i les seves variacions representen una part percentual testimonial del total de la producció de l’empresa, hauríem de classificar el procés productiu com a procés simple.

!

La característica més important d’un procés de producció múltiple és que la producció de cada producte diferent, segurament requerirà determinats canvis en el sistema i procés productiu. Pel contrari un procés de producció simple implica que el procés serà sempre el mateix i per tant no existirà la necessitat d’incorporar modificacions. La modificació del procés productiu exigirà en la majoria de casos la parada del procés productiu per tal d’introduir les modificacions necessàries.

!

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

9

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

3. Origen de l’ordre de producció. En funció de l’origen de l’ordre de producció podem subdividir els processos productius en a. Producció per al mercat o per al magatzem, també anomenat acumulació d’estocs o mètode “push”, (empenyer): aquells on la producció va a parar a un magatzem d’on s’abasteix el mercat. L’ordre de producció deriva sempre d’una previsió futura de la demanda del producte. Estem parlant que es produeix a partir d’una estimació de la possible venda. Si la previsió que ha realitzat l ’empresa no acaba coincidint amb la realitat acabarà passant que la producció obtinguda sigui menor o major que la demanda real. En el primer cas, (que la demanda sigui menor a la prevista), l’empresa haurà acumulat un estocatge de producte al seu magatzem perquè no ha aconseguit la seva venda. En el segon cas (que la demanda sigui major a la prevista), haurà provocat que un nombre de clients no hauran pogut comprar el producte degut a la seva falta d’existències, ! situació que provocarà insatisfacció i rebuig contra la marca.

b. Producció per comanda o per encàrrec, també anomenat per a un client concret o mètode “pull”, (estirar): aquells on la producció no passa a un magatzem on existeix estoc a l’espera de ser enviat al client indeterminat, sinó que el producte es produeix per encàrrec d’un client determinat. En aquest tipus de processos la producció pot ajustar-se perfectament a la demanda existent. En aquest sistema el problema rau en que l’empresa no coneix amb certesa les comandes, (el volum), que realitzaran els diferents clients, ni tampoc el moment exacte en que es produiran. D’aquesta manera es podrà donar el cas que en un moment determinat les comandes dels clients siguin molt nombroses i coincidents en el temps, situació que provocarà la impossibilitat de donar una resposta adequada. Per contra i en sentit contrari poden passar llargues temporades on l’empresa no té cap comanda i per tant la producció serà nul·la.

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

10

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

4. Configuració productiva. En funció de la configuració productiva podem dividir els processos productius en tres possibles configuracions: a. Configuració productiva per projectes: Sota aquesta configuració l’empresa elabora bens i serveis únics i d’una certa complexitat. La producció es produeix a partir de les especificacions determinades pel propi client.

Estem parlant de la fabricació de vaixells, avions,

ferrocarrils, maquinaria pesada, xarxes de vies i de carreteres, obres públiques, etc. En aquests treballs el perïode de fabricació acostuma a ser molt llarg, fins i tot de mesos o anys. Per la seva complexitat, el procés productiu ha de ser molt flexible en el sentit que ha de ser capaç d’adaptar-se als canvis de l’entorn. En aquest tipus de producció, a tasca principal de la direcció d’operacions, consisteix en coordinar totes les activitats diferents que formen tot el projecte, aconseguir l’eficiencia i que tot el treball finalitzi en el moment acordat. b. Configuració productiva per lots; podem dividir aquesta categoria en dos grups, tallers i producció en línia. 1. Producció per tallers: L’empresa obté el que anomenem lots de productes, en una quantitat reduïda però amb una gran varietat de productes. Cada lot de productes ha estat sotmès a una sèrie d’activitats homogènies i localitzades en el mateix lloc que anomenem taller, secció o centre de treball. Per exemple pensem en un taller o secció on es produeixen treballs de soldadura. En aquest taller hi passa tot el lot de productes i s’hi produeix un treball de soldadura a tot el lot. Un cop fet el treball el lot passa a una altre secció on rebrà un altre tipus de treball. Si és necessari, (perquè així ho requereix el producte), és possible que el lot que ja ha passat un primer cop pel taller de soldadura hi torni a passar en una segona fase després de rebre altres treballs. L’exemple bàsic d’aquest tipus de treballs és una fusteria que produeix diferents tipus de mobles. Dins la fusteria trobarem diferents seccions o tal lers; per exemple la zona de pulir, la de lacar, la de tallar, la de muntatge etc. Quan l’empresa ha de fabricar un lot de taules

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

11

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 3 operacions

aquestes aniran passant amb el seu ordre lògic pels diferents tallers fins aconseguir el producte acabat. La característica principal d’aquest sistema productiu és que necessita maquinaria i ma d’obra molt flexible, ja que constantment ha de modificar el tipus de producte que produeix. En l’exemple anterior fabricarà lots de taules, de cadires, d’armaris, etc. Per tan produeix molta varietat i poca quantitat. Trobem maquinaria d’un us mes o menys general i treballadors qualificats per atendre a les varietats. El problema habitua d’aquest sistema és que un dels centres treballi a un ritme mes lent o tingui una capacitat inferior a la resta. Aquesta situació pot provocar el que s’anomena “colls d’ampolla” en la producció, ja que s’acumulen productes realitzats en la secció anterior i al mateix temps la pròxima està esperant que li arribi material per treballar. 2. Producció en línia; Igual que l’apartat anterior la producció en línia és un tipus de producció en lots, però aquí els lots estan formats per una quantitat elevada d’unitats i per contra la varietat dels productes és més reduïda. Per tant molta quantitat poca varietat. Aquest sistema productiu s’anomena en línia degut a la forma en que estan disposades ! les diferents operacions a realitzar en cada unitat. Cada operació o tasca està ordenada en línia i els productes de cada lot van passant pels successius llocs de treball on s’hi realitza l’operació corresponent fins que s’obté al final el producte completament acabat. L’exemple típic d’aquest sistema productiu és una cadena de muntatge de vehicles. Aquest sistema productiu implica una elevada especialització dels treballadors que es concentren durant tota la seva jornada a realitzar un únic treball, una única operació que normalment acostuma a ser molt rutinària. La maquinaria utilitzada també ha de respondre a la especialització. A igual que en el sistema anterior el problema principal d’aquest sistema productiu és la sincronització entre els diferents punts de treball. Si no existeix també apareixen els colls d’ampolla. U na c a r a c t er í s t i c a p r ò p i a d ’ a q ues t s i s t ema p r o d uc t i u és l a inflexibilitat. Ja hem dit que es produeixen lots amb grans unitats per

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

12

Economia i Organització d...