2.1. IndustrialitzaciÓ, Capitalisme I Liberalisme PDF

Title 2.1. IndustrialitzaciÓ, Capitalisme I Liberalisme
Course Història Econòmica Mundial
Institution Universitat de Vic
Pages 2
File Size 152 KB
File Type PDF
Total Downloads 11
Total Views 138

Summary

Resum examen 1...


Description

EXAMEN HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL - ADE

INDUSTRIALITZACIÓ, CAPITALISME I LIBERALISME

Al nord d’Anglaterra es produeix, des de principis de segle XVIII un desenvolupament espectacular del sector secundari. Per primera vegada a la història, la indústria relleva l’agricultura com a activitat principal i esdevé el motor de l’economia. El Regne Unit, nomenat el taller del món, polaritza l’economia mundial del segle XVIII i XIX. A la Revolució industrial (RI) es dóna un triple procés: 1. Algun sector de la indústria va experimentar una transformació ràpida. 2. Aquest sector va créixer més ràpidament que la resta de l’economia. 3. Aquest sector modern va influir en el ritme de desenvolupament del sector tradicional. Les principals característiques de la via anglesa a la Revolució Industrial són: 1. Reestructuració de la propietat territorial. 2. Reestructuració de la producció agrària. Augmenten la producció i la productivitat. 3. Producció de béns de consum, una vegada s’ha articulat el mercat i s’han acumulat capitals suficients de la producció de béns de producció (siderúrgia), i gran inversió de capitals dins i fora del país. 4. La indústria capitalista va associada al concepte de quantitat, de capacitat continuada d’augmentar la producció. 5. El capitalisme industrial va associat al factory-system i la divisió del treball associat al consum massiu d’energia. 6. Es produeix un gran increment de l’eficiència del treball a través de la tecnologia. El concepte de Revolució Industrial: Al segle XVIII i primer terç del segle XIX l’economia anglesa experimenta un seguit de canvis i innovacions que afecten l’economia del món. Va afectar tots els sectors de la societat i de cap de les maneres fou el pas de l’economia artesanal a la industrial. El procés industrialitzador no solament va afectar la producció. Revolució o evolució: El període de la R.I. fou un període de progrés de l’economia en un lapsus curt de temps. Els canvis fabrils van arrossegar tota l’economia del país. Revolució Industrial i creixement econòmic: Model evolutiu que pressuposa la idea de progrés difosa per la ideologia liberal, que no respon a la realitat. Samir Amini i A. Gunder Frank segons ells, els països industrialitzats i els països subdesenvolupats estan integrats en el sistema capitalista i són complementaris, com dues cares d’una mateixa moneda anomenada capitalisme. Capitalisme, revolució industrial i procés industrialitzador: Es tracta de termes relacionats però diferents. El capitalisme és un modus de producció, un sistema econòmic basat en la propietat privada, la lliure iniciativa i l’acumulació de capital que implica unes relacions internacionals i que es va gestar a partir del segle XV. Dins del sistema capitalista hi ha països industrialitzats i no. La revolució industrial és un fenomen que s’inicia a Gran Bretanya i que pocs països més seguiran. Es caracteritza per un creixement auto sostingut de les activitats secundàries i que afecta la resta de l’economia i la societat d’un estat o regió. Cronologia: A Anglaterra ja es produeixen canvis profunds en les estructures productives ja des del segle XVII i al llarg del XVIII. La resta de països europeus que s’industrialitzen ho fan en posterioritat contemplant l’exemple anglès i sense la simbiosi entre economia, societat, política i ideologia que es produeix a la Gran Bretanya. Pel que fa al liberalisme aquest es defineix com una doctrina lligada a l’evolució social de la burgesia i a l’evolució econòmica del capitalisme. Aquest pensament liberal s’articula en tres grans eixos: 1. El naturalisme hedonista (la felicitat consisteix en posseir), 2. El racionalisme (la raó com a mitjà per aconseguir l’actuació útil i eficaç respecte els objectius proposats) i 3. L’individualisme llibertari (l’individu com a principi i fi del missatge liberal). Les primeres formes de liberalisme apareixen a l’edat moderna contra el poder absolutista i la societat estamental de l’antic regim i és per això que el pensament liberal propugna la igualtat jurídica sense diferenciació de classes (privilegis feudals). A més a més els liberals són partidaris de suprimir l’església ja que va contra la llibertat dels individus i els imposa la religió.

EXAMEN HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL - ADE

LIBERALISME ANGLÈS: Anglaterra es varen dur a terme un seguit de canvis evolutius que deixaven veure l’essència liberal. Per tal d’aconseguir aquests propòsits va passar per un procés històric no revolucionari. El 1679 l’Habeas Corpus Act dóna als ciutadans britànics un conjunt de llibertats i proteccions individuals. D’altra banda a 1689 es proclama la Declaration of Rights i el parlament s’erigeix en l’òrgan sobirà per sobre del rei i es senten les bases de la divisió dels poders legislatiu i executiu (afavoreixen les llibertats individuals i la prop. Privada). Tomas Hobbes és considerat el precursor del liberalisme, ja que creu en el contractualisme, en el racionalisme, en la propietat privada, etc. Considera que l’interès propi hauria de ser el motor de la societat i que la legitimitat del sobirà hauria de regir-se cap al bé comú. John Locke creu que el poder polític s’ha de limitar i així assegurar els drets fonamentals de la vida (llibertat i propietat). Per tant, s’ha de controlar el màxim la propietat privada de manera que es garanteixin els drets i les llibertats individuals. ESTAT DE DRET SEGONS KANT (un il·lustrat teòric del racionalisme): els homes han de dissenyar el seu propi destí a través de la raó. Kant es basa en el Constitucionalisme. Per això inventa la Constitució, la norma de les normes, la norma suprema. És d’aquesta manera com l’estat de dret dóna seguretat als ciutadans. LIBERALISME I ECONOMIA DE MERCAT: en el liberalisme es considera que l’afany de lucre és útil socialment i per això cal eliminar totes les traves que impedeixen que un individu s’enriqueixi sense límits. A Anglaterra (s. XVIII) i a Europa (s. XIX) a la teoria política se li va afegir la teoria econòmica anomenada liberalisme econòmic. Destaquen els següents autors: Adam Smith: deia que l’economia esta regida per lleis naturals immutables i que s’ha de donar màxima llibertat als ciutadans per aconseguir l’optimització dels recursos i la maximització dels beneficis. Els aspectes del mercat es regules i coordinen per una “mà invisible” que assumeix el càrrec de regulador dels desajustaments que es donen dins d’aquest. R. Malthus: pensava que la vida és una lluita contra les desgracies de la naturalesa humana i per tant, la llibertat individual significava lluitar per la supervivència. D. Ricardo: creia en la lluita dels distints elements de la societat. La vida era també una lluita per l’existència. J. Bentham: la plena acceptació dels pressupostos i els postulats del liberalisme econòmic van dur a l’aparició i la divulgació de l’utilitarisme de J. Bentham i J. Mill, que pretenien calcular com es pot assolit la major felicitat per al major nombre de persones. J. Bentham identifica allò útil amb allò bo i utilitza la moral com a norma suprema. LIBERALISME DEL SEGLE XIX: la burgesia va arribar al poder i va fer possible un desenvolupament econòmic capitalista. La llibertat i la igualtat tan sols eren un fet formal. Les classes baixes quedaven excloses del progrés capitalista i eren vistos malament, per aquest motiu si decidien passar a alternatives de tipus polític la única resposta que rebien era la repressió. Anys després el liberalisme es divideix en diversos corrents de vegades enfrontats políticament: El liberalisme radical desenvolupat per liberals demòcrates que defensen les llibertats dels individus. Per tal d’assolirles es necessitaven governs constitucionals basats en la sobirania popular. El liberalisme doctrinari creu en un sistema polític basat en la sobirania compartida entre el rei i el parlament. Aquest liberalisme doctrinari, a finals del segle XIX fou qüestionat en diversos aspectes. Apareixen pensadors liberals com John Stuart Mill que tenia com a objectiu el progrés global de la humanitat i per aquest motiu, elabora un nou model teòric basat en la concepció d’una societat liberal democratitzada i en constant desenvolupament....


Similar Free PDFs