3.LA Llibertat Guiant AL Poble PDF

Preview

Summary

Fitxa tècnica. Professor de l'assignatura:Miquel Chacón...

Description

LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE

1)Fitxa tècnica a)Títol La llibertat guiant al poble b)Autor Eugène Delacroix c)Cronologia 1830 d)Tècnica Oli sobre tela e)Mides 2,60 m x 3,25 m f)Estil Romanticisme g)Tipologia Quadre i)Localització Museu del Louvre, París 2)Context

a)Històric La Llibertat Guiant el Poble s’emmarca dins de les anomenades revolucions burgeses que es van produir a Europa durant la primera meitat del segle XIX, després de la caiguda de Napoleó i com a reacció del retorn a l’Antic Règim, imposat per la Restauració a partir del Congrés de Viena el 1815. Les lluites revolucionàries en favor del liberalisme i el nacionalisme caracteritzen aquest període. Unes lluites amb les que els pintors romàntics es van sentir plenament identificats, i van representar en les seves obres. La Llibertat Guiant el Poble, fa referència a un episodi en concret, Les tres jornades glorioses que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol del 1830. Van servir per posar fi al govern absolutista dels Borbons francesos, obrint pas d’aquesta manera a la monarquia parlamentària de Lluís Felip d’Orleans. 3) Anàlisi formal i estilística a) Característiques formals Predomini del color sobre la línia. S’abandona el model escultòric de contorns nítids propi del neoclassicisme. Els colors són càlids, amb predomini dels ocres, però en destaquen el vermell i el blau de la bandera, que apareixen en diversos llocs del quadre. El blau que duu la llibertat a la bandera, el de la polaina del mort de la part inferior, i el de la vestimenta del ferit, formen l’eix central de la obra. La llum en aquest quadre és un element primordial. Hi veiem un esclat en el mort de la part de sota i al voltant de la figura de la Llibertat. Les cases i els núvols es troben dissolts entre fums i jocs lumínics. Hi ha dos focus, un de lateral que il·lumina als personatges des de l’esquerra, i un que ve de darrere. És a dir, el fons està molt il·luminat i les figures s’hi retallen a contrallum. b) Característiques compositives ● Asimètrica, superficial i oberta. L’esquema compositiu és una piràmide el vèrtex de la qual és el puny de la Llibertat. La base són els 2 cossos morts que hi ha a la part més inferior del quadre. L’ús del triangle en l’estructura de la composició incrementa el dinamisme, o sigui que és l’element fonamental de l’obra. La utilització d’aquesta piràmide es remet a El rai de la Medusa, de Gériacault, però invertida (en el rai s’allunyen de l’espectador, en la Llibertat s’hi acosten per tal de reclamar la seva participació en els esdeveniments. ● La profunditat i la representació de l’espai s’aconsegueix mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria i per la superposició de diferents plans, quatre concretament. En el primer hi trobem els cossos dels difunts, en el segon a la Llibertat, al burgès, al moribund i al noi jove, al tercer pla s’hi veu un conjunt de persones (la població) lluitant, i al quart i últim pla, al fons, s’hi veu la ciutat enmig de la boira i el fum. ● La Llibertat guiant al poble és una composició amb un dinamisme molt accentuat que presenta als personatges fent gestos passionals, ens volen transmetre els seus sentiments i volen que com a espectador participem amb

ells a la revolta. ● Delacroix plasma un moment instantani referencial de caràcter històric amb una voluntat d’eternitat al mostrar-nos al·legòricament la Llibertat (eterna). c) Estil El Romanticisme és un moviment artístic nascut a França durant el primer terç del segle XIX que rebutja l’ordre i el materialisme burgès, així com la industrialització. Les seves característiques principals són: la valoració del sentiment i la passió per sobre de la raó, la reivindicació de l’individualisme, els sentiments i la imaginació, la identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l’època, i el gust per tot allò llunyà i exòtic. La pintura romàntica es caracteritza pel predomini del color sobre la línia, per unes pinzellades lliures, ràpides i pastoses, per la utilització de la llum per accentuar el cromatisme (gran valor expressiu), per incorporar figures convulses i gestos dramàtics a les composicions, de caràcter dinàmic, pel culte al paisatge... Els temes representats mostren l’interès pels fets històrics contemporanis. 4) Tema, significat i funció a) Tema Històric. Mostra una de les barricades aixecades a París durant les Tres Jornades Glorioses, que van tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830. Van provocar la fugida del darrer monarca absolutista francès donant pas a la monarquia liberal de Lluís Felip d’Orleans. Per tal de plasmar els fets, Delacroix combina el realisme i l’al·legoria. El realisme es fa present en la representació de tots els grups socials que hi van presentar: el proletariat, la burgesia, el camperol, la joventut i fins i tot el mort il·luminat que representa el sacrifici anònim. Tots guiats per la Llibertat, representada per una figura femenina que sosté la bandera francesa. b) Significació, missatge Després de Goya és la primera pintura política moderna, per tant el seu significat és polític. Assenyala el moment en que el romanticisme deixa de mirar cap a l’antiguitat i comença a voler participar en la vida contemporània. És la peça d’art més coneguda de la lluita revolucionària per la llibertat dels pobles. c) Funció Propagandística en un primer moment, ja que l’autor va pintar el quadre amb la intenció que ningú havia de restar indiferent davant la revolució. No obstant això, la pintura amb el temps ha anat adquirint un sentit més commemoratiu. Tot i fer referència a uns fets històrics concrets, Delacroix va estar més interessat en mostrar l’esperit dels que es van revoltar que no pas en reflectir la realitat del fet. El quadre no el va encarregar ningú sinó que el pintor el va fer per iniciativa pròpia. Lluís Felip d’Orleans el va comprar però considerava que era un tema massa incendiari per exposar-lo, així que fins el 1861 no es va poder contemplar públicament. 5) Models i influències a) Antecedents

Rep influències de diferents pintors: la força dinàmica de Rubens, el clarobsucr de Caravaggio, el tractament de color de Ticià, i també de pintors més propers com Goya o el seu propi mestre Géricault. b) Influències posteriors Les seves obres posteriors, sobretot les de temàtica exòtica de gran riquesa cromàtica, seran una gran inspiració per a artistes de gran renom com Renoir, Gauguin o Van Gogh....