Anàlisis La pell freda - Albert Sànchez Piñol PDF

Preview

Summary

Análisis sobre la obra de La Pell Freda (temàri selectivitat)...

Description

LA VIOLÈNCIA EN LA PELL FREDA La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, és un llibre amb tal quantitat de violència que per a molts, fins i tot, és considerada innecessària. Els personatges es troben contínuament envoltats d’una ira que no desapareix en tota l’obra, que els provoca enfrontar-se contra uns amfibis sortits de la immensitat de l’oceà, a les nits de l’illa. Però, i si tota aquesta violència no fos en va sinó una estratègia de l’autor. Trobem dos protagonistes en aquesta història, el narrador personatge, un home sensible i intel·ligent que, tot i que lluita amb els monstres del mar, sovint intenta dialogar amb ells; i en Batís, un personatge rude a causa de la mort d’un amic seu qui li va salvar la vida. Aquest últim té com a mascota un d’aquests animals de l’oceà, una femella, amb la qual tots tres formen un triangle d’amor, sexe i violència que provoca el “suïcidi” d’en Batís, que se sent traït i es veu incapaç d’acceptar que les criatures poden tenir sentiments i poden comunicar-se. Hi trobem, també, una metàfora clara en l’obra del sentiment nacional, tots dos protagonistes es defensen de la intenció de conquerir, per part dels citauques, una illa perduda en el món i unes terres les quals no pertanyen a ningú. Com ja he dit, podem observar una contraposició entre els ideals del narrador, qui intenta veure a aquests éssers com a un igual, i, fins i tot, en un moment del llibre, s’estableix una relació més amistosa amb l’aparició d’uns nens citauques, però es destrossa tot per culpa de l’altre membre d’aquesta contraposició, en Batís, que està clarament cec per l’odi i la desconfiança, té com a única voluntat defensar-se dels amfibis antropomòrfics. Les últimes grans figures literàries que trobo, amb relació a la violència, són dues metàfores plenes de realitat, la primera bastant crítica, a l’home blanc occidental i al seu racisme, les colonitzacions i les massacres per por a tot allò que és diferent i/o desconegut, la segona, coneguda per tothom, el conflicte Anglaterra versus Irlanda, que enfrontava als unionistes amb els Republicans provocant una forta quantitat de morts. Com a conclusió, crec que és clarament observable la visió pessimista sobre el món que hem creat els éssers humans i de la seva tòxica capacitat de relacionar-se amb els qui habiten en ell. Penso que, la intenció de Sánchez Piñol era fer una gran metàfora sobre que hem fracassat en la formació d’un ambient idíl·lic en la

convivència humana, no només això, sinó, hem format un planeta mogut per la violència i l’odi. A més a més, des del meu punt de vista, tanta violència ens fa, d’alguna manera, posar-nos sota la pell del personatge. I no considero pas, que l’ira reflectida en aquesta novel·la sigui inventada o exagerada, al contrari, al llarg de la història s’han comès i es cometran actes amb molta més brutalitat, el problema és que no ens volem adonar del que a poc a poc hem creat....