Art Medieval al Romànic. Carles Mancho PDF

Preview

Summary

Prof: Carles Mancho. Apunts de Del Primer Art Medieval al Romànic (Segles VI-XI)...

Description

Bloc 1: Introducció 1.2 La invenció de l’edat mitjana Wickelmann (1717-1768)→ Fins aquell moment es feia el q havia fet Vasari, escriure la vida dels artistes. Winckelmann fa una nova proposta, clarament científica. Obra dedicada a Mengs. Inici, punt culminant i decadència. Hegel (1770-1831) → Coneixement a través de la percepció. A través de les obres d’art podem arribar a conèixer la veritat. →Plaers estètics: -Pintoresc -Sublim: Dolor, perill... Això q ens deixa estorats, q ens bloqueja. Grans profunditats, edificis, sensacions. Neoclassicisme: Mentalitat racionalista, relacionada amb la il·lustració; Romanticisme: “Volksgeist” → esperit del poble. Herder, Goetge, Schiller. Historiografia: William Gunn és el primer en utilitzar el terme “romànic” 1.3 Iconografia Alt-medieval-Antic Testament

Bloc 2: segles VI-VIII 2.1 El s. VI. Supervivència de l’Imperi romà Context històric i geogràfic → Imperi en dues grans àrees. La part oriental s’anirà menguant, però seguirà existint. L’occident comença a fragmentar-se, degut als pobles germànics, q s’assenten en aquest territoris. Procés d’aculturació. Assimilació de la cultura dominant (Roma) Ravenna → darrera capital de l’imperi d’occident. Ocupació visigoda a la península. L’imperi romà es manté a la part oriental i fragmentadament a Itàlia. 565→ mort de Justinià. Campanyes x retornar a l’Imperi. Ocupació de Cartago. Longobards a Itàlia. Difusió del cristianisme. Fundació de Canterbury. Protagonistes: 



Teodoric → Tractat com un princep. Cap dels ostrogots. Senyor bizantí. Teodoric reconquereix la península Itàlica. Entre 470 i 526 farà de Ravenna la seva capital i farà el mateix q qualsevol altre emperador. Justinià → 527-566 Últim gran emperador de l’imperi.

Díptic Barberini: programa tradicional d’un emperador romà, exceptuant la part superior. Al centre, Justinià amb la fortuna q li aguanta el peu. S. XVI. Caràcter volumètric .

Heretgies: Comencen a preocupar-se de qüestions dogmàtiques. Problematiques q s’aniran resolent mitjançant reunions amb els bisbes, etc. Concilis o sínodes x tractar els dogmes. Arrianisme: Crist no és fill de déu, n’és de natura diferent. Concili de Nicea (325). Resisteix fins el concili de Constantinoble (381). La major part de cristians afegits seran arriaris. Nestorianisme: En Crist conviuen 2 natures. Concili ecumènic d’Efes (431) Context cultural → Ravenna zona d’aiguamolls. Ciutat q s’ampliarà. o o

Palau imperial de Teodoric (493-526): Només es conserva la façana. Sant Apol·linar Nou (490): Església annexa al palau. “basílica salvatoris”. Construida amb maons. Sistema constructiu mateix q el romà, el q utilitzarà Constantí. Revestiment en opus o mosaics.

Claristori: Part alta → escenes de l’evangeli amb petits absis. 2 → figures de sants. 3→ seguici triomfal. Port de la ciutat. Seguici de santes encapçalades pels reis mags. Teodoric→ arrià. L’església va tornar a ser consagrada. Va canviar a Sanctus Martinus. Mantell porpra q potser abans era el mateix Teodoric. o

Baptisteri Neonià

o

Mausoleu de Teodoric (520) → fet de pedra

Roma → o

o

Santa Maria Antiqua (VI-IX) → estructura de Domus romana. Mur de palimpsest: Mare de déu, sant, àngel en diferents fases. En un inici era un vestíbul. Teodoric ho converteix en una petita capella. Fase V. Justí II. Cara mare de déu i àngel. Roma tenia parròquies i grans esglésies a les afores i basíliques fora de les muralles. Felix IV uneix el Temple de Ròmul i l’aula del praefectum i construeix una nova església. Sants Cosme i Damià. Felix IV (526-50)

o o

Sant Llorenç extramurs → prèviament hi havia un cementiri q comunicava amb les catacumbes. Capitell de les termes de Caracal·la. Santa Pere del Vaticà→ modificació: construcció d’una cripta anular, aixequen el terra del presbiteri. S’accedeix a la tomba x unes escales laterals. Model x l’arquitectura de segles posteriors. “Evangelia Cantuarensia”.

La Hispània Visigoda. Toledo→ -Fíbules visigodes -Recòpolis -Santa Lucía del Trampal Visigots a França i Merovingis→ -Basílica de Notre-Dame de la Daurade: edifici construït finals s V. Planta decagonal tres nivells de nínxols o finestres i tot ell decorat amb mosaics de fons d’or. Edifici estava pensat com a panteó reial q va perviure un cert temps, però va ser totalment refet. Merovingis: -Església de Sants Pere i Pau, Vienne (finals V): primera versió de la segona meitat segle 4t, amb una nau molt llarga. Complex construït entorn una zona funerària. Es cre -Església abacial de Sants Pere i Pau, Vienne (finals V) -Cripta de Saint-Oyand, Grenoble (inici VI) -Baptisteri de Sant Joan de Poitiers (IV-XIX) Orfebreria merovíngia: -Puny d’espasa de la tomba de Xilderic (400-482) -Calze i patena (VI) Món insular→ -Evangelia Cantuarensia

2.2 Constantinoble com a model. El cas de la Megale Ekklesia Constantinoble: fundada x Constantí. Ciutat d’origen grec (Bizantio). 1a muralla x Constantí, q serà ampliada x Teodosi II. Límit àrea del palau delimitat x hipòdrom i Santa Sofia i sta Irene. Sta Irene i Església dels sts Apòstols.: monuments cristians fundats x Constantí. Justinià és qui comença a fundar esglésies i monestirs. o o

o

o

Monestir de St Joan el precursor a “Stoudios” (450) → Planta basilical. Fundat x Justinià. Poc conservat. Fet amb maó. Sythronon: pel cor. Sant Polieuctos (524 – 527) → Justí promou l’edifici. Arrasat pels croats. Probablement complex cristià + més grans. Abans de la construcció de Sta Sofia. 4 pilars acritani. Avui dia procedeixen de la basílica de st Marcos. Sants Apòstols (335-339; 356-357; 536-550) → Església amb relíquies dels apòstols. El mausoleu de Constantí es desplaça a un nou mausoleu circular a l’exterior. Església dels Sants Sergi i Bacus (527-536) → a Hormisdas. Arquitectura de Justinià i Teodora. Dins

o

o

d’un monestir. Efímer, ja q el monestir es incendiat. L’església es conserva. Defineix l’arquitectura oriental. Edifici relativament petit. Planta central concebut en quadrat, dins del qual hi ha un octàgon inscrit. Planta doble buc. 8 pilars units x pantalles de columnes. Cúpula de 8 panys amb nervadures. Capitells decoratius, efecte clarobscur. Monogrames. Inscripcions. Església Sta Pau (Hagia Irene) → Edifici destruït x la revolta de Nikà. Conserva la plata. Va patir un terratrèmol. Sythronon. 30m de llargada. Gran espai de cúpula. Basílica de Maxenci i Constantí

Santa Sofia → Megale Ekkesia/Santa Saviesa. Consagrada x Constanci II xun bisbe arrià. Teodosi II (415): nou edifici q ha permès suposar q ja era un edifici de 5 naus similar a st Perde del Vaticà. Aquest nou edifici serà l’edifici destruït x la revolta. Arquietcte: Ufinus Justinià: decideix construir una nova. Arquitectes: Isidor de Milet i Antreni de Tral·las. L’única diferència entre aquesta versió i la definitiva és la cúpula. Terratrèmols q van col·lapsar part de la volta. La planta pot recordar a una basílica. . Jerarquització d’espais en l’alçat. Mitja cúpula al centre. La cúpula es descarrega a les semi cúpules laterals. Atriendonartex-indonartex. Sensació d’enorme cúpula. Revestiments de marbres i mosaics a les parts corbes. Capitells compostos. Monogrames

2.3 El poder episcopal Moment posterior a la fragmentació de l’imperi. Desaparició de la res publica privatització de l’espai públic. L’Imperi q subvenciona a Roma, i així, la manté. Al fòrum transitori x exemple es construeix un habitatge a dins. Bisbe: autoritat q es capaç de poder mediar una comunitat. Nova figura d’autoritat, q substitueix la prèvia. En un inici només autoritat religiosa, però s’anirà adaptant fins a ser tb administrativa i política. Podran rebre donacions i tindran beneficis fiscals 321. Això frà q l’església tingui una estructura econòmica.

2.4 El s. VII: Definició de la geografia cultural i artística de l'alta Edat Mitjana Context històric i geogràfic: El s. VI comportava una certa estabilitat de la fragmentació. Es veu en el cas dels visigots i els francs. Expansió interferida pels longobards, q es reparteixen el territori itàlic. Canvi important: abans Pèrsia. Aparició dels musulmans. Primera vegada q un mateix “estat” aconsegueix connectar l’índic amb la mediterrània. Sense aquesta connexió no s’entendrien fets com la utilització del paper, les matemàtiques, etc. En el món insular(GB), ja ha començat l’entrada dels saxons. Colonització. Poblacions germàniques q s’han estabilitzat en la frontera i començaran a ser cristianitzats. El regne de Toledo es manté estable. El regne dels francs sempre amb questes petites subdivisions, com Aquitania. Difusió del cristianisme: El cristianisme ja ha arribat pràcticament a tots els territoris. Lent procés d’islamització. Programa de cristianització dels territoris. Fundació del monestir de Hy. Monjos q s’aniran expandint x la zona d’Escòcia. Fundació seu episcopal a Canterbury. Aethelbert (no sé quien es). Des de York sortiran dos evangelitzadors: Williboard, q evangelitzarà la zona propera a la saxonia. En paral·lel a aquest moviment, Columbà, entra al continent x fer fundacions. Principis del VI finals del VII. Retrocés de l’imperi bizantí: l’imperi es veurà tancat entre dos fronts. Eslaus, i x altre costat musulmans, q ocuparan zones d’orient q no seran recuperades mai. Els musulmans nomes es desplacen x terra. Mediterrània sota control bizantí. El territori itàlic està dividit entre les possessions de l’imperi i dels longobards. Longobardia maior i Longobardia minor. Agiulf i Teodelina (monarquia longobarda) comença ser cristiana. Naixement de l’islam: 610-613 Revelació i predicació de Muhámma. 622 Hègira. 624-630 conquereix La Meca. Tot aquest territori ja està conquerit 630-657. Els musulmans aconsegueixen eliminar l’imperi persa, i l’imperi romà d’orient. Protagonistes: 

L’islam: els pilars de la fe→ El tawhid: déu es un i únic; Llibres revelats x Allah, profetes de l’islam, Yawm al-Qiyama, predestinació; La Meca: La pedra negra; entrada; Hatim; el repòs d’Abraham; Kishwah; Repòs de Gabriel.

Context artístic i cultural: Jerusalem: serà un dels primers jocs conquerits fora de la península de Aràbia i convertit en un lloc sant pels musulmans. Damasc: Ciutat important. Es aquí on els omeies construiran la seva capital, després de sortir de la Meca. Limitada quantitat de béns mobles. Roma: segueix la monumentalització en clau cristiana de la ciutat   

Santa Maria dels màrtirs: El papa cedeix el Panteó. Emperador Focas. L’edifici passa a ser una església. Icona q presideix el Panteó: versió de la mare de déu (Odigitria). Sant’Adriano al foro: Curia Senatus (625-638). Sant’Agnese extramurs: Papa Honori I. Es conserva el conjunt. Cementiri monumental. Basilica siciforme.Mosaic→ al centre sant Agnes, el papa al costat q ofereix la església (Honori), al altre costat un pontífex.

Pavia:

 

Baptisteri de Sant Giovanni ad Fontes, a Lomello: s. VII. Quadrat amb absidioles. Continuïtat arquitectònica. Làmina d’Agiluf: 592-612. Làmina d’or clavada en un casc de cuir. Mostra un tipus d’escena q trobaríem en escenes d’obres romanes, com el



missorium de Teodosi. Escena imperial. Agiulf flanquejat pels seus guàrdies. Personatges fent ofrenes. Comencen a adoptar el llenguatge propi dels emperadors. Corona votiva i creu d’Agiluf: làmpades votives q s’oferien a les esglésies. Corones pensades ser penjades.

Món franc: Cripta de Teodoquilda de Saint-Pau de Jouarre: finals s.VII. l’únic q resta de la instal·lació. Reaprofitament de capitells. Parets fetes com opus reticulatum, però només ornamental. Tomba de Sant Agilbert→ mostra del treball escultòric. Crist en majestat entre els quatre vivents.  Hipogeu de les dunes, a Poitiers: Mellebadis. Tomba semi enterrada. Elements reaprofitats. Base x una creu monumental, només esconserven els dos lladres (Dimas i Gestes). Sarcòfags decorats a la tapa. 

El món insular- Britània:  

Tots els Sant de Brixworth: conservat parcialment. 3 naus només es conserva la nau central. Sistema constructiu romà. Cobertes de fusta. Tomba i tresor de Sutton Hoo: inicis s.VII. Tomba d’un gran noble d’aquesta zona. Treball insular dels metalls amb incrustacions de pedres. Elements d’or tallat, no fos.

El món insular- Hivèrnia:  

Saltiri de St. Columba: testimoni del primer missioner Llibre de Darú (Durrow): Representació dels evangelistes. Primers il·lustracions de manuscrits.

Palimpsest: Còdex o document de pergamí reescrit. Els palimpsests a l’edat antiga i medieval foren deguts tant per la pèrdua d’interès del text primitiu com per l’escassetat de pergamí nou per a escriure. Context cultural completament diferent. 2.5 Cubbat aix-Xaccra Jerusalem Primera ciutat q cau en mans dels musulmans. Pràcticament nova de finals del s.I. capital de la terra promesa. Amb les revoltes jueves la ciutat caurà, pràcticament arrasada i refundada com colonia aelia capitolina. Loca Sancta: indrets identificats x la comunitat cristiana com els llocs on va succeir tot. Tant hi havia la tomba dels patriarques a Hebron, el mont Sinaí. Llocs propis. A partir del s.IV es monumentalitzen. Aquesta monumentalització respon a un interès q comença a convertir Jerusalem com un lloc de pelegrinatge. No resta cap cosa, només espais. Lloc on havia estat el segon temple, temple de Salomó destruït pels romans. 2 funcios: política i com a edifici de culte. Jerusalem sota el control dels croats (1099-1187) → transformar indrets. La cúpula de la roca passa a ser el templum christi. Estructura de planta centralitzada. Converteixen la mesquita de l’AlAqsa en un convent de franciscans. 

Esplanada de les mesquites (Har Ha-Bayit). Al-Haram aix -Xarif (noble santuari): lloc de la submissió d’Abraham a Déu. Primer monument. Esplanada o abans es situava el temple de salomó. Muro de las lamentaciones.

Casa de Mahoma a Medina: tancat amb petita zona de residencia amb zones recobertes i al mig un gran pati. Es converteix en el lloc de la comunitat i la casa comença a canviar de funcions. Gran espai de reunions per la comunitat, es pregava i si calia s’impartia justícia. No es gaire diferent a una Sinagoga i a una Basílica. Masjid (Mesquita) → estructura longitudinal amb un gran pati q pot ser porticat q a partir de un determinat moment tindrà un minaret (torre x cridar l’oració), al costat del pati sant te una zona d’oració (Haram) q des de ben al principi tindrà el mur (Qibla) orientat cap a la Meca. Mihrab nínxol q indica la direcció de l’oració. Macsura espai just abans del mihrab, reservat x al califa. No hi ha sacerdots, l’oració es personal amb deu sense intermediaris, però divendres es fa l’oració tots junts. Hi ha mestres però no sacerdots. Mesquita de Al-Aqsa → cap al sud. Columnes i capitells reaprofitats, tots. Sostres de fusta, arquitraus també de fusta i per guanyar alçada es fan arcades, q aguanten una paret (semblant a un claristori) amb finestres x descarregar. Mur molt perforat, q pesa menys. Tenia mihrab primera fase del Malik. Es conserven alguns plafons de fusta tiges q s’entortolliguen, planta d’acant. Motius decoratius iguals q eles monuments cristians. Artesans a Jerusalem cristians la major part. Ens fa entendre el mon romà, q es present en tota la mediterrània, com es important x a la gènesi del món islàmic. Tradició romana imperial.

Cúpula de la Roca (Cubbat aix-Xackhrah) (691/692)→ situada sobre un punt elevat. Palimpsest. Cúpula de fusta. Restaurada diverses vegades. Al s.XVI exterior revestit pels turcs amb mosaics, conservat en alguns indrets. Esplanada amb plataforma amb un cert desnivell, q es salva mitjançant una escalinata presidida x unes arcades a l’aire, q donen accés a una part de l’esplanada. Estructura senzilla. Octogon. Planta centralitzada. Porta a cada costat de l’eix. Capitells i columnes elements reaprofitats. Porxos amb entrades on es conserven mosaics al sostre. Mosaic q alterna verd i or, q podria ser mosaics de paviment. Interior: 12 columnes i 4 pilars. L’octogon de l’exterior està duplicat a l’interior. Arquitrau x guanyar alçada, sobre el qual s’ha situat un arc. Columnes i capitells reaprofitats. Sistema q prové de l’època imperial. Sistema de monumentalització imperial. Diferencia en q no es possible qualsevol representació antropomòrfica o zoomòrfica, ja q la seva funció es religiosa. Interior seguit x 200m d’inscripcions. Inscripcions q tenen a veure amb la legitimació de l’islam com a religió, i van dirigides als cristians. La voluntat va ser monumentalitzar la roca. Grans reliquiaris q envolten els monuments (loca sancta) No separar el q es cristià de la resta. Influencia de la planta circular, mausoleus, panteó, etc. 2.6 San Pedro de la Nave (Arquitectura Visigoda) 

Santa Lucia del Trampal. Alcúescar, Cáceres. Finals s. VI



San Juan de Baños, Palència, 661 → esglésies restaurades a causa de les guerres del 36-39. Inscripció: dedicada a Sant Joan Baptista. Característiques de l’arquitectura del s. XVII. edifici fet amb blocs de pedra, generalment ben tallada i treballada (Carreus) q podrien mostrar dues coses: important nivell mantingut pels picapedrers hispans o la importància del reaprofitament de materials o de les dues coses. Difícilment explicaria l’immediat treball dels musulmans. Els carreus no necessitaven morter xq la pedra s’aguanti. Columnes i capitells d’aprofitament. Inscripció. Planta original: semblança a santa Lúcia de trampal. Murs afegits posteriorment. Zona visigoda. En les zones costaneres, com sant pere de terrassa, a nivell tècnic funcionen de manera distinta, mes lligats a la tradició anterior. San juan de baños mes lligada a la nova població visigoda. No hi ha escultura figurativa. Santa Maria de Quintanilla de la Viñas, Burgos →exemplifica el millor els carreus. Decoració escultòrica a l’exterior, frisos basats en roleus amb elements vegetals i animals, formes circulars. Interès en mostrar 3 monogrames. Molt estranys en aquest context. Se’n veuen monogrames d’aquest tipus a l’imperi o a roma, fora d’aquí es molt estrany. Treball pla, es talla a bisell, es buida la superfície de l’element i x donar-hi volum es creen dues ombres. Escultura q a la península tindrà mes èxit des del s.IVX. Es conserva només una part. Zona de pilars tancats. Utilització de l’arc ultrapassat (no arc de ferradura) l’arc ultrapassat, el centre de la circumferència està més amunt, a diferencia del de ferradura. Conserva escultra figurativa: imatge del sol sostingut x dos personatges alats, imatge q







podria ser del sol invicte (epoca constantí)podria ser una imatge de crist o imatge del astre. A l’altra costat apareix la lluna sostinguda x dos personatges alats (peces q flanquegen l’absis). Imatge d’un sant o crist, no se sap xq no porta cap atribut. Dos blocs de pedra q potser son dos evangelistes, peces q van ser robades i van aparèixer al 2009. Edifici considerat cronològicament posterior a l’anterior, possiblement x la presencia d’elements figuratius. (san Juan de Baños). Teoria no segura, xq q hi hagi figuració o no, no es un motiu cronològic. Sempre hi ha hagut figuració. La decoració només pot condicionar la cronologia si tenim dates oficials q així ho diguin. San Pedro de la Nave. El Campillo, Zamora. Finals s.VII o inic. S.VIII → Edifici traslladat. El monument va ser traslladat entre 1930 i 1932 per la construcció de l’embassament d’Elsa. Projecte realitzat per Alejandro Ferrant. Diverses teories q daten l’obra en diferents dates. Els interiors mai eren a pedra vista, sempre estaven revestits, aquest es una excepció. Arquitectura compartimentada. Planta: edificis monàstics q havien de tenir un secretarium, un preparatorium, un thesaurum i un sacrarium. Però no sabem situar aquestes estances. Liber ordinum→ llibre q explicava com se celebraven les mises visigodes. Espai interior: decoració escultòrica important q permet x primera vegada parlar de programa iconogràfic, situats als capitells. Un d’ells del profeta Daniel. Davant d’aquest trobem un del sacrifici d’Isaac. ...