Apunts història del Periodisme - CARLES GELI PDF

Preview

Summary

Apunts de 3r de periodisme de història del periodisme del professor Carles Geli...

Description

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

HISTÒRIA DEL PERIODISME

BLANQUERNA - FACULTAT DE COMUNICACIÓ I RELACIONS INTERNACIONALS CURS 2016-2017 PROFESSOR: CARLES GELI ALUMNA: LAURA PÉREZ FELIPE 1

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

1. MARIANO JOSÉ DE LARRA

4

2. ÉMILE ZOLA

9

3. VÍCTOR BALAGUER

19

4. JOAN MARAGALL

21

5. AGUSTÍ CALVET GAZIEL

27

6. JOHN REED

41

7. JOSEP MARIA DE SAGARRA

46

8. ERNEST HEMINGWAY

50

9. ORIANA FALLACI

53

10. RYSZARD KAPUŠCIŃSKI

56

2

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

Bibliografía CASASÚS, J Mª: Periodisme català que ha fet història. Proa, BCN, 1986. CASASÚS, J Mª: Artículos que dejaron huella. Ariel. BCN, 1994. CHILLÓN, Albert: Literatura y periodismo. UAB. Jaume I. Univ València. BCN, 1999. AA.VV: 200 anys de premsa diària a Catalunya. Col·legi Periodistes Catalunya/Caixa Catalunya/ Inst. Munip Història. BCN, 1995. 60%: treballs de dimarts Dijous: context històric/periodístic Examen: 1. Pregunta teòrica - periode o procés explicat a classe: La gènessi de la premsa de masses de Catalunya. Context i principals característiques d’aquest fenòmen. 2. Pregunta concreta - un autor. Característiques de l’autor i comparar-la amb altres autors del curs. Lectures: CASASÚS, J, Mª: Artículos que dejaron huella. Ariel, BCN, BCN, 1994

3

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

1. MARIANO JOSÉ DE LARRA Bibliografía específica LARRA, Mariano José de: Artículos. Cátedra. Madrid, 1993 Antología fugaz. Alianza. Madrid, 1979 CASASÚS, J, Mª: Artículos que dejaron huella. Ariel, BCN, BCN, 1994 Context històric

- 1808-1814: invasió de les tropes napoleòniques del territori espanyol. Napoleó posa a Godoy al front de la situació (cau Ferran VII).

- 1814-1833: regnat de Ferran VII. - 1820-1823: Trienni Liberal. - 1823-1833: retorn a l’absolutisme. - 1833-1844: Guerres Carlistes. Context periodístic (1814-1844)

- A Barcelona tenim l’existència del Diario de Barcelona, fundat el 1792. Diari degà (més vell) de la premsa continental, és a dir a tot Europa. En aquell moment es va donar un privilegio de publicación, tenies el privilegi i el monopoli de tenir un diari a la ciutat, perquè normalment només hi havia un per ciutat. Això era una concessió, si el rei no li agradava el que es deia li retirava la cessió i es deixava de publicar. Els fundadors va ser un llibreter que es deia Pere Pau Uson. El problema és que com durant la invasió napoleònica té unes ideologies afrancesades, se li treu el diari i passa en mans de la família Brusi, Antoni Brusi, per això el Diario de Barcelona també és conegut com “El Brusi”. Hi ha una sèrie de diàris que estan sortint i el Brusi la primera cosa que fa és queixar-se perquè té el privilegi de publicació. En aquest diari predominen informacions de típus marítim: “ha entrado un barco con 60 balas de algodón”, informacions religioses, teatrals i també comunicats, del tipus “el dia 18 por la noche se perdieron 2 pañuelos de algodón de 8 palmos”. També hi havia llistes setmanals dels productes que arribaven des del port, també hi havia els sants i molt de tant en tant podiem trobar un “refregit”, és a dir, una notícia de fora llegida en un diari estranger.

- Són redaccions molt petites, de 3-4 persones. La redacció més gran té 7-8 persones. Cap d’aquests membres del diari era periodista. La majoria de les publicacions responen a gent de tipus econòmic i polític.

- El format era de 4 pàgines i el diari que en tenia més disposava de 8 pàgines. Les fulles del diari eren d’una mesura d’entre A3 i A4.

- Els diaris més moderns partien les columnes en dues, però molts tenien un text sense columnes dins de les pàgines del diari.

4

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

- 1820-1823: durant el trienni liberal s’aboleix els privilegis de publicació i apareix el Diari Constitucional de BCN i El indicador Catalan i també el Diario de la Ciudad de Barcelona. Però quan el 1823 s’acaba la revolució liberal els diaris han de tancar perquè es torna a la situació de monopoli.

- Tots els diaris estaven escrits en castellà, perquè el primer diari que va ser escrit en català va ser publicat per Valentí Almirall l’any 1879. Biografía

- 1809-1837. Va nèixer a Madrid. - Va ser fill d’un metge afrancesat, fins un punt que està tant a favor de l’ideologia francesa que es converteix en metge de l’exèrcit francés. Aquestes tropes napoleòniques, el que fan és transmetre els valors de la Revolució Francesa.

- A causa de la ideologia francesa del pare, els Larra es traslladen a França i no van tornar fins el 1818.

- Un dels majors escriptors en castellà no sabia parlar castellà a principis de la seva vida. - Viu separat dels seus pares i des dels 4 anys està internat en un col·legi a Burdeos. - Als 12 anys s’han trobat documents que volia fer una gramàtica i geografia espanyola. - Era un gran jugador d’escacs. - Als 15-16 anys té un gran desengany amorós, que s’havia enamorat d’una noia que era l’amant del seu pare. Des de llavors és un adolescent molt marcat pel cinisme, era un personatge torturadet.

- 1818: la família torna a València i estudia Dret a la Universitat de València però ho deixa i es posa a treballar en l’administració pública.

- Per ser independent de la seva família marxa a Madrid i s’instal·la a allà. - Comença com a periodista el 1828, amb uns fullets que es deia “El duende satírico del día”. Només va durar 5 números a causa de la censura.

- Resulta que en els primers articles de Larra ja està tot l’autor essencials. És un Larra madur a les primeres de canvi, és total. Neix molt madur.

- La fluixeta poesia és de la seva etapa inicial. - Es casa en contra de l’opinió d’ell i de la futura muller, Josefa Wetoret. - En els artícles, quan apareix Pepita Martínez, és l’alter ego de la seva dona. - Després d’això sortiria l’article “Casarse pronto y mal” (1932) i explica tota l’experiència de casar-se a aquestes edats.

- Amb la dona van tenir 3 fills. - L’any 1931 coneix a Dolores Armijo, una senyora de bona posició i casada. - L’any 1932 és quan fa la publicació més coneguda, “El pobrecito hablador”. 5

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

- L’any 1933 escriu “Revista española” perquè és d’on aconseguirà diners i d’aquí sortirà el famosíssim pseudònim seu per quan no firmava Larra, “Fígaro”. També coincideix amb la mort de Ferran VII i comencen a aparèixer els seus articles polítics (anticarlistes).

- 1934-1937: tot Madrid sap de la relació de Larra amb Dolores Armijo. El marit de Dolores la va desterrar de Madrid i la va enviar a les seves possesions de Badajoz. Larra decideix marxar a Badajoz. Larra perfugeix de l’escàndol i inicia un periple que dura un any que el porta a Portugal, Londres i França.

- 1936: Larra torna a Espanya i el gener d’aquell mateix any contacta amb el diari “El Español” i és el primer gran fixatge del periodisme. És el primer periodista d’Espanya. Va escriure “Fígaro de Vuelta”. Ja té un coneixement i ja veurem que són artícles àgils, molt ingeniosos, amb una expressió molt punyent i l’autor explica la seva mirada dels fets, aconsegueix un contacte directe amb l’autor molt gran. És més fàcil caure millor si es saben més detalls de la seva vida personal. Explica part de la seva vida, i això fa que el lector tingui més possibilitats d’identificarse amb ell.

- Als seus articles és veu una deterioració de Larra (psíquic). - Hi ha un pessimisme per una part biogràfica. - La desamortización de Mendizábal l’ensorra. Amb tot això li crea el pessimisme. - Al tornar de França, Dolores ja no està a Badajoz, està a Àvila. I Larra es presenta com a diputat per Àvila, a l’agost de 1936. És escollit diputat, el que passa que només serà diputat 20 dies perquè hi ha un motín i les eleccions queden anul·lades.

- El 13 de febrer de 1837 es suicida després d’una conversa amb Dolores, la qual durant el temps que va estar fora Larra s’havia buscat un altre home. Estructura periodística Novelització de l’article. De cada article de Larra hi ha una novela en potència. En l’article hi ha un relat, ho novelitza. Va sempre a la recerca d’un centre, un personatge, un escenari, que d’una manera atrau una història i concentra i camufla les preocupacions socio-polítiques del moment. En qualsevol cas hi ha una anècdota que li serveix per atacar i donar la seva opinió. Continguts 1. Els costums de l’època. La gent com viu, el funcionarat, els costums… Articles socials. 2. Els de política. Basicament a partir de la mort de Ferran VII. Fa bufetada a l’absolutisme, el carlisme, a la censura, als lliberals que es fan passar com a lliberals… 3. Els de literatura. Els que parla sobre cultura, la literatura domina. Es fixa molt en l’evolució estètica, fa crítiques de teatre, ressenyes de llibres…

6

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

L’estil 1. Traços ràpids. Una de les primeres característiques són els traços ràpids per construir un personatge. 2. Tot està en relació a la mirada meva. Jo sóc protagonista directe o indirecte del que estic explicant. En la mesura que explico coses passades jo facilito la comunicació amb el lector. El lector s’identificarà més amb mi. Larra parlant dels demés parla d’ell. D’alguna manera està novelitzant la seva vida. Subjectivisme total. 3. Ironia. 4. Pessimisme. És un home amargadot per les circumstàncies personals i socials. 5. El concepte de pàtria i patriotisme. Larra no és un patriota de bandera, el que si que entén és el concepte francés/europeu de pàtria i de país. Modernitzar el país i fer país/nació, no patriotisme del caire “yo soy español i de banderes de 15 m”. 6. Prosa àgil i punyent. És una prosa d’una modernitat sorprenent, flueix i és un castellà molt àgil, fins i tot més àgil que alguns textos actuals. Sempre hi ha ironía i pessimisme. 7. Anècdota com a arma subtil. Anècdota com un “torpedo”. L’anècdota inclou un missatge polític de fons. Ho camufla tot amb una anècdota per tant, els textos no els censuraven perquè no era una crítica directe. El sensor de la censura no ho detecta. 8. Trenca amb la tradició articulista. Ell parteix d’una idea o una notícia, però en un moment aquesta idea salta per les coses, ho camufla, el que fa que a vegades distorsioni el seu discurs. L’inconvenient és que a vegades pots perdre el fil de la història. Avantatge: t’ho menjes tot, et va explicant la història i tu la vas llegint. 9. Funciona per “xispassos”. Influències

- Quevedo. Ironía. - Voltaire. Ell com a afrancesat, tenia la raó per sobre el sentiment. Liberalisme, anticarlisme i fins i tot un punt satànic. LARRA NO ÉS UN ROMÀNTIC. Té una biografia romàntica, però ell no ho és. No té ni pensament ni escriptura romàntica. La raó està sempre per sobre del sentiment. Poden haver-hi punts d’irracionalitat romàntica però hi ha més punts de progrés. Larra l’any 1930 sap que si vol ser llegit, els seus textos han de ser agradables de llegir. S’han d’oferir diferents nivells de lectura. D’alguna manera està preveïent tot això i ja ho està aplicant en el seu articulisme.

7

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

Text de Larra - Vuelva Usted Mañana

- Va sortir al Pobrecito Hablador el 14 de gener de 1883. - Titular: anàfora dins el text, a partir de la ratlla 120-122. És l’epicentre de l’article. Reforça, d’alguna manera, el missatge últim de l’article. Aquest titular és més o més adient perquè centra el tema, abans els titulars no tenien res a veure amb el cos del text. El tema en el titular ja queda reflectit.

- En el primer paràgraf ja sabem de que va l’informació de l’article. El tema està concentrat en la primera ratlla “gran persona debió ser el primero que llamó pecado mortal a la pereza”. No és freqüent que en les primeres línies ja sabem de que va l’article. Element de modernitat.

- Implicació del narrador i del lector. “Nosotros, que ya en uno…” la primera persona del singular i del plural és una estratègia comunicativa per implicar al lector i fer-lo partícep del text.

- Article construit a partir d’una història (línies 11-14). - Entre les línies 25-45 Larra: hem passat 20 ratlles en les que Larra digra la història. - Ell és conscient del defecte que té sobre la digració perquè a la línia 250-255 en parla. - Ironia: el nom del personatge de la història, monsieur Sans-delé (sense retard). - Ús del diàleg. És un recurs molt utilitzat. Ho fa servir en 3 moments: TAMBÉ UTILITZAT PER JOHN REED.

- Anàfores, per la repetició. (120-123). - El diàleg serveix per introduir temes que no diu Larra directe, ho diu el personatge, per tal d’evitar la censura.

- El diàleg aporta fluidesa, un tempo. El text es fa més amé. - Respón a preguntes retòriques. - Atac a la burocràcia, l’estructura de l’Estat, que encara fa que s’enrradereixi més aquest país que ja està tan endarrerit. (203-206). A la 215 en torna a haver-hi.

- A través d’una anècdota, va dir una cosa molt forta, a la línia 190, en la qual està denunciant una prevaricació. Està parlant de corrupció.

- Hi ha una admiració per les coses franceses. - Larra canvia de registre al final i ens dóna una lliçó moral: no canviarem mai si no ens modernitzem, no podem continuar amb aquesta actitud.

- Hi ha elements de racionalisme, antiromanticisme. El més clar és a la línia 35. - El final, quan diu que està cansat, també és molt irònic, quan enllaça amb la manda. - El text és una estructura circular, comença amb el tema de la mandra i acaba d’aquesta manera.

- Hi ha 3 nivells de lectura: - La historieta. Un francès que arriba aquí i li passen tots aquests problemes burocràtics. 8

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

- L’atac a les institucions del país, i crítica al país anticuat, vago, que no funciona, amb costums molt arcaics…

- Funciona com a generador de recursos estilístics i utilització de materials periodístics.

2. ÉMILE ZOLA Bibliografía específica Yo acuso: La verdad en marcha. Prensa Ibérica. BCN, 1998. Germinal. Proa/Columna. BCN, 1994. Valdemar. Madrid, 2004. Alianza, M. 2005. COLL AMARGÓS, Joaquim: El catalanisme conservador davant l’afer Dreyfus (1894-1906). Curial. BCN, 1994. * * Anàl·lisis d’aquest afer en la política catalana, i més en la part conservadora, com per exemple CiU. Biografía

- Neix i mor a París el 1840-1902. - És fill de militar italià i mare francesa. - És important perquè Émile Zola és el creador i promotor del naturalisme com a nova escola literària.

- És important perquè ell, d’alguna manera, portarà al periodisme les tècniques de la teoria naturalista que ell aplica a la novel·la.

- Viu en situacions de pobresa, situacions molt precàries. Va treballar en una editorial també. Ell mentre estava a la companyía naviliera i a l’editoria, en lloc de fer la feina es dedica a escriure comptes, en concret, el primer que escriu, és: Cuentos para Ninon i La confesión de Claude (1864).

- Aquestes dues obres són importants perquè li portaran problemes perquè és denunciat anònimanet perquè escriu coses molt sordides. El denuncien per inmoral.

- És el fundador de la teoria naturalista. - Nana 1880, Germinal 1885 i La Tiera 1887. - 1893 Zola reb la Legió d’Honor, que és la màxima conderació que pot rebre un ciutadà frances. Reconegut com el màxim escriptor del moment.

- El 1894 esclata l’Afer Dreyfus. - El 25 de novembre del 1897 ell publica el primer article d’una sèrire d’articles sobre l’Afer Dreyfurs al diari Le Figaro.

- L’article “Yo Acuso” forma part d’una sèrie d’articles que comença al 1897 primer al Le Figaro i acaba en un diari d’esquerres.

9

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

- Germinal, 1885: va viure amb els minaries de les conques de les mines més properes d’Alemanya per poder conèixer les condicions de vida i treball d’ells. Està fent una novel·la que fa un anàl·lisi científic de la realitat, està aplicant la teoria naturalista. Fa utilitzar la tècnica de l’infiltració periodística. Abans ho havia fet Jack London i George Owell. És un precedent del periodisme d’infiltració, i també serà un precedent del periodisme d’investigació.

- Un cop publicat l’article Yo Acuso-J’Accuse (13/01/1898), ha de fugir de França perquè el denuncien per l'article, és declarat culpable i ha de passar 1 any de presó i pagar 3.000 francs. Es va establir a Anglaterra i no va tornar fins 11 mesos més tard, quan el Cas Dreyfus torna a ser reobert en els tribunals.

- Mor el 28 de setembre de 1902. S’alimenta una mica més la pel·lícula d’espionatge, perquè mor en estranyes circumstàncies a casa seva, suposadament afogat pel fum de la ximeneia perquè no es filtrava bé. L’última teoria que existeix és que el va matar Énric Buronfosse, un nacionalista el qual odiava a Zola perquè insultava a França i posava en dubte el seu sistema polític. Teoria naturalista La funció del novelista consisteix en presentar-li en el lector, personatges (per vía de la documentació i l’anàl·lisis científica) la conducta psicològica dels personatges sigui el resultat directe de l’herència i el medi ambient. Aquests personatges es comporten en conseqüència de les coses que li han passat. Aquesta aplicació de la teoria naturalista l’aportarem al periodisme. J’Accuse: què ens aporta periodísticament?

- Incorporació de la recerca d’informació. Fins aquell moment no hi havia cap recerca d’informació en la tradició articulista. Zola decideix que s’ha d’informar per poder escriure.

- Molta d’aquesta documentació és fruit d’una recerca directe, en primera persona: vaig, miro, em documento i després escric.

- Investigació, enquestes i entrevistes tècniques: entrevisto a la gent perquè em doni informació tècnica per poder farcir i argumentar l’article.

- Per primera vegada podem parlar de l’aparició de l’intel·lectual compromés: que en aquest cas ni li va ni li ve, però per compromís amb la societat de la qual prové, decideix dir la seva, no pot quedar-se davant una injustícia sense fer el seu propi judici. M’he de pronunciar costi el que costi. Participo i intervinc en aquesta societat.

- Impacte global d’un article. Ens trobem, segurament, davant el primer fenòmen de masses polítiques global. L’impacte de l’article no és només a França, és global. Segurament deu ser la primera notícia global que existeix.

10

Història del Periodisme

Laura Pérez Felipe

Afer Dreyfus

- Segurament, encara avui, és l’escàndol polític més gran que ha patit França. - El cas va des del 1894, i no es sabrà la veritat fins el 1930. Passen 36 anys fins que no es sap la veritat.

- Tot l’Afer comença quan un militar del servei francés, S.R, descobreix en una paperera de l’agregat militar alemany a París, dirigida a Schwartzkoppen, una carta (sense signar) sobre que algú del bàndol francés passaria uns informes militars secret al bàndol alemany.

- La SR va decidir que l’autor de la famosa carta era un tinent francés anomenat Alfred Dreyfus i se’l va acusar d’espionatge. Aquest home era jueu estaven just a l’inici del nazisme) i els seus pares havien viscut en una zona que des del S.XIX Alemanya volia robar a França.

- A Dreyfus se li va un judici militar i és condemnat a cadena perpètua. Malgrat que durant el judici dos dels cinc pèrits que van analitzar la cal·ligrafia del text de la carta, diuen que no s’assebla la lletra de la carta amb la que fa Dre...