Apunts de català de primer de periodisme (II) PDF

Preview

Summary

Professor: David Paloma...

Description

Expressió i Argumentació en Català II -1r Periodisme-

1. ARGUMENTACIÓ

Mar Villanueva Clar

Arguments Argumentar no és explicar el que un pensa. És presentar i formular arguments. I els arguments què són? Són raons aportades a favor o en contra d’una posició, per convèncer algú d’alguna cosa. Per tant, tens o no tens arguments; i debats o desfàs els arguments del contrari. Els arguments no són només afirmacions d’opinions, són intents de donar suport a aquestes afirmacions. Són raons. És per això que quan s’argumenta s’aporten proves perquè altres persones es formin les seves pròpies opinions. Quin objectius tenen els arguments? Trobar les millors raons. En definitiva hi ha arguments que tenen més pes que altres. Argumentar. Verb transitiu. Pots argumentar “que es necessiten més aules d’estudi”. També pot ser transitiu: fa argumentar contra aquella doctrina. No s’ha de confondre amb afirmar/opinar amb argumentar. Estem més preparats per opinar que per argumentar. El que ens ensenyen, sovint no necessitem exposar però no argumentar. Sovint el discursos publicitaris i polítics són de naturalesa argumentativa. Al capdavall, l’argumentació és una operació discursiva orientada a influir en el públic. En els assajos “s’argumenta”. S’expliquen i es defensen les pròpies conclusions… i per ferho s’examinen els arguments. L’autor explica el tòpic amb un exemple: els parlants de llengües diferents (i monolingües) no s’entenen. Però amb una imatge (senyals, dibuixos…) sí que s’entenen. L’autor diu que això és cert, però que és l’excepció. Aleshores aporta arguments, raons, per defensar el contrari. Els humans hem viscut 70.000 anys parlant: en fa 30.000 que van aparèixer les primeres representacions (imatges…) i hem continuat parlant. Un exemple: els caçadors intenten caçar algun animal. Es volen explicar “el pla d’atac”. Ho faran millor si parlen.

Contraarguments El segle XXI és ple d’imatges. Però… què em diuen aquestes imatges? Em diuen missatges “simples”. Per comunicar missatges “complexos” (vindrà amb tu si.../ Estic treballant per anar de vacances…), necessito la parla. Les imatges mostren fragments de la realitat; les paraules construeixen la novel·la de la realitat. Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; les paraules desperten imatges mentals gairebé sense límit. No podem dibuixar les entitats abstractes: però les podem explicar amb paraules abstractes. Regles generals És diferent premissa que conclusió.

a) Les premisses són prèvies a les conclusions b) Una premissa és cadascuna de les dues primeres proposicions d’un sil·logisme a partir de les quals s’extreu la conclusió. Ex: Els mamífers són animals de sang calenta. Els humans són mamífers. Els humans són animals de sang calenta. Es pot argumentar una argumentació per la conclusió? Ex: La gent dels CDR són violents! Jo coneixo dos membres del CDR de Tàrrega que són violents. Dir que els CDR són violents perquè coneixes dues persones que ho són és un argument pobre. Si les premisses són pobres la conclusió serà pobre. -

En l’argumentació hi ha “peces” clau En l’argumentació hi ha un ordre clau

“per tant” = conclusió Arguments del llibre: “Las claves de la argumentación” - Els arguments no han d’humiliar “l’altre”. Si s’humilia és que no has entés els seus arguments. - Els teus arguments no són bans perquè els del rival siguin/són/semblin ridículs. - No defensis l’ús d’una nova tecnologia dient que, si no, “torne a les cavernes”. Cinc tipus bàsics de l’argumentació 1. Argumentació basada en exemples. Els exemples han de portar una conclusió (si no, s’entenen com a informació aÏllada i perden la força argumentària). Però… sempre hi ha contraexemples. PUNT FEBLE 2. Argumentació per analogia. (per comparació). Comparar Franco amb Hitler 3. Argumentació per autoritat. - Són arguments basats en afirmacions d’altres persones o institucions a les quals se suposa autoritat. - La força d’aquesta argumentació depèn de la credibilitat que tingui per al públic aquesta persona o institució. 4. Argumentació sobre les causes. - Són arguments basats en les relacions causa-efecte. - El problema és fer veure que la causa és efectivament una causa o una única causa. 5. Argumentació per deduccions. - Són els arguments purs, els que donen les normes de la lògica. Si estan ben fets i les premises són acceptables, aquesta mena d’arguments són

-

irrefutables. Cinc tipus d’argumentació deductiva.

Cercaraons.uab.cat - ENTREN TOTS ELS VÍDEOS A L’EXAMEN -

Modus (ponendo) ponens ‘manera que (afirmant) s’afirma’ Si A és cert, aleshores B és cert. Si em passo moltes hores al gimnàs, em canso. Avui m’he passat moltes hores al gimnàs.

-

Modus (tullendo) tullens ‘manera que (negant) nega’ Si A és cert, aleshores B és cert… Però B no és cert, per tant, A tampoc ho és?

-

Sil·logisme hipotètic Si A és cert, aleshores B és cert. Si B és cert, aleshores C és cert. Per tant, si A és cert, C és cert.

-

Sil·logisme disjuntiu O A és cert o B és cert. A no és cert, aleshores B és cert. O triaré sopa o tiraré amanida. No triaré sopa. Per tant, triaré amanida.

-

Reducció a l’absurd. Vull demostrar A i no B. A partir que B és cert, arribo a l’absurd de B. Per tant, A és cert?

2. DUBTES I BARBARISMES Lèxic El lèxic és un objecte multidimensional, que agrupa unitats ben diverses, viu i dinàmic (les paraules neixen, evolucionen i moren, i fins i tot algunes ressusciten). - Neixen: 1771 hortènsia, 1902 clementina, 2009 whatsapp.

-

Evolucionen: d’alecre a alegre, de capu a cap, de discupolu a deixeble, de túper a tàper. Moren: portaviandes - quinqué, zepelí… Ressusciten: gaudir.

Unitats ben diverses?! - Aixecar la llebre, caure-hi, en venda, no tocar, quarts ni hores, cul-de-sac, tot terreny, cafè amb llet, o tots frares o tots lladres… - L’etiqueta d’unitat lexicogràfica coprèn diferents termes, com ara ‘frase feta’, ‘expressió idiomàtica’, ‘modisme’, ‘locució’... Un exemple d’una paraula que es ressuscita: “sortiu i disfruteu” Disfrutar no està permès per la GIEC: Gaudir. 3 possibilitats: - Millor gaudiu/ passeu-vos-ho bé. Disfruteu està malament. - No està al diccionari. - El diccionari no conté paraules de la llengua estàndard. Constantment la societat necessita noves paraules normativitzades. Hi han paraules que han deixat de ser barbarismes tot i que no es trobin en el diccionari perquè tenim motius per fer-les servir. L’estàndard va un pas endavant. El cas de sisplau: - Si us plau - Si li plau - Si et plau Aquestes tres paraules també han evolucionat: tothom diu “si us plau”, i molt poca gent diu “si li plau”/”si et plau”. A diferència d’altres objectes lingüístics, el lèxic està absolutament socialitzat: les paraules no són propietat exclusiva dels lingüistes, sinó que pertanyen a tothom. Barbarisme Forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia (susto, lio, rebenton…) I manlleu? No, manlleu es considera assimilada a la llengua pròpia. Interferència La interferència pot ser tant interlingüística (entre llengües diferents) com intralingüística (entre dialectes o registres d’una mateixa llengua)... - Dialectes. melic/ llombrígol - Registres. patata calenta/ decisió Agafar solucions informals i pasarles a textos formals. La interferència pot afectar qualsevol nivell lingüístic, tot implicant respecte als elements de la llengua receptora: a) Una substitució: tetxo (sostre); sorpasso (avançament, superació); goal average (mitjana de gols). b) Una innovació: taquilla, selfie

c) Una pèrdua: es perd clenxa perquè arriba ratlla, es perd pinyo. perquè arriba os, etc. “Gràcies al ‘cloud’ ens acostem a empreses més petites” “Els altres ‘hits’ de la diada” Tractats de barbarismes El català és la llengua europea amb més tractats de barbarismes. El primer: Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. (Bernat Fenollar i Jeroni Pau, S.XV) -

Antoni Careta 1901. Barbarismes introduïts en la llengua catalana. Emili Callés 1930. Diccionari de barbarismes del català modern. Bernat Montsià 1935. Els barbarismes. Esperança Figueres i Rosalina Poch 1973. Nou vocabulari de barbarismes.

10 barbarismes que hauràs d’aprendre abans d’aprovar - El parèntesi abarca tota la línia (ocupa) - A veure si adivines què ha passat. (esbrines) - Han aplaçat la reunió. (han ajornat la reunió) - El botones de l'hotel era agradable (El grum) - El Barça té una cantera de jugadors excel·lent. (plantilla) - És una història inverosímil. (inversemblant) - Arrel de l’accident no va agafar més el cotxe. (arran) - Els diaris han publicat el desmentit del govern. (desmentiment) - A mida que es va fent de nit, comença a fer fred. (a mesura) - Tal i com ha dit el professor… (tal com) 10 barbarismes que hauràs d’aprendre si vols treure un excel·lent - Són atxaques de l’edat (xacres) - La botadura d’un transatlàntic (avarada) - Edificaran un bloc de pisos a la finca colindant. (adjacent) - Diu que les criadilles porten molt aliment. (furmes) - Ves a saber quins canvis ens depara el futur. (presenta) - La directiva va obrar en vase a el que els socis havien demanat. (partint de) - Extrovertit (extravertit) - Finiquito (liquidació) - El resplandor (la resplendor)

3. VARIACIONS DEL CANAL, TEMA, TENOR I TO Societat i llenguatge L’estudi del llenguatge implica una interrelació amb factors socials: si una llengua “existeix” és perquè és usada (ús lingüístic). Aquest ús es dona a més a més uns medis concrets (àmbit d’ús). Compartim societat a l’hora que compartim llenguatge i s’aprenen les formes que regulen la comunicació durant el procés de socialització.

-

Ús lingüístic Actuació del sistema lingüístic que l’individu comunica oralment o per escrit en una llengua: l’ús lingüístic no és fortuït ni espontani: les llengües no evolucionen de manera autàrquica. El context social mediatitza l’ús. L’estructura de les llengües no és immutable. Les persones que parlen aquestes llengües canvien, i amb aquestes, canvia l’estructura del llenguatge.

-

Àmbit d’ús lingüístic Construcció teòrica de base sociocultural que fa referència a un conjunt de situacions d’interacció humana, basades en els relacions entre participants i els temes de comunicació. L’àmbit d’ús lingüístic és una noció indeslligable de l’ús lingüístic.

Joshua A. Fishman (1926-2015) Nascut en una família jueva de Filadèlfia, és un referent per a l’estudi de la sociolingüística. La Variació - La variació és inherent a l’ús lingüístic. - Les llengües varien d’acord amb les característiques dels parlants (variació dialectal) i d’acord també amb les característiques de la situació en què es produeix la comunicació. (variació funcional) Variació dialectal - Temps (cronolectes, variació diacrònica) - Origen geogràfic (dialectes; variació diatòpica) - Origen social (sociolectes; variació social, variació diastràtica) UN APUNT DE LA VARIACIÓ DIASTRÀTICA - Hi ha diferències entre la llengua de sectors socials alts i baixos: papà-mamà, papamama - Els sectors populars han accedit menys a la instrucció i són els que menys donen les pautes de prestigi: difícila, cangurt, etivocar, hi fet… - El parlar xava i el parlar ‘pijo’ són exemples de la variació diastràtica

LES PARÒDIES DE JOAN CAPRI (1917-2000) La variació funcional (o contextual o estilística o diafàsica). Aquesta variació es manifesta quan s’analitza la llengua aparellada bma els àmbits d’ús, i és la que ens porta a parlar de les varietats funcionals (o registres o estils) de qualsevol llengua. -

La variació funcional no substitueix la variació diacrònica, diatòpica i social, sinó que s’hi combina. La variació funcional és més inestable que la variació dialectal: canal oral/escrit, ús

formal/informal… Registre “Modalitat lingüística pròpia d’un àmbit d’ús” El terme registre va ser proposat per Thomas B. Reid (1956) per designar les diferents varietats de la llengua. -

Hi ha entre d’altres, el registre científic, el periodístic, el col·loquial, el literari, l’administratiu… Hi ha també registres formals, informals, en una graduació a vegades difícil de determinar. Només podem tractar els registres en forma de llista quan simplifiquem.

Exemple: Registre científic (en premsa). Ha de ser popular. L’adaptació que es faci és la que servirà per la premsa però es seguirà dient registre científic. Registre literari/audiovisual. Fent raonar als personatges per caracteritzar-los: errors per fer un joc lingüístic, tot i així és registre literari. FACTORS QUE DEFINEIXEN ALS REGISTRES 1) Camp o tema 2) Mode o canal 3) Tenor o propòsit comunicatiu 4) To o formalitat Cada un dels 4 factors inclou diverses opcions que, combinades d’alguna determinada manera, determinen una situació determinada. 1) Camp. Fa referència a la realitat de què es parla. Cada tema (l’esport, la política, l’economia…) determina unes formes lingüístiques pròpies. En general, podem diferenciar dos tipus de camps: generals (esports en general, sempre que no s ‘entri dins del detall) i especialitzats (hat tricks, fora de joc). El camp regula el registre de llenguatge en més o menys profunditat d’extensió com és coneixedor n’és cada parlant, fins i tot sense sortir del context d’una conversa. 2) Mode/canal. Les condicions de producció, transmissió i percepció de discurs i els elements implicats formen el mode. En general, hi ha una diferència entre els canals de comunicació orals (llengua parlada) i els canals de comunicació escrits (llengua escrita). 3) Tenor. Fa referència a la intenció o al propòsit comunicatiu que es vol aconseguir (informar, descriure, persuadir, establir una relació…) Hi ha intencions objectives (sense la primera persona) i intencions subjectives (amb la primera persona). 4) To o formalitat. Fa referència al grau o nivell de formalitat, a la relació interpersonal entre emissor i receptor.

En general, la formalitat pot anar des de la familiaritat descordada fins a la màxima distància entre interlocutors.

Consideracions finals - A un àmbit escrit i formal li correspon un registre escrit i formal. - Les combinacions entre els quatre factors es redueixen a categories… a partir de simplificacions. - La permutació d’uns usos lingüístics dóna lloc a situacions lingüísticament grotesques. Un estàndard acceptable - Ambdós teatres estan plens. - No cal escriure-li car el veurem demà. - Amb els anys els infants esdevenen adults. - Aquella manifestació va esdevenir-se el 1900. - Hom creia que el sol girava entorn de la Terra. - Es va dirigir vers la porta d’accés. Models d’estandardització quant a l’autoritat - Model acadèmic: una autoritat reconeguda políticament és l’agent principal de la codificació (francès, castellà, català). - Model de lliure empresa: l’agent principal de la codificació l’exerceixen entitats, grups o persones influents (anglès, alemany). En el marc del model acadèmic es parla de monocentrisme quan hi ha un únic centre codificador (neerlandès) i es parla de policentrisme quan hi ha diversos centres codificadors (francès). No hi ha models acadèmics purs.

Models d’estandardització quant a la selecció de formes - Model unitarista: una varietat geogràfica serveix de base per a l’estàndard i es prescindeix de les altres. (francès, italià). - Model composicional: diverses varietats geogràfiques serveixen de base per a l’estàndard. Exemples: - Ortografia: cases, cantar, peix… - Sintaxi: hi, en… - Lèxic: gairebé, llumí… Models d’estandardització quan a la flexibilitat o variació de formes - Model uniforme: només s’admet una opció per a cada variable. - Model polimòrfic: s’admeten dues o més opcions per a cada variable. Els estàndards tendeixen a ser uniformes en ortografia.

-

meua, meva este, aquest corder, xai escombra, granera espill, mirall

4. EINES DE CONSULTA Introducció - El nombre d’eines de consulta va augmentar considerablement a partir dels anys 80 del s.XX - En són responsables, sobretot, les institucions, els governs, les diferents universitats de les terres de parla catalana, els mitjans de comunicació i les editorials. - La unversalització de l’ús de la xarxa Internet dispara les possibilitats de consulta. A finals dels anys 90. - No totes les eines de consulta “serveixen”: tot depèn del tipus de consulta. 1. És a dir (esadir.cat) - Portal lingüística de la corporació catalana de Mitjans Audiovisuals - Continguts revisats i ampliats de les obres en paper “El català a TV3”, “Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge”, “Orientacions lingüístiques” i

“Llibre d’estil de la CCRTV1 Interactiva”. Contingut de l’És a dir a) Conté les paraules que han generat o que generen algun dubte d’ús: no totes les paraules del català. - Com s'escriu…? Berruga o verruga… NO aprendre o aprehendre… NO erradicar o eradicar… SÍ b) Conté els noms propis que han generat o generen algún dubte d’ús. (escrit i/o oral, però no és l’enciclopèdia) - Com s’escriu? tahat o taat… NO syrzia o sirzia… SÍ argentina o l’argentina… SÍ c) Conté alguns punts de gramàtica (concordances, preposicions, pronoms…) i de lèxic (ús general, ús informal, ús adequat, ús abusiu, no recollit de DIEC…) - Com és en català? fer de les seves o fer-ne de les seves… NO els / els hi diré… SÍ

ÚS GENERAL estampida: ús general✓ (qualsevol registre dels mitjans de comunicació) ús no recollit al diccionari. Aquesta paraula la recullen altres diccionaris (no posa). No significa que per que sigui general hagi d’aparèixer al diccionari normatiu. ÚS INFORMAL a la que: ús informal. Alternatives per escriure-ho formalment. ÚS INADEQUAT sengles: ús inadequat. Formes habituals: un, una… ; cada un, cada una… ; els respectius, les respectives…, etc, segons el context. Si surt en un mitjà de comunicació és per la manca de coneixement. d) També recull TOPÒNIMS (noms de lloc, però no tots), CONVENCIONS (expressió de les hores, el canvi de dia, puntuacions gràfiques) i GUIES DE PRONUNCIACIÓ d’altres llengües. Preguntes - Com s’anomenen les transcripcions només s’utilitzen lletres de l’alfabet gràfic, sense símbols que no formen part del teclat convencionals dels ordinadors? En surten a l’Ésadir? 1 Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Transcripcions en antena. Sí. -

L’Ésadir em pot resoldre el dubte de si he d’escriure article personal (en Joan Miró o Joan Miró)? No ho sabem. En registres formals, i sempre que es busqui un to neutre.

2. Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) a) És el diccionari normatiu de la llengua catalana (en paper i en línia). b) El publica l’institut d’Estudis Catalans. c) 1a edició, 1995; 2a edició, 2007. Esmenes introduïdes en la versió en línea. d) 70.000 articles, amb entrada i contingut e) Hi ha mots que no tenen entrada pròpia perquè són facilment predictibles. f) Cada entrada dona accés a uns altres diccionaris: - DDLC + CTILC: “Diccionari descriptiu de la llengua catalana” + “Corpus textual informatitzat de la llengua catalana”. - Sinònims “Diccionari dels sinònims” - CIT + TERMCAT - CVB g) La CERCA AVANÇADA permet distingir paràmetres de filtratge, com ara: - Àrea temàtica - Marca valorativa

-

-

-

L’actualització del DIEC L’actualització era imprescindible per les transformacions en la percepció, comprensió i explicació de la realitat universal. L’aparició de nous valors ètics, morals, ideològics, requerien una recisió que superés la simple addició o supressió de temes. Informacions del DIEC Marques valoratives sobre el registre (pap. vulg.) , vigència de determinats usos (ant. obs…) Informacions morfològiques (forma del femení, plurals irregulars, formes irregulars dels verbs) Remissions El diccionari no aclara informació sobre l’extensió geogràfica dels mots que conté. Dins de cada acceptació trobareu, immediatament abans de la definició, les àrees temàtiques que li han estat atorgades. Tipus de consulta: bàsica i avançada Com es diu la peça d’una cadena? Com es diu la cadena d’on penjaven les olles en una llar de foc? Quants substantius masculins pertan...