Apunts primer semestre PDF

Preview

Summary

Apunts de tot el semestre...

Description

ESTRUCTU RA I FUNCIÓ DEL COS HUMÀ I Nerea Velasco Sánchez

1

TEMA 1: BIOMOLÈCULES 1. Definició d’anatomia i fisiologia -ANATOMIA (aná= a través; tomée= tall) : Ciència de les estructures corporals i les relacions entre elles. -FISIOLOGIA (physis= naturalesa; logos= estudi) : Estudi de les funcions corporals, com funcionen les diferents parts del cos.

2. Processos vitals bàsics 1. Metabolisme 2. Resposta 3. Moviment 4. Creixement

Quan els processos vitals no es desenvolupen de forma adequada el resultat és la mort de les cèl·lules i teixits, fet que pot conduir a la mort de l’organisme

5. Diferenciació 6. Reproducció FUNCIONS I SISTEMES: 1. Protecció externa: sistema tegumentari (pell, ungles, cabell) 2. Suport i moviment: sistema esquelètic i sistema muscular 3. Comunicació, control i integració: sistema nerviós i sistema endocrí. 4. Transport i defensa: sistema cardiovascular i sistema limfàtic. 5. Elaboració, regulació i manteniment: sistema respiratori, sistema digestiu i sistema urinari. 6. Reproducció i desenvolupament: sistema reproductor

3. Nivells d’organització estructural i funcional dels organismes. 1. Nivell químic 2. Nivell cel·lular 3. Nivell tissular 4. Nivell orgànic 5. Nivell sistèmic 6. Nivell d’organisme

2

4. Nivell químic d’organització: • Bioelements

Bioelements (segons abundància)

Primaris (95%):

H, O, N, C

Secundaris (4-5%):

P, S, Ca, K, Na, Cl, Mg, Fe

Oligoelements (98%

Per què H, O, C i N són els principals?  Massa atòmica relativament petita  Facilitat per formar enllaços covalents entre ells.  Capacitat per formar diferents tipus d’enllaços (senzills, dobles, triples) que faciliten la formació de diferents estructures  versatilitat.  Els àtoms de carboni poden formar esquelets carbonats tridimensionals.  L’electronegativitat de l’O i el N dona lloc a molècules dipolars  fàcil dissolució en H2O  facilita les reaccions metabòliques.  Possibilitat de, amb pocs elements, formar una gran varietat de grups funcionals.  Compostos en estat molt reduït  s’oxiden alliberant energia que s’aprofita per realitzar les funcions vitals de l’organisme. • Biomolècules Inorgàniques: Aigua, gasos (oxigen, diòxid de

(NaCl, Orgàniques:

carboni), sals inorgàniques CaCl2)

3

HIDRATS DE CARBONI (2-3%) ASPECTES GENERALS DELS HC:  Representen 2-3% massa corporal total  Fórmula (CH2O)n n≥3 (anell o cadena)  Químicament:  Esquelet carbonat  Polihidroxilat (-OH) “que te varis grups OH”  Un C que presenta grup carbonil: aldehids o cetones.  Els grups hidroxil poden ser substituïts per productes derivats (per oxidació, reducció, substitució o polimerització), contindran N, S, P  Poden formar enllaços covalents a altres molècules formant glicolípids, glicoproteïnes, proteoglicans i pèptidglicans. FUNCIONS DELS HC:  Energètica:  Són la principal font d’E de la cèl·lula (oxidació Una via d’eliminació: Conjugar monosacàrids) compost amb àcid glucurònic (derivat  Combustible immediat de la glucosa) es fa més soluble en  Reserva energètica de mobilització ràpida (glicogen i aigua i s’elimina per orina o altres vies midó)  Estructural:  Matrius hidrofíliques però amb resistència mecànica  Parets cel·lulars de plantes, fongs i bacteris (cel·lulosa)  Exoesquelets dels artròpodes (quitina)  Matrius extracel·lulars dels teixits animals de sosteniment (ossi, cartilaginós i connectiu, glucosaminoglicans i proteoglicans).  Detoxificació:  Eliminació compostos tòxics insolubles (cervell i teixit adipós):  Rutes metabòliques (s’acumulen bilirubina, hormones esteroides)  Altres organismes (s’acumulen toxines)  Procedència externa (s’acumulen fàrmacs, drogues, pesticides...)  Senyalització:  Senyal de reconeixement de superfície (formant glicolípids i glicoproteïnes)  Responsable antigènic dels grups sanguinis  Unió a proteïnes (ajuden al plegament, protecció, incrementen solubilitat i marcadors)

4

CLASSIFICACIÓ DELS HC: -Segons la seva complexitat:

Oses-monosacàrids:  Són les unitats estructurals bàsiques  Contenen de 3 a 8 àtoms de carboni.  Responen a la fórmula CnH2nOn CLASSIFICACIÓ: Es classifiquen en funció de tres criteris: 1. Naturalesa química  Cetoses: contenen un grup ceto.  Aldoses: contenen un grup aldehid.

Propietats físiques: a. Sabor dolç b. Cristal·litzen forma cúbica c. Molt solubles en aigua (-OH) d. Isomeria espacial i òptica

5

2. Número d’àtoms de carboni (trioses, tetroses, pentoses, hexoses i heptoses)  Trioses – En la via metabòlica de degradació anaeròbica de la glucosa (glucòlisis) trobem dos importants intermediaris: D-gliceraldehid (aldotriosa) i la dihidroxiacetona (cetotriosa).  Tetroses – Apareixen en alguna via metabòlica, de forma ocasional. Exemples: aldotetrosas: D-eritrosa i la D-treosa. Un exemple de cetotetrosa es la Deritrulosa.  Pentoses – Especial interés las aldopentosas: D-ribosa y el seu derivat 2Ddesoxirribosa. Altres aldopentoses a la naturales són la D-xilosa (xilans de la fusta), la D-arabinosa y la L-arabinosa.  Hexoses:  D-glucosa: o Més abundant a la naturalesa (raïm, sèrum sanguini i medi extracel·lular).

o Polisacàrids, tant de reserva energètica com estructurals  D-Manosa, D-galactosa i derivats: apareixen en multituds d’oligosacàrids de la superfície cel·lular (glicoproteïnes o glicolípids)  D-galactosa: disacàrid lactosa.  D-fructosa: fruites

6 3. Estereoisomeria (L- o D-)  Mateixes composició química distribuïts diferents (imatge especular).  Desvien la llum polaritzada en direccions diferents.  Només la forma D és utilitzada per les cèl·lules.  Diferent comportament bioquímic quan s'enllacen formant n-sacàrids

Simples Monosacàrids Derivats

-Posseeixen altres grups funcionals diferents als habituals -S’obtenen mitjançant la substitució d’un o més dels grups funcionals alcohol o carbonil per altres grups funcionals -Compleixen molt diverses dins vius  Per formació carboxil – glucurònic  Per sorbitol, manitol, inositol...  

Desoxiderivats: reduïts, perden grup hidroxil Aminoderivats: grup OH substituït amino (glucosa-glucosamina)



Èster fosfòrics: glucosa- glucosa6P

PROPIETATS -En solució aquosa el grup carbonil reacciona amb grups de la mateixa molècula per formar: enllaç hemiacetal.

-Enllaç o-glucosídic entre glúcids

funcions els éssers oxidació: grup glucosa-àcid reducció glicerol,

–

7  

Es forma entre l’OH del carboni anomèric del 1r glúcid i un altre OH del C (anomèric o no) d’un segon glúcid. La posició del OH del C anomèric determina que l’enllaç sigui α o β

Osids-holosids-oligosacàrids-disacàrids:  

Són la unió de 2 monosacàrids per enllaç o-glicosídics. Més importants des del punt de vista biològic.

8

Osids-holosids-polisacàrids:  No solubles en aigua (grandària/osmosis)  Enorme quantitat de grups -OH presenta estat d’hidratació molt elevat  No tenen caràcter reductor  No són dolços, no sucres CLASSIFICACIÓ  Tipus de monosacàrid  Un tipus: homopolisacàrid  Dos o més: heteropolisacàrid  Nombre d’unitats de monosacàrids  Grau de ramificació: lineals o ramificats  El tipus d’enllaç d’unió monosacàrids POLISACÀRIDS SIMPLES DE RESERVA  MIDÓ: amilosa ( 1-4) + amilopectina ( 14 i  1-6) (20:80%)  Monosacàrid: -D-glucosa  Principal reserva de glucosa en plantes

 GLICÒGEN  Polímer -D-Glucosa  Reserva de glucosa en animals  Emmagatzema grànuls en el citosol (m. esqueletic (70%), fetge (20%) i cor)

POLISACÀRIDS ESTRUCTURALS  CEL·LULOSA  Cèl·lules vegetals  Polímer -D-Glucosa (1-4)

9 

Lineal

 QUITINA  Paret fongs i exoesquelet d’artròpodes.  Polímer de glúcid derivat N-acetil-Dglucosamina (1-4)

Osids-heteròsids-glicoconjugats:  Estan formats per dues faccions:  fracció glucídica (glucan)  fracció no glucídica (aglucó)  Units de forma covalent a un lípid o proteïna  Superficies de les membranes cel·lulars- Reconeixement (glicocàlix) PROTEOGLICÀ  Macromolècules  Proteïnes  Estructures molt grans de polisacàrids: Glicosaminoglicans

Quan els glicosaminoglicans s’associen amb proteÏnes formen els proteoglicans.  Repetició d’un disacàrid:  Aminosucre: glucosamina o galactosamina.  Àcid Urònic (D-glucorònic, Lidurònic)  Emmagatzemen molta aigua (gelatinosa)

   

Localització:  Matriu extracel·lular

Superfície de les cèl·lules Còrnia

 Funció:  Resistència a la compressió dels teixits (cartílags)  Responsables d’omplir espais intercel·lulars permetent la difusió de nutrients i oxigen  Senyalització

Glicosaminoglicans:    

Àcid hialurònic Condroitinsulfat Dermatansulfat Queratansulfat

10

LÍPIDS (18-25%) ASPECTES GENERALS DELS LÍPIDS: Lípids representen 18-25% massa corporal Conjunt molt heterogeni de molècules Generalment poc solubles o insolubles en aigua Solubles en dissolvents orgànics o no polars Són hidrofòbics i lipofílics Es transporten en sang units a proteïnes (lipoproteïnes) Formats només per àtoms de C i H + alguns grup funcionals amb O Distingim:  Greixos: sòlids a T ambient  Olis: líquids a T ambient  Poden trobar-se units a altres biomolècules (glicolípids, lipoproteïnes...)        

FUNCIONS:  Energètica:  Magatzem en forma de TG i se’n genera ATP, oxidació  Reserva energètica a llarg termini (t. Adipós)  Reserva d’aigua:  Alta producció d’aigua metabòlica (c. aeròbica)  Producció de calor:  Teixit adipós bru  Estructural:  bicapa lipídica  Aïllant i protectora (ceres)  Informativa:  Composició de moltes hormones (esteroides, prostaglandines...)  Segons missatgers  Catalítica:  Cofactors enzimàtics (retinoides (vitamina A), tocoferols (vitamina E), las naftoquinones (vitamina K) i els calciferols (vitamina D) CLASSIFICACIÓ:

11

Lípids saponificables simples- àcids grassos:  Cadena hidrocarbonada amb un grup carboxílic a l’extrem. CH3 – (CH)n – COOH  Components essencials de molts lípids: triglicèrids i fosfolípids (podria considerarse unitat estructural bàsica).  Molècules bipolars o amfipàtiques  Cadenes 12-24 C (16 i 18)  Són lípids de reserva energètica: ATP DIFERÈNCIES ENTRE AGs:  Cadenes de 12-24 C (humans més habituals 16-18)  Número de dobles enllaços entre Cs:  Saturats: no tenen dobles enllaços (àcid palmitic, àcid esteàric…)  Insaturats: amb dobles enllaços  Monoinsaturats: (oleic)  Polinsaturats (linoeic, EPA, α-linolènic…)  Posició dels dobles enllaços entre Cs  Àcids grassos essencials (Àcid linoleic (omega-6) i àcid linolènic (omega3))  No els podem sintetitzar – necessaris en la dieta (nous, peixos greixosos, ous, cereals…)  Són precursors d’altres àcids grassos i de prostaglandines.  AG poliinsaturats: protegeixen contra malaltia cardíaca i cerebrovascular. Redueixen colesterol total i augmenten HDL i redueixen LDL; redueixen pèrdua òssia, simpotmes artritis, promuen cicatrització de ferides…  Àcids grassos trans  Augmenta acumulació colesterol, LDL i triglicèrids, disminueix HDL

Lípids saponificables simples-triglicèrids:  Lípids més abundants del cos i la dieta.  Components:  Molècula de glicerol  3 molècules àcid gras (iguals o no)  Units enllaç èster  Forma d’energia més altament concentrada en el cos (citosol adipòcits).  Reserva energètica a llarg termini.

Lípids saponificables complexes- fosfoglicèrids:

Glicerol, 2 àcids grassos, 1 fosfat i 1 grup polar

12 CARACTERÍSTIQUES:  Molècula amfipàtica  Diferents tipus en funció del tipus de grup polar: fosafatidil (P)- inositol, P-serina, Pglicerol; Pcolina (lecitina), P-serina , Petanomalina (cefalina), cardiolipina (amb P-glicerol) FUNCIÓ:  Component membranes cel·lulars  Molècules de senyalització cel·lular  Ancoratge de proteïnes a la membrana plasmática

Lípids saponificables esfingolípids:

complexes-

CARACTERÍSTIQUES:

Ceramida + fosfat + grup polar

 Amfipàtiques FUNCIÓ:

Esfingosina + un àcid gras

 Estructural; membranes cel·lulars teixit nerviós.  Senyalització cel·lular (destí)

Lípids saponificables complexes -glico(esfingo)lípids: CARACTERÍSTIQUES:  Contenen un glúcid unit LOCALITZACIÓ:  Cara externa de la membrana plasmàtica FUNCIÓ:  Estructural i reguladora

Lípids insaponificables – esteroides:  Formats per 4 anells d’àtoms de C  Molècules molt rígides TIPUS D’ESTEROIDES:     

Esterols: colesterol Estrogen: estriol Andrògens: testosterona Corticosteroides: cortisol Sals Biliars: àcid còlic

Esfingosina, un àcid gras i glúcid/s

ESTEROLS:  4 anells d’àtoms de C  Son sintetitzats a partir del colesterol  Esterols (OH), dèbilment amfipàtics

COLESTEROL:  Principal esteroide en teixit animal  Amfipàtic  Localització:  Membrana de les cèl·lules animals  30-40% lípids de membrana  Funcions:  Membrana plasmàtica  fluïdesa  Sals biliars  emulsió i absorció lipíds  Precursor vitamina D  Precursor hormonal  Molècules derivades del colesterol:  Àcids biliars (solubilització i digestió de greixos)  Vitamina D  Hormones esteroides: Es desplacen sang unides a transportador fins teixit diana. Entren nucli i canvis en l’expressió génica.  Mineralcorticoids (aldosterona)  Glicocorticoids (cortisol)  Progesterona  Estrògens  Andrògens

PROTEÏNES (12-18%) ÀCIDS NUCLEICS

14

TEMA 2: LA CÈL·LULA TEMA 3: INTRODUCCIÓ A L’ANATOMIA 1. Parts de l’anatomia -MICROSCÒPICA: Utilitza mitjans com el microscopi per a estudiar l'estructura del cos humà (la composició íntima de cadascun dels òrgans) que condiciona tant la seva forma com la seva funció. -MACROSCÒPICA: Estudia les estructures que s’observen sense l’ajuda de cap aparell (HISTOLOGIA). Els aparells estan formats per òrgans  Sistemàtica: Estudi de l'organisme humà per Sistemes i que actuen per fer una o diverses Aparells. funcions.  Topogràfica: Estudal’estructura humana, dividint-la en Els sistemes estan formats per òrgans regions i observant la relació entre si.  FuncionaL: quan s'estudien les diferents conseqüències del mateix tipus que fan una funció de la forma dels òrgans i sistemes en la funció de semblant. cadascun d'ells, en relació directa amb la Fisiologia. -DEL DESENVOLUPAMENT: Modificacions que pateix l’organisme des de la concepció fins al naixement (EMBRIOLOGIA). -PATOLÒGICA: Investiga les modificacions macroscòpiques i microscòpiques que presenten les estructures orgàniques per acció de les malalties. -CLÍNICA I QUIRÚRGICA: Correspon amb els coneixements anatòmics que tenen transcendència per a la comprensió dels diferents processos patològics que afecten a l'organisme i el seu tractament mèdic i quirúrgic. Per exemple, un procediment sobre una lesió que ha de ser abordada tindrà que accedir per aquella zona que eviti estructures claus importants, aquest coneixement detallat de l’anatomia permet cercar les vies d’abordatge més segures. -COMPARADA: Descripció del cos humà comparant-la amb altres animals. -DESCRIPTIVA: En un moment concret per exemple a l’adult. -DE LES EDATS: Nen – adult - vellesa. -ANTROPOLÒGICA: Comparant diferents humans de diferent origen i característiques. -ARTÍSTICA: Seguint les proporcions de l'anatomia exterior. -DE SUPERFÍCIE: Estudia els elements que resalten sota la pell i són reconeixibles per la orientació clínica. -EN IMATGES MÈDIQUES: RX, RMN, TAC -CITOLOGIA: Estudi de les cèl·lules.

15

2. Posició anatòmica     

Mirant cap endavant a l'infinit Membres inferiors junts Peus paral·lels i talons junts Membres superiors penjant als costats del cos Palmells de les mans orientats cap endavant.

3. Eixos anatòmics  Vertical (longitudinal o crani-caudal): Els elements situats en aquest eix es denominaran cranials o caudals segons es trobin més propers a un extrem o a l'altre del mateix.  Horitzontal o transversal: Els punts localitzats en aquest eix rebran la denominació de laterals o medials segons es trobin més propers o més allunyats de la línia mitja.  Sagital (dorsventral o anteroposterior): En aquest eix, els diferents punts localitzats en el tronc es denominen ventrals (anteriors) si es troben per davant de la línia media o dorsals (posteriors) segons es trobin per darrere. Als membres superior i inferior s’utilitza només anterior o posterior.

4. Plans corporals

16

EIX LONGITUDINAL PLA SAGITAL

PLANS PLA FRONTAL EIXOS

PART SUPERIOR

EIX TRANSVERSAL

PLA TRANSVERSAL EIX SAGITAL PART INFERIOR

PART DERRERE

PART ESQUERRA

PART DRETA

PART DAVANT

5. Terminologia de posició  Medial: Proper al pla medià.  Lateral: Que s’allunya del pla medià.  Proximal: Terme utilitzat als membres (extremitats) per identificar una part propera al tronc.

 Distal: Terme utilitzat als membres (extremitats) per identificar una part llunyana al      

tronc. Superior: Cap a dalt, al tronc és sinònim de “cranial”. Inferior: Cap avall, al tronc és sinònim de “caudal”. Superficial: Cap a la superfície del cos. Profund: Cap a l’interior del cos. Anterior: Situat al davant, al tronc és sinònim de “ventral”. Posterior: Situat al darrera, al tronc és sinònim de “dorsal”

6. Termes de lateralitat

DIRECCIONS

17

   

Bilaterals (ex: ronyons) Unilateral (ex: melsa) Ipsilateral o homolateral; en el mateix costat del cos Contralateral: parts oposades del cos (braç dret i cama esquerra)

7. Posicions  DECÚBIT (ESTIRADA)  SEDESTACIÓ (ASSEGUDA)  BIPEDESTACIÓ (DRETA)

8. Moviments principals  Els moviments de flexióextensió es donen sobre el pla sagital amb un eix transversal.  Els moviments d’abducció (separació d’un membre del cos o pla medià) i d’adducció (aproximació) es realitzen sobre el pla frontal amb eix sagital.  Els moviments de rotació i supinació-pronació es realitzen en un pla transversal sobre un eix longitudinal.

18

9. Regions corporals

19

20

10. Cavitats corporals

TEMA 4: GENÈTICA

21...